▼ Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles, 16 de febrero de 2005 EL RACÓ DEL LA PÁGINA VERDE aula 4 BOTÀNIC Escapa’t amb el Botànic Gaudeix d’un cicle de viatges per la Península Ibèrica i un d’excursions per les comarques Eva Pastor *, València L’any ha començat donant-nos molta feina. Per un costat hem de tractar de fer front a l’ona de fred que fa uns dies semblava que havia aplegat per quedar-se. Intentar que les baixes temperatures no ens afecten la salut ni l’ànim és una tasca gens menyspreable. Però igual d’important és agafar energies per enfrontar la primavera, que es troba al girar el cantó, planificant així l’estratègia per defugir tant les al·lèrgies com l’astènia, estat de debilitat primaveral no massa agradable. Després de tant de treball i tant d’esforç mereixem un descans, una fugina de la rutina diària. I ves per on que el Botànic ens pot ajudar, ja que inicia la seua oferta cultural de 2005 amb un cicle d’excursions pel País Valencià i altre de viatges per la península. UNIVERSITAT DE VALÈNCIA/ JARDÍ BOTÀNIC ■ Descobrint el País: Deu ex- TREPITJANT LES COMARQUES. Una vista del «Pico del Remedio», en Chelva, a la comarca dels Serrans. cursions per fugir de la ciutat i recórrer les comarques valencianes. Cadascuna de les eixides va acompanyada d’un guia cultural i un guia botànic. Aquesta proposta tracta d’acostar tothom als paratges i paisatges més fascinants del nostre voltant, donat que, tot i habitar unes terres de riquesa natural única, encara hi ha molts racons que romanen oblidats o desco- ✔ La primera eixida serà a la vall del Jerte i al parc natural de Montfragüe i la segona, a Segovia i les gorges del riu Duratón neguts per a gran part de nosaltres. En aquest sentit s’han dissenyat les excursions, rutes guiades per botànics on es mescla la història i cultura de cada lloc amb la seua flora, la vegetació i el paisatge. La primera està prevista per al 19 de febrer i passarà per les terres de Moixent. Un lloc on gaudir de la vegetació de ribera al camí del riu Canyoles, visitant a més el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses. Tot i això les propostes al llarg de l’any son moltes: la Vall d’Albaida, la selva d’Estubeny, la Serra de Mariola, el cap de Sant Antoni o Culla i Benassal entre molts altres. El Jardí ens ofereix aquesta vegada l’oportunitat de trepitjar les nostres comarques per apren- dre, descobrir i gaudir de la botànica més nostra. ■ Les escapades del Botànic: L’estrena d’enguany són Les escapades del Botànic. La possibilitat d’afegir una meravellosa trobada amb la natura al recorregut cultural d’un viatge. Una nova forma de veure la península viatjant i aprenent al mateix temps, explorant els entorns naturals més increïbles i els jardins de major importància. Un retrobament amb l’oci del cap de setmana en racons plens de riquesa cultural i botànica. La primera escapada serà del 17 al 20 de març, visitant el Jerte i la seua vall dels cirerers en el millor moment de l’any, la primavera. Al mateix temps i combinat amb aquesta ruta verda, s’anirà a Oropesa (Toledo), Plasència, el parc natural de Montfragüe i Yuste. Quatre dies per envoltar-nos de paratges naturals i respirar. D’altra banda a octubre s’està preparant una escapada a Segòvia i les gorges del riu Duratón, passant també pels jardins de la Granja de San Ildefonso. Tots dos per gaudir de la riquesa cultural de la península envoltats dels millors paisatges i els jardins més màgics. Aquests dos cicles d’eixides estan ideats per acostar a tots a un entorn on ciència, cultura i natura es fonen, creant un espai per al descobriment, l’esplai i el saber. Més informació a la xarxa (http://www.uv.es/jardibotanic/ cultura) y les inscripcions en el telèfon 963 156 800/06. * Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic ▼ DESCUBRE LA NATURALEZA El sapo corredor,un guerrillero del color Está salpicado por una tremenda gama de verdes y ocres a modo de traje de camuflaje Ricardo Sales/ Lorenzo Carbonell, Valencia El sapo corredor es un anfibio que habita en nuestras montañas donde es fácil verlo cruzando una carretera comarcal. Muchos son víctimas de arrollamientos por los coches que, por lo general, suelen circular a una velocidad excesiva. Es crepuscular y nocturno. Durante el día suele permanecer oculto bajo las piedras y troncos. Aunque no es raro verlo activo en pleno día. También puede ser hallado en simpatría con el sapo partero y el sapo de espuelas. Simpatría significa que comparte una misma región geográfica con otras especies. Con la llegada de la primavera, es fácil observar unos cordones de huevos a modo de rosario que depositan en pequeños charcos formados por la lluvia. En un breve periodo de tiempo se desarrollan los renacuajos, formándose unos pequeños sapos de color negro que, curiosamente, no son mayores que una mosca doméstica. Existe una gran mortandad entre los recién nacidos. Se diferencia del sapo común (Bufo bufo) en que tiene las glándulas paratoideas de forma oblicua. Además es mucho mayor que el corredor ya que mide una longitud de 21 centímetros (cm), mientras que la hembra del corredor puede alcanzar una longitud de 9 cm. Ambas especies apenas presentan dimorfismo sexual: en las dos, el macho es más pequeño. LORENZO CARBONELL ZARAGOZÁ No hay dos iguales Con frecuencia, cuando nos encontramos por el monte con un sapo corredor, nos causa cierta repulsión debido a su patente aspecto verrugoso. Pero si con nuestra mirada recorremos lentamente su cuerpo, podemos admirar su extraordinaria belleza. Está salpicado por una tremenda gama de tonalidades verdes y ocres que forman su librea y que recorren su robusto cuerpo a modo de un traje de camuflaje; como si de un guerrillero del color se tratara. Y por si fuera poco, está cubierto por un sin fin de discretas e impresionantes manchas anaranjadas que por unos instantes nos cautivarán. LIBREA IMPRESIONISTA. Sapo corredor (Bufo calamita) fotografiado en el término de Alcublas. Una «calamidad» desplazándose Denominado científicamente «Bufo calamita», el sapo corredor es un anfibio anuro o exento de cola. Alude al nombre de «corredor» debido a que se desplaza corriendo ó gateando torpemente por tierra en lugar de hacerlo mediante pequeños saltos como el sapo común (Bufo bufo) ó la rana común (Rana perezi). La denominación de «calamita», se debe a que es una calamidad por la forma que tiene para desplazarse. Detrás de sus ojos, en ambos lados, posee unos abultamientos que conforman unas glándulas llamadas paratoideas que secretan un líquido tóxico cuando un predador intenta devorarlos. Son inofensivos para el hombre. Esas glándulas están situadas de forma casi paralela y repletas de pequeños poros. Dicha característica lo diferencia fácilmente del sapo común ya que ambos, a simple vista, son semejantes. Perfectamente podría haber sido pintado por artistas impresionistas como Renoir o Monet. Durante la primavera, los machos suelen adoptar una librea nupcial más atractiva si cabe. ¡No hay dos sapos iguales! En su verde mirada queda reflejado el bosque en el que en su día habitó y que poco a poco estamos destruyendo. No aconsejo a nadie que mire directamente a los seductores ojos de un sapo corredor porque nos puede atrapar por siempre con su encanto. Y entonces, irremediablemente desearemos haber nacido sapo.