SIGLE 111. N.O :t 30. PALMA DE MALLORCA. L' IGNORANCIA REVISTA ORGA Y CRÓNICA XEREMÍES D' UNA SOCIEDAT DE MALLORQUINS. -------- -----------------------=---=-=--==:::;:;===-=-c=-=-=---=--=---=-:;-=-==-=-=-=============-=-=--------A, Palma, cada nümcro, .... 2 centims. 11 Fora de Palma » • • • •• 2 1/2 » Nümeros atrassats » • . . •• 4 j, ,i I SES FÉSTES DE NADAL. (<.:/)?(TI:íU_\CIÓ,) Se fa tart: a hoca de sótlera es des llocarons s' en van él. 1'eti1'o, que duell son de sa nit passada y aüoran es Hit, Sa gent de Son Palé s'arreplega J.ins sa cu}na allOnt es tió de ~adal, qu' ha reYengut cóm sa xu:,'a de Yi:~rro, espetetjant el tothom, siuloletjant CO!ll un horino y remoreljanl allih sa flamarada roés dingolendeljadissa qu' una handera ea dia de yent, fa allá calenla la cosa: es nins alegres y Ilelitosos quant .... éuen aquella foglleteria holan y cantan y va yYeretjan fins qu' el fúrsa de horinetjá los agafa es xubecb, sa sün los se fa séus, y ..... él. veure sa mula blanca falta genl. Pero he,)" lla es més pctit qu' es fa necessari ellgroll~arlú <li ns es hres: sa madima Len pren per son conta a n' axo, y com un canari se p(lsa el canta aquella tonada tau sabllrla per lo seI1í~illa y hermosa y que may cansa; es 1:vn-veri-1'?nt, tresor de poesía y música populá que brolla sentirnenL y tendresa quant surt d' una boca de mare que tanta dlllsllra y amor sab fé trascolá dins es c(lrs des qui la senLan y l' escollan; es vou-veriIlOU, bresca de me! el' una callera que may minva, y qu' amb son nectar regalat endolceix sa fe! de ses doHmcies y soscayres de s' infantesa; es 'V01t-ve1'i'fOU, terros de sucre que quant se fon demunt sa Uengo fon també ses penes y dolós que sovint, sovint, fan caure llágrimes d' uys innocents y timdres; es 'D01He1'i-1'o1t, estél de s' auba qn' amb sa caló de pi! de t6rtora y amb sa Uum coló de rosa espargeix ses hOyres y niguls qu' enfosquexan s' esdevenid6 de s' infant que d(¡rm y somía amb sos angelets; es vott-veri-ro1t, himne sagrat que dictá s'amor de mare y qu'un temps sentian centá y qu' ara (¡oh 'vergoña!) casi ja está arreconat com un trasto véy que balderetja y que fa més nosa que compañía; es V01t-ve1'i-rou, que dormí es nin de na María de mOdo y manera que '1 s' en poguerell dú a n' es Hit junt Sonará cada dissapts, si té vént á sa fiauta. amb s'altre niarada qu'amb axc, de dormí t1e yol amh qui alena. Dins sa cuyna de Son Palé hey ha sessió plena: l' amo y sa madóna sellen vOra la llar él. ma dreta ahont hev sevan ja sos rebesavis; él. devfJra, na ~íarí'a y En Pere-Miquel y él. s' altra banda n' Andreu, na Francin' Ayna y es parayé majó qu' es considerat com un mernhre de la familia; y allá xarran d' añades, de sementés, de llallrndes y de coses que pertaflan él. tal han conradú perque no están encara drilisats, ni sa ciencia moderna los ha aficat dins sa closca su lundnoso saber, y axí es que no més xarran de lo <¡n' entenen; atrass y preocupació rancia qn' ets adelantos y p1'ogresos des sigle XIX 110 poden permetre ni tolerá, encara que sia es sigle de sa tolerancia v lliherta t de cultos. Mentres tant sa madüna s' en ya a dú su pallera de sa senora y sa de sa tia llllllljU, les de5cusan sa tapadora y tot son exclamacions: -¡~Iiran, lila-mare, sa de sa senora! ill1itja doLzena de coqnes hambes, vuyt coques de torrú, tan tes neules ensucrades y patales de Málaga! -¿.Y su de sa lia monja? -¡Vat' aquí ses coques amb boüs! - y quatl'e de llises. -¡Cáspi! Allres yuyt coques de terró, -PasLa real V confitura séca. - y de cabey d' ángel. -¡Es cobromhos, Jesús que 'm fl~ys dí! Madritxos, coques d' anís, llcules ensucrades, anous, patates de Málaga ... -Mirau aquestes donetes ..... ¡y quines manSl -Ell no les bañan s' oreya, no, a ses de Sant Geroni en'lo qu' es diu fé bOnes pastes. -.la 'u he sentit a dí. -¿Y que no 'u hem de tastá, roa-mare? (exclamá na Fruncin' Ayna.) -Ell aquesta 110 roés pensa amb la menjúa. -No hey penseu, YOS. Y després d' have pegat una espipeHada a cada cosa tornaren essé partits a embuyá fil fins que l' amo prengué sa paraula. -Record, (digné), que monpare, que S' envian es nümeros :i. domicili. tant á dill_~ Ciutat com a ses Viles. pagant per adelantat:i. s' Admillistració ,Cadena de Cor. n,' 11\, 1 pesseta a conta de 16 nümeros. Den tenga, tal vespre com ti. nit mos íeya un sermonet, y quant havia acabat exclamava: «Recordauyos bé de lo que \'05 he dit. Tal yOlta será es derré dia de ~adal que farém plegats; per ventura r aüy qui yé ja seré mMt y ningú se recordará de mí. No dexcn mav ele cclebrú aquestes fesLes axi cóm jo"he malavctjat sempre que se celebrassen; y d' aquesta manera may vos olvidaren de '105tron pare, d' aquell que tant vos ha estimat en vida y que vos estimará més encara quant sia al altre motu> Yd'J, ja 'u veys; lo que mos deya rnonpare, jr'¡ vos clich a voltros ..... y l' amo no poguent aguantá pús se axugá dues llágrimes que ja guayta'i'au, y lo mateix feren es demés qu' hey lIavia dil1s sa cuyna, L' Ño ~'os' cr;gu~u, 'lec'lor~ d~ I~xo: que ro' ha invenl a n' axo per doná una mica de sabó romántich a n' aquest retaulel de costums, 1\1olts de pagesos me pOden guarclá de mentí. recordant ses vegades qn'amb ells ha succchit lo que cont de Son Palé. Pcrquc aquella especie de soledat de sa llar; aquella falla de bogil)t que míssaLges y guardians sOlen monre; aquell recohiment interió que los fa mirá ú son entorn y no lley Vellen sr.s cures qu' hey veyen Illl lemps perque molles persones volgudes ja son al altre lllon; aquell veure reunida sa familia que tUlltes alegries y penes fa vení iI sa rncmúri<J., .. , impúsan y confonen y fan sentí una eI_'sa que no s' explica amb paraules, Len p;;bres molles vegades per traduld lo que dins no1tros passa, Axo de sa llar y des sellre deyura aquell foch misteri6s y alená aqllell ayre d' una cuyna patriarcal, satufat d'amor, recordanses y poesia santa y pura clllll una verge del Señor, no'u pot comprende aquella gent que sempre han aguial es menjá a fogons alts y amh carbú, y no amL tions d' uyastre y d' olí vera; que sempre s' han escaufat a Ull brasé y no han vist sa flama rada ballugosa y renouera d' unS fogons de la pagesía. Hamarada que si no fos qu' ha d' encalen ti sa terra s' en pujaría al Ce! mesclarse RA.!-iCIA., a L" IGNOltANCIA. amb sa flamarada d' un cor tot amor y -¿Y quina 'casta de jugá es .aquest, tot dulsura. 'Passaren un parey d' hores y sa lluna ., ets,estéIs que gi.layta~n per SQ, íin~!?­ Ú'Il de ea cuyna.deSon Palé, no pOflan enviá un ratx dellum que besás sa cara d' ángel de naf:l'anoin' Ayna ili sa d' ets aItres perque'sa cuyna estava buyda. Era que la gent s' en bavia anada ti. jaure, me to~avadi com ti. bOn novelista 'principiantiperohe voIgut dexarho está dins es tinté parque crech qn' es lectors de L' IGNORANCIA, encara qu' ignorants, beu haurán p'Ogut coletgí, y aquel! que son cap 'no fi! tant, que s' en vaja ti. fregi ousde ll{)ca, padri'? ·.--No 'u hasdemesté Rébre;' peto téu per enlés, Deuno;'u, permeta, es iagá ae ton pare t"ha de dú a l' Hospici. 'Que si MI' afiy PSlssat gUliñá trecentcs lliu'fes; .... -¿Que vOl di? ¿mon pare guañá trecentes lliures jugant'? -Sí, fieta; pero bossa de jugadó no hameneslé tancadó. Quant era jove, Tecart qu' nn conegut me maná un pich ti. ca-séua; entram dins s' estudi, rOda claude part dedins, y me mostra sa cuberta de sa caxa tota tapada de dobletes, y durets d' Or, Y me digué: «Mir si 'm t.ren es méu art.» V uyt dies després el vatx torná veure y de tot ja n' havia féL casa santa y ni tenia un doblé per aturá un Santo . -¡Jesús, Maria Santissimeta! -Sabs' si ses coses se poguesseu fé dues vega des, (exclamá l' amo 'u Biel remanant es cap), ¡ay! no seria genre méu~ no, ton pare. ¡Qui m' ho hagués hagut de dí que me fés aquesta un homo tan acertat com pintava á la primefia ... y sa madona plors y descaJldell, y l' amo 'n Biel pegant capades y fent exclamacions, y s' atlOta abitlada que no sabia per hont prende, eran ses perso,. nes qu' hey havia dins ses cases de Son Bal'lca, perqúe l' amo, com sabeu, era a correrla per la vila y es missatges y sa. criada havian tocat el dos perque es dissapte, y vOleu aná ti. matines. SEGONA PART. (lletaulo 4e ~ostums xerequcs.) NADAL' QUI vÉ. No V()S cregueu, lector s de L'IGNo.:UNCIA f que pero tot sia com per Son Pal~, perque lo qu' es din ti. Son Banca:. jaes altra manera de parlá. Pero com el miuo,me fa goLa rompre es vuyte Manament, 'Verbo alsá falsos testimonisl vuy ·-treure a. rOllo una conversa que tenen es.~issapte de Nadal vespre dins sa cuYna,.sa fiya de la casa, sa madona y l"amo 'n Biel, qu' es un jayet amb sos -peiu~ djl;ls sa fossa que per nftlssa bO l' ensellaren y encara. ne dú sa post en é~ forn;. fén donació ti. n' es gendTe quant :se.casáamb sa séua fiya, y li Stlccehí l!?~e sempre: miseria y mal tracto. ,-1. Qui m' ho hagués hagut de di qQant era jove, (exclamava aquell ho;Úlonet),. qu' amb el temps passaria ses fest~de Nadal sense matá porcella! ,-Dexau aná aquestes idees, monpare. i,Qu' hey farém?.. paciencia perque Deu heu vol, (responia sa madona axugaijtsé. e.ts uys amb so devantal.) -No sé,ma-mare; teniu un natural: sempre iey!! sa llagrimeta, (di'Sué s' atlota.) -Calla, fieta méua; tú ets encamuna nina y no consideras ses cose~. Encobrá més señy ..... -Fieles méues, no sé com som viu: no sé com tantes pénes no m'han duyt él sa f6ssa: -Jlero veys, padrí, diu monpare que axo de festes es un gastsuperfluix; y qu' amb sos doblé s qu' un fonamb aquestes fatallaríes,. pot. .... -Fé un bU'fro, 6 tal volta un monte, ó 'una banca., Sabs ton pare sabs. ton pare ... Lo P!tj6 es que se démostra com un Sant, y, ja sab la gentquins son sos mirades. Sense aná més enfora, ¿que vOl dí no essé él ca-séua es dissaptede a N8dal~ . -Si ha dit que tenia feynes. -¡Sa séua coual Jo sé més de que va q!l' el~ matei~;ide hajanOt! 1lD ven qu' un dia 11 .llevaran sa ~lXÚ!J amb so casso d~siu¡', (Seguirá.) JORDIDES RECÓ. SES SABATES NOVES. :ro Sortint un diumenge De missa, a les nou, Vaitx veure asa plassa De gent gran redil!. Amos y madones. Fadrines y atlots, Allá s' aficavan Cercant qu' era allo. y fent aluliwa Truyet y bogio"t Xarravan, cridavan, Sen se to ni so. -:...¿Que 'n voleu d' aquestes? -Vint y quatre sous. -Vos \roleu fé pendre; No 'n valen ·denou. - Treysné de més maques Coló d' aubarcóchj Que fassen punteta, Que tengan més flilchs. Creguent qu' eran pomes D' un hOrt d' allá prop Que les. fá molt grosses 'y m' agradan prouj M'hi afieb ben dépressa Donant ~ totMm Sempentes, coIsades, Premudesy~~hs. Quant al mitx des rotlo Vaitx h;,vé fét Iloch Escampant sa vista Per entre es badochs; Yeitx qu' eI'a sa. taula De fllest"c Melsiof. PI~fta de sabates De pell y xa rol. :EJ. Diuen qu' En Baileta May té gens de son Per logl'á qu' ets hornos Fassen pecatots. De segú qu' eslava Com aquell qui dorm Devall de sa taula Vetlant es poriol. y amb sa sélla maña Procu,'á que jo Preogués S3 quimera De dú calsat fort. Me mostrá unes botes De vadellet c1os, Amb un pam de sola y claus barquerolsj Es tactlns ben amples, Es cordons Len grocbs, y u na pell gruxada Just cuvro de bOu. ~Qtíe serán de bOnes Per aná a n' es port Demá 11 pescá Illsses Pops y tu,'massots. Botaré ses singles Sense lení pu De que aquelIes peiles No m' en deixin tros. ¡N' eran més galTides! L1avo que ses notOs. Donat jo pe,' elles Hallria un tresoj Pero sa conciénci:l. De mestre Melsio'n Més no 'n volgué rébre Que vinl y un sou. ID. Corr t1epressa 11 casa, Anib, les me pos, CaOlin quatre passes, Pech en lerl'a fort.. Ni fétes aposta Per un mestre M. M' en vaitx per la vila, Les mostr' a tothOm. Tots es que 'm trobavall Moguent tal renon ¡Jesús! ¡quina enveja Sentianp' el cos! Tant content eslava Com qui mata es porch, O a sa lotería Treu es premi gros_ ¡Ay! asa mitj' hOra De dudes me troh Cansat cam un ase Qu' a n' es molí mol. Tení 'm parexía Es péuS dins dos corns, Closques de tortuga, Séps o bigalots. . .10 mateix me deya Per darm~ co[)hOrt:' . .Tench de pass' ~eDai Fíns qu'es, peu ~. tlSllIólt. - 3 L' IGNORANCIA T!'oh:lf!~ per are Ou' es calsat es IUl'f, Ou'es fexuch, (IU'eS 3sprf, jJa se \'é si es nun!)I De ~('¡:;Cl ~a ('í('neia De llIestl'!: l\lrlsíun Es I'OIJl:¡sa l'1J(:llt~:J Entl t' 8Ma y slÍl. -¿. y are que pretrllen, IPrcl!:'JIltava JUI, S(~s ;abates I;¡)\"('S líe v;¡;Jellet eli,,'! y era qul' ,e~ flJi'mes De nd'stre l\!('lsiun Que I.pnf(ll~s 110 ereyan f,;alimj(, tan r:;rils. IV. 1\l'en nitx aná ~j3t1le De la queda al toeh Es r)(~US plens d(: rampa, Es ¡:ús pie dc sim, Es ¡:ap pie d' idees y alegre es méu cu, Pellsant que tenia Sa vega talJ prop. Afer!' bl'n depressa Es méu primt! Stl R(/ncant qualque mica C!lm aquell que donn Alllb J"cc.pl, y ('spera Qu!' llJitja lIit toeh Pe!' \'eure sa pinta D' aquell dia nou. A sa matinada Me desp(~rt, y úlJl' Sa finestra v \'ei tx Cap a n' es ".wloch S' estrella de s' auLa Clara ("om un s¡'¡\ Que 'm deva: "Ouin dia Qu' has tu'pat ta~lt Lo. Axecat totduna Jlrell sa c;¡ila al ("UI!, f.o.:s capell de paya, jlariullo y capot. Dins sa cCllaveta Pose\" un Mil lilos Dc y sobrassada D' aquella quc cou. Rolentins y gamhes y per prende es trút Poset ses sabates De fIll'stl'C MeIsion.» pa V. .la ora [úra vila Qua nt sortia es sul Cap 11 IlJal' fcnt via ~eflsc res lle BOU. P' es camí canta\a CUID un rossiiloI Perqu' es pellS mc veva Ben gomits de fod .. Quant som 11 ses caBes De 80/1 Espallol .l'o puch doná passa. ¡Ay! ¿q lIC será axo'! Aquesta sabata 1\1' incomoda un poch y tal doló 'm dona Que 110 tellch reposo Vetx deu mil estrelles Si pos es peu tort, Fas ses passes curtes, Camin a póch, pocho Pos sa pctja p!~na, Cerch es camí M>, y si vénen pedres Caminá no gos. Més, rot es debades: Totduna que 'm much Aquexes malahides Me mossegan fort. VI. ¡;:'; g-r:HJs lIIals 1'~e1aTll2D r [/ hi'rúiL'h, !"'l' ;¡\ú i"trluna T:i·e!1 llfl irinxel b(I, y a1\;\ aIJOn t IIIC rev~ :-;a Jlell lIIés sJjd I'úchs: l' fll'S ¡;rCII s ¡'cn grússes . Vaitx (Ihrí de\"iJ!. Quant afl1b tal arbitri Qued{l ('s lJIal COlllIJO,t C;'p 11 ~¡¡ rilJera \'ailx prende es g-alüjJ. 'II~~ ¡ay! qll~nt (¡otav3 ~\'~ rtlques dt's pÜl't ~l'llt una puiúda (¿\le '111 fé rornprc en pIOI". -¡,Que scr;l axo ari"! (In' es taló lile yol Furadá deprcssa'! J(, no tt'nch eunhÚl'L Si don una p~ssa C¡¡ych l'U maldecú. l\I'<Issech a una roca, P;¡('icutíssirn Job, Me trech sa s:lhata PII~n;¡ d(> senil; Veitx sa'léh més \"Crlllcva IJn' es nlOl~h ti' un indiú"t. Sa ealsa piUlada lk~ col:'1 dt~ fúch. y de\'és s' elflpena Un fúr;lt m' Iti tl'úb. iJ qu'era'! ena ta!xa De' nll~sl re Mel sion Que sehl'e \"olia ::;i cs pen tenia üS. r('IJlt'\" Es flll'rnrlis tenian C¡'¡ps y bl·ev('rúl~. y es dits s' c~tira\'an !'lItis drels que ~¡¡lTOls. ¿Y Iju' el'a? S' CIlCÚITlI De m(\sll't' Melsiil!l QlII\ IlH'njá '111 yolía S' ung-Ia des dit gro~. VIII. Dos :lIllidls passa\"arr Afllli un ~a\"allol, y a casa 'm dug-ucran ])ernunt eH a diJs. üins una lliti'ra 'L1jlat de IlclI;:iJl¡; Tnls dos fIIC d('xari~11 UUí' sl'lJlhla\"a un IJII"r!. ~a méua madiJlla Me doná hOB hr\tu. Me fé pl'endc purga, y lIn pl'!el! de xarop. L' ondrmú, escudell:t ¡le fJws, fast,¡s, Cuixrs, \" d('ITCra Ena tl'u';:ta ti' ous. AlIlb tals rncd(~eines Me vaitx {JOSÚ hú, y aq uell lOl'abaxa Vaitx dí 11 tent allols: , 'Si, d lIys a \Iassa Es llIellS sabatuf5 Vos da!'é lotduna Un doblé pedlúm. Just dcyaul La Sala elavau un ,;!all g-rils Penjaulaslti, y alt\l·ta Que ningú les t(leh. PC!'I)l1e tollll'¡m puga Vemcrles de 1l'I"ÚP, í)uant se fassi vespre Pnsauhí l;lrúl; y un eSCl'it qUll diga Que lIIt'stre Mclsiitu Pe!' forjá sahates Se pinta tol sül.)J PE!' TI' Aum:xA. VIl . Q\lant va t'stú sa tatxa Filfa dl'S séu IIt'dl, ~es all'les sabates Altl'i:' v(Jita 'm pos. M' envaitx pe ses ¡ll'ilcs Bolant eúm un xM. J\lés ¡ay! ¡oh desditxa! ll('vora s' illot A una pcdra viva Tropcssant pech tocho ¡Quin {orment rn' agafa! ¡Ouin doló tan fÓl't! Doló de sa garra Fins en es dit gros. Es nirvis m' estiran, Tot es peu me eou. Vaitx caure de pena, Me va!tx posá groch, M' ag3iaren vomits, Estl'etes de coll, Picós y bellumes, Mal de ventre fUrt, Rampa 11 tots es nirvis, Fret p' es cal'cabos; Uys de poli piulavan, Cantavan cal'nuts, Calls pronosticavan Temporal$ de trOns. XEREMIADES. Hem tengut es gust de lletgí sa nova comedia Un Estodíant del día des n08tro colaboradú Don BarLomeu Ferrá; y no volém ponderá lo molt que mos ha agradat, tant baix des concepte literari populá que té, com baix des punt de visttl de sa bOna moral que dona. Compraulé y lletgiulé que vos He xupareu es dits. Es bOna comedia. ilf ** Es O'l'onicon Mayo'l'icense que publica Don Álvaro Campaner es una obra mestre y digna des séu autó, qu' ha tengut sa paciencia d'arreplegá, compará y Ofdená un sens nombre de dietaris de diferents sigles y autós, y anotacions espargides entr~ molts sobre fels de sa historia de MaEorca. A~uest gros trahay que no es s' Historia encara, roro éll mateix diu molt bé, es no ohstant es 4 L' IGNORANCIA. fonamenl d' ella y s' aplech d' elements necessaris per ferIa. B.epresenta una gran feyna, y, cúm aquell que diu, proporciona es materials primés per poderla escriure a qualsen'll que vulga emprende aquest segon trabay. Bo seria qu' aquesta publicaciú anús seguida ara d' un allre que li fés de compaüera y que deuria esse una col-Jecciú des doCllments inMits més illleressanls que se troball tancats dius s' Arxiu Historich, es des Heal Patrimoni, es de La Seu, ('S Cadastre y allres arxius qu' encara mos quedan des molts qu' existían a Mallorca, y que tal vegada desaparexerán dius breu temps pef tola una etrrnidat axí cam desaparesqueren es des ConvenLs y oficines antigues, es de ses Curies de Censos, Cases Consistorials, ca l' Inquisició, y molts d' aItres cases partículás que van a pará á ses fábriques de papé d' estrassa. * ** Diuen que s' Ajuntament vOl arreglá eS saló de sessions posant sa presidencia a s' enfront d' allá ahonl está actualment, de manera que mir él Llevant en vés de mirá él Ponent. De segú qu' amb aquesta reforma y sa de camviá ses hores de sessió ja ne llaurá féles dues de radica ls. ¡LliJ.vO dirán que s' Ajuntament no fa res! * Si nOltros diguessem qu' bey 1la setmanes que tenen trenta sis díes mos beurian p' es señy; perú si deym qui mos ho ha dit tal vegada hen creurán. YdlJ, si señó, sa setmana 51 de l' aiíy passat té trenta sis dies segons s' estat demog1'(lfico-sanital'io que publica es Bolleti Oficial en es número 2326 de dissapte. Si 110 'u creys mirall116 y veureu com no vos engallam. . '" " -Señó Batle. Veu: J0 conech lothüm des méu carré y veitx que 110 han repartít bé es consums. J6 som tot sol y m' han posal cént pesseles y a n' En Jardi no más n' hi han señades vint, y té sa dona v tres infants. -Pero horno, En Jardi está baldat. Sa dona cap la y ets infants son nins qu' encara casi maman. -¿,Baldat'? El fá, de malfané qu' es, y sa dona guaña milló jornal captant que jo sembrant y llaurant. -y tú ¿,que trobes que 1i hem de posá? -Lo manco li posaría al tres cénl. -Vaja. Ni 'n posarém cinquanta. -y a n' En Pere. ¿Que no l' han de pujá? No més n' hi han seflades vint y cincho -Es un pobre jornalé, que mantén son pare y sa mareo -Vosté no los coneix. EH s' empas- solan Mns trossos d' amaga! dins caséua y menjan mill6 que voste y que jo. -Ni' n posarém altres cinquanta, perque no digues. -y ara a mí ja me poren Laixá él ses mateixes cinquanta. -¡Ah! ¡no, fiet: Si los hem pujats él ells. A recta proporció tú 11' has de pagá doscellles. "-~Pero, sefló Batle, jó som tol sol. -Pero tens tres tanques bünes. -Ses tanques no menj;;tl. -Pero consllmeixan. -Axo 110 es just. -¡,vals dí que tú v01s es mal p' els aItres y es bé per tú'? -No seüú. -Veten depressa ó sinó encara t' en apuntaré trecen tes. Hem visl a Santa Margalida es cementeri 11<)11 que ténen comensal é inaugurat fa poch témps; y será un edifici hermós y digna d' una capital quant y més d' una vila tan forana. Que procurin no aturá ses óbres encara que les hajan de fé él poch a poch, ni variá res de s' herm6s plá que los sen'eix: de norma, y es qui les costean que reflexionin qu' allá ha d' esse ca-séua qualque dia. COVERB03. Venguent de deyés Manacl, un carraté acompailat de dos porchs y alguns barrals buyts, y després de dcxats es porchs, arriba él. sa pürta y tach, ja '1 tenim enrevoltat d' Ulla partida de dependents, y un d' ells Ji preguntá: -¡,Que dllyS res de pago'! -Duya, (contcstá es carraté.) -¿,y que dLlyan? -Dos porchs y ja los he dexats . -¿De que son aquests barrals'{ (ti pregnntá un altre dependent que ja ha"ia hoLat daH es carro.) y es carraté ja del tol cremat, contestá tot rebent. -¿De que son? ¡Mn rellissa! de vidre. SOLUCIONS Á. LO DES NÚMERO PASSAT. '(J. crl'U,', (;ramar¿tl GEIW(iLlt'lCU.-l No SE~![lLANSES .•-1. Ga~Jlá, 'lU!! s' as!! En que tI: rlau. 2. E~n que ti: rU!lle.~. :1. En 'lU!! rapa. 4. En 'lU!! tÚ!!I'/! c.r:nrcids. TItlÁNGUL .... • -Pllltl'a-Platú-Plat-Pla-P. L .·P. PlmGUNTt;s ... --1. Criticá. 2. La Santa C/'!!u. :1. Sa ""rilat. FuI,!.., ..••..•• • -En t,\rra carNa Y lIlal 110 fassa. ENl>F,\'IN¡\\,.\ .. -Es/urro. " , GEROGLIFICH. Pp 23 cecee cecee Fa N M. QülOAM IGNARUS. 1. ¡,~:n r¡uc 5' SEMBLANSES. assembla Felaliit\: a l' Inf,;rn'! 2. ¿Y Manaell il n' e~ .i,Jch~ (h~ Illans'~ 3. ¡,Y eg ca[yari de Muro a 11' es carril? 4. ¡,Y sa S'cn! dt) C:llllpOS ;\ \111 !'opit? UN ESTOOIANT ))t; LA SOPA, TRIANGUL DE PARAULES. Omptt aquests pielts amb lIetres que llegid(~s :Hagonalmont y de través, digan: sa 1.4 retxa, lo IjUC li diucn it sa méun dótlu; sa 2.', un lIinatg-e; sa 3.', es mt\u ofiei; sa 4,'. lo que ji>:i. v(\g-adNI tall, sa 5.', lo que tots hcm de tcni, y sa G,', una Hetra. J. S. FUGA DE CONSONANTS. .m .A .. A .0. lA.. E.. A.. A S. ENDEVINAYA. Jti scrvesch pel' fé darú A tnt aquell CIliO té PI}\'; y tarnhé 50111 des I/~li ',; mol' CJsi semprc son COIllP3líÚ. UN ESTOOIA1oIT Dt; lo.\. ~OP,\. (Sea soluciol!S dissapt() qui o,; si 30m "ius.) .. * ,. COIUlESPONDENCIA PAHTICULAR. Axo era un frare de Sant Francesch que venia demunt un ase, y un parey Tio Clú8:-S' artielc no té res des género des de pipiolis que feyan de porcells curts nóstro setmanari encara CJlIC bó. El Illoditieh si vól qu' hey "aja. D(~ lo d"mós easi tot ja ha ess' en volgueren riure d' aqueH homonet. tat puh[ieat. Posaróm lu '1ue no haja sortit. Bufal'aii!!s:-Graeies p' (lS en verbos que son Un s' hi acostá, y li digué: bóns. Que mos n' en\'ihi lll('S y lléu ley pagará. -Pare ... ¿y Sant Francesch que no P. J. Mumarl~:-Apadassat hey anirá. lo seu. hi mil' una miea més. anava él pfm que veitx que voste qual- s' Una Sau(1!!t'lil!a:-Quant hcy haja oeasi<Í. qUt~ espcr que spra presto quedara servida. Proeur que? esel'iur(~ mt.s hUlllorístic·i1lllent. -Quant eH anava p' el mon, (li resPr.'p rf;' Ariant;-l.o seu es molt fluxot, y no !rc.v pongué es fraret), no hey havia tants potUnana. Puñit:-Rebut lo séu. !ley anírá en pod:•. Sa tia Llcstfl:-Lo rebut es Inolt hó. Mos n·en· d' ases com ara, que jo ja qualch de"íhi Illés qUl? no ernbat'a. munt un y encara n' hi ha que vénen Nauj Suol:-H~u i1l'wrtaróm. perque los posin s' ensallament. y aquell cul batut y cara alegre, ja no 11 JANÉ DE 1882 volgué sebre qui l' havia encalsada, ESCampa. d' El! Pere J. G!!labert.