vicerrectorado de cultura, deportes y política lingúística carles cortés

FORMULARIO DE PROPUESTAS DE CURSOS DE
ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS
ORIENTADAS A LA FORMACIÓN CON RECONOCIMIENTO
DE CRÉDITOS PARA TITULACIONES DE GRADO.
1 de 6
SOL·LICITUD DE RECONEIXEMENT ACADÈMIC D’ACTIVITATS UNIVERSITÀRIES CULTURALS,
ESPORTIVES, DE REPRESENTACIÓ ESTUDIANTIL, SOLIDÀRIES I DE COOPERACIÓ.
SOLICITUD DE RECONOCIMIENTO ACADÉMICO POR ACTIVIDADES UNIVERSITARIAS
CULTURALES, DEPORTIVAS, DE REPRESENTACIÓN ESTUDIANTIL, SOLIDARIAS Y DE
COOPERACIÓN
PROPOSTES DE CURSOS D'ESPECIALITZACIÓ I ACTIVITATS ACADÈMIQUES ORIENTADES A
LA FORMACIÓ
PROPUESTAS DE CURSOS DE ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS ORIENTADAS
A LA FORMACIÓN
TÍTULO DE LA ACTIVIDAD
(castellano)
Taller De animación lectora a partir del Teatro: aprende técnicas para
trabajar textos teatrales a l'aula (Primaria, Secundaria y Bachillerato)
Taller d’animació lectora a partir del Teatre: aprén tècniques per
atreballar textos teatrals a l’aula (Primària, Secundària i Batxillerat)
TÍTOL DE L'ACTIVITAT
(valencià)
Workshop Of reading animation from the Theatre: he learns technologies
to work theatrical texts to l'aula (Primary, Secondary and Baccalaureate)
TÍTULO DE LA ACTIVIDAD
(inglés)
Assenyalar idioma prioritari del títol de
l’activitat
Señalar idioma prioritario del título de
la actividad
•
Castellano
Valencià
DURACIÓ DE L’ACTIVITAT (Haurà d'indicar la duració del curs en crèdits ECTS)
DURACIÓN DE LA ACTIVIDAD (Deberá indicar la duración del curso en créditos ECTS)
VICERECTORAT O CENTRE QUE
L'ORGANITZA
VICERRECTORADO O CENTRO QUE
LO ORGANIZA
EL/LA DIRECTOR/A DE
L’ACTIVITAT
EL/LA DIRECTOR/A DE LA
ACTIVIDAD
Inglés
3 ECTS
VICERRECTORADO DE CULTURA, DEPORTES Y
POLÍTICA LINGÚÍSTICA
CARLES CORTÉS ORTS
EL/LA VICERECTOR/A, DEGÀ/DEGANA O DIRECTOR/A
EL/LA VICERRECTOR/A, DECANO/DECANA O DIRECTOR/A
(Segell / Sello)
Sign.: / Fdo: Carles Cortés Orts
UA-ContinUA-formulario propuesta
1/6
FORMULARIO DE PROPUESTAS DE CURSOS DE
ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS
ORIENTADAS A LA FORMACIÓN CON RECONOCIMIENTO
DE CRÉDITOS PARA TITULACIONES DE GRADO.
2 de 6
PROPUESTA DE APROBACIÓN DE CURSO DE ESPECIALIZACIÓN Y
ACTIVIDADES ACADÉMICAS ORIENTADAS A LA FORMACIÓN
1. Denominación del curso / actividad
(Se debe consignar la denominación del curso en castellano, valenciano e inglés, indicando el idioma que se desea
que aparezca en la denominación del curso en el diploma)
Taller De animación lectora a partir del Teatro: aprende técnicas para trabajar textos teatrales a
l'aula (Primaria, Secundaria y Bachillerato)
Taller d’animació lectora a partir del Teatre: aprén tècniques per atreballar textos teatrals a
l’aula (Primària, Secundària i Batxillerat) (diploma en valenciano)
Workshop Of reading animation from the Theatre: he learns technologies to work theatrical
texts to l'aula (Primary, Secondary and Baccalaureate)
2. Duración del curso / actividad
(Deberá indicar la duración del curso en créditos ECTS)
3 ECTS
3. Fecha de inicio y de final del curso / actividad
Fecha inicio:
08/03/2016
Fecha final:
10/05/2016
4. Lugar de realización del curso / actividad
(Si se deja en blanco este apartado, se entenderá que el lugar de realización del curso / actividad es la Universidad
de Alicante. En caso contrario, deberá indicarlo)
5. Número alumnos
(Deberá indicar el número mínimo y número máximo de alumnos)
Nº mínimo
23
Nº máximo
35
6. Organizadores académicos
(Deberá adjuntarse la certificación del acuerdo del órgano colegiado. En caso de haber más de un organizador
deberá indicarse en primer lugar el coordinador único de los estudios)
UA-ContinUA-formulario propuesta
2/6
FORMULARIO DE PROPUESTAS DE CURSOS DE
ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS
ORIENTADAS A LA FORMACIÓN CON RECONOCIMIENTO
DE CRÉDITOS PARA TITULACIONES DE GRADO.
3 de 6
VICERRECTORADO DE CULTURA, DEPORTES Y POLÍTICA LINGÜÍSTICA
7. Organizadores externos
(Deberá adjuntarse copia del convenio firmado con la Universidad de Alicante)
8. Departamentos que participan con profesorado
(Deberá adjuntarse la certificación del acuerdo del órgano colegiado por el que el Departamento se compromete a
impartir docencia en el estudio)
9. Profesorado ajeno a la Universidad de Alicante
(Deberá adjuntarse un breve currículum (máximo 1 hoja A4) de cada profesor ajeno a la Universidad de Alicante).
JOAN NAVE I FLUXÀ
10. Dedicación docente
(Debe consignarse en la tabla que se adjunta como anexo (documento Excel) la dedicación docente tanto del
profesorado de la Universidad de Alicante como la del profesorado ajeno a la UA) Debe ponerse en primer lugar la
dedicación docente del profesorado de la UA y después la del profesorado externo. Una vez cumplimentada, debe
copiar la tabla Excel del anexo y pegarla aquí. IMPORTANTE: el archivo excel también nos lo tiene que enviar a
continua@ua.es
CURSO/ACTIVIDAD
CURSO ACADÈMICO 2015/16
Taller d’animació lectora a partir del Teatre: aprén tècniques per a treballar
textos teatrals a l’aula (Primària, Secundària i Batxillerat)
CRÉDITOS TOTALES
3
PROFESORADO UA
NOMBRE Y APELLIDOS
DEPARTAMENTO
CATEGORIA
CRÉDITOS
QUE IMPARTE
NOMBRE Y APELLIDOS
PROCEDENCIA
(Universidad, Institución)
CATEGORIA
CRÉDITOS
QUE IMPARTE
Joan Nave i Fluxà
Autónomo
PROFESORADO EXTERNO
UA-ContinUA-formulario propuesta
˗ Llicenciat Filologia
Catalana per la
Universitat d’Alacant
3,00
3/6
FORMULARIO DE PROPUESTAS DE CURSOS DE
ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS
ORIENTADAS A LA FORMACIÓN CON RECONOCIMIENTO
DE CRÉDITOS PARA TITULACIONES DE GRADO.
4 de 6
11. Estructura del curso/actividad
(Se deberá adjuntar como anexo un programa pormenorizado del curso y el horario).
12. Criterios de evaluación
(Indicar los criterios de evaluación y control)
Asistencia mínima del 80% del total de horas
13. Objetivos (breve descripción)
L’objectiu principal és que l’alumnat que hi participe (alumnat d’Educació i de Filologia, i també
futurs mestres de primària i professors de secundària i batxillerat, i mestres i professors en actiu que
vulguen aprofitar els avantatges didàctics del teatre a l’aula) puguen ser capaços, en acabar el taller,
d’afrontar el treball amb el teatre a l’aula.
14. Modalidad de impartición
(Indicar si es presencial, semipresencial o a distancia)
En el caso de modalidad a distancia indicar la plataforma.
PRESENCIAL
15. Dirigido a
Dirigido a todas las personas interesadas
16. Criterios de admisión
Los alumnos se admitirán por orden de inscripción hasta cubrir el número de plazas.
17. Dirección académica
•
Director/a de estudios
Apellidos y nombre
CARLES CORTÉS ORTS
•
Codirectores/as de estudios (Si los convenios establecidos con otras universidades e
instituciones así lo contemplan)
Apellidos y nombre
18. Gestión y administración
(Se debe indicar el lugar de matriculación del alumnado)
Persona de contacto:
Ubicación (centro, departamento o
instituto, edificio, dirección postal, etc.)
Teléfono:
UA-ContinUA-formulario propuesta
SERVICIO DE LENGUAS Y CULTURA
BAJOS PARANINFO (PIC)
965903300/ 965903725
4/6
FORMULARIO DE PROPUESTAS DE CURSOS DE
ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS
ORIENTADAS A LA FORMACIÓN CON RECONOCIMIENTO
DE CRÉDITOS PARA TITULACIONES DE GRADO.
5 de 6
Ofi.cultura@ua.es
Correo electrónico:
19. Criterios de becas
(Indicar el número de becas que se quiere conceder y los criterios para su concesión)
NO PROCEDE
20. Previsión de infraestructura
(Indicar las necesidades de aulas, laboratorios, etc. para la impartición del estudio. Si los espacios son ajenos a la
Universidad de Alicante deberá establecerse un convenio con la entidad colaboradora). Las peticiones de aulas de
la UA deberán realizarse directamente a través de la unidad de gestión de espacios.
21. Reconocimiento de créditos en titulaciones a extinguir

(Se debe indicar si se desea que los créditos de los que consta el curso / actividad sean reconocidos para el
alumnado de las titulaciones a extinguir según la Disposición derogatoria de la Normativa de Enseñanzas
Propias de la Universidad de Alicante aprobada por Consejo de Gobierno el 14 de abril de 2014). El número
máximo de créditos que se podrán reconocer es de 6.

SOLICITAMOS SEAN RECONOCIDOS TAMBIÉN 3 CRÉDITOS
TITULACIONES A EXTINGUIR
PARA EL ALUMNADO DE
22. Incompatibilidades
(Se debe indicar las asignaturas de los títulos oficiales o cursos anteriores con contenido similar)
NO EXISTEN
23. Precios Públicos
Importe del precio
público
(euros/crédito)
23.33
16.66
0
Importe total del título
(Importe del precio público x número de
créditos del título)
70
50
0
Justificación del precio público
Alumnos no universitarios
Alumnos universitarios
Alumnos pertenecientes a grupos
culturales estables de teatro de la UA
y de la UPUA, OFUA, DANZA Y
CORAL
24 Subvenciones o aportaciones destinadas al pago de precios públicos
Nombre de la institución o empresa
UA-ContinUA-formulario propuesta
Importe
5/6
FORMULARIO DE PROPUESTAS DE CURSOS DE
ESPECIALIZACIÓN Y ACTIVIDADES ACADÉMICAS
ORIENTADAS A LA FORMACIÓN CON RECONOCIMIENTO
DE CRÉDITOS PARA TITULACIONES DE GRADO.
6 de 6
25 Subvenciones o aportaciones NO destinadas al pago de precios públicos
Nombre de la institución o empresa
Importe
Destino
26. Información para dar de alta la aplicación presupuestaria para la gestión
económica del curso.
Denominación del centro de
gasto:
(departamento, instituto, centro)
Código del centro de gasto:
Nombre y apellidos del
responsable de la aplicación
presupuestaria:
UA-ContinUA-formulario propuesta
SERVICIO DE LENGUAS Y CULTURA
011530
aplicación 60939040
FAUST RIPOLL DOMENECH
6/6
Taller d’animació lectora a partir del Teatre: aprén
tècniques per a treballar textos teatrals a l’aula (Primària,
Secundària i Batxillerat)
Joan Nave i fluxà
Objectiu
L’objectiu principal és que l’alumnat que hi participe (alumnat d’Educació i de Filologia, i
també futurs mestres de primària i professors de secundària i batxillerat, i mestres i
professors en actiu que vulguen aprofitar els avantatges didàctics del teatre a l’aula) puguen
ser capaços, en acabar el taller, d’afrontar el treball amb el teatre a l’aula. En definitiva, que
siguen capaços de realitzar sessions de teatre a l’aula. Sovint, el teatre, és un gènere que es
deixa de banda en les classes. Amb tot, si el professorat comprén la importància pedagògica
del teatre i practica les tècniques bàsiques que han de posar en pràctica amb els seus
alumnes, comprovaran el que ocorre sempre: treballar el teatre a l’aula millora la relació
amb l’alumnat (i entre els alumnes mateixos), cohesiona el grup i es reflecteix en una major
implicació amb els continguts i, per tant, en millors resultats acadèmics.
Metodologia
La metodologia és triple:
- COS: d’una banda, aprendran les tècniques del teatre amb diversos exercicis
setmanals, la utilitat dels quals serà explicada en cada sessió.
- TEXT: d’altra, usarem una obra de teatre que serà escollida per tots per aprendre a
analitzar i disseccionar les claus literàries del teatre escrit. L’obra haurà de tractar de
temàtiques que involucren i preocupen l’alumnat futur que elles i ells tindran. Per
exemple, l’obra ‘’Plastilina’’ de Marta Buchaca (2007), obra que tracta el tema de l’alt
grau de violència que manegen els jóvens actualment i la repercussió que se’n deriva
quan falla la comunicació a les famílies.
- EXPOSICIÓ: Tot el que aprendrem durant el curs ho posarem pràctica (en
escena) amb una lectura dramatitzada l’últim dia de curs (i que anirem preparant
paral·lelament). La lectura dramatitzada és una de les tècniques més importants que
ells aprendran a fer per a dur a terme amb els seus alumnes.
Continguts
1. Per què és interessant treballar el teatre en les meues classes?
Què m’aporta?
2. Objectius d’aquest Taller de teatre
3. Metodologia
3.1. Enquadrament
3.2. Dinàmiques d’una sessió de teatre a l’aula
3.2.1. Fase d’enquadrament.
3.2.2. Fase d’escalfament del cos: permetem que el cos (i no la ment) s’òbriga a la
imaginació
3.2.3. Fase de desinhibició: permetre’s ser i crear
3.2.4. Fase de joc imitatiu
3.2.5. Fase de joc expressiu
3.2.6. Les tècniques del teatre:
3.2.6.1.
Introspecció, relaxació i visualització: el camí del món simbòlic
3.2.6.2.
La veu
3.2.6.3.
La intensitat
3.2.6.4.
L’escolta activa
3.2.6.5.
La intenció + la sinceritat
3.2.6.6.
La mirada (les imatges)
3.2.6.7.
Pauses i silencis
3.2.6.8.
El ritme
3.2.7. Fase de descodificació: el treball amb el text
3.3. Tancament i integració de la sessió
3.3.1. Recomanacions amb el procés
3.3.2. Integrar i tancar
4. Recursos
1. Justificació: Per què és interessant treballar el teatre en les meues classes de
literatura? Què m’aporta?
Quina és la finalitat del teatre a l’escola?
 Potenciar l’esperit crític: res no és blanc o negre
 Afavorir la relació i la comunicació: treballar conjuntament desenvolupant les
habilitats comunicatives
 Treballar la desinhibició: abandonar els complexos, les inseguretats, però deixar que
els tímids ho siguen tant com vulguen.
 Dinamitzar l’entorn escolar: en una experiència teatral tot el centre es pot implicar.
 Eixamplar els imaginaris, potenciar la fantasia i l’especulació creativa: en un món
cada volta més complex, l’alumnat haurà de fer front a faenes que encara no
existeixen o canviar de faena o vida ben sovint.
 Permetre l’expressió espontània i personal de sensacions, reflexions i inseguretats:
deixar que experimenten, que treballen amb les seves emocions, que trenquen els
referents que porten incrustats de casa, del carrer i de la televisió... que els posen en
crisi. 1
El teatre és un gènere literari que implica, per necessitat, una acció conjunta de
grup. És un pacte simbòlic: es crea una connexió entre persones a un nivell estètic.
És un intercanvi molt potent. Qui fa de públic, interactua també des del silenci i
connecta amb el text literari, amb la dimensió dramàtica del missatge.
RIERA, Pere, Fem teatre: Manual d’arts escèniques, 2008, Bcn, Ed. La
Galera.
1
Dit d’una altra manera: tots els gèneres literaris poden ser creats per a ser
compartits en veu alta amb un grup de persones, però el teatre implica,
necessàriament, la representació davant d’algú. Aprofite per prendre posició: el
teatre que no es pot representar per dificultats tècniques o que s’ha escrit per a no
ser representat, és una altra cosa. Un exercici literari, un joguet artístic, ploma
terapèutica, etc. Però no ens interessa tant com l’obra dramàtica que, en ser
representada, pren una dimensió concreta: la de fer-nos d’espill a la societat que el
crea. És així des dels grecs. I d’abans, de ben segur.
El mecanisme és relativament senzill: persones com jo ‘’interpreten’’ assumptes que
m’afecten, que tenen a veure amb mi. En la mesura que els veig mostrar un desig,
un anhel, i, després, entrar en conflicte i resoldre’l, estan parlant, sobretot, de mi,
del que jo sóc més enllà de les descripcions i dels llocs comuns. Aquest
emmirallament, que el dóna qualsevol gènere literari, en el teatre implica la major
part dels sentits (el cor, inclòs). Allò que ocorre en escena, si està ben escrit i ben
representat, m’ho enduré a casa perquè m’haurà involucrat.
Per això m’interessa tant el teatre en l’educació: perquè és una ferramenta molt útil
per a cohesionar el grup des d’un altre lloc. Perquè l’obra literària teatral, quan
s’aprofundeix des de l’experiència vivencial i no només des de l’anàlisi, quan es
treballa, té la capacitat d’agrupar-nos a tots, professorat inclòs, en un viatge
apassionant que ens ajuda a saber (o, almenys, a albirar) qui som i què volem.
Treballar el teatre en l’assignatura em dóna l’oportunitat d’abandonar
esporàdicament el rol de jo-professor i involucrar-me en processos oberts i
participatius on la cocreació dels projectes redunde en la consolidació del vincle
emocional entre el professorat, l’alumnat i la matèria d’estudi. Representar sempre
vincula emocionalment les persones que, caminant juntes en un acte significatiu i
artístic, assimilaran molt millor l’obra literària: vivint-la.
Transversalment, el Teatre ofereix una oportunitat molt valuosa de treballar els
valors humans i les competències socioemocionals i comunicatives des d’un punt
de vista vivencial i significatiu. Quan els alumnes escenifiquen l’obra literària, el text
es fa experiència perquè passa pel cos.
2. Objectius d’aquest Taller de teatre
 Este Taller és un intercanvi experiencial: volem mostrar dues qüestions:
d’una banda, les possibilitats didàctiques que té el teatre dins de la classe de
literatura. Per a tals efectes, mostrarem un recull de recursos que es poden
fer a l’aula i que van més enllà de l’anàlisi literària del text. D’altra banda,
volem mostrar els elements bàsics del treball amb teatre a l’aula a partir de
la vivència d’una sessió de teatre. Començarem amb l’enquadrament teòric,
viurem la part pràctica i explicarem el que hem fet en la cloenda.
 El taller està dissenyat tenint en compte 3 possibles situacions del
professorat que posarà en pràctica els recursos que apareguen durant el
taller.
A) TINC GANES I TEMPS  (projecte teatral amb continuïtat): aprofitament
íntegre del Taller. Triem una obra del currículum i l’agafem com a projecte de
curs.
B) TINC GANES, PERÒ NO TINC TEMPS  (dues setmanes): preparem
una lectura dramatitzada treballant les tècniques del teatre i el treball amb el text
(veg. 3.2.6 i 3.2.7)
C) NO SÉ SI M’ATREVISC ARA... POTSER, MÉS ENDAVANT?  (una
setmana) Treball amb el text (3.2.7)
3. Metodologia
3.1 Enquadrament.
3.2 Dinàmiques d’una sessió de teatre: orientades a crear una disposició del cos i
de la ment òptima per abordar un treball expressiu i artístic posterior que redunde
en la millor interpretació i comprensió de l’obra literària que estudiem a classe.
Anirem de les propostes més dirigides a les que impliquen un joc més lliure i no
pautat. Temps ideal de la sessió, 2h, però m’adaptaré sempre al temps que tinc.
Important: useu MÚSICA!
3.2.1 Fase d’enquadrament. Parlem asseguts a terra: sempre convé començar
el treball, abans, fins i tot, d’escalfar el cos, amb tot l’alumnat assegut a
terra, en rogle, per a situar el treball del dia. Convé repassar el que vam
treballar en la sessió anterior i explicar-los les activitats que farem durant el
dia de hui i l’objectiu que tenen. Cal recordar-los, sobretot en els primers
dies, que registren i comproven què passa quan es permeten fer les accions
i dir el text amb sinceritat. A més, és important insistir en el fet que és
interessant que treballen per a ells mateixos, que compartisquen la
vivència amb els companys sense jutjar. Caldrà estar atents a esta qüestió:
3.2.2 Fase d’escalfament del cos (crear un estat orgànic on la racionalitat
deixe pas a la força evocadora de la creativitat): Esta fase és específica
però també està implícita en la resta de fases. L’objectiu és obrir el cos (i el
cos obri la ment) a la imaginació. Treballem amb exercicis per despertar
els centres energètics, afavorir la introspecció, permetre el contacte amb el
cos, posar en pausa la racionalitat (posant en pausa el llenguatge i la relació
social), la connexió amb la respiració CONNEXIÓ AMB
LA IMAGINACIÓ.
escalfament de les articulacions
energitzar sense dir-ho (dinàmiques lúdiques conduïdes)
soltar les tensions que provoquen algunes emocions i alguns contextos
activar els centres energètics del cos
dinàmiques de traure la veu (predisposar el cos i la ment per a la
desinhibició)
 etc.





3.2.3 Fase de desinhibició: permetre’s ser i fer, transcendir la vergonya i el
ridícul (fer a pesar de). Ací, sobretot, però també en tot el procés, cal vigilar
els judicis, que són com l’agulla que rebenta l’estat de joc.
Important: fer dinàmiques de...
 de descàrrega d’energia
 de contacte físic
 d’usar el llenguatge amb idiomes inventats
 etc.
3.2.4 Fase de joc imitatiu (per fomentar la iniciativa, la connexió del grup i
l’entrada a través del cos en el codi simbòlic que implica la
literatura):
 coreografies on guiarà cada vegada un (en ala delta o en forma de serp)
 la tribu: un xaman guia en moviments i amb crit de guerra i tots el
repeteixen i el segueixen
 màquina de sorolls
 fer composicions grupals de foto fixa
 passejos per parelles on cada vegada proposa els moviments un dels dos
 etc.
3.2.5 Fase de joc expressiu
 Passarel·les de parelles fent de personatges
 Guiar algú que es mou per la sala amb els ulls tancats o tapats al ritme d’una
música suau i evocadora.
 Passejos per parelles on s’ofereix un context que servisca de marc i es deixa
espai a la creativitat
3.2.6 LES TÈCNIQUES DEL TEATRE
L’alumnat ja té el cos i les emocions disponibles. Ara què faig? Ara han de poder
experimentar què han de tindre en compte a l’hora de posar-se en la pell del
personatge. Per això treballarem:
3.2.6.1 LA INTROSPECCIÓ.
3.2.6.2 LA VEU: s’impregna de les imatges que tinc al cap. I les imatges tenen
una justificació literària, un motiu contextual.
 Experimentar: Dir un text breu de diverses maneres des de llocs no
habituals (donant-li a l’alumne abans uns motius per a ‘’estar com està’’).
Per exemple, dir un fragment de poema a un grup que està lluny quan estàs
a punt d’agafar un avió (Assumiràs la veu d’un poble).
 La veu diafragmàtica: projectar la veu (respiració i abast de la veu)
3.2.6.3 LA INTENSITAT: variable, en funció del codi.
3.2.6.4 L’ESCOLTA ACTIVA: és un dels elements més importants de la
interpretació. És l’habilitat que, en tenir-la desenvolupada, em permet
connectar amb l’espai, la distribució del mobiliari, les distàncies, les
emocions que s’expressen al text i els companys sense haver de mirar
fixament. Desenvolupar l’escolta activa m’ajuda a concentrar-me i a ser
conscient de tot el que està ocorrent.
3.2.6.5 LA INTENCIÓ + LA SINCERITAT = VERITAT:
Cadascuna de les frases que es diuen en una obra de teatre, si haguera
d’ocupar un lloc concret de la sala, estaria col·locada en un punt diferent.
Allò que dic o faig ho he de dir o fer de veritat, com si no estigueren
mirant-me, com si estiguera sol a la meua habitació.
La màxima és ‘’BUSCA LA VIDA I TINDRÀS LA FORMA; BUSCA
LA FORMA I TINDRÀS LA MORT’’
3.2.6.6 LA MIRADA (LES IMATGES): Imaginació = tenir imatges associades al
que s’està dient. Cal visualitzar allò que es descriu, allò que passa. Esta
part és fonamental per enganxar els alumnes a la història. El viatge que
va des de la lectura de l’obra a la representació o lectura dramatitzada
que se’n pot fer, ha de servir per omplir d’imatges allò que lligen. El
teatre els ajuda a desenvolupar la imaginació i la creativitat. Per tant, la
creació d’un context ficcional passa per dominar l’ús de les imatges
3.2.6.7 PAUSES I SILENCIS (primer passen pel cos, després per la veu): una
pausa en el text marca una parada que introduirà una seqüència que
continua parlant del mateix tema. Un silenci, en canvi, indica que
canviarem de tema.
3.2.6.8 EL RITME: no té res a veure amb la rapidesa. Una obra es representa o
es llig amb ritme quan la ‘’musiqueta’’ que genera va en consonància
amb la intenció del text. Convé escoltar com sona l’obra llegida: si
genera malestar, és que no va a ritme. És quan se sol dir que l’obra
‘’cau’’.
3.2.7 Fase de descodificació. El treball amb el text: el primer que fan les
actrius i els actors quan comencen els procés d’assajos, el primer dia, és el
que s’anomena ‘treball de taula’. Els actors (alumnes), en grup, lligen l’obra
amb les intencions que, en solitari, han considerat. El Director/a anirà
encaminat la lectura en la direcció que considere, però en la majoria dels
casos, el professor ajudarà els alumnes per tal que siguen conscients de
què ocorre en cada moment, en quin punt de l’obra estan, i corregirà les
intencions de cada frase que s’haja dit de manera distinta a la lògica de la
situació dramàtica. En aquest punt, és fonamental que s’aclarisca
l’esquema de la majoria d’obres teatrals
Rol Protagonista>OBJECTIUCONFLICTEOBJECTIU <Rol Antagonista
R ESOLUCIÓ
 I aclarir les raons per a entrar en escena que té cada personatge
 I la pedra de toc: desxifrar el subtext de cada frase (mostrar un exemple de
subtext i intencions desxifrats)
3.3 Tancament i integració: tornar a seure a terra, en rogle, i que cadascú diga com
se’n va, i, a més, obrir un espai perquè qui vulga expresse el que necessite
compartir.
3.3.1 Recomanacions amb el procés:
a) QUÈ M’AJUDA?
- Crear un ambient de confiança, empatia, joc, acceptació, acció
física, disponibilitat, flexibilitat, no-judici, permís, imaginació, grup,
intercanvi, sinceritat, concentració, proximitat, introspecció i
connexió amb el cos, presa de contacte amb les emocions, cocreació
(classe oberta), ajuda mútua, ofrena a la tribu, motivació i
voluntarietat, consciència dels límits.
- triar una MÚSICA adequada per a les dinàmiques.
- acompanyar el grup deixant-los fer però marcant la direcció dels
exercicis (més cor i cos i menys ment).
- GESTIONAR els tancaments o les negatives a l’hora de fer o
expressar. És un art que s’aprén dia a dia. Convé ajudar l’alumnat
per tal que puga eixir de la zona de confort. La tècnica del Cor de
tragèdia grega és ben apropiada
b) QUÈ EM CASTRA EL PROCÉS? tot el contrari. I, a més, participar en
conductes socials formals durant el procés de preparació, explicitarho tot, no deixar marge a la proposta de l’alumne, fixar objectius
que no parlen del procés (per ex.: planificar una representació
ineludible a final de curs o per Nadal), gestionar malament el ridícul
i la vergonya, la comparació, els resultats ideals.
3.3.2
Integració: Sempre s’ha d’integrar i tancar en rogle un procés que haja
implicat una obertura i una experiència d’expansió, per petita que siga.
4. Recursos
 SLADE, Peter, Expresión dramática infantil, Ed. Santillana, Aula XXI. 1983.
M. 21x14. 513 pgs
 RIERA, Pere, Fem teatre: Manual d’arts escèniques, 2008, Bcn, Ed. La Galera.
Idioma vehicular
El curs es realitzarà íntegrament en valencià.
ÍNDEX