23 - Arxiu Comarcal del Ripollès

PORTAVOZ
Ribas de Freser
D E L C . I. R. F
Afio III • N.o 23
pòrtic
i/ldéa siau
Alguns profetes ja ho predeien des d'un principi...
«No tindreu durada; aquestes coses cremen, cansen i no
treuen cap a res». I l'han encertat. No és cap desastre;
només s'ha plegat després d'una vida tan curta que alguns, si aquest exemplar tingués transcendència, es preguntaran si realment existia una revista a Ribes.
El què aquest número 23 de VALL FOSCA sigui el darrer... de moment no vol pas dir que VALL FOSCA plegui del tot. Podem seguir visquent actes com l'Aplec i
d'altres matèries mentre la gent les consideri vàlides, i
aquest no ha estat el cas de la revista.
Calia deixar aquesta activitat, i per si a algú li interessa saber-ho, hi han unes raons que volem exposar.
Hem tingut errades que ningú de dintre no hem corregit; que molts pocs de fora han disculpat.
Hem pretingut abastar un nivell que no estàvem capacitats ni autoritzats per aguantar i aquesta postura
ha estat presa sinó amb animositat, sí almenys amb indiferència.
Hem defallit perquè la nostra voluntat s'ha anat esgotant un mes darrera l'altre; i perquè? Per no ser escoltats? Perquè no tenim ni imaginació ni instint de superació? Encara avui ningú no sap si va ser primer l'ou o
la gallina. Es de molt mal aclarir. Segons ho mirem, les
conclusions seran que no se'ns llegia per falta de qualitat,
i d'entusiasme, i de convicció en el contingut dels articles; o veurem que la desgana dels «vallfosquins» ha anat
augmentant a mesura que s'adonava del poc interès que
hi havia en llegir-nos.
Sia com sia, l'únic fet palpable és que amb dos anys
escassos d'existència nul·la, VALL FOSCA, com a revista
local, s'esvaeix tan silenciosament com es va produir la
seva naixença.
Particularment jo, al creure que aquesta és la darrera vegada que parlo a «algú» per mitjà de la lletra impresa, si «algú» em vol recollir el contingut li diré que
m'he estrellat contra un mur perquè no sabia que aquest
mur hi era; que he treballat intentant fer un servei de
l'única manera que en se, i que no m'interessa actuar
dintre d'uns canvis si aquests no signifiquen anar endavant.
Al acomiadar-me dels hipotètics lectors, vull com a
última cosa, que sapigueu que sento un gust amarg al
plegar aquesta activitat que, bona o dolenta, almenys als
{acaba al final de la pàgina 2)
BARCELONA
REPRKSENTANTE
J U A N ROMA
PERSONAL:
FONTSERÉ
Calle Bona Vista, 7
Telefono 7271 85
•
VIAJES
DE BODA
•
VIAJES
DE NEGOCIOS
•
VACACIONES
•
EXCURSIONES
EN A U T O C A R
.
•
COLECTIVAS
CRUCEROS
PASAJES AEREOS, MARITIMOS
Y FERROCARRIL
NACIONALES Y EXTRANJEROS
OrganJce sus vía/es y
vacaciones con tiempo
ViaiB feliz con MAR5AN5
En los últimos tiempos reuní cierto caudal que venia
para mis deseos menguados; caudal, quiero decir no de
aguas, sinó de lo que se dice sobreL·scajas; digo, como
los entendidos, de esas de los caudales.
Si se fijan ustedes verdn que por algo suena a grandilencia; no, perdonen ustedes que estoy despistado con
esta palabra, {y con otras), que díjome el cura que era
grandilocuencia, que él si sabé por aquello que no mande a nadie al cielo con malas palabras.
Enfin que suena como todo debería sonar, vamos,
como icajas de caudales!, con lo que uno se imagina
que mucho caudal debe ser, però para no enganar seamos chros y digamos (y digo) que tendria mas o menos cuatro chavos, que si no es expresión acadèmica si
es expresiva. Me resultaba corta L· piel del caudal a la
anchura del deseo, y quedé irtciso, digo indecisa, y dispensen estàs màquinas de escribir que hacen faltas, que
so todo es de uno aunque reconozco que uno es natural
de «Pocas Letras» de allà la provincià que ustedes saben. Decidí, llevado por mi mujer, que en todo lo que
hacen los hombres tienen la culpa, efectuar la inversión
{en palabras de banquera jijense hasta dónde llego) con
el auxilia de un empalme de préstamo, desgraciada de mi
y desgraciada la hora. Pensaba, como nedo, que seria
mediando el tiempo de par medio la llave de mi progreso, el pie derecho de mi fortuna, y por poca no solo se
contenta con el pie derecho sinó que ademds el Izquierdo, y aún un ojo y las narices me van en el trance.
La idea era comprar un coche.
mante que según voy recordando se me vienen unes vapores y unos sudores que me invaden como en la aver>
tura de Pasisón que echaran aquí en el cine y estaba
mas cartada que el indio navajas.
Na se la que me pasó pera desde que lleva coche
tengo siempre un tiriíar y unos nerviós que no me tengo,
y tambtén, y conste que eso se lo digo solo a vuesas mercedes, me trigo una mala uva de espanto con todo el
que pasa, traspasa, y se cruza.
Les diré que tan sala salir con el coche me tomaran
entre dos y arremalinada me sacaran, éste me dijo lo que
no es de contar y el atra me puso los apellidas que el
cura se dejó con las prisas. Ya en la via metí una marcha
a suertes, que con las nerviós no veia por ningún ojo y
enfilé una calle, que bien la puso el arquitecto municipal. Ya canalizada y mas tranquih la cuestión era cambiar marchas, na fuera que usar una llegarà a gastaria.
Todo fue bien hasta que vino una curva donde es fama
que se la dan muchas y púsome el pensar en ella nerviosa. Había en el suela una humedad negra y parecíame que no podia ser bueno y que daria un patinazo.
Creo que na obstante hubiera pasada de no ser por
un camión que alcancé el cual echaba espuma de aceite
par su tuba de escape en gran cantidad y no dejaba que
ya, que estaba muy atenta viera jota. Pera por si fuera
poca salía por éste una nebulosa de humà, cuyas gases
produjeran en el empapado suela un efecto deslizante,
todo lo que que a pesar de mis esfuerzas, me hiza perder
el control viendo cual pintaba ya apuntanda al río que
corre a un lado de la carretera, quité la marcha, cerré el
contacta, puse el freno de mano, apreté el de pie, hice
la senal de la cruz, encomendéme a Dias y dije: «ahí
vas», y me la dí.
R. S.
Mi mujer, pueden suponerla, estaba radiante de felicidad, y aún maredndose, todo fuera para fastidiar a L·s
vecinas; tacaban campanas de arrebato y locura; todo en
pro de la feliz unión por estàs carreteras estrechas can
los autaciclistas (digo) automovilistas para festejar en fratemidad la Semana Santa y sumarse a la tómbola de (vé de la primera pàgina)
trompadas en concòrdia y paz.
Pera no hubo tiempo de tal cosa. Adquirí de lo mas de dintre ens ha format una mica més. Si un secutilitària, entrando en posesión de un rústica famélico y tor de Ribes ens ha tingut en compte, dirà que hem
dada a la bebida por vicio mayor, que las menares eran passat sense pena ni glòria, però això no serà exactantos que mas vale no habL·r. No explico como querían te. No ens hem guanyat cap glòria, però a l'hora de
vuesas mercedes lo del carnet, que con esta castana par marxar, ho fem amb molta pena. Fins sempre.
hoy basta, que ya son emociones, al menos para el firT R EB L A
D i u m e n s e y dia. 11 d'Angost dlel 1974
II Aplec de la Sardana
Cobles:
BARCELONA - COSTA BRAVA
GIRONA - ELS MONTGRINS
Mati - Tarda - Nit
(Detalls per programes)
De com varen ésser portades a Ribes
les relíquies insignes de Sant Valentí als
(Continuació)
V
«Feran fer uns bordons de plata ben acabats que costaran trenta y tres doblas de or, acomodaren lo altar de
St. Joan ahont haurà de estar collocades les Reliquias del
dit Gloriós St., acomodaren lo talam y feran lo demés
era necessari per tant gran festa. —Enviaran Sindics al
Ilm. Sor. Bisbe de Urgell convidanlo per part de la vila
fos servit asistir per la vinguda del St., offerint la vila
enviarlo sercar, y gastar tot lo que ell fos servit, no pogué
venir per lo mal de la Gota que lo tenia oprimit en lo
als
als
als
CARTA OBERTA
benpensants de Ribes
que poden,
que tenen,
que saben
Benvoluguts amics:
Us voldria parlar d'uns quants temes, entorn a la
problemàtica educativa. Em penso que són prou interessants per a què hi penseu, en parleu i busqueu solucions concretes. Encara que a vosaltres no us afectin
directament. Passa moltes vegades que els afectats no
poden fer-hi res. 1 vosaltres, sí.
llit, escrigué als Srs. Rectors de la Vall acudissen al recibiment de dit St. ab proffesons induint a sos parrochians
El deport és convenient. No ens pot molestar la 2.*
que ab tota devotió se trobesan a la pnt. vila lo dia de
pista de tenis que s'està acabant. Però voleu dir que
sa vinguda —A vista dita carta y de la resposta sobra
no hi cabria en primer lloc algunt cosa de tipus cultu-
dita de sa Ilma. y del que de paraula lo Sindic de dita
ral? Tenis, futbol, hockey, basketbol...
pnt. vila qui era Guillem Bonada, not.,, digué als Srs.
Però... i conferències, exposicions, una casa de cultura,
Cònsols delia de algunas cosas lo havia advertit sa llima,
llocs per reunir-se i discutir, per escoltar música, per
resolgueren dits Cònsols fer anar personas als Srs. Rec-
organitzar excursions i campaments, biblioteca...? Qui
tors y Cònsols de la vall de Ribes y als Rectors de la vall
organitza aquesta feina cultural i educativa? Està clar
de Tosas supl'cant als Srs. Rectors acudissen ab la for-
que no es pot solucionar sols amb «peles», dóna més
ma sa llima, los tenia escrit y als Srs. Cònsol y Consell
maldacaps i no llueix tant de cara a la «fachada».
de la vall asistisen a lo que per part de la vila sels suplicave tots estigueran de acord fero de la manera los fou
proposat per llur Sindic, desijant tots vingués lo dia per
bé,
molt
bé.
Campaments d'estiu, per infants i adolescents de la
Vall, portats a terme per gent i jovent d'aquí mateix...
No cal?
cumplir llurs promesas. —^Frevingudes las demun ditas
cosas y altres que per excusar prolexitat nos diuen, arribà
A Ripoll hi ha un col·legi per alumnes subnormals,
lo die tant desijat de 16 del mes de Agost de 1666 que
el Centre Montserrat. Una institució força interessant.
pertí sa Fd Rma. de Ripoll ab lo cos del Gloriós St. Va-
També per la nostra Vall. Em va donar la impressió
lentí, a la punta del dia, amb camp." del litre. Don Gas-
que hi estàvem molt deslligats. Perquè deu ser això?
par Casamitjana, meritíssim Abat del Monestir de dita
vila de Ripoll, Don Fra Bernadino de Llitvia, Frior de dit
Convent, Fra Clement de Solanell, Paborde de Aya, Don
Constato en les escoles de Ribes bastantes faltes
d'assitència de nenes, ja grandetes, perquè tenen de
quedar-se a casa a cuidar els seus germanets petits, que
Fra Fons de Salit, Camarer de dit Monestir y Don Fra
encara no tenen edat escolar, ja que la mare treballa a
Anton Flanella, Dispenser Mayor, tres nabots seculars
la fàbrica o al lloc que sigui. Falta una escola maternal
de dit F. Abat y los demés venian en Comp." de dit St.
per acollir als més petitons del poble. I els que més
desde Bar.^ a la dita vila».
ho necessiten, no ho poden solucionar. No us sembla?
(Seguirà)
Jo ho veieu, amics. No acuso a ningú en general.
NOTA DE LA
REDACCIÓ:
Es tracta d'acusacions ben concretes. I també m'acuso
a mi mateix.
— Aquest «seguirà» és purament simbòlic. Lògicament, a partir d'aquí no es pot continuar llur publicació,
però estudiarem la manera de poder arribar fins el final l'impessió d'aquest document, sempre que hi hagin
uns lectors que ho demanin, adreçant la petició a les
oficines del Centre d'Iniciatives de Ribes de Freser, o
a la Casa Rectoral.
— 3
Ca població a la Vall de Ribes
Un dels fenòmens més evidents a l'última dècada a tot Catalunya en l'aspecte demogràfic és l'augment de població conseqüència directa de l'immigració de gent desde zones menys desenvolupades d'Espanya.
Aqust augment de població ha tingut lloc solament en unes quantes comarques catalanes: les que podríem anomenar urbanes: El Barcelonès, Vallès, Gironès, Maresme,
etc, les altres especialment les del Nord i interior de Catalunya han vist com la població
s'estancava o bé disminuïa dia a dia: Aquest és el cas de la nostra Vall. A simple vista
ens hem pogut donar compte de la disminució dels nostres habitants, el què potser no
hem sabut és la xifra exacta d'aquesta disminució.
La finalitat d'aquest article és exposar-la en quantitats numèriques així com intentar
la consideració de les causes econòmiques (sense parlar d'altres) que han portat a aquest
fenomen:
Les xifres són tretes del Cens decenal que es fa a totes les poblacions i de l'estimació quinquenal. Per les que corresponen a l'any 1972 són xifres d'habitants de «dret» no
de «fet».
Així tenim la següent evolució:
"**
Ribes - Vila
1950
1960
1965
1970
1972
3.564 hab.
3.042
2.866
3.133
2.996
Pobles de la Wall
2.127 hab.
1.899
1.840
1.526
1.484
Total Vall de Ribes
5.691 hab.
4.941
4.706
4.659
4.480
Pèrdua d'habitants a Ribes en 22 anys:
568 que és un 16 %
»
»
als pobles de la Vall:
743 que és un 30 %
»
»
en tota la Vall de Ribes:
. . . .
1.211 que és un 21 %
Es a dir, en 22 anys la nostra Vall ha perdut un de cada cinc habitants. Per donarnos compte de la gravetat d'aquestes xifres cal dir que en el mateix temps Catalunya
ha passat de 3.000.000 d'habitants a més de 5.000.000; és a dir, un increment de població del 160 %.
La nostra Vall doncs, queda al marge d'aquesta evolució general del país català: El
fenomen és més greu si mirem que inclús el Ripollès en el mateix temps passa de 32700
a 33.900 habitants; creix poc, però creix.
En aquesta evolució cal remarcar les següents característiques:
1.* - Disminució constant d'habitants tant al poble de Ribes com a tota la Vall i molt
més acusadament en aquests pobles. - Tal com queda expressat en les xifres anteriors.
2.^ - Canvi de tendència en el poble de Ribes en el temps comprès estre els anys 1965
i 1970: Efectivament en aquests anys la població ribetana augmenta en 170 habitants,
trencant la contínua disminució que es produïa desde l'any 1950. Més endavant cercarem
l'explicació.
3.' - Els pobles de la Vall (Pardines, Toses, Planoles, Caralps i Campelles), disminueixen molt fins l'any 1970. Després la tendència s'atura una mica i en els anys 1970-72,
la pèrdua és molt petita.
La disminució d'aquests pobles desde l'any 1965 fins al 1970, queda absorbida per
l'increment de Ribes.
4.* - Cal remarcar que al mateix temps que la població de Ribes disminueix continuen
arribant immigrants, però molta de la població que se'n va està formada per immigrants
anteriors; molt menys estables que la gent natural dels país. Sembla doncs que Ribes es
converteixi només en un lloc de pas per a molta gent, abans de tornar marxar a la zona
catalana més industriahtzada (Vallès, Maresme, Barcelona...). Així una de els característiques dels últims anys és la movilitat de lapoblació de la Vall.
CAUSES DE LA DISMINUCIÓ
1. Si relacionem el fenomen amb el creixement general del país català aquests últims anys ens podem donar compte de que aquest ha esset de tipus urbà, quedant les
comarques rurals molt atrassades.
El deixar l'economia del país al seu lliure desenvolupament sense cap rriena de planificació de tipus regional i en una economia capitalista com l'espanyola i en particular
4 —
la catalana, fa que unes comarques creixin més que d'altres —urbanes i rurals— i que aquestes siguin deixades
com a mena d'exèrcit de reserva de treballadors per l'indústria de les primeres i d'on es pot treure sempre mà
d'obra barata i abundant.
Una prova d'això és el monstruós creixement de
l'àrea barcelonina a expenses de molta part de Catalunya.
2. Condicions del terreny.
En la nostra Vall —com en totes les pirinenques el
terreny per cultivar és escàs i abrupte i les condicions
climatològiques no són pas les més adequades per una
bona rentabilitat de la terra, que pràcticament té que dedicar-se a conreu de l'herba per l'activitat ramadera i fa
que el sector agrícola sigui limitat i incapacitat per donar sustent a gaire població.
3. Industrialització.
El creixement econòmic català dels últims anys ha
estat mogut pel motor de l'indústria i la dinàmica d'aquest
creixement ha estat basat en les noves inversions en el
sector industrial.
La substitució d'homes per màquines ha esset compensada per la creació d'un gran nombre d'indústries noves
que han absorbit la mà d'obra que les noves tècniques
deixaren lliure.
Quin ha esset el cas de Ribes en aquest aspecte tan vital de l'inversió en indústries: La renovació industrial en
les fàbriques ha fet disminuir el nombre de treballadors
sense que s'hagin creat indústries noves per absorbir-los.
En la memòria de tots estan els exemples d'aquest fenomen: SAIDA: 200 treballadors; SAU: 50 treballadors,
quants n'hi havien fa vin-i-cinc anys? Quatre vegades més?
Sols la creació d'indústries noves hagués pogut evitar la
obligada emigració en busca del treball que aquí no hi
havia.
L'exemple més clar del què diem és el creixement de
Ribes dels anys 1965 al 1970: Augment de 266 habitants
com a conseqüència de les noves inversions en les fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques de Ribes, i marginalment de
Campdevànol i Ripoll.
Evidentment, l'industrialització no es veu pas afavorida
per les comunicacions de la Vall; Un tren antiquat i lent i
una caretera general amb un estat lamentable no són pas
la millor atracció per qualsevol nova indústria.
L'importància de l'inversió industrial com la base pel
creixement el veiem clarament en l'exemple de Campdevànol: 2.100 habitants l'any 1950 i 3.800 l'any 1972: Un
augment del 75 % a com a conseqüència de les noves fàbriques de Taga, Farga i Sopal.
4. A totes aquestes causes podem ajuntar-hi el què
hi ha molt poc estalvi de la Vall que repercuteixi a la
mateixa Vall. Els recursos monetaris se'n van cap a fóra
mitjançant els conductes financiers del diner: La Vall no
té capacitat per fer unes inversions fortes per ella mateixa, ni possiblement hi hagi massa sectors on fer-la si no
és en el sector turístic.
FUTUR En la vida econòmica, qualsevol comarca estancada és una comarca morta. Si continuem l'evolució
d'aquests últims temps, dintre d'uns anys la població continuarà disminuint, més fort que no pas fins ara.
Solament és probable que el sector turístic pogués donar un canvi a la situació explotant les reserves naturals
de la Vall i especialment les reserves de neu amb la creació'^é l'Estació d'Esquí del Puigmal. Però això podria sei
tema per un altre article...
ISIDRE BONSHOMS
Prímaueta
Esclata l'alba
fugen estels
obrint camins
damunt les ones
sobre la terra
boscos endins
Milions de sols
emmirallant-se
damunt del rou
milions de veus
dins del fullatge
fent enrenou.
Dolls cristaHins
d'aigua gelada
que ve dels cims
esglai de neus
plorant a l'hora
per vells camins.
Flaire excitant
de flors que neixen
de cent en cent
llavor que un dia
quan tot dormia
va sembrà el vent.
Saba que puja
renovadora
per dins del cos
i omple les venes
a totes hores
sense repòs.
jOhl Primavera
tu ets la promesa
de joventut
qui no et respira
com jo et respiro
ja t'ha perdut.
CLAUSELL
1HaÍ9
Del mes de Maig
jo en diria el més
perfumat i formós
que és dedicat a la Verge
i una mare de l'amor.
Els arbres per dar-li
glòria, brollen de nou
els colors, totes les flors
de la terra escampen
perfums i olors
Els ocells que van per l'aire
li canten cançons d'amor.
Teresa Porta
Abril del 1974
— 5
Respondíendo al senor Bonshoms
En el penúltimo número me hacía usted, por cierto
muy correctamente, algunas observaciones sobre ciertas PINCELADAS REVUELTAS niías. Brevemente:
La verdad realmente depende de los argumentos, no
de los votos. Una votación jamàs modificaré una verdad esenciai. Dos y dos seguiran siendo cuatro por mas
que la humanidad entera opine lo contrario. Para lo que
verdaderamente sirve la democràcia es para elegir los
gobrnantes y dar vigència a las leyes; però la democrcia
jamas ha hecho ciència. En los Congresos internacionales
de científicos, a los cargos ejecutivos se les elige por vo
tación, però los hallazgos de la investigación se demuestran con pruebas y argumentos.
Si Dios existe, no habrà dejado de existir porque cierto parlamento, según cuentan, voto que no existia.
En cuanto a los «predicadores de la no-violencia», es
patente que tales predicadores — y puede que estén en
Ribas actualidad
Después de varios anos de ausencia del futbol en nuestra Villa, al menos como deporta practicado por un equipo
de Ribas, se ha reiniciado con la creación de un equipo
infantil dirigido por el Sr. Enrique Requena.
Indudablemente, y si se quiere que algun dia Ribas
vuelva a contar con la presencia de un equipo de futbol,
éste es el camino para lograrlo, ya que como en todo deporta la pràctica del mismo, dasde pequeno, es indispensable para alcanzar un buen nival tanto en el aspecto deportivo como en el aspecto humano.
Da momento nuestros infantiles van por el buen camino: Sus actuaciones se cuentan por éxitos; En los tres
primaros partidos jugados, han marcado ca torça goles
y no han encajado ninguno.
Esperamos que el camino iniciado no sa truenque y
aste equipo sea la base para la nueva promoción del
futbol en Ribas.
su derecho— suelen tomar partido por un ideario político. Pues se observa, que cuando la violència favorece
a Is «suyos», se callan o enjuician muy de otra manera
el acto violento. El magnicidio de Carreró Blanco lo ha
demostrado hasta la saciedad, por poner un ejempio de
hace poco.
Por lo que toca a la frase «Lo ultimo que hizo Dios
fue la mujer, ya no le quedaron ganas de hacer mas cosas», es un buen chiste. En rigor es el chiste con que
contesté al buen humor de una sefïora que sostenia que
la mujer es el definitivo; el hombre, Adan, el boceto en
que se entreno Dios antes de hacer a la mujer. Humor
con humor se paga, y a reir todos sin malícia.
De todos modos, Sr. Bonshoms, agradecido de que
me lea, y de ninguna manera ofendido de que me critique.
A estàs alturas se habrà ya celebrado la III Marcha
de Montafia, organizada por el Club de Esquí Fontalba.
Los participantes habràn competido por los mas belles parajes da nuestro Valle, que los amigos del C.E.F.
dan a conocar aflo tras ano con el recorrido da estàs
marchas, a muchos participantes que acaso nunca los
hubieran conocido.
GALDEANO
Espigolant
Res s'obté sens esforç i tot pot lograr-se
amb el degut esforç.
Emerson
Està en el nostre poder, borrar enterament de la
memòria els infortunis i evocar l'agradable record
de tot el què ens succeí de feliç.
Ciceròn
Si t'assentes en el camí mira el que encare has de
caminar i no miris el que ja has fet.
(Proverbi xino)
Perduts ocells d'estiu vénen a la meva finestra,
canten i s'en van.
I grogues fulles de tardor, que no tenen cançons,
voleien i cauen amb un sospir.
Rabindranath Tagore
Asimismo el dia 16 de Junio habrà tenido ya lugar al
Certamen Pajaril, que esta ano tiane caràcter de Campeonato de Cataluna, refrandando así la categoria que
aste certamen ha adquirido tras la calabración de sus
primaras compaticiones.
Esperamos que la asistencia de ribatenses haya sido
numarosa para admirar los ballos ejemplares de pàjaros
cantores que sin duda sa habràn prasentado al concurso.
Esperamos también qua la suarte favorazca a los representantes de nuastra Villa.
VALL FOSCA
El juicio fizia.1,
no me lo pierdo
Cantidód de veces he comentado con mis amigos que
en concreto, pormenores históricos del siglo XVI no me
el Juicio final habra de ser nnuy interesante; por fuerza!
importan gran cosa; però cuanto me ha rodeado, todo lo
Y yo, en lo que esté de mi, no pienso perdérmelo. Uno
que ha acontecido en mi entomo, s i ; me gustarà y nnu-
qué le vamos a hacer, es irremediablemente curioso; y
cho, saber quien ha hecho ciertos bordados en el mantel
como quiera que de muchas cosas que me afectan no he de vida, y cuàl fue el glotón que tiro de su punta mas
podido enterarme hasta ahora, las dejo para entonces. de la cuenta. Claro, que mis cosillas tendria que ocultar
A lo que, en modo alguno me resigno, es a no saberlas también; però, secreto por secreto, acepto todas las carnunca.
tas boca arriba.
Por lo pronto, parece ser que el Juicio final serà un
Otra de las razones de ese Juicio Universal consiste
juicio de colectividades; de naciones, vamos; de todas
posiblemente en que Dios —Jesucristo— parece ser que
las naciones ante todas las naciones. Por lo menos eso es
aprovecharà
lo que se corre, y yo lo encuentro muy en su sitio. Uno
su interpretación «oficial» de la Historia. Ha llevado el
siente legítima ilusión por ver a la Humanidad entera de
carro con tanto ruido, con tanto vaivén y sobresalto, que
goipe; y, por otra parte, el mundo no podria lógicamente
ya sabemos que lo ha hecho bien, porque Nuestro Senor
acabar de otra manera: tanto drama, tanta tragèdia, tan-
todo lo hace bien, però nos gustarà verlo y comprobarlo
to personaje, era de rigor que al final de la històrica re-
por nosotros mismos. Desde luego — y hablo definitiva-
aquella fenomenal
coyuntura
para hacer
presentación apareciéramos todos de una vez sobre el
mente en serio— habrà sido toda una filigrana de la Pro-
tablado. iCuàntos seremos? ^Ya cabremos todos? Por
videncia coordinar la libertad humana y el poder divino;
si las moscas serà cuestión de llegar con tiemo. (Hago
y constituiré, efectivamente un refinado placer poderlo
broma, però lo cierto es que el asunto, por su pròpia na-
verificar: cómo han sido posibles el amor y el pecado,
turaleza y por ser dogma de fe, es impresionante). Dicen
el odio y el mérito, el libertinaje —no solo la libertad—
que para aquel entonces, la responsabilidad individual
y la perfección; el escribir derecho escribiendo torcido,
—quiero decir de cada hombre en particular— ya se ha-
característica única de la caligrafia de Dios. La verdad,
bra ventilado; en el juicio que precisamente por eso se
que siquiera solo por ver la compatibilidad de tantas i n -
llama particular». Aquello, por lo tanto, serà para po-
compatibilidades, ya valdrà la pena de estar allí y de no
ner a los pueblos los puntos sobre las fes. Los pueblos
perderse detalle de aquel juicio verdaderamente univer-
como tales, —las grandes unidades humanas—, tuvieron
sal y ultimo.
también su personalidad, y por lo mismo sus méritos y
Però, en cualquier caso, lo que sí es completamente
sus fallos, y es justo que el Sumo Juez pronuncie en al-
seguro, — y no simplemente divagación o barrunto de teó-
guna ocasión solemne ante la faz del universo su elogio
logo teorizante—, que en el Juicio Final se efectuarà exa-
o su vituperio; pues la ocasión serà aquella. Sabremos
men y se formularà dictamen sobre el amor: «Venid ben-
por f i n allí, qué guerras fueron justas y cuàles no. Qué
ditos de mi Padre, porque tuve hambre, y me disteis de
nación robo menos y cuàl fue la menos mala de todas.
comer; sed, y me disteis de beber; estuve enfermo, y me
Es decir, que sacaremos en claro, la definitiva clasifica-
visitàsteis, .». «Id maldites al fuego eterno porque tuve
ción por naciones. Desde luego, notable y sobresaliente,
hambre, y no me disteis de comer; sed, y no me disteis de
ninguna.
beber, estuve enfermo, y no me visitàsteis...» «San Juan
Serà también, a mi modo de ver, aquel gran juicio,
de la Cruz, muy intuitivamente por cierto, dice que sere-
una ratificación y publicación de los susodichos juicios
mos juzgados sobre el amor». Sobre el amor al prójimo,
particulares. Por lo menos en los extremos que dicen re-
por lo visto, a tenor de la sentencia del Senor. A lo que
lación con los demés. Es de todo punto necesario que así
parece se reduce en la pràctica el mismo amor a Dios.
sea: hay demasiadas canalladas ocultas: ha habido no
Sin ningún genero de dudas que serà interesante el
pocas virtudes de las que no se ha enterado ninguno.
Juicio Final. jMuy interesante! En el caso que te toque a
jQue se sepa todo! jQue se sepa bien claro y para siem-
la derecha, claro; que si te toca a la izquierda, no le veo
pre quien es quienl A cada quisqui tiene que interesarie
ninguna gràcia al espectàculo. Però de las palabras de
por fuerza, conocer al detalle la trama humana en que Cristo se saca, que hay modo de asegurarse el sitio
se quedo trenzada su existència; pues también bajo este
desde ahora: amando a Dios en el prójimo como es
aspecto, digo, y tal vez mas que por ningún otro, valdrà
debido.
la pena no dejar de acudir a aquella cita inmensa. A m i .
A. MARTÍNEZ AZCONA
— 7
dos monuments
El tema ja no té actualitat, però els efectes quedaran
per «in sècula seculorum». Al Monestir de Ripoll; aquest
primeríssim monument romànic de Catalunya, i dels més
destacats d'Europa segons els entesos, li ha sortit un rival.
Prop del campanar, l'estructura metàl·lica d'un estri
semblant a una grua de les que serveixen per a la construcció d'edificis, s'aixeca ultrapassant l'alçària del seu veí, estúpidament reptadora.
No cal escandalitzar-se! Qui sap si d'aquí alguns millenaris, un cop passada la dèria del futbol, aquesta dissortada bola, avesada ja a tot després de tants tombs,
portarà a sobre unes civilitzacions molt més afortunades que la nostra. Es possible que la gent de llavors quedi admirada dels dos monuments, si encara segueixen
en peu, perquè almenys podrà donar a tots dos un mèrit d'antiguitat.
No se fins a quin punt la Telefònica —tan potent
com qualsevol companyia en monopoli— tenia dret a
l'erecció de la seva «arquitectura» en un lloc tan poc
escaient. Es que Ripoll no en té d'altres? Si justament
allí s'hagués descobert una vena de petroli, hom es faria mig càrrec de què les prospeccions no es podien
desviar del punt exacte, i sacrificant-ho tot a aquest
preuat progrés, trobaria una justificació. Fora d'això, em
resisteixo a creure que aquest fet sigui la preparació
pel proper «slogan» turístic de la Comtal Vila, que digui, més o menys, «Onze segles d'història us escolten
des d'aquí el costat».
Sóc un profà en la matèria, però ja se'm va començar
a remoure l'estòmac quan es va posar dintre d'una vitrina la Portada. La versió dels que ho han decidit és
que hi havia un perill de destrucció total i que aquesta
era la única solució. Això deu ser veritat, quan ni els
que hi entenen s'han deixat sentir la veu... Però amb l'altre cloquer s'han passat. Si a mi em mareja cada vegada
que veig aquesta potineria, quina basca no sentiran els entesos en passar pel recent districte poli-monumental?
Si als monopolis no els hi està vedat res, encara po
dríem veure després d'aquesta experiència, i si fallaven
els escrúpols, adossada a la pròpia portada, una maquina
automàtica amb tot mena de tabacs, una estació de servei
per automòbils i una nova estació de Renfe a l'actual plaça, al·legant «mas y mejores servicios para el usuario».
Tot això darrer són encara injustes suposicions. Però
ens queda una espina que no ens treurem mai més perquè ningú autoritzat no ha ésset capaç de parar els peus
a la Telefònica quan encara hi eren a temps. I a tot el
poble, apart del disgust, ens ha de fer molta vergonya
que els turistes que no saben com han anat les coses,
ens identifiquen amb l'atzagaiada, quan no tant sols no
hi hem pres part, sinó que ni se'ns ha consultat
T RE B L A
M de /Igentes Oelegados Financieros y Jlseguradores
C. Gerona. 13 - Entlo. 1.° - Te/éfonos 701162 - 701166 - R/POLL CGeronaj
C. Ferrer Barberà - Edificlo Albéniz, 3.°, bajos-CAMPRODOW-Te/. 74 0100
Sus problemas e n Seguros, Finandadones, A h o r r o ,
I n v e r s i o n e s y G e s t o r i a , quedaran
Pida
cuanta
ínformacíón y proyecfos sean
estamos
a su
resueltos.
necesarios,
disposición.
Recuerde que nuestra Organizaclón
es la primera
y se halla
vanguardia
de toda la zona de alta montaha
gerundense.
Oep.
Legal B - 34.829 - 1972
Imp.
en
MAIDEU - PI. Clavé, 9 - Ripoll