El bagul dels records

El bagul dels records
REGALS DE LES TERRES DE LLEIDA
18
19
T
ant és passejar per la glamurosa Cinquena Avinguda de Nova York com
fer-ho per l'exclusiu carrer Serrano de Madrid. Tant és l'Avenue Montaigne
de París com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Els aparadors en els
quals ens aturarem seran, si fa no fa, els mateixos. Coses de la globalització. Les grans marques són omnipresents.Les principals franquícies
tenen rèpliques clòniques als racons més insospitats del planeta. Si no
fos per l’arquitectura de postal ja no distingiríem una ciutat d’una altra.
Fins i tot les llengües es fonen per a major glòria de l’anglès. Però els
viatgers no es rendeixen fàcilment. Qui més qui menys vol conquerir
la seva destinació de vacances, fer-la seva. Emportar-se’n un trosset a
casa. És possible? I tant! Per això fem tantes fotografies. Volem atresorar
els records, fins i tot materialitzar-los en objectes, per oferir als nostres
éssers estimats un regal que té molt d’ofrena. En la màscara que portem
embolicada a la maleta, hi ha una mica de l’essència de Venècia. De
la nostra Venècia. En l’olor de la fusta envernissada de les delicades
matrioixques ha quedat atrapat per sempre l’estiu que vam travessar
l’estepa russa. El souvenir forma part del viatge. No és fàcil trobar-ne.
N’hi ha pertot arreu, és cert. Però en versió barroera. No. Nosaltres no
20
busquem aquest souvenir sense ànima. Volem una altra cosa. Un no–séquè intangible que farà que ens sàpiga greu fer-li punta a un modest
llapis, no fos cas que en un dia s’acabi. Això sí que és un souvenir. En
tenim a les comarques de Lleida? Us convidem a fer un viatge del Pirineu
a l’Ebre per esbrinar-ho. Feu lloc a l’equipatge perquè ja us avisem que
tot i que hem fet una tria, us emportareu moltes sorpreses. Hem quedat
que començàvem per la muntanya, doncs som-hi.
El Pallars Sobirà és una comarca amb personalitat pròpia. De fet,
amb personalitat múltiple, perquè cada vall pot presumir de tenir la
seva. Àneu n'és un bon exemple. Amb una població de poc més de
2.000 habitants, d'aquesta vall han sorgit dues iniciatives culturals que
han passat amb nota la prova del cotó dels quinze anys: el Consell
Cultural i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Ara ens quedarem a l'Ecomuseu,
on el canvi de mil·lenni es va celebrar posant a la venda una línia de
productes artesanals amb els quals es pot viatjar en el temps. Si després
de visitar les instal·lacions de Casa Gassia, a Esterri d'Àneu, us sentiu
envaïts per la nostàlgia, podeu adquirir una àmplia varietat de productes
fets de terrissa (plats, olles o tupines com les d'abans), o de fusta (salers,
21
formatgeres, trencanous...). No són antiguitats, però tampoc no són imitacions.
Han estat elaborats seguint tècniques més
que centenàries i emprant els mateixos
materials que es feien servir des de temps
immemorials. Al darrere de cadascun
d'aquests souvenirs hi ha un trosset
d'història, un acurat treball de recerca.
Són objectes humils (aparentment) que
han aconseguit transmetre tradició i territori. Més modernes i desvergonyides són
les bruixetes que arrasen a Sort.
L'etimologia s'entossudeix a recordarnos que el topònim de la capital res no
té a veure amb la fortuna. Però tant ens
fa. A Sort la loteria ja ha tocat unes quantes vegades, així que per si de cas, millor
n'agafem un dècim. L'administració La
Bruixa d'Or, que regenta Xavier Gabriel,
és la més famosa de tot l'Estat, la que
més ven. Les llargues cues de turistes
vinguts d'arreu difícilment s’escapen de
la màgia de les bruixetes de la sort. Són
un souvenir ple de bons auguris que ha
arrelat amb força als establiments pallaresos potser perquè recupera tradicions
mil·lenàries d’encantades i misterioses
dones d’aigua. Màgia pura.
Pugem ara el Port de la Bonaigua
per endinsar-nos a l’Aran. En pocs
quilòmetres canviarem de paisatge, de
clima, de llengua... Benvinguts a Occitània! No hi serem, però, els primers visitants. A la Val d’Aran fa prop de mig segle
que es reben turistes. Quan a molts altres
territoris del Pirineu encara es maleïa la
neu que tot ho complicava als llargs
hiverns, a les muntanyes de Naut Aran
van obrir les pistes de Baqueira Beret.
L’estació, prou que ho sabeu, és la més
important de l’Estat. La més glamurosa.
No és estrany, doncs, que l’esquí sigui el
principal reclam de les nombroses botigues de records d’aquesta vall atlàntica.
Nosaltres ens quedem amb els graciosos
esquís en miniatura que ens refrescaran la
memòria de la neu fora de temporada. L’altre
gran souvenir és l’ós. Els plantígrads que
campen pel Pirineu aixequen molts recels i
són involuntaris protagonistes de les polèmiques més enceses. Però no deixen de ser
óssos. Enormes peluixos en un paisatge de
postal. No és estrany que en pocs anys s’hagin
incorporat a l’imaginari col·lectiu i hagin
colonitzat les botigues de la vall.
Creuem el llarguíssim túnel Joan Carles I per aturar-nos a l’Alta Ribagorça. I, més
concretament, a la Vall de Boí, capital mundial del romànic. La concentració de patrimoni per metre quadrat que hi ha en aquest
paratge bat rècords. Seria un sacrilegi marxar
sense emportar-nos-en un trosset. Compte!
Res d’agafar pedres de les esglésies millenàries. N’hi ha prou fent un tomb per les
botigues de la vall. Sant Climent de Taüll i el
seu celebèrrim Pantocràtor en particular són
omnipresents. Nosaltres ens quedem amb
els objectes de papereria, especialment elegants. Sembla que en una llibreta presidida
per la pintura romànica més important del
món les frases han de brollar amb més
fluïdesa. Que les idees brillants creixeran
com les flors de les jardineres que ens haurem
trobat per tots els racons de l’Alta Ribagorça.
Segur que ens hi haurem fixat. Són per tota
la comarca: enormes troncs buidats i envernissats per acollir-hi plantes. Un toc de rus-
ticitat encantador. A gairebé totes les botigues
de souvenirs trobarem la versió domèstica
d’aquests testos.
Si ens agrada l’art tampoc no podem
deixar de visitar l’Alt Urgell. En aquesta
comarca fronterera el pes de la història ha
deixat petjades bellíssimes. Una visita al
Museu Diocesà d’Urgell o a la impressionant
catedral de Santa Maria seran suficients per
comprovar-ho. La joia de la corona és un
còdex del segle X, una de les poquíssimes
còpies del famosíssim Beatus de Liébana que
encara volten pel món. De fet, la de la Seu
d’Urgell és la versió més bellament il·lustrada
que ha arribat als nostres dies. Fa uns anys,
aquest còdex va ser objecte d’un robatori de
pel·lícula que, per sort, va tenir final feliç.
Nosaltres ens el podem emportar a casa sense
necessitat de saltar-nos cap llei. Se n’han fet
acurades edicions facsímils que ens permetran
assaborir cada miniatura.
Deixem el Pirineu. Res millor que aturarnos al centre exacte de Catalunya per agafar
impuls per visitar la plana de Lleida. Som, ja
us ho haureu imaginat, al Solsonès. Un hipotètic cartògraf va clavar el compàs en aquesta
comarca per dibuixar el mapa català. Concretament a Pinós. Però potser més que un compàs, hauríem d’haver un genuí ganivet de
Solsona. Se sap que al segle XVIII ja
s’exportaven a tots els racons de l’Estat i, fins
i tot, s’explica que les famoses navalles
d’Albacete van sorgir de l’aliança empresarial
d’un solsoní amb uns socis manxecs. Així les
coses, no ens sorprendrà que els ganivets de
Solsona tinguin museu propi, ni que siguin el
souvenir per excel·lència de la comarca. N’hi
ha de totes formes i mides, així que només
és qüestió de trobar el que millor s’ajusta a
les nostres necessitats. El ganivet ens resultarà
imprescindible per anar a buscar bolets. Ens
falta una altra cosa de la qual també anirem
servits al Solsonès. El cistell. Malgrat
l’implacable pas del temps, la tradició s’ha
mantingut viva i encara trobem artesans que
elaboren cistells, coves i espardenyes com si
el rellotge s’hagués deturat al seu taller.
Una cosa semblant passa una mica més
al sud, a l’Urgell. Pobles com Verdú mantenen
vives tradicions centenàries. La famosa ceràmica negra que ha donat renom a la localitat
és el souvenir més preuat de la comarca. Cap
nevera no pot competir amb la frescor de
l’aigua que surt d’un silló de Verdú, per fort
que refermi la calor. També hi ha tallers en
aquesta població que han optat per treballar
la ceràmica de manera més creativa, més
artística. Fins i tot abstracta. Malgrat les reduïdes dimensions del poble, sembla que hi
ha espai per a tot tipus d'artesans... i de
souvenirs! I encara queda lloc per fer sortir
24
el nen que tots portem a dins. Només ens
caldrà visitar el Museu de Joguets i Autòmates.
El continent és d'una arquitectura espectacular, però el contingut és encara més màgic.
La botiga ens permet passar comptes amb
els Reis Mags i regalar-nos (o regalar) allò
que es van negar a portar. Tant és l'edat que
tinguem, hi trobarem des de mítiques Mariquita Pérez fins a robots futuristes (sense
piles, això sí). Els cotxes d'època (fins i tot
un de funerari), els trenets i els futbolins
posaran a prova el nostre autocontrol amb
la tarjeta de crèdit. Per a tranquil·litat del
lector, subratllarem que hi ha productes de
tots els preus.
Un cop instal·lats a la plana ens dirigirem a la indiscutible capital. Costa de creure
que no fa tants anys, Lleida era un erm en el
qual costava fins i tot de trobar una postal
decent. Amb l'autoestima per terra, els lleidatans ni s'ensumaven el seu potencial turístic. Per sort les coses han canviat i ara emportar-se un record de la capital del Segre
no tan sols és possible, sinó recomanable.
Dos exemples: les motxilles en forma de pera
i les bosses de viatge il·lustrades amb poemes
manuscrits de Màrius Torres. Però si ens hem
de quedar amb un únic producte, res com
un entranyable marraco. És l'estrella indiscutible, en franca competència amb caragols
de toda mena. El drac que ha marcat la
infantesa de generacions de lleidatans s'ha
convertit en un dolç i inofensiu peluix perquè
sempre sigui festa major a les nostres vides.
25
De Lleida no podem marxar sense visitar el
nou Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
El museu... i la seva botiga. Hi trobarem
sorpreses molt interessants, com ara una
reproducció en fang de la medusa romana
trobada al jaciment del Romeral, a Albesa
(la Noguera), o l'edició facsímil dels impressionants escacs de cristall de roca procedents
de la col·legiata de Sant Pere d'Àger, també
a la Noguera. El misteri d'Al-Andalus, tot
nostre. També es pot optar per una via més
subtil i adquirir alguna de les joies contemporànies inspirades en les col·leccions d'art
del museu. Els fermalls són la nostra recomanació perquè no se'ns escapi cap record.
Sens dubte, de les Terres de Lleida te’n
portaràs... els millors records. G
ASSABORIR PAISATGES
Hi ha preguntes sense resposta. De què fa olor un
núvol? Ens ho planteja la publicitat. El que sí que
podem saber és de què té gust un paisatge. El
turisme gastronòmic guanya adeptes. Festes com
el multitudinari Aplec del Caragol ens demostren
que un producte autòcton pot acabar convertintse en alguna cosa més que un plat a la carta d'un
restaurant. Però regalar una llauna de caragols no
sembla, a priori, factible. No us deixeu enganyar
per les aparences. Els pastissers de Lleida s'han tret
de la màniga una llauna de caragols... de xocolata!
Per quedar amb la boca oberta. Els granados són
l'altra manera d'assaborir l'essència de Lleida. Són
uns dolços artesanals que porten el nom del genial
compositor lleidatà. Tan delicadament cruixents
com són, també nosaltres podrem fer música quan
els tastem. Si hem quedat amb ganes de més
llaminadures de les que no porten additius ni
conservants podem triar entre la mel de la Noguera
o els torrons i la xocolata que elaboren els mestres
artesans d'Agramunt, que fins i tot han inspirat una
multitudinària fira. A Coll de Nargó recomanem
apostar per la coca de raier i els nargorins. I encara
podem arribar-nos a la Seu d'Urgell i emportar-nos
pics del Cadí sense haver de fer escalada. Si som
més de salat, millor aturar-nos a Organyà, on
descobrirem que no tan sols és el bressol de la
llengua catalana, sinó del millor fuet. I encara
haurem de reservar espai per aturar-nos a comprar
les altres joies de la corona de la comarca: els
productes lactis del Cadí. A la muntanya s'hi menja
molt bé. Un tast de típic xolís pallarès ens traurà
de dubtes. Els embotits atresoren l'esperit de la
terra. Un altre bon exemple és la girella, elaborada
amb carn de xai. No es pot marxar de l'Alta
Ribagorça sense haver-la tastat. Tot, per descomptat,
llueix més sobre una bona llesca de pa sucada amb
oli... de les Garrigues. No sabríem quin triar. Tots
els de la Denominació d'Origen tenen la seva
pròpia personalitat. A l'Aran toca paté. La proximitat
amb la frontera francesa és ben present a la cuina
aranesa. El paté el broden. Però tampoc no ens
podem oblidar del preuat caviar de Les. Si fins ara
la vall era famosa per l'or blanc que omple
d'esquiadors les pistes, ara es cotitzen a l'alça les
perles negres de Nacarii. I després d'un bon àpat,
res com un brindis. Podem triar entre ratafia de
Guissona, aigua de nodes o licor de cassis de l'Aran.
Si som més de vi, no perdem de vista cap de les
set subzones de la Denominació d'Origen Costers
del Segre. Segur que restem amb ganes de repetir.
26
Souvenirs de las Tierras de Lleida
Hemos buscado los mejores
recuerdos de las comarcas de
Lleida para que podáis llevaros a
casa el alma de un paisaje. En las
Valls d’Àneu, en el Pallars Sobirà,
visitaremos el Ecomuseo de las
Valls d'Àneu. El cambio de milenio
se celebró poniendo a la venta una
línea de productos artesanales con
los que se puede viajar en el
tiempo. Si después de visitar las
instalaciones de Casa Gassia, en
Esterri d'Àneu, os sentís invadidos
por la nostalgia, podéis adquirir
una amplia variedad de productos
hechos de cerámica (platos, ollas
o pucheros como los de antaño),
o de madera (saleros, queseras,
cascanueces...). No son
antigüedades, pero tampoco son
imitaciones. Han sido elaborados
siguiendo técnicas más que
centenarias y usando los mismos
materiales que se emplea-ban
desde tiempos inmemoriales. En
Sort encontramos la administración La Bruixa d'Or, la
más famosa de todo el Estado, la
que más vende. En el pueblo se
venden las modernas y
desvergonzadas brujitas, que son
un souvenir lleno de buenos
augurios que ha arraigado con
fuerza en los establecimientos
pallareses quizá porque recupera
tradiciones milenarias de
encantadas y misteriosas mujeres
de agua.
Aran se abrieron las pistas de
Baqueira Beret, la estación más
importante del Estado. No es
extraño que el esquí sea el
principal reclamo de las
numerosas tiendas de recuerdos.
Nos quedamos con los graciosos
esquís en miniatura que nos
refrescarán la memoria de la nieve
fuera de temporada. El otro gran
souvenir es el oso. Enormes
peluches en un paisaje de postal
que en pocos años se han
incorporado al imaginario
colectivo y han colonizado las
tiendas del valle.
Sería un sacrilegio marcharse sin
llevarnos un trozo. Basta con dar
una vuelta por las tiendas del valle.
Sant Climent de Taüll y su
celebérrimo Pantocrátor en
particular están omnipresentes.
Nosotros nos quedamos con los
objetos de papelería, especialmente elegantes. Además, por
todos los rincones de la Alta
Ribagorça encontramos jardineras: enormes troncos vaciados
y barnizados para acoger plantas.
En casi todas las tiendas de
souvenirs encontraremos la versión
doméstica de estas macetas.
Subimos ahora el Puerto de la
Bonaigua para adentrarnos en el
Aran. En la Val d’Aran hace cerca
de medio siglo que se reciben
turistas y en las montañas de Naut
Cruzamos el larguísimo túnel
Juan Carlos I para detenernos en
la Alta Ribagorça. Y, más
concretamente, en la Vall de Boí,
capital mundial del románico.
Si nos gusta el arte tampoco
podemos dejar de visitar el Alt
Urgell. La joya de la corona es un
códice del siglo X, una de las
poquísimas copias del famosísimo
27
Beatus de Liébana. De hecho, la
de La Seu d’Urgell es la versión
más bellamente ilustrada que ha
llegado a nuestros días. Se han
hecho esmeradas ediciones
facsímiles que nos permitirán
saborear cada miniatura.
Una vez instalados en el llano nos
dirigimos a la ciudad de Lleida,
donde llevarse un recuerdo es
recomendable. Dos ejemplos: las
mochilas en forma de pera y las
del impresionante ajedrez de
cristal de roca procedente de la
colegiata de Sant Pere d'Àger,
también en la Noguera. También
se puede optar por una vía más
recomendamos apostar por la
torta de almadiero y los nargorins.
Y aún podemos llegarnos a La
Seu d'Urgell y comprar picos del
Cadí. Si nos gusta más lo salado,
bolsas de viaje ilustradas con
poemas manuscritos de Màrius
Torres. Pero si nos tenemos que
quedar con un único producto,
nada como un entrañable marraco.
Es la estrella indiscutible, en
franca competencia con caracoles
de todo tipo. El dragón que ha
marcado la infancia de
generaciones de leridanos se ha
convertido en un dulce e
inofensivo peluche.
sutil y adquirir alguna de las joyas
contemporáneas inspiradas en las
colecciones de arte del museo. Los
broches son nuestra recomendación para que no se nos escape
ningún recuerdo.
mejor parar en Organyà para
adquirir el mejor fuet. Y
tendremos que reservar espacio
para comprar las otras joyas de
la corona de la comarca: los
productos lácteos del Cadí. En la
montaña podemos catar el típico
xolís pallarés o la girella, elaborada
con carne de cordero. Todo luce
más sobre una buena rebanada
de pan untada con aceite... de las
Garrigues. En el Aran toca paté
y el preciado caviar de Les. Y
después de una buena comida,
nada mejor que un brindis.
Podemos elegir entre ratafía de
Guissona, agua de nodes o licor
de casís del Aran. Si somos más
de vino, no perdamos de vista
ninguna de las siete subzonas de
la Denominación de Origen
Costers del Segre. G
Dejamos el Pirineo. Nada mejor
que detenernos en el Solsonès.
Aquí son famosos los cuchillos
de Solsona, que tienen museo
propio y son el souvenir por
excelencia de la comarca. Los hay
de todas las formas y tamaños,
así que sólo es cuestión de
encontrar el que mejor se ajusta
a nuestras necesidades. Nos falta
otra cosa de la que también
estaremos bien servidos en el
Solsonès. El cesto. A pesar del
implacable paso del tiempo, la
tradición se ha mantenido viva y
aún encontramos artesanos que
elaboran cestos, cestas y
alpargatas como si el reloj se
hubiera parado en su taller.
Algo parecido sucede un poco
más al sur, en el Urgell. Pueblos
como Verdú mantienen vivas
tradiciones centenarias. La
famosa cerámica negra que ha
dado renombre a la localidad es
el souvenir más preciado de la
comarca. Ninguna nevera puede
competir con el frescor del agua
que sale de un botijo de Verdú,
por fuerte que apriete el calor.
También existen talleres en esta
población que han optado por
trabajar la cerámica de manera
más creativa, más artística.
Incluso abstracta. Y para hacer
salir el niño que todos llevamos
dentro, sólo tenemos que visitar
el Museo de Juguetes y
Autómatas, en cuya tienda de
recuerdos encontraremos desde
míticas Mariquita Pérez hasta
robots futuristas pasando por los
coches de época, los trenecitos y
los futbolines.
De Lleida no podemos marcharnos sin visitar el nuevo Museo de
Lleida, Diocesano y Comarcal.
En la tienda encontraremos
sorpresas muy interesantes, como
una reproducción en barro de la
medusa romana descubierta en el
yacimiento del Romeral, en Albesa
(la Noguera), o la edición facsímil
Los pasteleros de Lleida se han
sacado de la manga una lata de
caracoles... ¡de chocolate! Los
granados son otra manera de
saborear la esencia de Lleida. Son
unos dulces artesanales que llevan
el nombre del genial compositor
leridano. Si nos hemos quedado
con ganas de más dulces de los
que no llevan aditivos ni
conservantes podemos escoger
entre la miel de la Noguera o los
turrones y el chocolate que
elaboran los maestros artesanos
de Agramunt. En Coll de Nargó
28
Lands of Lleida souvenirs
We have looked for some of the
best mementoes from the
comarques (local districts) of Lleida
so that you can take the very
essence of this territory back home
with you. In the valleys of Àneu,
in El Pallars Sobirà, you can visit
the Ecomuseum of the Valls
d'Àneu, in Esterri d'Àneu. There,
you can obtain a wide range of
ceramic and wooden products that
have been made using techniques
that are over a hundred years old.
Sort also sells much more modern
souvenirs, including cheeky little
witches that bring you luck.
In the Val d'Aran, you can buy
some amusing little miniature skis,
while other typical souvenirs
include enormous teddy bears. In
the shops of the Vall de Boí, the
world capital of Romanesque art
and architecture, the church of
Sant Climent de Taüll and its
famous Pantòcrator (Christ the
Almighty) are omnipresent. You
will be particularly captivated by
some of the elegant stationery
objects. Throughout the comarca
of L'Alta Ribagorça, you will find
some really original plant pots:
enormous tree trunks that have
been hollowed out and then
varnished in preparation for
housing your favourite plants. If
you are an art lover, L'Alt Urgell
is the comarca for you. There, it is
possible to acquire a painstakingly reproduced facsimile
edition of the famous Beatus de
Liébana. Leaving the Pyrenees,
there is no better comarca to stop
off in than El Solsonès, which is
famed for the knives and cutlery
of Solsona and for its basketwork.
Verdú, in L'Urgell, is famous for
its black pottery and also house
the Museum of Toys and
Automatons, where visitors will
find toys ranging from the
mythical Mariquita Pérez doll to
futuristic robots.
Once on the Lleida Plain, you can
visit the city of Lleida, where you
will find rucksacks in the form of
pears and travel bags illustrated
with poems written by the hand
of Màrius Torres. But if you have
to decide on just one product,
there is nothing to rival the
charming marraco: a sweet,
inoffensive, toy dragon. You
cannot leave Lleida without
visiting the new Museu de Lleida,
Diocesà i Comarcal (Diocese and
Local District Museum). In its
shop, you will find some really
interesting surprises, including a
pottery reproduction of the head
of Medusa that was discovered
amongst Roman remains at the
archaeological site of El Romeral,
in Albesa (la Noguera). There is
also a facsimile copy of the
impressive rock crystal chess
pieces from the Collegiate Church
of Sant Pere d'Àger, in La
Noguera. It is also possible to
acquire contemporary jewellery including broaches- inspired by
the collections in the museum.
The cake makers of Lleida have
even produced an original tin of
snails... all made of chocolate! The
traditionally made sweets called
“granados” offer another way to
savour the true essence of Lleida.
And if you have an appetite for
even more sweet products of the
type that do not contain additives
29
or preservatives, you can choose
between the honey of la Noguera
and the nougat and chocolate
produced by the masters of
confectionary of Agramunt. At
Coll de Nargó, you are
recommended to buy river rafter's
“tortes” and “nargorins”. It is also
possible to go on to La Seu
d'Urgell and buy some “pics del
Cadí”. For those who prefer
savoury products, it is best to stop
off in Organyà and acquire one
of their best fuets (cured
sausages). And you will also need
to reserve some space for another
of the crown jewels of the comarca:
the dairy products of El Cadí.
Everything seems even more
attractive when it is presented on
a slice of bread soaked in olive
oil... from Les Garrigues. In Aran,
the star dishes are pâté and the
highly rated caviar of Les. As far
as drinks are concerned, it is
possible to choose between the
ratafía (liqueur) of Guissona,
“aigua de nodes” and “casís” liqueurs
of Aran, and the wines of the
Designation of Origin Costers del
Segre. G