1 desembre 2009 - 7 març 2010 - Museu d`Història de Catalunya

Per a públic general
Visita guiada tots els diumenges, a les 12 i les 13 h.
Inclòs en el preu de l’entrada.
Durada: 1 hora
Històries de vida. Gent de colònia ens explica la seva
experiència vivint i treballant en una colònia.
Els diumenges 24 de gener i 14 de febrer, a les 12 h.
Inclòs en el preu de l’entrada.
Ball de Gegants i Nans de l’Ametlla. Espectacle popular.
Diumenge 7 de març, a les 13 h.
Taules rodones:
Colònies industrials i literatura. 26 de gener.
Present i futur de les colònies industrials. 25 de febrer.
Telèfon d’informació: 93 225 47 00
De 10.00 a 19.00 h
dimarts, dijous, divendres, dissabtes /
martes, jueves, viernes, sábados /
Tuesday, Thursday, Friday, Saturday
De 10.00 a 20.00 h
dimecres / miércoles / Wednesday
De 10.00 a 14.30 h
festius / festivos / holidays
Tancat / Cerrado / Closed
dilluns / lunes / Monday
Per a públic familiar
Històries de colònies. Tallers per a tota la família.
Tots els diumenges, a les 11:30 h.
Inclòs en el preu de l’entrada.
Durada: 2 hores
Per a grups
Visita guiada, de dimarts a diumenge, amb concertació
prèvia.
Durada: 1 hora
Preu: tarifa d’entrada més 58,93€ per grup.
Per a públic escolar
Visita i activitats per a grups que volen treballar la industrialització a partir de l’exemple de les colònies industrials,
fent especial incidència en les formes de vida i relacions
socials que s’hi establiren.
Adaptat als diferents nivells educatius: Primària, ESO
i Batxillerat.
Durada: 2 hores
Preu: 88,39€ per grup.
€
Tarifa normal / Tarifa normal / Normal entrance fee:
3 euros
Tarifa reduïda / Tarifa reducida / Reduced entrance fee:
2 euros
i
Informació i concertació de visites
Telèfon: 93 225 42 44
Mail: mhcvisites.cultura@gencat.cat
Museu d’Història de Catalunya
Plaça de Pau Vila, 3
08003 Barcelona
Tel. 93 225 47 00
www.mhcat.cat
Amb el suport de
Informació i concertació de visites
Telèfon: 93 225 42 44
Mail: mhcvisites.cultura@gencat.cat
Colònies industrials.
1 desembre 2009 - 7 març 2010
Maria Margó al teler. Arxiu J. Padró.
Activitats a l’entorn de l’exposició
Les colònies industrials a Catalunya són un autèntic fenomen social, econòmic i cultural, característic de la industrialització catalana, amb més de 150 anys d’història. Les
colònies catalanes constitueixen un cas únic al món per
la gran concentració d’aquests nuclis industrials, alhora
fàbrica i poble, a les conques fluvials dels rius catalans, en
especial del Ter i el Llobregat. Actualment aquests nuclis
viuen un procés de recuperació i dignificació del seu
passat, per convertir-se en barris integrats en pobles o bé
esdevenir nous espais de memòria històrica.
L’exposició pretén posar en valor aquest patrimoni industrial oferint un recorregut per la seva història, les seves
formes d’organització, la vida quotidiana de la seva gent,
i donar visibilitat als nous projectes de futur.
Colonias industriales.
Las colonias industriales en Cataluña son un auténtico
fenómeno social, económico y cultural, característico
de la industrialización catalana, con más de 150 años de
historia. Las colonias catalanas constituyen un caso único
en el mundo por la gran concentración de estos núcleos
industriales, a la vez fábrica y pueblo, en las cuencas
fluviales de los ríos catalanes, en especial del Ter y el Llobregat. En la actualidad estos núcleos viven un proceso de
recuperación y dignificación de su pasado, para convertirse en barrios integrados en pueblos o bien transformarse
en nuevos espacios de memoria histórica.
La exposición pretende poner en valor este patrimonio
industrial ofreciendo un recorrido por su historia, sus
formas de organización, la vida cotidiana de su gente,
y dar visibilidad a los nuevos proyectos de futuro.
Industrial colonies.
Industrial colonies in Catalonia are a true social, economic and cultural phenomenon characteristic of Catalan
industrialisation, with more than 150 years of history. The
Catalan colonies are a unique case in the world because of the great concentration of these industrial centres
– factory and village rolled into one – in the Catalan
river basins, particularly along the Ter and the Llobregat.
Nowadays, these centres are being recovered and their
past given the consideration it deserves as they become
districts integrated into towns or new spaces for preserving historical memory.
The idea of the exhibition is to consider the true worth
of this industrial heritage, offering a journey through its
history, its forms of organisation and the daily life of its
people, and publicising new projects for its future.
Grup de treballadors de la colònia Güell. Arxiu J. Padró.
Ni pobles ni ciutats: colònies
La plaça. Espai de lleure
Les colònies industrials són conjunts urbans que creixen al voltant
i al servei d’una fàbrica. Inclouen habitatges, serveis bàsics per als
treballadors i edificis destacats que marquen les jerarquies socials:
la torre de l’amo, la del director i l’església.
Per tal de mantenir la cohesió dins la colònia, l’empresa també
garantia l’accés a serveis vinculats amb l’oci i la festa. Els espais de
lleure, com el casino o l’ateneu, amb cafè i sala per fer teatre o cinema, es localitzaven al bell mig de places públiques, jardins i passeigs
arbrats, que generalment es trobaven presidits pels dos edificis emblemàtics de la colònia: la torre de l’amo i l’església. Altres escenaris
del lleure eren el camp d’esports, la font, la ribera del riu, els horts
i els galliners.
Els rius més treballadors del món
La manca de carbó va fer que la indústria catalana intentés trobar
altres fonts d’energia. Es recorre així a l’energia hidràulica com a
font principal, condicionant la instal·lació de les fàbriques al costat
del riu, especialment a les conques del Ter i el Llobregat. Malgrat tot,
la irregularitat del cabal feia necessària una energia auxiliar com el
carbó per moure la maquinària.
Tothom a la feina: la fàbrica
La fàbrica era el centre de la vida a la colònia. Les famílies que hi residien es comprometien a enviar tots els braços disponibles a treballarhi. A finals del segle xix les jornades laborals eren molt llargues i era
comú el treball infantil. Les millores en les condicions de treball van
implantar-se més lentament a les colònies, ja que l’aïllament facilitava
l’incompliment de la llei i el control de les organitzacions obreres.
Un univers en miniatura: el carrer
La colònia constituïa un autèntic microcosmos social, més o menys
tancat en si mateix. L’amo oferia als obrers una sèrie de serveis que
permetien unes condicions de vida còmodes per a l’època, sense
haver de sortir de la colònia: casa, escola, guarderia, assistència mèdica, botiga i hort. A canvi, aquest sistema perpetuava el control de
l’empresari sobre la vida de tots els treballadors.
Els amos. Els senyors de la torre
La majoria dels propietaris de colònies vivia a Barcelona, però
mantenien luxoses segones residències a les colònies: les torres
d’estiueig. A la colònia, aquests industrials són els amos, i exerceixen
un paper destacat en la vida social de la colònia. Molts d’ells es
varen distingir per la seva projecció pública en l’àmbit de la cultura,
l’associacionisme i l’activitat política.
Els projectes de futur
La crisi del petroli de l’any 1973 va afectar especialment els sectors
industrials més tradicionals, com el tèxtil, la mineria i la construcció,
que constituïen el gruix de les activitats de les colònies. El tancament de les fàbriques va representar la fi del model de les colònies.
En l’actualitat, tant la societat civil com l’administració pública són
conscients de la necessitat de conservar aquest patrimoni i han impulsat projectes per revalorar aquests espais, donant-los nous usos.
Ni pueblos ni ciudades: colonias
Las colonias industriales son conjuntos urbanos que crecen alrededor y al servicio de una fábrica. Incluyen viviendas, servicios básicos para los trabajadores
y edificios destacados que marcan las jerarquías sociales: la torre del amo, la del
director y la iglesia.
Not villages, not towns: colonies
Industrial colonies are urban sites that grew up around and served a factory.
They included housing, basic services for workers and landmark buildings
marking out social hierarchies: the big houses belonging to the owner and the
manager and the church.
Los ríos más trabajadores del mundo
La falta de carbón hizo que la industria catalana intentase encontrar otras
fuentes de energía. Se recurre así a la energía hidráulica como fuente principal,
condicionando la instalación de las fábricas al lado del río, especialmente en
las cuencas del Ter y el Llobregat. Pese a todo, la irregularidad del caudal hacía
necesaria una energía auxiliar como el carbón para mover la maquinaria.
The hardest-working rivers in the world
Lack of coal forced Catalan industry to try to find other sources of energy. So,
it resorted to water power as its main energy source, which meant factories had
to be established alongside rivers, particularly in the Ter and Llobregat basins.
Despite this, the irregularity of the flow meant an auxiliary energy source, such
as coal, was necessary in order to move the machinery.
Todos a trabajar: la fábrica
La fábrica era el centro de la vida en la colonia. Las familias que residían allí se
comprometían a enviar a todos los brazos disponibles para trabajar. A fines del
siglo xix las jornadas laborales eran muy largas y era común el trabajo infantil.
Las mejoras en las condiciones de trabajo se implantaron más lentamente en las
colonias, pues el aislamiento facilitaba el incumplimiento de la ley y el control
de las organizaciones obreras.
Everyone at work: the factory
The factory was the centre of colony life. The families who lived there pledged
to send all available hands to work there. At the end of the 19th century,
working days were very long and child labour was common. Improvements
in working conditions became established more slowly in the colonies, as isolation made it easier to break the law and control workers’ organisations.
Un universo en miniatura: la calle
La colonia constituía un auténtico microcosmos social, más o menos cerrado
en sí mismo. El amo ofrecía a los obreros una serie de servicios que permitían unas condiciones de vida cómodas para la época, sin tener que salir de la
colonia: casa, escuela, guardería, asistencia médica, tienda y huerto. A cambio,
este sistema perpetuaba el control del empresario sobre la vida de todos los
trabajadores.
La plaza. Espacio de ocio
Con objeto de mantener la cohesión dentro de la colonia, la empresa también
garantizaba el acceso a servicios vinculados con el ocio y la fiesta. Los espacios
de ocio, como el casino o el ateneo, con café y sala para hacer teatro o cine, se
localizaban justo en medio de plazas públicas, jardines y paseos arbolados, que
generalmente se encontraban presididos por los dos edificios emblemáticos de
la colonia: la torre del amo y la iglesia. Otros escenarios del ocio eran el campo
de deportes, la fuente, la orilla del río, los huertos y los gallineros.
Los amos. Los señores de la torre
La mayoría de los propietarios de colonias vivía en Barcelona, pero mantenían
lujosas segundas residencias en las colonias: las torres de veraneo. En la colonia,
estos industriales son los amos, y juegan un papel destacado en la vida social de
la colonia. Muchos de ellos se distinguieron por su proyección pública en el
ámbito de la cultura, el asociacionismo y la actividad política.
Los proyectos de futuro
La crisis del petróleo del año 1973 afectó especialmente a los sectores industriales más tradicionales, como el textil, la minería y la construcción, que
constituían el grueso de las actividades de las colonias. El cierre de las fábricas
representó el final del modelo de las colonias.
En la actualidad, tanto la sociedad civil como la administración pública son
conscientes de la necesidad de conservar este patrimonio y han impulsado
proyectos para revalorizar estos espacios, dándoles nuevos usos.
Cal Pons en un gravat de La Il·lustració Catalana. Biblioteca de Catalunya.
A world in miniature: the street
The colony was a true social microcosm, more or less closed off from the
outside. The owner offered workers a series of services allowing them to enjoy
living conditions that were comfortable for the time without ever leaving the
colony: house, school, crèche, medical care, shop and allotment. In exchange,
this system perpetuated the employer’s control over the lives of all workers.
The square. Leisure area
In order to maintain cohesion within the colony, the company also ensured
access to services connected with leisure and celebrations. Leisure areas, such
as the Casino or the Athenaeum, with a cafe and a hall for theatre or cinema,
were prominently sited in public squares, gardens and tree-lined promenades,
which were generally presided over by the colony’s two most symbolic buildings: the owner’s house and the church. Other areas for leisure were the sports
ground, the drinking fountain, the river bank, the allotments and the chicken
coops.
The Owners. The lords of the big house
Most colony owners lived in Barcelona but kept luxurious second residences
in the colonies: their summer homes. In the colony, these industrialists were
Els Amos (the Owners), playing an important role in social life. Many of them
were distinguished by their public profile in the fields of culture, political activity and associations.
Future projects
The 1973 oil crisis particularly affected the more traditional industrial sectors,
such as textiles, mining and construction, which made up the bulk of colony
activities. The closure of the factories meant the end of the colony model.
Nowadays, both civil society and public administrations are aware of the need
to preserve this heritage and they have promoted projects to recover these
spaces, giving them new uses.