enllaç - sort actual

OPINIÓN
la Mañana
DOMINGO 7 DE FEBRERO DE 2010
MÀRIUS CARRETERO
PINTOR
“F
an molta gràcia les parelles...” Ai
germans! Quins temps!, quan un
noiet, amb més pena que glòria, cantava aquesta cançó a les beceroles de la
Nova Cançó catalana! Les parelles...!
A excepció de les dels Mossos d’Esquadra, que es formen per ordre del
qui mana, totes les demés s’han format voluntàriament.
Abans però, els començaments
d’una relació, eren molt diferents als
d’ara. Aquell trobar-se dues mirades...
aquell dissimular i al cap d’uns minuts
tornar-se a trobar, mirant un a l’altra.
Aquell atansar-se a la noia i dir allò tan
vell però efectiu que es : “Hola!” i a partir de l’“hola!” buscar un tema de conversa. Aquell trobar-se “casualment”
(després d’esperar hores al carrer de
l’enamorat o de l’enamorada). Aquell
agafar la mà a la noia, (a l’inrevés hagués estat molt mal vist). Aquell sentir
tremolar les cames i l’ànima, i notar la
boca seca, al comprovar que la nostra
parella no retirava la mà! Era tota una
declaració d’intencions!
Després venia el parlar, el conèixerse, el fer plans per un futur. I poc a poc
anava la parella agafant forma, per un
dia decidir-se a embolicar-se la manta
al cap i que sigui el que Déu vulgui!
Ara s’ho munten diferent (suposo),
encara que els finals o els principis
(ves a saber!) dels primers mesos de
relacions, siguin els mateixos ara que
abans, i qui estigui lliure de no haver
trencat mai un plat, que tiri la hipòcrita
primera pedra.
Abans el sistema ens obligava a ser
més discrets, però repeteixo, els camins eren els mateixos, més o menys.
Començava, per “obrir” relacions,
amb un curs d’anatomia, que a l’escola no ens havien donat, pràctiques
AL MEU AIRE
EDITORIAL
Parelles
Informe Roca
d’exploració d’intimitats, més aviat
desmanyotades... (uns coneixements
acurats en aquests afers inclinava a
sembrar dubtes de l’innocència que
s’aparentava) i les coses passaven tal
i com havien de passar. A part de dotzenes de “t’estimo!” i de fer promeses
que normalment mai es complien.
Quin motiu tenen dues persones per
fer-se parella? En la majoria de casos,
enamorament, viure junts lluny del
control familiar, iniciar l’aventura de la
Quan les dificultats entren
per la porta de casa, ja se sap
que l’amor fuig per la finestra
de vida en comú, i a la llarga o a la curta, perpetuar l’espècie, posant fills al
món, i complir els dictats del joc hormonal, disfressat d’amor (diuen), de
passió (segueixen dient) per ajuntar
dues vides, les vides de dues persones, (home-dona, home-home o dona-dona) que s’estimen, es respecten
i es desitgen.
Fins aquí molt bonic. Molt maco. Però ja fa anys que tenim, en general a
la nostra societat, com una “passa”,
com es deia abans, de parelles en les
que un dia, un dels components o be
els dos, es posen el mitjó una mica
tort, i ja tenen motiu per engegar-ho
tot a dida. Primer es diuen el nom del
porc, després van a exclamar-se a casa dels pares i tot seguit a l’advocat.
Deixen a la cuneta les mirades primeres, les primeres agafades de mans, el
curs d’anatomia, tota la història en comú i moltes vegades algun fill. Pot ser
sí que es pensaven que serien sempre
joves, que la vida els somriuria cada
dia i que cada dia la vida seria complaent! Diuen que quan les dificultats
entren per la porta de casa, l’amor fuig
per la finestra. El més curiós de tot és
que, tant un com l’altre, al cap de quatre dies, tenen companyia nova. Com
s’ho fan?
Al marge d’aquests desastres de parella, la convivència amb els anys, et
fa conèixer moltíssimes estones bones i sobre tot, un enteniment permanent en coses en les que no cal donar
massa explicacions, articulant
un argot de sobreentesos molt
personal i intransferible.
Per exemple si dius: “Noia,
anem a donar una volta?” i ella
et contesta “fa fred!”. En realitat és igual que li diguis al desembre que a l’agost. El que
realment t’està dient és que
fan una pel·lícula a la televisió
que vol veure. Si en un dinar, el
company o companya et diu:
“No vols més vi, oi?” i retira la botella, en realitat t’està dient: “Ja has begut prou!” Si un dia, al capvespre, et
trobes fantasiós i li fas un petó com el
primer dia a la discoteca, i et diu: “No
pots mai arribar a imaginar el mal de
cap que tinc!” val més que les fantasies les deixes per millor ocasió, i si et
diu que ha vist un vestit que s’ha provat i l’hi està molt be i a sobre és molt
barat, ja pots anar al seu armari, que
el tindrà ja penjat.
Per cert, avui m’ha dit la companya que no tenim res per sopar, vàtua
l’olla! i m’ha donat la tarja d’un restaurant on tenen unes taules petites i íntimes, amb unes lamparetes que fan
una llum difusa, suau i molt romàntica, i una música, amb to baixet, de piano, tota l’estona. També m’ha dit que
és molt a prop de casa, o sigui que hi
podem anar caminant... que m’haurà
volgut dir? Serà moment de pensar en
les fantasies després del sopar? Estic intrigat!
LA OPINIÓN DE LOS LECTORES
BELVEDERE
yar el primer premi del
Foro de la Dona amb el
treball “Luces y sombras
del feminismo” davant
d’un jurat format per representants de les principals entitats i grups que
promouen a nivell estatal
els reptes del feminisme
al segle XXI. M’agrada la
notícia per dues raons.
La primera és perquè
aquest premi ha estat
otorgat a dues lleidatanes, el que vol dir que a
la nostra ciutat hi ha un
nivell d’ensenyament
més que acceptable. La
ROGER JIMÉNEZ
segona raó és perquè
aquestes dues alumnes
han estudiat a una escola diferenciada (només
per a noies) de la nostra ciutat. Això demostra que la escola diferenciada és una possibilitat
més d’ensenyament amb
els mateixos drets que la
escola mixta i que obté
en moltes ocasions resultats acadèmics molt
satisfactoris. Enhorabona a aquestes alumnes i
a l’escola Arabell.
Julián Gutiérrez Martí
LLEIDA
En la calle Amics de Lleida, en unas obras que se
eternizan, han instalado unos contenedores que ocupan dos plazas de párking de minusválidos sin habilitar ninguna nueva.- Juan Belinchón Pérez.
Los del punto com
S
i es cierto que los ricos también lloran, no lo es menos que los altos cargos empresariales pueden caer
víctimas del acoso moral, el estrés y la depresión. La
práctica, cada vez más extendida en las compañías, viene simplificada con la expresión inglesa “mobbing” –en
este caso “bossing”, de “boss” o jefe-.
Ahora se descubre que en la estratosfera del punto com
existen unas relaciones interprofesionales trágicamente
contradictorias en las que el acoso moral ya venía haciendo estragos en las bases del mercado de trabajo, centros
públicos y privados, grandes y pequeñas empresas y, cómo no, en las salas de redacción de los grandes medios
de comunicación.
Una asociación dedicada a atender los casos de “mobbing” y angustia psicosocial cree saber que por lo menos
1, 5 millones de empleados la sufren de alguna manera, de
los que un 74 por ciento son cuadros o tienen algún cargo de dirección.
Con este brutal procedimiento en busca de rebajar la
nómina se destruye la vinculación ancestral a unos valores específicos comunes en la tarea colectiva –mejorar
el producto, crear una buena imagen, alcanzar mayores
cotas de rendimiento, el trabajo en equipo- y sólo quedan alrededor personas confusas, marginadas y desmotivadas, con sentimientos anormales de depresión o, incluso, llenas de rencor y de odio.
¿Dónde queda la multiplicación de los valores individuales? El “mobbing” está consiguiendo un triste y desdichado logro social, profesional, laboral y productivo.
Es urgente hacérselo mirar antes de que sea demasiado tarde.
M
odificar las divisiones
territoriales es siempre polémico, especialmente si produce cambios en la vida cotidiana de los ciudadanos, como parece ser en el caso del nuevo
mapa de Veguerías, promovido por el ‘conseller’ de Governació, Jordi Ausàs, y aprobado por el Consell de Govern de la Generalitat
esta semana. No es de extrañar, pues, que a
los vecinos de la Cerdanya no les guste pasar a la veguería del Alt Pirineu i Aran, puesto que los ciudadanos de esta comarca tienen
pocos vínculos históricos y sociales con ciudades como Tremp, que aspiran a la capitalidad de la nueva demarcación, y que serían
la sede administrativa donde los ‘ceretans’
deberían ir a realizar sus gestiones. Más allá
de la Cerdanya y del Aran (donde la oposición a incluirse en la nueva veguería es clara y contundente), la nueva división genera
también recelos en el Pont de Suert, la Seu
d’Urgell y Sort, donde ya se adivinan pugnas por la capitalidad y temor a la pérdida
de peso político en detrimento de otras capitales. Ante este panorama, resulta inevitable echar la vista atrás para recordar otros intentos de reorganización territorial, como el
llamado ‘Informe Roca’, que el convergente Miquel Roca capitaneó en el año 2000. La
propuesta del político desestimaba, precisamente, crear la veguería del Alt Pirineu por
la poca densidad demográfica de la zona (el
1% de Catalunya) y dejaba las comarcas de
montaña en la demarcación de Lleida, en la
línea que actualmente defiende el alcalde de
Lleida, Àngel Ros, una de las voces más críticas con el proyecto de Ausàs. Sin embargo, el informe también generó una fuerte polémica, especialmente porque contemplaba
la desaparición de los pequeños municipios.
Ambos casos demuestran que una reorganización territorial requiere mucho diálogo y
un amplio consenso del territorio, algo que
no parece tener el mapa de Ausàs.
Fundada en 1938
Editor-Presidente:
Emili Dalmau Torres
Vicepresidente y Director
General de Información:
Ramon Pedrós Martí
Director: Jordi Pérez Ansótegui
Áreas:
Política y Economía,
Pedro Calvo Galarza,
Local, Josep Jover Reig.
Diseño, Baldo Corderroure Rosell
Redactores Jefes:
Revista, Xavier Manau Encontra
Espectáculos, Andrés Rodríguez
García
Sociedad, Felicidad Pérez Martínez
Comarcas, Montserrat Torres i Sarri
Cultura, Francesc
Guillaumet i Pijuan
Secciones:
Deportes, Carles Tahull
Fotografía, Tony Alcántara
ADMINISTRACIÓN
Administración y Rec. Humanos:
Agustí Jiménez Mariné
PUBLICIDAD
Director Comercial: Francisco
Rodríguez López-Cepero
Jefe de Publicidad
Ramon Serrat Baiget
TALLERES
Preimpresión: Xavier Ortiz
Rotativas: Salvador Parramona
Cierre: Conchita Romeu
DIARI DE PONENT, SA.
Lleida. Polígono Industrial El Segre,
118. Código Postal 25191.
Apartado de Correos 11/ 25080.
Tel. 973-20 46 00
Fax (Administración y Publicidad)
973-20 16 46
Fax (Redacción) 973-20 58 10
Oficina Comercial: C/ Enric
Granados, 24. Tel. 973-24 13 99
Internet: www.lamanyana.cat
E-mail: lamanyana@lamanyana.cat
DEPÓSITO LEGAL: L-22-1971 CONTROL DE DIFUSIÓN OJD
5