Arenys i Sa Comarca

Revista
setma14
n a / , literaria, ¡í-
lustrada,
deports
Otbre.
1916
de
¡ noti-
cies c o m a r c a l s .
N ú m . 6 3 . - A n y 11
S A. TST TOR
A. Tu I> E
Tu A.
S E T M A.TS
A.
Diumenge, Sta. Teresa de Jesús, vg.; St. Sever. b.—Dilluns, La Pureza de Ntra. Sra.; St. Ambrós, b.—Dimars,
Sts. Víctor, Florencia, b.—Dimecres, Sts. Lluc, evg.; Julia, erm.—Dijous, Sts. Pere d'Alcántara; Aquilino, b.—Divendres, Sts- Joan Canci, pv.; Màxim, de—Dissabte, Sts. Hilario, ab.; Úrsula, vg.
Els escriptors de Catalunya
Recollint, ben agradosament per cert,
les innumerables opinions emeses per distingits compatnois amb motiu de la publicació de «Ressorgiment» a vosaltres, homes
de Catalunya, escriptors de la patria, tots
els que teniu fé en 1'avenir del nostre poble,
em dirigeixo gonflat el pit d'entussiasme,
peró amb el cor compungit per un pressentiment: la temença de que el prec que vaig
a fer-vos en nom dels catalans de 1' Argentina no tingui eficacia pels pocs mèrits del
que aquestes ratlles signa.
Voldríem que comprenguéssiu l'esforç,
el miracle que suposa la publicació d'aquesta revista.
A Catalunya s'ignora la veritable situació dels catalans d'América. No es possible fer-se ben bé càrrec de la faisó amb
que actuem, i si bé algunes vegades rebeu
noves agradoses, no vol dir aixó que dintre
l'esforç del nostre actuar no passem un veritable calvari.
Hem de lluitar contra uns factors tan
oposats a la nostra peculiar manera de ésser, que sols una ferma voluntat, un esperit
disposat a rebre els més crudels desenganys, en holocauste a la finalitat patriótica
que perseguim, no ens fa tornar enrera; i si
bé qualques voltes notem els efectes de una
depressió de ànim, la més lleu reacció que's
manifesta dins la nostra vida colectiva ens
torna l'entussiasme i l'ardidesa i tornem a
ésser els lluitadors humils, pero abnegats i
sincers de sempre.
La nostra gosadia ens ha portat a una
empresa superior a les nostres forces. Pero
nosaltres que tenim fé en Catalunya, no hem
dubtat un sol moment, confiant amb la cola-
b o r a d o dels homes que d'amor a la patria
n'han fet un culte.
A ells ens dirigim, als que creguin amb
el valor de l'acció dels catalans allunyats de
la patria; als definidors de la personalitat
de Catalunya; als sembradors d ' i d e a l s ; als
escriptors tots , siguen quines siguen les
creencies llurs, de 1' esquerra o de la dreta,
del mig o de les vores, lliberals o conservadors; futuristes o tradicionalistes, mentres
avant-posin a totes les coses el sagrat amor
a la Patria. A tots ens adrecem en cerca de
una almoina esperitual: feu-nos la gracia de
escriure quelcom pels catalans d ' A m é r i c a !
Envieu-nos, de tan en tan, treballs que ens
orientin, lletres que ens parlin dels problemes vitals que somouen la conciencia del
poble català, dels progressos morals i materials de la nostra Catalunya, de tot lo que
significa vida i moviment. No us demanem
pas gran cosa. Només que us recordeu de
nosaltres: que penseu en la Catalunya que
viu fora de la patria i que en les penúries de
l'exil no oblidem un sol instant la terra que
ens v e g é nàixer i ens dalim esperant 1' hora
anhelada del retorn ! Recordeu - vos - en !
Aquest prec us el fem amb tota la vehemencia d'un clam desesperat. Penseu que ço demanat obeeix al desig de millorar la condició
patriótica dels vostres germans de patria,
d'orientar als convençuts i de convèncer
als escèptics, catalans tots que sofrím l ' i n fluencia nociva del mitjà ambient en que
vivim, que ens desnacionaliza, que ens descatalanitza...
«Ressorgiment» s' honrará publicant
tots els articles que se li r e m e t i n , donant-els preferencia.
H.
NADAL I MALLOL.
(De «Ressorgiment», de Buenos Aires).
Página 2
ARENYS
Ejemplos a imitar
De una crónica de Ricardo León, escrita desde Alemania, entresacamos una lección que no se
refiere a cosas de la guerra sino a menesteres de
otra índole muy diversa que conviene tener en
cuenta en este pueblo nuestro, donde a ciencia y
paciencia del vecindario se cometen las mayores
tropelías contra el buen sentido y la general cultura.
Dice Ricardo León, hablando de la capital de
Alemani
«Un árbol aquí es algo religioso, intangible;
por respetar a un árbol se tuerce el curso de una
vía, se cambia el trazado de una calle, se modifica
la arquitectura de una fachada; en ciertos sitios de
Berlín, cuando los ensanches de la ciudad, prodigiosos en los últimos años, incluso en estos de
ahora, cuando los ímpetus urbanizadores tropiezan
con un pino gigante, con un hermoso abeto, con
una robusta encina, con un tilo ejemplar, con
cualquier de estos magníficos reyes de la selva
clásica, entonces cae de las manos la implacable
segur y el árbol queda en el centro de la calle,
en la acera, en la plaza, rodeado de guirnaldas y
flores como una reliquia insigne, como un sagrado
monumento.
Y cuando el árbol envejece, el tronco vacila
y se dobla su enramada cabeza al peso de los siglos, nunca le fala un báculo, un piadoso rodrigón
que lo mantenga en pié».
(Recorte recibido por correo).
irrupció que hi féssen les tropes castellanes i franceses; i que s'havia organitzat un somatent per a
vigilar els encontorns de la vila. Quan acabà Goday la seva peroració, tot-hom va aclamar amb entusiasme a la Junta i vá aplaudir les mides dictades. I d'ensá d'aquella data, 25 de Mars de 1702,
la vila se posà sobre les armes disposta a defensar
fins a la mort els drets del rei Carles ílí.
Fóra de petites escomeses sens importancia,
res vá succeir a la nostra vila durant els primers
anys d'aquella guerra; passaren, i s'hostatjaren
dins son recinte, tropes castellanes i franceses,'peró com que no molestaven a ningú, amb tot i veurer onejar en la Casa de l'Ajuntament el penó dels
Austria, els arenyencs les tractaren amb respecte;
els mariners i gents d'armes moráven en la Torre
de Mar, que al cap d'avall de la Riera havia edificat el Gremi de Sant Telin, convertida allavors
en fortí de defensa; res se notava de nou en el desenrotllo de la vida ordinaria; la Junta, anava posant al corrent an els arenyencs de les noves que
rebia de varis indrets de la península, on se lluitava.
Vingué l'any 1713 i amb ell cert malestar amb
motiu del projectat asseig de Barcelona; tot seguit
anaren a ia ciutat per a posar-se a les ordres de
Villaroel una colla de vilatans comanats per Bernat Pasqual, an el qual l'heróic català, maná retornés a son poble per a defensar-lo de futures lluites
que s'apropáven, car el duc de Berwich escampava eis seus exèrcits per la Costa llevantina.
LA N O S T R A VILA DURANT L ' A S S E I G
NOTES A R E N Y E N Q U E S
L' aventurer Bernat Pasqual
(Continuació)
LA N O S T R A VILA DURANT LA GUERRA
Desde que s'entrà en lluita a favor de Carles
d'Austria, en la nostra vila se formà una Junta de
Defensa composta dels patricis Rafel Cot, Pau
Roget, Francesc Doy, Bernat Pasqual i Antoni Goday, els quals anunciaren an el poble desde el balcó de la Casa Comunal, portant la veu el patrici
Goday, que se l'eximia de obeir les ordres i manaments que vinguessin del Monarca francés proclamat a Madrid; que s'estés alerta per qualsevol
DE BARCELONA
En el coméns de l'any 1714, en tan les tropes
aliades que assetjaven Barcelona anaven encerclant-la mes i mes, la situació de les catalanes,
que formaven la rera-guardia dels assetjadors, era
tan poc falaguera, que se vejéren obligades a concentrar-se a Mataró.
Veient Villarroel la necessitat d'animar-les,
resolgué una expedició que, comanada per el coronel Amill, recorregués la Costa i fés en ella un
aixecament general de somatents per atacar la rera-guardia de l'exércit castellà. Era al capvespre
del dia 30 de Janer quan, en la nostra plaja i en el
lloc conegut per cá V Alero,
desembarcaren
aquells valents; i tot seguit s'escampáren per a
complir les ordres del General.
Página 3
An eix exèrcit conegut amb el nom de «Fusellers de /'Amilh,
s'hi ajuntaren les forces que
dins la vila comanava Bernat Pasqual, qui, amb
tot i sos seixanta anys, encare sentía rebullir dins
son cor la flama de l'amor a nostra terra. Recorreguéren totes les poblacions desde Blanes fins a
Mataró i posaren 2000 homes en peu de guerra
que tot seguit s'ajuntáren a les tropes del marqués, de Poal que lluitaven a ¡es portes de ¡a ciutat
comtal.
Trovant-se Pasqual a San Pol amb un centenar de fusellers, sostingué, juntament amb tot el
poble que s'alçà en pés, un asseig crude! a 15 de
Febrer. El coronel Amil! n'havía eixit uns dies enrera amb gran nombre de tropes, i l'enemic aprofità la ocasió, peró sols s'apodera del poblat després d'una llarga lluita, en la que, veient els defensors la inutilitat dels seus esforços, procuraren
escapar-se, arribant a Arenys l'ardit Pasqual amb
uns 30 soldats que salvaren ses vides, i dispost
encare més a foragitar l'exèrcit invasor. Els arenyencs el nomenaren Cap de la Torre de Mar, i an
el patrici Pau Roget, Cap civil de la població.
Dia trist per la vila fóu el 8 de Maig. Part de
les tropes comansdes per el Duc de Berwich que
assetjaven Barcelona, atacaren Arenys a on mancaven homes (per haver marxat amb el coronel
Amil! tots els qui componien el somatent) i s'apoderaren de la vila després d'haver-se fet amos de
la Torre de Mar i de la Casa Comunal a on trovaren ferma resistencia. En eixa lluita caigué ferit
en Pasqual, i retirat del lloc de combat, fóu transportat a la casa de D.Josep de Miláns (fervent defensor aqueix de la Casa de Borbó) i allá fóu assistit amb tota cura. Durant aqueixa lluita foren
molts els que moriren, i en el llibre de Defuncions
corresponent an eix any, se troven nombrosíssimes
Partides, les quals totes fineixen amb el mateix
mót: «morí de Mort Violenta». Quedaren dins la
vila dugués companyies franceses i castellanes que
la saquejaren de valent. Peró durà poc temps el
gaudi.
Sabidors el marqués d e Poal i l'Amill del fet,
ajudats per l'element paisà emprengueren tan fermament la represa d'Arenys, que a les dugués
companyies no els quedà altre remei que rendir-se
a discreció, morint el coronel castellà Alvarez i el
comandant francés Lefevre. Aixó succei el 24 de
Maig, i omplí de joia a tots els catalans. Tot seguit se pensà en la presa de Mataró, lo qual ho
impedí Berwich per haver haguí esment del projecte i haver-hi acumulat ingentes forces.
Lliures d'enemics aquestes costes, sols s e v a
procurar socórrer a Barcelona. Gorit Pasqual de la
ferida lleu que l'havia retingut e n el llit durant les
lluites de represa de la vila, torna a les armes altra volta, i, juntament amb l'arenyenc Joan Reixach, dirigía la diaria sortida de llaguts que, carregats de provisions de boca i de guerra, feien cap
a Barcelona aliviant la situació de les tropes que
la defensaven.
Quan la projectada entrada a Barcelona per
Poal en 23 d'Agost, no va mancar Pasqua! en sa
columna, peró fóu vençuda per l'enemic; i retorna
amb el cor angoixat a la nostra vila, ovirant la
desfeta de les tropes catalanes i la pèrdua de la
ciutat, darrer baluart que s'oposava a les ambicions del francés.
CAIGUDA DE BARCELONA
Caigué, en efecte, Barcelona el dia 11 de Septembre d'aquell any 1714 a màns de les tropes del
Borbó Felip V comanades per el Duc de Berwich;
vá cáurer retuda per la tiranía unitarista encarnada
en aquell Monarca; vá cáure sois ia fórmula gállica de Y Estat soc /d, que l'orgullós Lluís XIV havía traspesat a son nét.
Res vá ser respectar en la caiguda. El nostre
Concel! de Cent i la vetusta Generalitat, fóreu dissolts per Reial Ordre; els furs i les liivertats que
fruíen els Diputats i Cancellers nostres,foren promtamentabolértes;!es gramálles majestuoses que portaven, foren trossejades; eí cèlebre Decret de Nova Planta amb son esperit ceníralitzado r, fóu la
mes traidora punyalada clavada an el cor dels nostres Jurats venerables; i el barri de la Ribera s'enderrocà per a bastir demunt ses runes aquella
Ciutadela que devingué un oprobi per Catalunya.
¡El somni del comte-Duc d'Olivares s'havia ben
complert!.
Peró amb tot i haver-se saquejat ia ciutat tan
bon punt hi entraren les tropes invasores, amb tot
i haver passat a sang i a foc sos moradors, faltant
d'una manera indigna a la segona base capitulació
que deia: "No se saqueará la ciudad y cada uno
de sus moradores podrá habitar su propia casa,
sin que por lo acontecido se les haga
ningún
proceso de lo que han hecho contra el Rey etc.."
ARENYS
Pàgina 4
no per aixó s'acaba de promte el moviment, car
molts de fóra ignoraven la sort trista de sos germans. Seguiren durant algun temps petites escomeses, peró al finir l'any 1714 já se pot dir que
regnava la pau. ¡Al menys aixís ho semblava!
Mn. JOSEP PALOMER.
(Seguirá).
Poema amb tres jornades
n
LT èxit
Tan bon punt fóu coneguda
la noticia que en /'ARENYS
vaig posar, fent
propaganda
per a suprimir /'hivern,
tot seguit a casa meva
vá sé un agregat de gent
que vingué a felicitar me
i a dir me que'ls apuntés.
Mirin quants serem de colla
que marxarem a la Cort
a fer la justa
demanda
tan si fa vent com si plou.
Tinc omplerts set cuadernillos
de noms i direccions,
i les noies de Les queixes
d'aquet temps tan enfadós.
N'hi ha doscents que tenen reuma
cent sexanta,
panellóns;
trenta set patint
bronquitis;
costipats, cent vintidós.
De velles enfredorides
ja son tot un batalló,
que s'enfaden i protesten
perquè diuen, que la font
ni tan sols té comparansa
(i tenen molta raó)
amb son nás, que tot el dia
está fet un ploricós.
Hi ha pagesos,
bogaderes,
els serenos,
pescadors
i alguns venedors de plassa
que sempre volen /'Agost.
Ja veuen si serem colla
qu'anirem allá ta Cort
a cridar ¡Visca el verano
/ que visca la caló!
Dilluns vinent es la marxa,
i encomano
sobre-tot
que'ls que vulguin afegir-se-hi
vinguin tots a l'Estació.
:
C. O. i X.
Crónica ciudadana
(1)
R E C U E R D O S DEL V E R A N E O .
La Naturaleza parece resistirse a las leyes
universales al brindarnos estos días de sol esplendente y de clima primaveral. Estamos otoñando y
sin embargo no nos damos cuenta de ello. Las
lluvias de Setiembre, que cayeron torrenciales deshaciendo el encanto del estío, fueron sólo un paréntesis en el disfrute de unos meses que sonríen
a la vida despertando en nosotros una sensación
de paz y tranquilidad.
Barcelona recobra la habitual animación que
interrumpieron los calores, y sus calles y plazas
vuelven a ofrecernos la rebosante vitalidad ciudadana que caracteriza a la gran urbe levantina.
Llegaron ya hasta los más rezagados del veraneo,
y en cafés, tertulias, cines y teatros, se comentan
los más nimios incidentes desarrollados durante
estos últimos meses, bien en una población que
mira al mar azul, ya en un pueblo rodeado de arboleda y verdor, donde transcurrieron raudas las
horas de ia estación calurosa. Todos tienen algo
que contarse. ¡Qué variedad de acontecimientos
podría recoger el cronista!
Predominan las notas sentimentales. Naturaleza, a! manifestarse exuberante, risueña y adornada de todas sus galas durante los días del verano, excita las fibras sensibles del hombre, quien
inconscientemente se siente atraído hacia la belleza, conmoviéndose ante ella. De aquí el brotar
innumerable de idilios y el despertar de pasiones
que permanecieron aletargadas durante el invierno..
Los amigos tendrán por algún tiempo recuerdos
que comentar; las amigas, entre quienes es muy
frecuente la confidencia, narrarán los asedios de
que han sido objeto. Muchos guardarán de iodo
ello una impresión dulcificante; otros, al recordar,
arrugarán quizá su frente bajo el peso de un desengaño; pocos serán los que en el interior de su
espíritu permanezcan indiferentes al volver ¡a vista al pasado veraneo.
El cronista también siente, y su pensamiento
va a aquellas playas en que se deslizaron tranquilas unas horas de paz robadas a su juventud inquieta y activa. Brotó más de una vez en ellas un
rosal de esperanzas, pero el tiempo ¡levóse su
aroma, las flores, dejándole las espinas. Sin embargo la primavera volverá y un capullo de ilusiones abrirá sus pétalos al sol entonando un himno
a la vida. En ello confía, en ello espera, con ello
sueña la imaginación.
N. de la R.—A fin de dar mayor amenidad a esta revista, hemos
conseguido de n u e s t r o r e d a c t o r y amigo Francolín, la publicación
de algunas crónicas que al par que nos ofrezcan una impresión de
la vida b a r c e l o n e s a , nos hablarán de los v e r a n e a n t e s arenyenses
con quienes nos unen ya e s t r e c h o s lazos.
Página 5
ARENYS
# #
El miércoles último, en la Casa Provincial de
Caridad, celebráronse misas de ofertorio en sufragio del alma de la que en vida fué Nuria Surribas
y Bracons. La familia Surribas vio con tal objeto
testimoniadas una vez más las simpatías que cuenta entre sus numerosos conocimientos. Asistieron
a tan religioso acto muchas familias de la colonia
arenyense, tributando así un sagrado recuerdo a la
finada.
—Pasa temporada en esta ciudad la señorita
Antoñita Tortosa, a quien hemos tenido el gusto
de saludar junto con sus amigas las Srtas. de Mir.
—Celebró sus días el pasado sábado la distinguida señorita Rosario Prats, congregándose
con tal motivo, en los salones de su casa de la
llllÜhllll
lllimiill
imBuil
calle del Bruch, selecta y numerosa concurrencia,
entre quienes recordamos a las conocidas familias
de Rubert, Marimon, Berga, Trilla, Coderch,
Tintoré, Urruti, Maynés, París y Tresserras.
—El jueves tuvo lugar el sepelio del cadáver
de D. Inocencio de la Vallira y Subirana, cuyo acto vióse concurridísimo. El ilustre catedrático de
la Facultad de Filosofía había honrado con su estancia el veraneo arenyense ha pocos años. A su
hijo, nuestro buen amigo, y a su acongojada familia, mandamos el más sincero pésame.
—Con motivo de la festividad de San Daniel,
es objeto en el día de hoy de innumerables felicitaciones el Dr. D. Daniel Echarte Ezquièta.
HiilBlii
FRANCOLÍN.
Barcelona, 13-X-1916.
II III
Ili.lliil
IlM III
TRÍPTICO
Hi
El
m
FÉ.—La virtud de la fé es la madre de la voluntad. Sin la voluntad y
por ende sin la fé, no es posible avanzar un paso por el espinoso
camino
de la vida. Los sin fé, son los estables, los que no avanzan por miedo al
avance; los que no retroceden,
porque retroceder
no pueden los que se
encuentran
en el más allá de todo atraso, en el absoluto de la
pasividad.
Y habla el poeta y dice: Hombres, sed viriles, cultivad la
voluntad,
tened fé, acrisolada fé en lo porvenir, y avanzad retadores,
sin
titubeos,
senda adelante. ¡Ay de los sin fé!... Ellos están condenados
a ser los puntos iniciales de una energía que no ha de desarrollarse
nunca.
PATRIA.—Sin
el sentimiento de patria, la vida de los pueblos
es
muerte lenta; lánguido caminar por la llanura yerma del
desfallecimiento,
llanura bordeada por el abismo del no ser.
Y habla el poeta, y dice: Pueblos, en el vergel de vuestros
entusiasmos,
cuidad amorosamente
la ñor del patriotismo.
Que sea ella la más galana
joya, el más preciado tesoro vuestro. ¡Ay de los pueblos que no pueden
aspirar el perfume de la flor del patriotismo,
por haber devenido en flor
marchita, la lozana
flor!...
a
ii
®
m
AMOR.—La
vida y la muerte de la persona amada, es la vida y la
muerte del alma
amante.
Y habla el poeta, y dice: Amor es vida; sin él, la vida es
muerte.
Enamoraos,
almas... ¡Ay de las almas que no saben de
enamoramientos!...
RICARDO
lii""""^!^''""'!!!!!!!!
|IPIII|
|IIIB
i|||||||||ii il|||]||P
p Sumin
I
NOVELL.
I
P
^
'
I
I
P
^
W
Página 6
COMARCALS
CALELLA
La fiesta ciclista organizada para el día 24 del
finido Septiembre, fiesta mayor de esta villa y que hubo de suspenderse antes de que terminara, tendrá efecto el próximo domingo, por el orden siguiente:
A las once de la mañana, carrera de obstáculos,
sólo para los inscritos de esta localidad. A las cuatro
de la tarde, carrera de velocidad, siendo el recorrido
de 30 kilómetros, y pudiendo tomar parte en ella todos los que se inscribieron para la carrera de cintas celebrada el 24.
La comisión cuenta para dichas carreras con valiosos premios, entre ellos una preciosa copa de plata
ofrecida por nuestro distinguido paisano, el consejero
de la Mancomunidad don Francisco de A. Bartrina.
El dia 12 del corrent s'efectuà l'entérro, el qual
fou una manifestació de dol, prova eloqüent de les simpaties que t é entre nosaltres don Joaquim Amigó, que
representava la familia de la finada.
La Sinfónica d e Madrid.—La notabilíssima Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigeix i 'il·lustre
Mestre Arbós farà dintre poc una tournée artística per
Catalunya.
Els dies 21, 23 i 26 del corrent, donará concerts
a Barcelona, el 22 a Tarrasa, el 25 a Sabadell, el 28 a
Figueras, el 29 a Girona, embarcant després cap a
Palma.
Nova publicació
Ajudant Deu, una volta finides les Notes Arenyenques que publica Mn. Josep Paiomer en ia nostre Revista, en publicarem unes altres que amb el titol de
"Motí de la fam, ocorregut en 1631 en Arenys de
1
NOTICIAS
La distinguida familia de nuestro buen amigo el
diputado a Cortes por este distrito, Don Joaquín Sagnier, ha dado ya por terminado su veraneo entre nosotros, saliendo para Barcelona. Feliz invierno les deseamos, y a cuantas familias han estado entre nosotros,
confiando en que durante el invierno nos veremos alguna vez honrados con su visita.
—Pasan unos días en esta villa, la distinguida señora de París, con sus amables hijas.
Bien venidos sean.
—Ei notable dentista señor Duran ha fijado de nuevo los dias de visita: jueves y domingos. Estos anulan
el anuncio que publicamos y que debido al estar impresas dichas páginas por todo el trimestre nos hace difícil
la presente enmienda.
ALTRES
Demá, diumenge, serán algunes les famílies que
celebrarán els seus dies, d'entre les quals recordem les
següents: Teresa Ferrer de Calbetó, Teresa Ferrán de
Doy, Teresa Casabó de Garriga, Teresa Taxonera
Vda. de Bras, Teresa Vidal de Monmany, Teresa Torrents i altres que sentim no recordar.
Nova producció.—Molt aviat el celebrat escriptor
En Santiago Rusinol enriquirà la literatura catalana
amb una nova producció. Es tracta d' una novela titulada La niña gorda, a la que el notable artista dona
una prova més del seu enginy y del seu humorisme.
Necrológica. —Després de llarga i penosa malaltia, soferta amb cristiana resignació i havent rebut els
Sants Sagrament, ha mort la distingida i virtuosa senyoreta donya Juíia Lafraya.
El seu bon carácter i virtuts cristianes ha fet que
la seva mort hagi sigut sentida.
Mar' , t é col-leccionades el bon arenyenc D . Rosendo
Llobet, que son de un marcat interés local i parlen de
dates pretèrites plenes d'importància per a la nostra
historia.
Es de creure que serán de l'agrado dels nostres
llegidors arenyencs, a qui tan plauen les coses de la
nostra vila.
SESSIÓ d e l'AJUNTAMENT
D E S E G O N A C O N V O C A T Ò R I A . 13 Octubre 1916.
Senyors assistents: Senyor Alcalde President, Castelló Molas, Pons, Mora i Castells.
S'aprobá l'acta de l'anterior i s'acordá:
Que no puguin discutirse en sessió els dictàmens
de les cornissicns si no figuran a la «Ordre del día» a
no ser que la seva urgencia ho exigeixi a judici de
l'Ajuntament.
Que per la Comissió de Foment se formuli el presupost de io que costaría la construcció de un tros de
cloaca al extrem de la Plaja Cassá.
Passar a informe de la mateixa Comissió una instancia de la M.M. Escolapies demanant permís per a
fer obres.
Inclourer en el Padró Municipal amb la clasificad o de transeünts a varies persones que ho tenen sqllicitat.
Tip. J. Tatjé.—ARENYS
^
p^T
r
DE MAR
ALBURAS PER
_ _
POSTALS
Eleganta fabricació de varíes fulles i tamanys.
De venta en l'impremta d'aquesta Revista.