OPINIÓ 25 Diari Dimarts, 13 de desembre de 2011 Tribuna El govern de les comarques delegades traspassades per la Generalitat o pels mateixos ajuntaments que en formaven part. La llei del 1987 no establia competències concretes, però especificava que en podria tenir sobre: ordenació del territori i urbanisme, saniPROFESSOR DE tat, serveis socials, cultura, esport, enseGEOGRAFIA. URV nyament, salubritat pública i medi ambient. La realitat posterior ha estat que, de n aquesta Tribuna prosseguirem competències concretes, se n’han en l’anàlisi del fet comarcal ence- aprovat ben poques, a vegades notat en un article anterior, centrant- més sobre qüestions d’escassa nos especialment en els continguts i go- transcendència. Els ajuntavern de les comarques administratives. mentstambéhanestatavars En primer lloc cal recordar que les co- en transferir atribucions marques van ser instaurades l’any 1987, a l’administració comard’acord amb l’anhel de la major part de cal i només ho han fet partits polítics, empesos especialment quan la necessitat forçaper les bases i els dirigents de les ciutats va i/o la pressió apresi viles que l’any 1936 havien estat caps de sava. Per acabar-ho comarca i que en la major part ho eren de d’arreglar, les finances pel funcionament dels partit judicial. Tot i que el país havia canviat molt des nousensprovenenmade l’any 1936, que els mercats tradicio- joritàriament del Fons nals havien perdut pes i que les millors de Cooperació Local comunicacions havien modificat les àrees de Catalunya, però no d’influència de les ciutats, el govern del de cap participació dipresident Pujol va preferir mantenir ini- recta en les contribucialmentlescomarquesdel1936ambmolt cions de l’Estat, tal poques variacions, per no entrar en un com inicialment es debat entre territoris que podia fer perdre creia. Una altra cosa és que la Generalimoltes energies al seu mateix partit. En segon lloc, la comarca es reinstau- tat ha descentralitrava com a administració local i no com zat i delegat en les coa delegació del govern, amb la pretensió marques l’organització de modernitzar l’administració local i re- de determinats serveis i formar l’estructura municipal del país. lasevaprestacióacanvid’unes Es tractaria així que determinats serveis quantitats fixes, i que per tant són partique no poguessin oferir els petits muni- des pressupostàries compromeses. Una modificació de la llei fundacional cipis s’organitzessin des de l’ens comarcal, així com altres serveis es poguessin de les comarques realitzada el 2003, soestablir per tot el conjunt de municipis ta govern també de CiU, posa un èmfasi de la comarca. Aquesta administració re- especial en què les comarques han de prestar assistència vestida de capacitat tècnica,jurídicaiecojurídica i autonomia nòmica als municidecisòria per al com- Hauria de ser més dinàmic i pis, garantir la presplimentdelsseusfins taciódelsserveismutindriacompetències eficient. Hi ha massa polítics nicipals obligatoris, pròpiesatorgadespel cooperar en el desenParlament de Cata- per unes competències volupament territolunya i podia tenir rial, establir i coorditambé competències migrades en situació de crisi JOSEP OLIVERAS I SAMITIER E nar les infraestructures, els serveis i les actuacions d’àmbit supramunicipal. Uns objectius que es corresponen amb les competències de les diputacions provincials, sense que s’hagiestablertd’unaformaclaraelsnivells competencials en cada cas d’una i altra administració. Les comarques, si només s’haguessin d’ocupar de les beques de menjador i del transport escolar, cosa que podria fer la corresponent delegació de la Generalitat, o bé dupliquessin competències ja efectuades per un altre ens, ja podrien tancar. Una altra cosa són tota una sèrie d’iniciatives i programes que les comarques han portat a terme per ajudar als seus municipis i especialment els petits. L’assistència econòmica, jurídica i informàtica a aquests municipis, si es fa bé, és molt important perquè és molt directa i propera. En temes mediambientals també hi ha hagut aportacions notables, des de deixalleries, plantes de tractament de residus, depuradores,etc.Igualment en temes de serveis socials o en formació ocupacional, i fins i tot en programes de desenvolupament econòmic i social. Una altra cosa és el govern comarcal, que es podria reformar considerablement, ja que per a una comarca de 22 municipis, per exemple, no calen 33 consellersiunconsellparal·leldetotselsalcaldes que s’hauria de reunir com a mínim 4 cops l’any, amb les corresponents vicepresidències, junta de govern, junta de portaveus, comissió de seguiment, comissió decomptes,gerència,secretària,intervenció i tresoreria, més les comissions informatives temàtiques. Massa polítics per unes competències migrades, pressupostos curts i situació general de crisi econòmica. L’àmbit supramunicipal de coordinació de serveis, cooperació i assistència als ajuntaments és molt important i no es pot abandonar, ni fer-ho tampoc a mínims i de forma rutinària i poc eficaç. Aquesta administració, si vol surar, haurà de ser més dinàmica i eficient, i per això no n’hi ha prou en posar-hi il·lusió, calen altres components i una altra llei que en modifiqui els defectes i adapti continents i continguts a les necessitats i situació actual, sense duplicar funcions. especialistas y 42 hospitales. Justo cuando se cumplen también este mes de diciembre 44 años de la hazaña del doctor Christian Barnard. Aquel cirujano sudafricano, de sonrisa deslumbrante que abrió el año 1967 una puerta al futuro más trascendental que la del primer hombre que pisó la luna. Eran entonces tiempos de pulmonía y sarampión, de gripes y escarlatinas; todavía coleaba la tuberculosis en España y vivíamos de los hospitales heredados del franquismo muchos de ellos edificados para la milicia. El hechicero de la tribu era el médico de cabecera. No había llegado aún el baile de las urgencias, el despilfarro de las recetas, el turismo sanitario. En pocos años pasamos de la bolsa de agua caliente, el optalidón y la pe- nicilinaaunescaparatedemarcasyvariantes de medicación, quirófanos de última generación, los mejores oncólogos de Europa, operaciones casi sin anestesia, y hospitales que dejaron de oler a deposiciones y cloroformos. Muchos llegaron a creer que todo aquello, como los niños, «venía de París». Más pronto que tarde nos habituaremos a pagar un peaje por utilizar los servicios sanitarios o al pedir las recetas o al acudir a urgencias sin la correspondiente prescripción. Para sostener este entramado que no se permiten ni británicos ni estadounidenses habrá que aflojar el bolsillo. Copago o ticket moderador como ya se hace en otros países de Europa. O eso, o volver a la cataplasma porque la vaca ya no da más. LINEA ABIERTA El bisturí que nos viene JUAN CARLOS VILORIA Periodista esasosegados por el implacable avance de los recortes en el gasto social que impone como una apisonadora el escepticismo de los mercados ante nuestro futuro como país empezamos a ver en peligro hasta la joya de la corona. Fármacos sin logo, quirófanos cerrados, especialistas a media jornada, hospitales sin terminar, ambulatorios cerrados. Poco a poco el relumbrante sis- D tema de salud universal y gratuito que se había erigido en dos décadas de crecimiento y expansión empieza a ofrecer algunas grietas alarmantes. Muchos centros hospitalarios han empezado a recuperar al internista como chico para todo, solo ante el peligro en losdíasdeguardia,mientraspediatras,cardiólogos, traumatólogos se quedan en su casa para reducir la factura de personal. Y no deja de ser paradójico que los malos tiempos hayan coincidido con el récord de transplantes –94 en 72 horas– alcanzado estos días por una Organización Nacional que ha movilizando un millar de