16ARTICLES Murs verds, jardins verticals Remeis de Frare (13) Millorant l’estètica i el medi ambient a la ciutat II Fernando Lafuente Cada vegada més sovint ens trobem tapissos de plantes creant atractius murs verds en restaurants, botigues d’avantguarda i també millorant l’estètica urbana a les parets mitgeres d’alguns edificis. Aquestes singulars obres de jardineria s’adapten als reduïts espais de la ciutat contemporània, resultant beneficioses per al nostre benestar i amb múltiples avantatges per al medi ambient. Un dels pioners en instal·lar murs verds i que actualment està difonent la creació de jardins verticals a tot el món, va ser el botànic francès Patrick Blanc, (París, 1953) que conrea plantes exòtiques i singulars entre dues capes d’un material tèxtil, creant interessants textures i canvis estacionals. A Barcelona podem trobar un exemple de la seva obra al pati interior de la Cerveseria Moritz a la Ronda Sant Antoni. Avui en dia hi ha molts sistemes i variants per crear jardins verticals. Les solucions més avançades proposen sistemes sostenibles, amb xarxes de reg que reciclen l’aigua de pluja o les aigües grises i que funcionen de manera autònoma gràcies a un sistema de plaques solars integrades. També es fabriquen sistemes modulars que permeten estalviar espai i costs, així com adaptar-se a petites superfícies com jardins o a l’interior de la llar. Als entorns urbans els jardins verticals afavoreixen el contacte amb la natura, milloren l’estètica d’espais públics, edificis, zones de treball o clíniques mèdiques. Les plantes redueixen l’estrès, relaxen, incrementen del nivell de concentració i faciliten els processos de recuperació mèdica. A més a més, també absorbeixen contaminants, disminueixen la contaminació acústica, atrauen la microfauna urbana com papallones, abelles i ocells i milloren l’aïllament tèrmic dels edificis. El Pla de remodelació de mitgeres del 2013 de l’Ajuntament de Barcelona “promou accions de sutura urbana per a la integració de murs oblidats, degradats o malmesos dins el teixit urbà” fomentant, entre d’altres, la creació de jardins verticals. Es pot trobar una actuació d’aquest Pla a la mitgera del carrer Sant Antoni Abat, a la històrica plaça del Padró, amb la creació d’un jardí vertical que evoca l’espontaneïtat vegetal dels balcons del Raval. El cost de les solucions verdes integrades als edificis com els jardins verticals o les cobertes verdes estan ja a l’abast de molts i es preveu que el seu preu es continuï reduint gràcies als nous avenços tecnològics. Si tens ganes de tenir un jardí vertical que ompli de vida les teves parets o la teva façana contacta amb un professional que et proposarà la solució més adient per a les teves necessitats. Fernando Lafuente Paisatgista a Ohrizons green@ohrizons.com El vestuario como hogar II J. Marcet El concepto de ‘hogar’, en castellano, tiene un significado más amplio que el de la vivienda o el piso donde vive la familia. Tiene un componente dinámico que contrasta con el contenido estático del lugar donde conviven los miembros del clan. La familia ‘hace hogar’ no tan sólo cuando en el día a día se reúne en la casa para sus comidas y descansos, para sus tertulias o para seguir la actualidad que les facilita la televisión. También está haciendo hogar cuando sus miembros viajan juntos o realizan excursiones, a veces en compañía de los abuelos. Cuando padre e hijos juegan al tenis en un club, cuando asisten al entierro de un tío o de un amigo de la familia… El hogar no es un hogar concreto, porque la familia siempre lo lleva encima. En este sentido, el hogar es comparable con el vestuario en el juego del fútbol. Los medios deportivos utilizan este concepto para expresar que entre jugadores -incluido el entrenador- existe un buen entendimiento. Un vestuario avenido, sin diferencias en el trato. Y, al igual que el hogar, los jugadores lo llevan encima, ya que cuando están entrenando, cuando viajan y cuando están jugando partidos de competición están ‘haciendo vestuario’. Pero no es fácil hacer un buen vestuario. Como no es fácil hacer un buen hogar cuando los hijos están todavía en casa pero ya son mayores y se ganan bien la vida. Así como los hijos están dentro del ‘vientre-hogar” de la madre los consabidos nueve meses y no más, los hijos deben también, a su debido tiempo, exilarse. La dificultad que presenta el vestuario para el entrenador que lo dirige es que todos son mayores de edad y ‘forrados’. Es un hogar de gente mayor, de más de nueve meses. Un misterio que muchos aficionados no llegan a descifrar es por qué, cuando un equipo obtiene malos resultados, a quien despacha el club es al entrenador. ¡Pobre hombre! ¡Si son los jugadores los que no logran ganar los partidos! Así es, pero el hecho de perder partidos es uno de los más claros síntomas de que no existe un buen vestuario. Y como el responsable es el entrenador, normalmente, destituyéndole se acaba con el problema. ¡Hogar, dulce hogar! Los clubes también ansían tener un dulce vestuario en donde entrenador y jugadores formen una piña, que acepten quedarse en el banquillo aun cuando se consideren los mejores. Ernesto Ameijenda Instalaciones Instalciones y reparaciones de: Agua • Luz • Gas • Calefacción • Aire Acondicionado T. 663 643 408 T. Urgencias 24 horas: 661 670 965 Pg. Manuel Girona nº 48, bajo F - 08034 Barcelona ernestoameijenda@gmail.com L’herba dels cinc nervis II Fra Valentí Serra Del plantatge (llat., Plantago lanceolata; cast., llantén) també se’n diu l’herba dels cinc nervis (i en alguns indrets, especialment a Portugal, orella de cabra). Les fulles del plantatge són molt útils per a fer col·liris per a la vista cansada, i les espigues d’aquesta planta quan són madures agraden molt als ocells i, per això, hom acostumava a posar un brot espigat de plantatge dins les gàbies dels ocells cantadors (com ara els pinsans, canaris, verdums i caderneres), d’ací que també s’ anomeni el plantatge grana de canari. El plantatge gaudeix de notables propietats antiinflamatòries i antial·lèrgiques. És una planta molt comú que creix als erms i a la vora dels camins. N’hi ha de diverses menes segons la mida de les fulles (Plantago media i Plantago major; ambdós de fulla més gran que el Plantago lanceolata), però tots de propietats remeieres força semblants. Tradicionalment les fulles del plantatge s’han emprat per a combatre la bronquitis, la febre produïda per les afeccions gripals i àdhuc per atenuar el mal de queixal i d’orella. A més és també força útil com a depuratiu i diürètic i, sobretot, per ajudar a cicatritzar les ferides, especialment les bucals. El botànic Pere Celestí Palau i Ferrer escriví que un decuit de plantatge “absorbint-lo pel nas, deté les hemorràgies nasals” i que les fulles “en cataplasma són maduratives”, és a dir, que provoquen les supuracions (Les plantes medicinals, 74). En alguns indrets de Catalunya hi creix una varietat de plantatge de fulla estreta (llat. Plantago albicans) que gaudí de molta estima en els ambients rurals per a combatre els dolors hemorroïdals. En temps d’hivern els pastors solien pre- parar una «bullidura» de fulles de plantatge i de malva per tal de combatre les afeccions catarrals i per afavorir l’expulsió de les mucositats. De la fulla verda del plantatge, macerada amb sal, els pastors en feien cataplasmes per a guarir les mossegades dels gossos i cicatritzar les ferides del bestiar. A propòsit de les propietats gastronòmiques del plantatge, el metge imperial i pontifici D. Andrés de Laguna, l’any 1555 escriví que la fulla de la planta “Cocida con lentejas se da en lugar de acelgas y cómese el llantén en medio del pasto tras las viandas secas contra la hidropesía derramada por todo el cuerpo. Sirve también comida contra el asma y contra la gota coral” (Acerca de la materia medicinal, II, 115). En connexió amb tota la tradició remeiera de casa nostra, i a propòsit de les virtuts del plantatge, fra Jacint de Sarrià escriví l’any 1751 que “aquesta planta és freda de qualitat y seca. Restreny los fluxos de sanch, y lo such de dit plantatge cura tota llaga, singularment las de la boca; (BHC, De algunas herbas, f. 140) i escriví també que el plantatge d’aigua, conegut també com a orella de llebre (llat., Alisma plantago-aquatica) és un bon antiinfamatori i que, a més, “Lo such és depuratiu y s’ha de prendre durant un mes a rahó de tres cullerades al dia. Untant el ventre ab aquest such cura lo dolor. És bo contra els cops, tumors y ferides; calma el mal de queixal y el dolor d’oïda. Aplicant les fulles desinfla les cames y els peus (APCC, Receptari, s.f). A l’article vinent us seguiré parlant de les principals tradicions remeieres rurals i conventuals de casa nostra i us presentaré, a. D., la virgàurea que és una herba remeiera que divulgà el famós teòleg i metge medieval Arnau de Vilanova (†1311), i que encara segueix gaudint de molta popularitat. Casa fundada l’any 1830 Guardonada per la Generalitat Placa Reconeixement Comerç Centenari atorgada per l’Ajuntament de Sarrià 185 Anys a Sarrià Fra Valentí Serra de Manresa Arxiver dels caputxins PEDRALBES GALLERY • Sala d’exposicions • Gravats • Taller de marcs • Restauració de pintures i marcs • Marcs de talla • Olis • Miralls • Obra Gràfica • Venta d’articles de belles arts c/ Doctor Trias i Pujol, 7· Barcelona · T. 932 041 762 ESTUDIO PEDRALBES Dibujo y Pintura (Niños y Adultos) C/ Dr. Ferran, 24 i 26 · Tel. 932 057 293 www.estudiopedralbes.com · Cistells · sabatilles i espardenyes · · catifes naturals · espart i pelfut a mida · · arranjaments · cadires d’anea · reixeta · palmet · pita i voga · Major de Sarrià 116 · 08017 Barcelona · Telèfon 93 203 19 76