LA PIETAT ( PIETà ) Miquel à ngel S.XVI Situació en el temps i context històric. L'escultura de la Pietat és obra de Miquel à ngel. Es troba a Sant Pere del Vaticà . Roma. Estil La Pietat és una escultura Renaixentista de finals del s.XV. Miquel à ngel es considerava sobretot un escultor, ja que l'escultura s'adapta millor a la seva idea de creació artÃ−stica, d'alliberar la forma humana i l'esperit del bloc de matèria on està continguda. Aquestes idees de misticisme neoplatònic fan que entengui l'escultura com un procés substractiu. Fa servir el marbre de Carrara, blanc i compacte, perquè creia que era el més adequat per apropar-se a la bellesa. Descripció En la Pietat del Vaticà es representa sobre els genolls d'una mare juvenil i bella, el cos cadavèric de Crist. Ella, està inclinada sobre el cos jacent. El cos de Jesucrist aparéix desplomat, sense vida. Per plasmar-lo l'artista va estudiar un cadà ver al natural, a través d'una profunda observació va dotar la figura d'exactitud anatòmica i de versemblança: el cap enrera, l'espatlla sostinguda amb la mà de la mare, contrastant amb la caiguda del braç inert. à nalisi Formal Esculpida amb la tècina de la talla, a partir d'un bloc de marbre blanc de Carrara. Aquest procés de talla, és relex de la seva ideologia neoplatònica, la forma ja existeix dins del bloc, sol cal alliberar-la. à s una està tua independent, i de tipus sedent. El punt de vista és frontal. No té policromia en un intent de cercar la bellesa i mostrar la intel·lectualitat del treball que l'artista exercita sobre la matèria. El volum de la Pietat és tancat, tots els membres retornen al bloc, en una direcció centrÃ−peta. La composició queda tancada en un esquema piramidal i equilà ter, passant un eix de simetria vertical per la figura de la Mare. Les proporcions són a escala humana, menys en les cames de la Verge, que Miquel à ngel engrandéix per poder acollir la figura de Jesucrist. La desproporció serà un avanç de les desproporcions que tindran obres de maduresa, per poder aconseguir la grandiositat tÃ−pica de les seves figures. El perfecte treball de poliment permet que l'escultura brilli amb intensitat. 1 El mantell de la Verge, està realitzat amb múltiples plecs, i està cisellat amb buits, que incidir la llum exterior transmet contrasts de llum i ombra. Expressió La mare és mostra més jove que el seu fill, i idealitzada. El seu dolor és callat. La seva mà oberta s'estén com exposició. El rostre de Crist està idealitzat i contrasta amb l'exactitud anatòmica del seu cos. El moviment és contingut amb voluntat d'eternitat. Iconografia à s un tema del Nou Testament. Representa el moment en què el cadáver de Crist, està entre els braços de Maria, descansant sobre els seus genolls, després del davallament del cos de Crist de la creu. El tema suposa el moment de major humanisme de tota la narració de la passió de Crist. Un tema de dolor, tractat de forma bella, idealitzada, com expressió de Bellesa Platònica Significat Expressa la fusió dels ideals de bellesa platònica, manifestant-se en el grau d'idealització del rostre de la Verge, amb els ideals de pietat religiosa. En representar a la Verge més jove que el seu fill desperta certa indignació. El seu fill havia de ser representat com un home qualsevol mort. La Verge carent d'edat és un sÃ−mbol de l'esglèsia, que ofereix per ser adorada la realitat atemporal del sacrifici de Crist. Funció à s religiosa, i un manifest humanÃ−stic platònic. Exemplifica les seves idees de la bellesa ideal de la figura humana alliberada de la matèria. 2