Models de referència per a les citacions a peu de pàgina

FULL D’ESTIL PER AL TREBALLS FINALS DE MÀSTER (TFM) (ACADÈMICS/RECERCA):
SISTEMA NOTES AL PEU-BIBLIOGRAFIA
Format
(1) Coberta: nom del Màster, títol del treball, tipus de TFM (acadèmic/recerca), nom de l’autor/a, nom
del/de la tutor/a del treball, curs acadèmic.
(2) Cal incloure un Índex de continguts.
(3) Extensió: 40 pàgines aprox. (espaiat doble, Times New Roman 12) per als TFM acadèmics; 80
pàgines aprox. (espaiat doble, Times New Roman 12) per als TFM de recerca.
(4) Cal numerar les pàgines.
Organització del contingut
(1) Al principi del treball cal incloure un resum (abstract; un paràgraf de 300 paraules aprox.), a un espai i
clarament separat del text principal.
(2) El text principal ha de començar amb una introducció on s’exposin els arguments o idees centrals que
es volen explorar i les qüestions que es volen debatre en el treball.
(3) El cos del treball ha d’examinar aquestes idees i qüestions centrals en profunditat, tot recollint,
destriant i valorant críticament les evidències existents.
(4) Al final del treball, cal sintetitzar les qüestions tractades i les conclusions principals a què s’ha arribat
(és important recordar que no pertoca introduir nous arguments o noves evidències en aquest apartat de
conclusions).
(5) Convé que els treballs tinguin una línia argumental clara i ben definida, tot evitant el creixement
descontrolat i caòtic. En aquest sentit, cal dividir el treball en apartats, cadascun amb el seu propi subtítol.
Estil
(1) Cal ser precís en la tria de vocabulari i rigorós en els usos sintàctics.
(2) Cal evitar els registres informals o col·loquials.
(3) Cal revisar l’ortografia, la gramàtica i la sintaxi abans de lliurar el treball.
(4) Cal vetllar per la coherència del discurs: que cada frase o paràgraf tingui una continuïtat lògica
respecte de l’anterior, de manera que l’argumentació global tingui ple sentit.
(5) Els paràgrafs han de tenir l’extensió justa per poder-hi desenvolupar una idea principal.
1
HOJA DE ESTILO PARA LOS TRABAJOS ESCRITOS:
SISTEMA NOTAS A PIE-BIBLIOGRAFIA
Formato
(1) Cubierta: nombres del Máster, título del trabajo, tipo de TFM (académico/investigación), nombre del
autor/a, nombre del/de la tutor/a del trabajo, curso académico.
(2) Debe incluirse un índice de contenidos.
(3) Extensión: 40 páginas aprox. (espaciado doble, Times New Roman 12) para los TFM académicos; 80
páginas aprox. (espaciado doble, Times New Roman 12) para los TFM de investigación.
(4) Las páginas deben ir numeradas.
Organización del contenido
(1) Al principio del trabajo debe incluirse un resumen (abstract; un párrafo de 300 palabras aprox.), en
espaciado sencillo y claramente separado del texto principal.
(2) El texto principal debe comenzar con introducción donde se expongan los argumentos o ideas
centrales que se pretende explorar y las cuestiones que se quiere debatir en el trabajo.
(3) El cuerpo del trabajo debe examinar dichas ideas y cuestiones centrales en profundidad, recogiendo,
seleccionando y valorando críticamente las evidencias existentes.
(4) Al final del trabajo, se debe sintetizar las cuestiones tratadas y las principales conclusiones
alcanzadas (es importante recordar que no se debe introducir nuevos argumentos o nuevas evidencias en
este apartado de conclusiones).
(5) Conviene que los trabajos tengan una línea argumental clara y bien definida, evitando su desarrollo
descontrolado y caótico. En este sentido, se debe dividir el trabajo en apartados, cada uno de ellos con su
propio subtítulo.
Estilo
(1) Es necesario ser preciso en la selección del vocabulario y riguroso en los usos sintácticos.
(2) Se debe evitar los registros informales o coloquiales.
(3) Conviene revisar la ortografía, la gramática y la sintaxis antes de entregar el trabajo.
(4) Hay que estar atento a la coherencia del discurso: que cada frase o párrafo tenga una continuidad
lógica con el anterior, de manera que la argumentación global muestre pleno sentido.
(5) La extensión de los párrafos debe ser la justa para poder desarrollar una idea principal.
1
Documentación de las fuentes (sistema notas a pie-bibliografía)
(1) Reproducir las palabras o ideas de otro autor sin citar la fuente se considera plagio y es totalmente
inaceptable en el entorno académico. Esto incluye también las fuentes de internet.
(2) En este sistema las citas, ya sean de fuentes primarias o secundarias, deben ir seguidas de una
llamada a nota de pie de página, del tipo 1, que se obtiene mediante el automatismo de nota a pie del
procesador de textos. En la nota a pie se proporciona la referencia bibliográfica correspondiente, según
los siguientes formatos básicos:
Libros:
Nick BENTLEY, Contemporary British Fiction, Edinburgh, Edinburgh University Press, 2008, pp. 4950.
Shoshana FELMAN y Dori LAUB,Testimony: Crises of Witnessing in Literature, Psychoanalysis and
History. Nueva York y Londres, Routledge, 1992, p. 32.
Jordi NADAL, El fracaso de la Revolución Industrial en España, 1814-1913. Barcelona, Ariel, 1975,
p. 23.
Artículos o capítulos dentro de un libro:
Brian MCHALE, «Beckett», en ID., Postmodernist Fiction, Nueva York y Londres, Routledge, 1987,
pp. 12-13.
Axel PREISSE, «Charles Baudelaire», en Daniel COUTY (dir.), Histoire de la littérature française,
París, Larousse, 2000, pp. 792-797.
Se intentará evitar las siglas AA.VV. y parecidas. Por ejemplo:
Narcís COMADIRA, «Notes sobre art», en Sobre Jordi Sarsanedas, Barcelona, Publicacions de l’Abadia
de Montserrat, 1997, pp. 209-212.
Artículos en una revista académica:
Elisabetta ORSINI, «La stanza del delitto. Il laboratorio dello scrittore come luogo del crimine:
Proust, Stevenson e Dickens», Intersezioni, nº 3, diciembre de 2008, pp. 499-508.
Maria Lluïsa LOZANO CAMPELLO, «“Que m'hi perdo, m'hi perdo per dins”: les Reflexions de la
Vellesa d'Anna Murià», Caràcters, nº 43, abril de 2008, p. 10.
Artículo de prensa:
Susanna RAFART, «Rodoreda i el teatre», Avui, 21 de noviembre de 2002, p. 18.
Terry EAGLETON, «Out of the Closet», Times Literary Supplement, 15 de noviembre de 1991, p. 20.
Publicación on-line:
David ARMSTRONG, «Haunting Irish Play Loses a Bit on Film», San Francisco Examiner, 1998:
<http://www.sfgate.com> (Fecha de acceso: 15 de mayo de 2004).
Película:
William WYLER, Wuthering Heights, 1939.
(3) Para evitar las repeticiones de referencias en notes a pies sucesivas, se aconsejan las abreviaturas
ibid., op. cit., etc.
2
(4) Las citas breves (hasta cuatro líneas) se incluyen en el texto principal entre comillas dobles. Por
ejemplo:
Según Nadal, “Es inútil empeñarse en crear un Estado numeroso cuando ese Estado da señales
de impotencia para garantizar la vida de todo el número”.1
(5) Las citas largas deben ir a un espacio y sangradas. Las omisiones, que nunca deben distorsionar la
argumentación original, deben indicarse mediante tres puntos entre corchetes. Por ejemplo:
Así resume Jordi Nadal la cronología del desarrollo industrial español:
El indicador demográfico constituye, en el caso español, una falsa pista. La progresión del
número de habitantes, iniciada a principios del siglo XVIII, no debe hacer concebir
demasiadas ilusiones. Durante dos siglos, por lo menos, la población peninsular ha
aumentado sin cambios económicos fundamentales. A juzgar por la proporción de activos
empleados en el sector secundario […] la verdadera industrialización de España es un
fenómeno contemporáneo, cuyo inicio se sitúa en la última década, de 1961 a 1970.2
(6) Si bien resulta conveniente apoyar los argumentos propios mediante referencias a las fuentes
pertinentes, se debe evitar el empleo excesivo de citas.
(7) Al final del trabajo se debe incluir una Bibliografía, según los formatos básicos ya indicados (apartado
2), pero siempre con el apellido del autor/a en primer lugar e indicando la página inicial y la final del
artículo o capítulo, si es el caso. Dentro de cada apartado de la bibliografía final, los documentos se
ordenarán alfabéticamente según el apellido del autor. Si hay más textos de un mismo autor, el orden
será cronológico.
Si se quiere señalar la fecha de de la primera publicación de un texto, se hará constar entre corchetes
tras el año de la edición utilizada:
ECO, Umberto, I limiti dell'interpretazione, Milán, Bompiani, 2004 [1990].
Si se trata de una traducción y se quiere remarcar los datos del original, se procederá como en el
siguiente ejemplo:
CIXOUS, Hélène, «The Laugh of the Medusa», trad. de Keith Cohen y Paula Cohen, Journal of Women in
Culture and Society, vol. I, nº 4, 1976, pp. 875-893 [«Le Rire de la Meduse», 1975].
(8) El estilo de las comillas dobles («», “”) se adaptará a la forma más usual en el idioma en el cual esté
escrito el trabajo (por ejemplo, en alemán: „”).
3
Documentació de les fonts (sistema notes al peu-bibliografia)
(1) Reproduir les paraules o idees d’un altre autor sense citar-ne la font es considera plagi i és totalment
inacceptable en l’entorn acadèmic. Això inclou també les fonts d’internet.
(2) En aquest sistema les citacions, ja siguin de fonts primàries o secundàries, han d’anar seguides d’una
crida a nota de peu de pàgina, del tipus 1, que s’obté mitjançant l’automatisme de nota al peu del
processador de textos. A la nota al peu es proporciona la referència bibliogràfica corresponent, segons els
següents formats bàsics:
Llibres:
Nick BENTLEY, Contemporary British Fiction, Edinburgh, Edinburgh University Press, 2008, pp. 4950.
Shoshana FELMAN i Dori LAUB,Testimony: Crises of Witnessing in Literature, Psychoanalysis and
History. Nova York i Londres, Routledge, 1992, p. 32.
Articles o capítols dins d’un llibre:
Brian MCHALE, «Beckett», dins ID., Postmodernist Fiction, Nova York i Londres, Routledge, 1987,
pp. 12-13.
Axel PREISSE, «Charles Baudelaire», dins Daniel COUTY (dir.), Histoire de la littérature française,
París, Larousse, 2000, pp. 792-797.
S'intentarà evitar sempre les sigles DD.AA. i semblants. Per exemple:
Narcís COMADIRA, «Notes sobre art», dins Sobre Jordi Sarsanedas, Barcelona, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 209-212.
Articles en una revista acadèmica:
Elisabetta ORSINI, «La stanza del delitto. Il laboratorio dello scrittore come luogo del crimine:
Proust, Stevenson e Dickens», Intersezioni, núm. 3, desembre de 2008, pp. 499-508.
Maria Lluïsa LOZANO CAMPELLO, «“Que m'hi perdo, m'hi perdo per dins”: les Reflexions de la
Vellesa d'Anna Murià», Caràcters, núm. 43, abril de 2008, p. 10.
Article de premsa:
Susanna RAFART, «Rodoreda i el teatre», Avui, 21 de novembre de 2002, p. 18.
Terry EAGLETON, «Out of the Closet», Times Literary Supplement, 15 de novembre de 1991, p. 20.
Publicació on-line:
David ARMSTRONG, «Haunting Irish Play Loses a Bit on Film», San Francisco Examiner, 1998:
<http://www.sfgate.com> (Data d’accés: 15 de maig de 2004).
Pel·lícula:
William WYLER, Wuthering Heights, 1939.
(3) Per evitar les repeticions de referències en notes al peu successives, s’aconsellen les abreviacions
ibid., op. cit., etc.
2
(4) Les citacions breus (fins a quatre línies) s’inclouen en el text principal entre cometes dobles. Per
exemple:
Segons Marfany, “El Modernisme, doncs, tant per als mateixos modernistes com, en el fons, per
als seus adversaris, no era un corrent artístic o literari, sinó un procés global de renovació d’una
cultura”.1
(5) Les citacions llargues cal sagnar-les i posar-les a un espai. Les omissions, que mai no haurien de
distorsionar l’argumentació original, cal indicar-les mitjançant tres punts entre claudàtors. Per exemple:
Així valora Joan Lluís Marfany el llibre Literatura catalana contemporània de Joan Fuster:
Les seves pàgines contenen algunes de les idees més lúcides, estimulants i innovadores
que han estat mai formulades sobre la història de la literatura catalana en el segle XX. Al
mateix temps, però, i en contradicció amb aquest aspecte positiu [...] el llibre perpetua una
visió tradicional de la nostra història literària recent que és bàsicament deformadora i
insatisfactòria. La cosa té una explicació bastant senzilla. El costat positiu ha de ser atribuït
als moments en què, lliure dels prejudicis que li oferia una bibliografia tronada,
indocumentada i de vol gal·linaci –que diria Josep Pla– i de la cotilla estructural que li
imposa la forma de manual, Fuster [...] s’aproxima al tema com a assagista, com a
l’indagador lúcid, informal i insolent que tots coneixem.2
(6) Tot i que convé donar suport als arguments propis amb referències a les fonts pertinents, cal evitar l’ús
excessiu de citacions.
(7) Al final del treball cal incloure una Bibliografia, segons els formats bàsics indicats damunt (apartat 2),
però posant sempre el cognom de l’autor/a en primer lloc i indicant la pàgina inicial i la final de l’article o
capítol, si és el cas. Dins cada apartat en què estigui repartida la bibliografia final, els documents
s’ordenaran alfabèticament segons el cognom de l’autor. Si hi ha més textos del mateix autor, l’ordre serà
cronològic.
Si hom vol assenyalar la data de la primera publicació d'un text, la farà constar entre claudàtors després
de l'any de l'edició emprada:
ECO, Umberto, I limiti dell'interpretazione, Milà, Bompiani, 2004 [1990].
En el cas que es tracti d'una traducció i hom vulgui remarcar les dades de l'original, es procedirà com en
el següent exemple:
CIXOUS, Hélène, «The Laugh of the Medusa», trad. de Keith Cohen i Paula Cohen, Journal of Women in
Culture and Society, vol. I, núm. 4, 1976, pp. 875-893 [«Le Rire de la Meduse», 1975].
(8) L’estil de les cometes dobles («», “”) i senzilles (‘) s’adaptarà a la forma més usual en l’idioma en què
estigui escrit el treball (per exemple, en alemany: „”).
3
STYLE GUIDELINES FOR A FINAL/RESEARCH DISSERTATION:
FOOTNOTES-BIBLIOGRAPHY SYSTEM
Format
(1) Cover: name of Master’s programme, title of dissertation, type of dissertation (final/research), author’s
name, supervisor’s name, academic year.
(2) Please include a Table of Contents.
(3) Length: approx. 40 pages (double-spaced, Times New Roman 12) for final dissertations; approx. 80
pages (double-spaced, Times New Roman 12) for research dissertations.
(4) Pages should be numbered.
Organising your contents
(1) Dissertations should open with an abstract (one paragraph of approximately 300 words), which should
be single spaced and clearly separated from the main text.
(2) The main text should open with an where you set out the main argument(s) or idea(s) you want to
explore and the issues you intend to address.
(3) The main body should examine the ideas in question and should consider the issues outlined in depth,
bringing together and assessing the relevant evidence.
(4) At the end of the dissertation, a concluding section should summarise the main points you have raised
(remember that new evidence or new points should not be introduced at this stage).
(5) Dissertations should have a clearly-defined focus rather than a sprawling development. With this aim in
mind, dissertations should be divided up into sections, each with its own heading.
Style
(1) Be accurate and clear in your choice of vocabulary and syntax.
(2) Avoid informal or colloquial registers.
(3) Check your spelling, grammar and syntax for basic errors before handing in your dissertation. Be
consistent in your use of either British or American spelling conventions.
(4) Make sure that each sentence or paragraph follows logically from the previous one, so that overall your
argument(s) is/are internally coherent.
(5) Paragraphs should be neither too long nor too short; you should be able to develop one main idea
adequately in a paragraph.
Documenting sources (footnotes-bibliography system)
1
(1) Reproducing another author’s ideas or words without making the necessary acknowledgment is
plagiarism and is absolutely unacceptable in academic work. This includes materials found on the web.
(2) In this system, quotes from both primary and secondary sources must always be followed by a
superscript number, such as 1, to indicate the existence of a footnote. The superscript number is obtained
through the footnote option in your word processor. The footnote should provide the relevant
bibliographical reference, according to the following basic formats:
Books:
Nick BENTLEY, Contemporary British Fiction, Edinburgh, Edinburgh University Press, 2008, pp. 4950.
Shoshana FELMAN and Dori LAUB,Testimony: Crises of Witnessing in Literature, Psychoanalysis
and History. New York and London, Routledge, 1992, p. 32.
Jordi NADAL, El fracaso de la Revolución Industrial en España, 1814-1913. Barcelona, Ariel, 1975,
p. 23.
Articles or chapters in a book:
Axel PREISSE, “Charles Baudelaire”, in Daniel COUTY (ed.), Histoire de la littérature française, Paris,
Larousse, 2000, pp. 792-797.
Peter DONALDSON, “Olivier, Hamlet, and Freud”, Robert Shaughnessy (ed.), Shakespeare on Film:
Contemporary Critical Essays, Basingstoke and London, Macmillan, 1998 [1990], p. 106.
Articles in an academic journal:
Elisabetta ORSINI, “La stanza del delitto. Il laboratorio dello scrittore come luogo del crimine: Proust,
Stevenson e Dickens”, Intersezioni, num. 3, December 2008, pp. 499-508.
Maria Lluïsa LOZANO CAMPELLO, “‘Que m'hi perdo, m'hi perdo per dins’: les Reflexions de la Vellesa
d'Anna Murià”, Caràcters, num. 43, April 2008, p. 10.
A newspaper or magazine article:
Susanna RAFART, “Rodoreda i el teatre”, Avui, 21 November 2002, p. 18.
Terry EAGLETON, “Out of the Closet”, Times Literary Supplement, 15 November 1991, p. 20.
An on-line publication:
David ARMSTRONG, “Haunting Irish Play Loses a Bit on Film”, San Francisco Examiner, 1998:
<http://www.sfgate.com> (Access date: 15 May 2004).
A film:
William WYLER, Wuthering Heights, 1939.
(3) In order to avoid repeating references in successive footnotes, the abbreviations ibid., op. cit., etc. may
be used.
(4) Short quotations (up to four lines) appear in the main text between double inverted commas. For
example:
As Donaldson claims, “The staircase motif is again used in a thematically significant way after the
‘mousetrap’ scene, when Hamlet makes a long ascent to his mother’s chamber”.1
2
(5) Longer quotations are indented and single spaced. Omissions, which should never damage or distort
the author’s argument, are indicated by means of three dots in square brackets. For example:
This is Anthony Davies’s assessment of the visual impact of Olivier’s Henry V:
The second respect in which external time affected the spatial strategy of the film lies in the
film’s special relevance to the wartime circumstances of Britain in 1943-4. Like the films of
Eisenstein, Olivier’s Henry V was directed partly towards social control. In its endeavour to
project a romantic illusion, the film incorporates colour-plate illustrations from the original
manuscript of Les Très Riches Heures [...] The use of these pictures as a basis of set
design gives the film a spatial delicacy and visual charm which justifies their own artistic
validity. Yet, at the same time, the pictorial stylization moves the film close to the realm of
the fairytale, whose brightly coloured glamour and spectacle was highly appropriate for the
aesthetic appetite of the time.2
(6) Although you are expected to substantiate your arguments with pertinent quotes, the excessive use of
quotation should be avoided.
(7) At the end of your dissertation you should include Bibliography, according to the basic formats
indicated above (section 2). However, in the Bibliography, unlike the footnotes, the author’s surname
should be placed first and, if an article or chapter is being referenced, the first and last pages should be
given. Each section in the Bibliography should be ordered alphabetically; if there are two or more texts by
one author, they should be ordered chronologically.
If you want to indicate the original date of publication of a text, you should place it within square brackets
after the date of the edition you have actually used:
ECO, Umberto, I limiti dell'interpretazione, Milan, Bompiani, 2004 [1990].
If you are referencing a translation and want to indicate the original, you should use the following format:
CIXOUS, Hélène, “The Laugh of the Medusa”, trans. Keith Cohen and Paula Cohen, Journal of Women in
Culture and Society, vol. I, num. 4, 1976, pp. 875-893 [“Le Rire de la Meduse”, 1975].
(8) The style of the double quotation marks (“”) should conform to the one normally used in the language
in which your dissertation is written (eg. German: „”).
3