Any 2 n. 35 – DIUMENGE XVII DURANT L’ANY 24 de juliol de 2016 Dilluns 25 de juliol, Sant Jaume, apòstol ¿Porqué Santiago Apóstol es el patrón de España? Santiago de Zebedeo, conocido como Santiago el Mayor, es el patrón de numerosos pueblos y ciudades en todo el mundo, pero ante todo es popular por ser el patrón de Galicia y de España. Según distintas tradiciones orales, Santiago –uno de los apóstoles de Jesucristo– desembarcó en la Bética Romana, siguió caminando por la vía romana que unía la Itálica con Mérida, continuó hacia Coimbra y Braga y terminó en Iria-Flavia, Padrón, en Galicia. Tras un largo periplo por la Península Ibérica, Santiago regresó a Jerusalén y en el año 44 fue decapitado con una espada. No obstante, sus discípulos recogieron su cadáver y lo embarcaron con dirección a la Hispania Romana. Siempre según la tradición, la nave desembarcó en la costa marítima gallega, donde fue trasladado al lugar donde se halla la catedral compostelana en la actualidad. No vano, existen pocas evidencias históricas que puedan demostrar que el apóstol viajara realmente a la Península. «Pese a todos los esfuerzos de la erudición de ayer y de hoy, no es posible, sin embargo, alegar en favor de la presencia de Santiago en España y de su traslado a ella, una sola noticia remota, clara y autorizada», explica Sánchez Albornoz en su obra «En los albores del culto jacobeo». Con todo, el relato quedó enraizado en la tradición ibérica y en el año 1630, siendo dicho monarca Felipe IV, el papa Urbano VIII decretó oficialmente que el Apóstol Santiago, el Mayor, fuera considerado solo y único Patrón de la Nación Española. «Dios hizo a Santiago, Patrón de España, que no existía entonces, para que cuando llegue el día pudiera interceder por ella y volverla otra vez a la vida con su doctrina y con su espada», afirmó en una ocasión Francisco de Quevedo. “¡Santiago y cierra España!” En la tradición militar de España, el grito de guerra «¡Santiago y cierra España!» ha sido utilizado por los soldados desde la Reconquista hasta la época moderna antes de cada carga en ofensiva. El significado de la frase es, por una parte, invocar al apóstol Santiago, que según la leyenda se apareció durante la Batalla de Clavijo para combatir junto a los cristianos, y por otro, la orden militar cierra, que en términos militares significa trabar combate, embestir o acometer. Diego o Jaime derivan de Santiago Santiago deriva en numerosos nombres muy comunes en España, en especial en Galicia: Jacobo, Jacob, Yago, Iago, Jaime, Tiago, Santiago o Diego. Sin embargo, todos son variantes en español del nombre hebreo Ya'akov, que significa, según la etimología popular contenida en la Biblia, «sostenido por el talón». En el caso del nombre de Diego, todo hace pensar que es la incorrecta separación del nombre Santiago: San Tiago. 6 senyals que indiquen que el teu fill està malcriat Des del moment que va néixer has vetllat perquè el teu fill tingui tot el que necessita per créixer sa, fort i, sobretot, feliç. Per això, no has dubtat a donar-li tots els mimos, a permetre-li que gaudeixi de certs capritxos, a estar sempre pendent de les seves necessitats... El resultat? Que si t'has excedit en dur a terme aquestes actuacions, pot ser que ara tinguis un petit que estigui malcriat. Per saber si realment el menor està massa consentit o no, només has de seguir certs senyals que així ho indiquen. Segueix llegint i les descobriràs. 1- Sempre vol més Un dels principals indicatius que deixen palès que un menor està especialment malcriat és que mai es conforma amb el que té. És a dir, de manera constant està demanant més i més coses als seus pares, ja sigui joguines o llaminadures per exemple. Però no només això, a més tampoc deixa de fer peticions pel que fa a d’altres qüestions, com ara temps de joc, activitats fora de casa, visites als seus familiars... I és que la llista de sol·licituds és sempre interminable, quan sembla que ja no pot demanar res més, es treu de la màniga una cosa nova, el que resulta esgotador per als seus progenitors. Per això és necessari que, en un moment determinat, hagin de posar-li uns límits molt clars. 2- Vol tenir tothom sota el seu control No menys important és saber que un altre dels senyals que identifiquen el nen malcriat és que vol tenir tot i a tots sota control. Amb això ens referim al fet que desitja de ser el que dirigeix els altres, ja siguin menors o adults, perquè siguin on consideri oportú, perquè facin el que vol i perquè no emprenguin cap acció que no hagi demanat. Això és degut, entre altres coses, al fet que els petits no saben distingir quines són les persones que estan al seu mateix nivell, pel que fa a edat, i els que estan per sobre. D'aquí que pretengui tractar-los a tots igual. Cal tenir clar que quan algú no fa el que ordena o vol, la seva reacció serà cridar, picar de peus, enfadar-se i convertir-se en un mar de llàgrimes. 3- Entre enrabiades i rebequeries constants Els nens capritxosos i consentits tenen una "eina" vital en el seu dia a dia per poder aconseguir mostrar el seu enuig i perquè es faci el que ordenen: les rebequeries i les enrabiades. Així, quan alguna cosa se surt del que volen, no fan altra cosa que muntar un autèntic espectacle, ple de cops de peu, plors, caigudes a terra, llençar tot el que trobin al seu abast ... 4- És egoista No cal dir que els professionals de l'educació, els psicòlegs i els pedagogs també estableixen que una altra senyal clar que un menor és un malcriat és que, al mateix temps, és especialment egoista. Això el porta a no voler compartir res que sigui seu amb ningú, ja sigui una joguina amb els seus companys de guarderia o una simple llaminadura de la seva bossa amb els seus familiars. Es considera que els nens menors de 3 anys són els qui solen tenir un marcat egoisme, perquè no saben encara diferenciar què és compartir i què no. No obstant això, si passada aquesta edat continuen sent com el Gollum de la saga "El senyor dels anells", el de "mi tesorooooo", és clar que hi ha un problema: està molt consentit. 5- T’avergonyeix davant la gent Molt en relació amb el punt 3 d'aquesta llista es troba aquesta altra senyal. I és que per poder aconseguir el que vol quan vol, el mimat i malcriat recorre a muntar rebequeries i quadres de plors i crits davant de la gent, quan està amb els seus pares al carrer. D'aquesta manera, el que aconsegueix és que aquests, per tal de no sentir-se avergonyits pel "espectacle" del seu fill, acabin donant-li el que demana, perquè així es carrer. Tanmateix, cal no passar per alt que en altres ocasions, muntarà aquests ciris simplement per cridar l'atenció del seu pare o mare, si està parlant amb algú i perquè no està pendent d’ell com li agradaria. 6- Només fa les coses a canvi d'alguna cosa De la mateixa manera, t'has de fixar en el comportament del teu fill quan ha de fer les coses que li demanes. És a dir, si li demanes que dugui a terme una tasca i només accedeix a realitzar-la si li dones alguna cosa a canvi, ja sigui un regal o un dolç per exemple, tingues clar que l’has malcriat. Pretens que al llarg de la seva vida porti a terme les seves responsabilitats només si aconsegueix alguna cosa com a contraprestació? Això és un greu error. Tots tenim els nostres deures i hem de complir-los, però no perquè aconseguim a canvi uns diners o un benefici. PREGÀRIA OFICIAL PER LA JMJ 2016 Déu, Pare misericordiós, que heu revelat el vostre amor en el vostre Fill Jesucrist, i heu vessat sobre nosaltres en l'Esperit Sant, Defensor, un encomanem avui el destí del món i de tot home. Us encomanem de manera particular els joves de tota llengua, poble i nació. Guieu-los i protegiulos en els complexos camins d'avui i doneu-los la gràcia de poder collir abundants fruits de l'experiència de la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia. Pare celestial, feu-nos testimonis de la vostra misericòrdia. Ensenyeu-nos a portar la fe als qui dubten, l'esperança als desanimats, l'amor als indiferents, el perdó a qui ha obrat el mal i l'alegria als infeliços. Feu que l'espurna de l'amor misericordiós, que heu encès dins nostre es converteixi en un foc que transforma els cors i renova la faç de la terra. Maria, Mare de Misericòrdia, pregueu per nosaltres. Sant Joan Pau II, pregueu per nosaltres. Santa Faustina, pregueu per nosaltres. PARRÒQUIA DE SANT ESTEVE Castellar del Vallès MISSA: De dilluns a divendres: 19’30h. Dissabtes i vigília de festa: 20’00h. Diumenges i solemnitats: 10’00h (castellano) i 12’00h (català). Diumenges i solemnitats: 20’00h (a la Capella de Montserrat). CONFESSIONS: Abans de la missa i quan es sol·liciti. DESPATX PARROQUIAL: Dimecres de 20’00h a 21’00h. Tel: 93 714 52 83 Rector: Mossèn Joaquim Fluriach Domínguez. Tel: 610280969 Diaca Adscrit: Mossèn Pedro Luis Iglesias Martínez. Tel: 660419533 Correu ordinari: C/Església, 16 - 08211 Castellar del Vallès Correu electrònic: parroquiacastellar@gmail.com Web: www.santestevedecastellar.org