JORNADA: “ CAMINS PER A LA CONVIVÈNCIA DAVANT EL BULLYING, TDAH I DROGODEPEDÈNCIA” EIVISSA 21 MAIG 2014 Resoldre els conflictes pacíficament. Neus Ferrer. Mestra, psicopedagoga, formadora de formadors en mediació i resolució conflictes. En la vida quotidiana ens trobem sovint immersos en conflictes a nivell: familiar, professional, social... Són fenòmens naturals que formen part de la vida i de vegades són necessaris per produir un canvi en les nostres relacions personals. El conflicte, pot ser positiu o negatiu, segons com el gestionem. Tal i com indica Burguet (1998: 36-47), el conflicte és positiu si enriqueix el debat i pot millorar la situació anterior. En aquest sentit, es potencia la llibertat, la comunicació i l’intercanvi i revitalitza l’energia humana que promou un esperit creatiu que respecta la diversitat humana. Ara bé, el conflicte és negatiu si degenera en violència i agressió. En aquest sentit, s’anul·la la llibertat i la bellesa creadora, és energia destructiva i fa que la convivència sigui molt difícil o impossible. Els eixos on ens basarem per a la resolució de conflictes són l’assertivitat i l’empatia. L’assertivitat és una manera d’entendre la vida i segueix uns principis lògics: el respecte a un mateix, respecte als altres, el ser directe i honest, el tenir cert control emocional, el saber dir NO, saber escoltar, manejar el llenguatge no verbal i tenir un llenguatge positiu Quan parlem d’empatia, treballem aspectes tant importants com la comunicació, les emocions, els sentiments, els punts de vista divergents, els valors i les percepcions. Aquesta capacitat que tenim els humans de posar-nos en la pell de l’altre, de comprendre les seves opinions i els seus comportament, es pot educar i s’ha d’educar i desenvolupar. La idea clau d’aquest nou enfocament de la “resolució (o gestió) de conflictes” rau en la cerca de la “reconciliació”, no es vol un plantejament de “guanyar – perdre”, sinó de “guanyar – guanyar”, de recompondre allò que s’havia trencat i que procurem restablir en bona sintonia. Es tracta de superar les ofenses i els ressentiments, que en moltes ocasions són provocadors de nous conflictes perquè els anteriors s’han tancat malament: si una de les parts en conflicte té com a idea “vèncer” l’altre, pot semblar en un principi que ha acabat guanyant, però segurament si es genera ressentiment tard o d’hora l’altra part ho recordarà i pot tornar a provocar un nou o vell conflicte. També s’ha de tenir en compte que els conflictes, generalment, no són de generació espontània i que per tant s’han anat configurant en el temps, en un procés conflictual, i que l’enfocament de resposta i solució difícilment serà “automàtic”, sinó que necessitarà, a la vegada, temps per reduir la tensió i anar argumentant i solidificant la gestió i la resolució del conflicte. Aquesta reducció de la tensió, en ocasions, haurà de ser de manera directa quan no hi ha més remei que separar dues persones o dos bàndols que s’estan agredint i és de màxima urgència separar-los. En altres ocasions, la reducció de la tensió podrà ser de manera indirecta, ja que tot el que sigui treballar per desenvolupar l’autoestima, la pròpia confiança, la serenitat i la calma condicionaran molt positivament el mateix enfocament del conflicte i l’acció de la seva resolució. Hem de parlar també de prevenció dels conflictes, treballant individualment o a l’aula, aspectes com, l’escolta activa, l’autoestima, el control de la ira, les relacions interpersonals i intrapersonals, habilitats socials i la gestió positiva de conflictes. La idea de comunicació ha d’incloure l’acceptació crítica per tal de cercar alternatives i solucions consensuades; s’ha de saber dialogar, saber parlar i saber escoltar. En aquest diàleg no hi té cabuda el menyspreu, al contrari, saber escoltar implica una escolta activa d’acceptació dinàmica de l’altre, que ens duu a saber parlar amb l’altre, que acceptem i respectem. Hem de renovar la visió del conflicte, entenent-lo com una oportunitat de desenvolupament i destacant la seva vessant educativa, que precisament ens permetrà consolidar actituds pacífiques i pacificadores. D’aquesta manera els valors han de destacar la solidaritat i la sostenibilitat, que són la base d’aquesta ciutadania educada i educativa, que té com a marc la comunicació. L’educació com a present i futur, està sempre entre la permanència i el canvi. La permanència perquè com a fenomen de socialització permet transmetre de generació en generació una sèrie de valors, normes, actituds, etc. El canvi, perquè tota educació significa millora, evolució positiva i la possibilitat de la construcció d’un món millor, amb el canvi de mentalitats, d’actituds i, per tant, de comportaments, que han de traduir-se en interaccions més humanes, de més qualitat i promoure una veritable convivència enriquidora. BIBLIOGRAFIA Alzate y Sáez de Heredia, R. (1998). Análisis y resolución de conflictos. Una perspectiva psicológica. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco. AMANI (1995). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos. Madrid: Consejería de Educación y Cultura, Dirección General de Juventud. Bonafé-Schmitt, J.P. (2000). La médiation scolaire par les élèves. París: ESF. Boqué, M.C. (2002). Guia de la mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (para la versión en castellano: Octaedro). Boqué, M. C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona: Gedisa. Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M. (2005). Fem les paus. Mediació 3 – 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes. Barcelona: Planeta-CEAC . Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: Planeta-CEAC . Brandoni, F. (comp.) (1999). Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y experiencias. Buenos Aires: Paidós. Burguet, M. (1999). El educador como gestor de conflictos. Bilbao: Desclée De Brouwer. Bush, R. A. B. i Folger, J. P. (1996). La promesa de la mediación. Cómo afrontar el conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de los otros. Barcelona: Granica. Calcaterra, Rubén A. (2002). Mediación estratégica. Barcelona: Gedisa. Casamayor, G. (coord.). (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó. Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas en educación para la paz. Madrid: La Catarata. Community Boards i Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa para bachillerato y ed. Secundaria (Tomos I y II). Bilbao: Mensajero. Cornelius, H. i Faire, S. (1996). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente … y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia Ediciones. (Original en anglès del 1989). Crary, E. (1994). Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver conflictos con inteligencia emocional. Barcelona: Integral. De Bono, E. (1998). Seis sombreros para pensar. Una guía de pensamiento para gente de acción. Barcelona: Granica. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2003). La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Díaz-Aguado, M. J. (1996). Programas de educación para la tolerancia y prevención de la violencia en los jóvenes. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales. Diez, F. i Tapia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Buenos Aires: Paidós. Faber, A. i Mazlish, E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona: Medici. Farré, S. (2004). Gestión de conflictos: taller de mediación. Un enfoque socioafectivo. Barcelona: Ariel. Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea. Fisher, R.; Ury, W.; i Patton, B. (1997). Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder. Barcelona: Gestión 2000. Girard, K. i Koch, S. J. (1997). Resolución de conflictos en las escuelas. Manual para educadores. Buenos Aires: Granica. Horowitz, S. R. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique. Ianni, N. D. i Pérez, E. (1998). La convivencia en la escuela: un hecho, una construcción. Hacia una modalidad diferente en el campo de la prevención. Buenos Aires: Paidós. Jares, X.R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convivencia. Madrid: Editorial Popular, S.A. Johnson, D.W. i Johnson, R.T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escuelas. Buenos Aires: Paidós. Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata. Lederach, J. P. (2000). El abecé de la paz y los conflictos. Madrid: Los libros de la Catarata. López, M. (dir.) (2004). Enciclopedia de Paz y Conflictos. Granada: Universidad de Granada. Martínez de Murguía, B. (1999). Mediación y resolución de conflictos. Una guía introductoria. México: Paidós. Moore, C.W. (1995). El proceso de la Mediación. Métodos prácticos para la resolución de conflictos. Barcelona: Granica. Muldoon, B. (1998). El corazón del conflicto. Barcelona: Paidós. Olweus, D. (1998). Conductas de acoso y amenaza entre escolares. Madrid: Morata. Porro, B. (1999). La resolución de conflictos en el aula. Buenos Aires: Paidós. Schnitman, D.F. i Schnitman, J. (comp.) (2000). Resolución de conflictos. Nuevos diseños, nuevos contextos. Granica: Buenos Aires. Segura, M. i Arcas, M. (2003). Educar las emociones y los sentimientos. Introducción práctica al complejo mundo de los sentimientos. Madrid: Narcea. Six, J. F. (1997). Dinámica de la Mediación. Barcelona: Paidós. Suares, M. (1997). Mediación. Conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona: Paidós Mediación. Torrego, J. C. (coord.) (2000). Mediación de conflictos en instituciones educativas.Manual para formación de mediadores. Madrid: Narcea. Trianes, M.V. i Fernández-Figarés, C. (2001). Aprender a ser personas y a convivir. Un programa para secundaria. Bilbao: Desclée. Tuvilla Rayo, J. (2004). Cultura de paz. Fundamentos y claves educativas. Bilbao: Desclée de Borwer.