UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES Departament de Ciències de la Terra CURS 2010 - 2011 Assignatura: GEOGRAFIA DEL PAISATGE ( 1377) 2n cicle (Assignatura Optativa) ESTUDIS DE GEOGRAFIA DURADA: 2n quadrimestre OMBRE DE CRÈDITS: 4,5 teòrics / 1,5 pràctics (total: 6 cr.) PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGATURA E ELS ESQUEMES DE: Avaluació contínua Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus Campus Extens (*) (*) L’assignatura estarà disponible a Campus Extens. Tots els alumnes matriculats tindran una clau d’accés que es facilitarà a la Secretaria amb la matrícula, que els hi permetrà accedir a la informació disponible sobre l’assignatura. IDIOMA E QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGATURA: CATALÀ IDETIFICACIÓ DEL PROFESSORS Professor: Gabriel Alomar Garau Edifici: Beatriu de Pinós Despatx: núm. 45 Telèfon: 971-172359 E-mail: gabriel.alomar@uib.es Tutories: Divendres 17 – 19 hores + Tutoria Electrònica 1. ITRODUCCIÓ GEERAL A LA MATÈRIA L’assignatura té com a objectiu mostrar a l’alumne la concepció científica del Paisatge –en particular, des de la disciplina geogràfica–, fent esment de les seves múltiples aproximacions teòriques, des de l’evolució històrica de la noció de paisatge, a les modernes concepcions i mètodes de la landscape ecology i la Teoria General de Sistemes. També es fa especial esment del paisatge com a objecte d’anàlisi, tant des del punt de vista de la seva classificació en unitats paisatgístiques, com de l’anàlisi de la fragilitat i l’impacte visual mitjançant tècniques de cartografia automàtica. Per això, l’assignatura té una component pràctica destinada a conèixer els mètodes i tècniques d’elaboració de cartografia del paisatge. Per últim, l’assignatura és una invitació a la interpretació de l’entorn, però també a la reflexió, per la qual cosa es mostren les nocions més actuals de paisatge cultural, paisatges aterritorials i paisatges de la posmodernitat. 2. ESTRUCTURA DELS COTIGUTS DE L’ASSIGATURA Metodologia docent: Classes teòriques: • Classes magistrals del Programa. Classes pràctiques: • • Lectures Anàlisi i cartografia del paisatge Objectius: • • • • • • • Conèixer els orígens culturals de la noció de ‘paisatge’. Obtenir una visió clara de com la geografia incorpora, a través de les distintes escoles de pensament, el concepte paisatge i el seu tractament metodològic. Aplicar l’escala d’espai i temps en l’anàlisi del paisatge. Aprendre a classificar paisatges atenent distints criteris. Conèixer la metodologia general dels estudis i l’avaluació de paisatge, així com les seves fases de l’estudi. Practicar la interpretació i delimitació d’unitats paisatgístiques. Practicar la cartografia del paisatge i l’anàlisi de la seva fragilitat i impacte visual. PROGRAMA: 1. Paisatge: terme i concepte en la seva evolució dins la Geografia. De la visió sacralitzada de la natura fins al Renaixement El paisatge al segle XVIII: el triomf de la raó il·lustrada El Romanticisme. El paisatge com a gènere pictòric. Humboldt i la modernitat romàntica de la Geografia El paisatge ‘científic’ (1850-1950) Escoles i tendències dins l’estudi del paisatge 2. Teoria General de Sistemes. 3. Ecologia del Paisatge: estructura, funció i dinàmica. 4. Classificació dels paisatges: Escales d’espai i temps Unitats de Paisatge. Matrius, Fragments i Corredors. Classificació per dominància, per escala, per dinàmica i per funció 5. Estudi i Avaluació del paisatge. Metodologia general dels estudis de paisatge. Delimitació cartogràfica d’unitats paisatgístiques. Anàlisi d’incidència visual. Índexos de paisatge. 6. El paisatge dins l’ordenament jurídic. 7. Paisatges culturals. Paisatge i Ciutat. El paisatge com a patrimoni i com a recurs. 8. Paisatges aterritorials. Elements d’avaluació: • • Examen escrit dels continguts teòrics i pràctics de l’assignatura (60 % de la nota). Treball pràctic programat i dirigit pel professor (40% de la nota). 3. BIBLIOGRAFIA Bibliografia general recomanada: BOLÓS, M. de (coord.) (1992): Manual de Ciencia del Paisaje. Teoría, métodos y aplicaciones. Editorial Masson, Colección de Geografía. FORMAN, R. i GODRON, M. (1986): Landscape Ecology. Editorial Wiley John & Sons. New York. United States. 618 p. HOLT-JENSEN, A. (1992): Geografía. Historia y conceptos. Barcelona, Vicens Vives. MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (Dir.): Estudios sobre el paisaje, Madrid, Universidad Autónoma de Madrid-Fundación Duques de Soria. MATA OLMO, R. y SANZ HERRÁIZ, C. (dirs.) (2003): Atlas de los Paisajes de España. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 788 págs. (Premio de Investigación de la Sociedad Geográfica Española, 2004). Bibliografia general: ASENSI, M. (2004) : “Paisajes nómadas”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) II Seminari Internacional sobre Paisatge “Els paisatges de la postmodernitat”. BOLÓS, M. de (1975): “Paisaje y ciencia geográfica”, Estudios Geográficos, 138-139 (Homenaje a D. Manuel de Terán), pp. 93-105. BOLÓS, M. de (1980): “Els estudis de paisatge integrat a Espanya” en I Coloquio de Paisaje y Geosistema (Barcelona) (pp. 43-52). BOLÓS, M. de (1981): “Problemática actual de los estudios de paisaje integrado”, Revista de Geografía, 15, pp. 45-68. ESTÉVEZ, Xerardo (2003): “El paisaje urbano sin contexto”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) I Seminari Internacional sobre Paisatge “Les estètiques del Paisatge”. HIERNAUX, Daniel (2005): “Paisajes fugaces y geografías efímeras en la metrópolis contemporáea”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) III Seminari Internacional sobre Paisatge “Paisatges incògnits, territoris ocults: les geografies de la invisibilitat”. LINDON, Alicia (2005): “La construcción social de los paisajes invisibles y del miedo”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) III Seminari Internacional sobre Paisatge “Paisatges incògnits, territoris ocults: les geografies de la invisibilitat”. MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (1981): “La necesidad de una ciencia del paisaje” en VVAA, Homenaje a Alfonso Trujillo, Santa Cruz de Tenerife, Aula de Cultura (pp. 577-588). MATA OLMO, R. (2004): “Agricultura, paisaje y gestión del territorio”. Polígonos. Revista de Geografía de Castilla y León. MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (1983): “Cultura y ciencia del paisaje”, Agricultura y Sociedad, 27, pp. 9-32. MARTÍNEZ DE PISÓN, E (2005): “Significado cultural del paisaje”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) III Seminari Internacional sobre Paisatge “Paisatges incògnits, territoris ocults: les geografies de la invisibilitat”. MUÑOZ, Francesc (2005): “Paisajes aterritoriales, paisajes en huelga”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) III Seminari Internacional sobre Paisatge “Paisatges incògnits, territoris ocults: les geografies de la invisibilitat”. MUÑOZ JIMÉNEZ, J. (1989): “Paisaje y geografía”, Arbor, 518-519, pp. 219-234. NOGUÉ, J. (2004): “Els paisatges de la postmodernitat”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) II Seminari Internacional sobre Paisatge “Els paisatges de la postmodernitat”. PANAREDA, J. M. (1979): Introducciò a la Ciència del Paisatge. Documents d’Estudi (Univ. De Barcelona), 1, pp. 5-49. ROUGERIE, G.; BEROUCHACHVILI, N.(1991): Géosystèmes et paysages. Bilan et méthodes. Ed. Armand Colin. París. ZIMMER, Jörg (2003): “Ètica i estètica del paisatge”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) I Seminari Internacional sobre Paisatge “Les estètiques del Paisatge”. ZOIDO NARANJO, F. y VENEGAS MORENO, C. (coord.), (2002): Paisaje y ordenación del Territorio, Sevilla, Consejería de obras Públicas y Transportes, JJAA y Fundación Duques de Soria. ZUSMAN, P (2004): “Perspectivas críticas del paisaje en la cultura contemporánea”. Publicacions del Centre Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) II Seminari Internacional sobre Paisatge “Els paisatges de la postmodernitat”. Guía para la elaboración de estudios del medio físico. Contenido y metodología (1991). Ministerio de Obras Públicas y Transportes. Secretaría General Técnica. Madrid.