Accés a la guia - Ajuntament d`Alcoi
Anuncio
PARATGE NATURAL MUNICIPAL PARATGE NATURAL MUNICIPAL RACÓ DE SANT BONAVENTURA - ELS CANALONS PARAJE NATURAL MUNICIPAL RACÓ DE SANT BONAVENTURA - ELS CANALONS El Racó de Sant Bonaventura – Els Canalons fue declarado Paraje Natural Municipal por acuerdo del Consell de la Generalitat Valenciana del 8 de febrero de 2002 y dispone de una superficie aproximada de 18,34 ha. Este paraje, corredor ecológico entre los parques naturales del Carrascal de la Font Roja y la Serra de Mariola, coincide con el tramo alto del río Polop y destaca principalmente por presentar un curso de agua durante todo el año con la flora y vegetación características de este tipo de ecosistemas y por presentar un elevado valor paisajístico con grandes roquedos labrados sobre la caliza por la acción erosiva del río Polop. En cuanto al topónimo, y según la documentación del siglo XVIII, el origen de la denominación proviene del nombre del propietario de la finca, Buenaventura Gisbert. En cuanto a su denominación actual, con el nombre "santificado", es producto de la transformación en hagiónimo del nombre del propietario por influencia del administrador eclesiástico de la f inca durante buena parte del siglo XX. Por su proximidad al núcleo urbano, es este un espacio emblemático para la población alcoyana debido a la gran tradición que existe entre los alcoyanos de frecuentar este paraje como área lúdica y de recreo, y especialmente para los vegetarianos naturistas alcoyanos allá por las décadas de 1920 y 1930, los años de la "Sociedad Naturista Cultural". Salt d'aigua al Racó de Bonaventura ©ECFRN DESCRIPCIÓ GENERAL - DESCRIPCIÓN GENERAL El Racó de Sant Bonaventura – Els Canalons va ser declarat Paratge Natural Municipal per acord del Consell de la Generalitat Valenciana del 8 de febrer de 2002 i disposa d'una superfície aproximada de 18,34 ha. Aquest paratge, corredor ecològic entre els parcs naturals del Carrascal de la Font Roja i la Serra de Mariola, coincideix amb el tram alt del riu Polop i destaca principalment per presentar un curs d'aigua durant tot l'any amb la flora i vegetació característiques d'aquest tipus d'ecosistemes i per presentar un elevat valor paisatgístic amb grans penyals llaurats sobre la calcària per l'acció erosiva del riu Polop. Pel que fa al topònim, i segons la documentació del segle XVIII, l'origen de la denominació prové del nom del propietari de la finca, Buenaventura Gisbert. Quant a la seua denominació actual, amb el nom “santificat”, és producte de la transformació en hagiònim del nom del propietari per influència de l'administrador eclesiàstic de la finca durant bona part del segle XX. Per la seua proximitat al nucli urbà, és aquest un espai emblemàtic per a la població alcoiana a causa de la gran tradició que hi ha entre els alcoians de freqüentar aquest paratge com a àrea lúdica i d'esbarjo, i especialment per al vegetarians naturistes alcoians allà en les dècades de 1920 i 1930, els anys de la Sociedad Naturista Cultural. VEGETACIÓN - VEGETACIÓ L'existència d'un corrent d'aigua permanent permet el desenvolupament de comunitats vegetals, entre les quals sobreïx el bosc de ribera amb espècies caducifòlies com el xop carolí (Populus deltoides) i el salze (Salix elaeagnos i S. Atrocinerea), tot i que han quedat relegades a xicotets reductes per la presència de masses forestals d'alzinar procedent de les antigues formacions de bosc mixt de carrasques (Quercus rotundifolia), fleixos (Fraxinus ornus), i aurons (Acer opalus subs. granatense). Actualment, hi són més habituals les masses de pi blanc (Pinus halepensis) juntament amb plantes aromàtiques i arbustives, entre les quals destaquen el marfull (Viburnum tinus), l'hedra (Hedera helix) i la rogeta (Rubia peregrina). La presència de camins i de bancals, ja siguen erms o amb conreus, ens permet observar espècies de flora arvense i ruderal, com ara la rosella (Papaver rhoeas), el tàrrec (Salvia verbenaca), la camamirla (Santolina chamaecyparissus) o el fenoll (Foeniculum vulgare). Més a prop del riu trobarem, a l'estiu, els epilobis (Epilobium parviflorum, E. hirsutum). El llit del riu, per contra, està cobert per nombrosa vegetació lligada als corrents d'aigua, entre la qual destaquen diverses espècies de joncs (Scirpus holoschoenus, Juncus articulatus), la boga (Thypa domingensis) i l'espargani (Sparganium erectum), el capferrat (Cirsium monspessulanum), el lletsó d'aigua (Sonchus maritimus), la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) i el canyís (Phragmites australis). Salix spp. ©ECFRN Zigòpter ©ECFRN La existencia de una corriente de agua permanente permite el desarrollo de comunidades vegetales, entre las que sobresale el bosque de ribera con especies caducifolias como el chopo (Populus deltoides) y el sauce (Salix elaeagnos y S. atrocinerea), a pesar que han quedado relegadas a pequeños reductos por la presencia de masas forestales de encinar procedente de las antiguas formaciones de bosque mixto de encinas (Quercus rotundifolia), fresnos (Fraxinus ornus), y arces (Acer opalus subs. granatense). Actualmente, son más habituales las masas de pino carrasco (Pinus halepensis) junto con plantas aromáticas y arbustivas, entre las que destacan el durillo (Viburnum tinus), la hiedra (Hedera helix) y la rubia (Rubia peregrina). La presencia de caminos y de bancales, ya sean baldíos o con cultivos, nos permite observar especies de flora arvense y ruderal, como la amapola (Papaver rhoeas), la verbenaca (Salvia verbenaca), la manzanilla (Santolina chamaecyparissus) o el hinojo (Foeniculum vulgare). Más cerca del río encontraremos, en verano, las adelfillas o epilobios (Epilobium parviflorum, E. hirsutum). El cauce del río, por el contrario, está cubierto por numerosa vegetación ligada a las corrientes de agua, entre la que destacan varias especies de juncos (Scirpus holoschoenus, Juncus articulatus), la enea (Thypa domingensis), la platanaria (Sparganium erectum), el cardo (Cirsium monspessulanum), el cerrajón (Sonchus maritimus), la cola de caballo (Equisetum ramosissimum) y el carrizo (Phragmites australis). Xopada ©ECFRN Teixó ©ECFRN FAUNA - FAUNA Rabosa ©ECFRN La situación estratégica de este espacio natural municipal, corredor ecológico entre los parques naturales del Carrascal de la Font Roja y de la Serra de Mariola, junto con la presencia de agua corriente a lo largo de todo el año, ha hecho de esta zona un lugar de paso y de visita permanente para la fauna, tanto para mamíferos terrestres como para la gran diversidad de aves. Destaca la presencia de mamíferos carnívoros como la garduña (Martes foina), la gineta (Genetta genetta), el zorro (Vulpes vulpes), el tejón (Meles meles), el jabalí (Sus crofa) y la rata de agua (Arvicola sapidus), que necesita cursos de agua bastante limpios. Entre los reptiles, cabe citar el lagarto ocelado (Timon lepidus), la culebra bastarda (Malpolon monspessulanus), la serpiente de agua (Natrix maura) y el galápago leproso (Mauremys leprosa), mientras que entre los peces encontramos el cacho (Squalius pyrenaicus), y unas poblaciones relictas de madrillas (Chondrostoma miegii) y barbos (Luciobarbus bocagei). Por lo que respecta a la avifauna, cabe destacar la presencia de especies de zonas forestales húmedas, como son la curruca capirotada (Sylvia atricapilla), el chochín (Troglodytes troglodytes), el ruiseñor común (Luscinia megarhynchos), el ruiseñor bastardo (Cettia cetti), el mirlo (Turdus merula), el petirrojo (Erithacus rubecula) y el reyezuelo listado (Regulus ignicapillus) y de rapaces como el búho real (Bubo bubo), que nidifica en los acantilados del paraje, o el autillo (Otus scops). Pero, sin duda, en cuanto al número de especies, las más abundantes del paraje son los anfibios, como el sapo común (Bufo bufo), el sapo partero común (Alytes obstetricans), o la rana común (Pelophylax perezi), y los invertebrados, como las libélulas o caballitos del diablo, efímeras y moscas de las piedras, entre otras. Busquereta de casquet ©Pep Cantó Fagina ©ECFRN La situació estratègica d'aquest espai natural municipal, corredor ecològic entre els parcs naturals del Carrascal de la Font Roja i de la Serra de Mariola, juntament amb la presència d'aigua corrent al llarg de tot l'any, ha fet d'aquesta zona un lloc de pas i de visita permanent per a la fauna, tant per a mamífers terrestres com per a la gran diversitat d'aus. Hi destaca la presència de mamífers carnívors com la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la rabosa (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), el porc senglar (Sus scofra) i la rata d'aigua (Arvicola sapidus), que necessita cursos d'aigua força nets. Entre els rèptils, cal citar el fardatxo (Timon lepidus), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp d'aigua (Natrix maura) i la tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa), mentre que entre els peixos hi trobem la bagra ibèrica (Squalius pyrenaicus), i unes poblacions relictes de madrilles (Chondrostoma miegii) i barbs (Luciobarbus bocagei). Pel que fa a l'avifauna, cal destacar-hi la presència d'espècies de zones forestals humides, com són la busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula) i el reiet safraner (Regulus ignicapillus), i de rapinyaires com el brúfol o gran duc (Bubo bubo), que nidifica als penya-segats del paratge, o el xot (Otus scops). Però, sens dubte, quant al nombre d'espècies, les més abundants del paratge són els amfibis, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau paridor (Alytes obstetricans) o la granota comuna (Pelophylax perezi), i els invertebrats, com els parotets o cavallets del dimoni, efímeres i mosques de les pedres, entre d'altres. Granota vulgar ©ECFRN GEOLOGÍA - GEOLOGIA Els Canalons, geologia Antigament anomenat l'estret del Genestar o els tolls del Genestar, els Canalons són unes formacions calcàries que corresponen tant a l'efecte de l'erosió diferencial de l'aigua de pluja sobre estrats disposats verticalment com a l'efecte erosiu del curs fluvial. Així podem trobar xemeneies, penya-segats, estrets, petites cascades, fonts i tolls com a exemple d'aquestes estructures geològiques, en què els materials més tous han estat erosionats (margocalcàries) i s'han quedat els mes durs (biomicrites, calcàries). Toll d'aigua als Canalons ©ECFRN Els Canalons, geologia Antiguamente llamado el Estret del Genestar o Tolls de Genestar, Els Canalons son unas formaciones calcáreas que corresponden tanto al efecto de la erosión diferencial del agua de lluvia sobre estratos dispuestos verticalmente como al efecto erosivo del curso fluvial. Así podemos encontrar chimeneas, acantilados, estrechos, pequeñas cascadas, fuentes y charcos como ejemplo de estas estructuras geológicas, donde los materiales más blandos han sido erosionados (margocalizas) y se han quedado los mas duros (biomicritas, calizas). Penya-segats als Canalons ©ECFRN PATRIMONIO CULTURAL - PATRIMONI CULTURAL Patrimoni cultural Al Racó de Sant Bonaventura destaca la presència de dos molins fariners del segle XVIII, els quals aprofitaven els salts d'aigua del riu Polop per al seu funcionament. La presa construïda en la part més elevada del paratge conduïa l'aigua del riu a través d'una sèrie de sèquies fins a aquests molins. Des del punt de vista arqueològic podem destacar la Cova del Mas del Gelat, de l'època del paleolític superior - epipaleolític, amb indústria lítica i restes de fauna, ubicada davall del Mas del Gelat, al paratge dels Canalons. En aquest paratge també podem trobar la Cova dels Canalons, del paleolític mitjà, amb material lític mosterià. Molí de dalt del Racó de Bonaventura ©Gabriel Guillem Patrimonio cultural En el Racó de Sant Bonaventura destaca la presencia de dos molinos harineros del siglo XVIII, los cuales aprovechaban los saltos de agua del río Polop para su funcionamiento. La presa construida en la parte más elevada del paraje conducía el agua del río a través de una serie de acequias hasta estos molinos. Desde el punto de vista arqueológico podemos destacar la Cova del Mas del Gelat, de la época del paleolítico superior - Epipaleolítico, con industria lítica y restos de fauna, ubicada debajo del Mas del Gelat, en el paraje de Els Canalons. En este paraje también podemos encontrar la Cova dels Canalons, del paleolítico medio, con material lítico musteriense. Molí de baix del Racó de Bonaventura ©Gabriel Guillem RUTAS Y SENDEROS - RUTES I SENDERS ACCÉS LIMITAT AMB VEHICLE Itinerari ambiental dels Canalons - Racó de Sant Bonaventura Des de l'àrea recreativa del Racó de Sant Bonaventura, i seguint les indicacions que figuren al costat de la pista forestal que travessa el paratge, s'inicia l'itinerari interpretatiu que ens durà seguint el curs de les aigües del riu Polop fins al paratge dels Canalons, que ens ofereix un paisatge ripari de gran bellesa. Cal tenir en compte que l'accés per l'itinerari presenta una certa dificultat. Distància: 1.470 m. Temps aproximat: 1 – 1,15 h. Dificultat: MITJANA ES PREGA SILENCI CONTROLA LA TEUA MASCOTA RESPECTA LA FAUNA SL – CV 25.7. Camí al Racó de Sant Bonaventura S'inicia al Passeig de Cervantes, al costat de la Font del Moreno. Des d'aquesta font es pren el camí que baixa cap a la Fàbrica de Pla per a seguir el camí que discorre aigües amunt pel vessant dret del riu Riquer fins arribar al Molí del Romà i, a continuació, al salt de la Font del Quinzet, situada a l'aiguabarreig del riu Polop amb el riu Barxell, que dóna nom a l'àrea recreativa. A partir d'ací, el sender discorre a través del valuós ecosistema ripari del Polop pel seu vessant esquerre aigües amunt fins arribar al paratge natural municipal del Racó de Sant Bonaventura–Els Canalons. Distància: 5.500 m. Temps aproximat: 3 - 3,30 h. Dificultat: BAIXA RESPECTA LA FLORA NO TIRES PUNTES DE CIGARRET CAMINA PELS CAMINS I SENDES NO TIRES FEM Itinerario ambiental de Els Canalons - Racó de Sant Bonaventura Desde el área recreativa del Racó de Sant Bonaventura, y siguiendo las indicaciones que figuran al lado de la pista forestal que atraviesa el paraje, se inicia el itinerario interpretativo que nos llevará siguiendo el curso de las aguas del río Polop hasta el paraje de Els Canalons, que nos ofrece un paisaje ripario de gran belleza. Hay que tener en cuenta que el acceso por el itinerario presenta una cierta dificultad. Distancia: 1.470 m. Tiempo aproximado:1 – 1,15 h. Dificultad: MEDIANA PROHIBIT FER FOC SL - CV 25.7. Camino al Racó de Sant Bonaventura Se inicia en el Paseo de Cervantes, junto a la Font del Moreno. Desde esta fuente se toma el camino que baja hacia la Fábrica de Pla para seguir el camino que discurre aguas arriba por la ladera derecha del río Riquer hasta llegar al Molí del Romà y, a continuación, al salto de la Font del Quinzet, situada en la confluencia del río Polop con el río Barxell, que da nombre al área recreativa. A partir de aquí, el sendero discurre a través del valioso ecosistema ripario del Polop por su vertiente izquierda aguas arriba hasta llegar al paraje natural municipal del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons. Distancia: 5.500 m. Tiempo aproximado:3 - 3,30 h. Dificultad:BAJA ENGLISH VERSION MUNICIPAL BEAUTY SPOT “EL RACÓ DE SANT BONAVENTURA – ELS CANALONS” General description: The “Racó de Sant Bonaventura – Els Canalons” was declared a Municipal Natural Site by agreement with the Valencian Community Council on February 8, 2002, and covers a surface area of 198.34 hectares. This spot, which acts as an ecological corridor between the Natural Parks “Carrascal de la Font Roja” and the “Serra de Mariola”, follows the upper course of the River Polop, whose main characteristic is that it maintains a constant flow of water throughout the year, and consequently is home to the vegetation that is to be found in this type of ecosystem. This area is incredibly scenic with its craggy rocks that have been carved out of the limestone by the erosive power of the river and rainfall. According to documentation dating back to the Eighteenth Century the origin of the name “Racó de Sant Bonaventura” derives from the name of the owner of the nearby farm house Buenaventura Gisbert. The modern name, with the inclusion of “Sant” (sanctified), came about due to the influence of the ecclesiastical administrator of the farm house during the Twentieth Century. Because of its proximity to the city itself, the spot holds a special place in the heart of the people of Alcoy, who have a long tradition of visiting this place for recreational purposes, and this is especially true for the naturist vegetarians of Alcoy, who often used this area the 1920s and 1930s, the years of the “Cultural Naturist Society”. Vegetation: The existence of a constant flow of water has allowed the development of a vegetation ecosystem which includes the riverside forest with deciduous species such as poplar (Populus deltoides) and willow (Salix elaeagnos and S. atrocinerea), although these species now populate fairly small areas due to the encroachment of the evergreen oak forests which are the remains of the original mixed forests that populated the area, which included oak (Quercus rotundifolia), ash (Fraxinus ornus) and maple (Acer opalus subs. granatense). Nowadays, the majority of the vegetation is made up of aleppo pine forest (Pinus halepensis) along with aromatic plants and shrubs, including viburnum (Viburnum tinus), ivy (Hedera helix) and common madder (Rubia peregrina). The presence of paths and terraces, whether they be cultivated or fallow, allows the walker to see wild flowers such as poppy (Papaver rhoeas), wild sage (Salvia verbenaca), cammomile (Santolina chamaecyparissus) and fennel (Foeniculum vulgare). Closer to the river, in summer we can find great hairy willow-herb (Epilobium parviflorum, E. hirsutum). The river course is home to a wide range of vegetation which depends on the constant flow of water, such as various species of rushes (Scirpus holoschoenus, Juncus articulatus), reedmace (Thypa domingensis), bur reed (Sparganium erectum), thistle (Cirsium monspessulanum), sow thistle (Sonchus maritimus), horsetail (Equisetum ramosissimum) and common reed-grass (Phragmites australis). Fauna: The strategic location of this municipal natural area, an ecological corridor between the “Carrascal de la Font Roja” and the “Serra de Mariola” natural parks, along with the presence of running water throughout the year, have created a habitat that is visited by, and permanent residence to, a wide range of animal life, including many mammals and birds. Of particular interest are carnivorous mammals such as the marten (Martes foina), weasel (Genetta genetta), fox (Vulpes vulpes), badger (Meles meles), wild boar (Sus crofa) and water vole (Arvicola sapidus), all of which need clean water to thrive. Among the reptiles in the area, we can see the ocellated lizard (Timon lepidus), montpellier snake (Malpolon monspessulanus), water snake (Natrix maura) mediterranean turtle (Mauremys leprosa), while the species of fish present in the river include iberian chub (Squalius pyrenaicus) madrillas (Chondrostoma miegii) and barbel (Luciobarbus bocagei). The birdlife present in the area includes species commonly found in wetland forests, such as the blackcap (Sylvia atricapilla), wren (Troglodytes troglodytes), common nightingale (Luscinia megarhynchos), Cetti's warbler (Cettia cetti), songthrush (Turdus merula), robin (Erithacus rubecula), firecrest (Regulus ignicapillus) and predators such as the eagle owl (Bubo bubo), which builds its nests in the cliffs of the area, and the scops owl (Otus scops). However, the most numerous animal in terms of number of species is, without doubt, amphibians, which include the common toad (Bufo bufo), midwife toad (Alytes obstetricans), and the common frog, along with various invertibrates such as dragonflies, damselflies, ephemeras and stoneflies, along with many others. Geology of “Els Canalons”: Previously known as the “Estret del Genestar” or “Tolls de Genestar”, “Els Canalons” are calcareous rock formations created by the effect of differential erosion by rainfall on vertical rock strata along with the erosive power of the river. In this area we can find chimneys, cliffs, gorges, small waterfalls and pools. These geological formations have been created as the softer rock material (loamy limestone) has been eroded away over time, and the harder rock (biomichrites and limestone) have remained Cultural heritage: In the “Racó de Sant Bonaventura”, we can find two flour mills dating back to the Eighteenth Century, which used the force of the River Polop's water to power the mills. The dam built at the highest point of the area directed the water, via a series of channels, to the mills. From an archeological point of view, one of the highlights of the area is the “Cova del Mas del Gelat”, from the late Paleolithic – Mesolithic eras, which shows signs of rock workings and animal remains, and which is located below the “Mas del Gelat”, in the area of “Els Canalons”. Here we can also find the “Cova dels Canalons”, which dates back to the mid-paleolithic era, which contains rock material used by Neanderthal man. Routes and paths Environmental route Els Canalons - Racó de Sant Bonaventura Beginning from the recreational area “Racó de Sant Bonaventura”, and following the markers on the side of the forest path that passes through the area, the route runs along the course of the River Polop up to the spot known as “Els Canalons” and offers riverside scenery of great beauty. Please note that the initial access to the route is quite physically demanding. Distance: 1.470 m./ Approximate time needed: 1 – 1.15 h./ Difficulty:AVERAGE SL - CV 25.7. Route to the “Racó de Sant Bonaventura” Description of the route: The walk begins at the “Paseo de Cervantes”, next to the “Font del Moreno”. From this fountain, the route goes down to the “Fábrica de Pla” and then runs upstream alongside the right-hand bank of the River Riquer until it reaches the “Molí del Romà”. From here, it then leads to the waterfall at the “Font del Quinzet”, located at the confluence of the Rivers Polop and Barxell, which gives the name to this recreational area. From here, the walker passes through the beautiful riverside ecosystem of the Polop, taking the path along its left-hand bank upstream until the local beauty spot “Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons” is reached. Distance:5.500 m. / Approximate time needed:3 – 3.30 h. / Difficulty:LOW Riu Polop ©ECFRN · Edita: Ajuntament d'Alcoi - Departament de Medi Ambient · Col·labora: Fundació Limne, Universitat d'Alacant-Estació Científica Font Roja, Parc Natural de la Font Roja, Xarxa PANAMU. · Disseny i maquetació: Difusión comunicación · Supervisió lingüística: Gabinet Municipal de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi · Dipòsit legal: A-282-2013 · Impressió: Gràfiques Pascual · Informació: Departament de medi ambient C/Major, 10 - 03801 Alcoi. Tel.: 965537127 - A/e: medi_ambient@alcoi.org La impressió d'aquest material ha sigut possible gràcies al finançament del Ministerio de Economía y Competitividad - Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i l'Obra Social La Caixa a través del projecte de "Participació ciutadana en l'estudi i conservació de l'ecosistema fluvial del riu Polop al seu pas pel PNM del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons" Edita: Suport econòmic de:
