CIUTATS EDUCADORES A les primeries de l’any 1986 i amb els Jocs Olímpcs a l’horitzó, Pasqual Maragall m’expressà el desig i la voluntat de treballar la relació ciutat-educació, contemplant aquésta en una dimensió més enllà de la familiar i escolar. ”Voldria que hi penséssis“, em va dir. Hi vaig pensar, efectivament, i en varem anar parlant amb la Marta i amb la Irene Balaguer. Les nostres converses anaven considerant qüestions com les que segueixen: La ciutat com a generadora d’educació, més enllà de l’escola. Teniem dos referents, diferents, el capítol La ciudad educativa del llibre de la UNESCO (coordinat per Edgar Faure), on es planteja aquesta qüestió, fins aleshores no tractada. I les tesis del Movimento de Cooperazione Italiana (amb Fiorenzo Alfieri com un dels principals representants). En una d’elles ,la Scuola a tiempo pieno sostenien que, donat que és a l’escola on hi són tots els nens i joves, cal que en ella hi puguin trobar el màxim d’oportunitats i d’estímuls per a la seva formació. Les famílies i l’escola, sense deixar d’exercir la seva funció fonamental pel que fa a l’educació, comparteixen aquesta tasca amb multiplicitat d’altres agents educatius, que cal còneixer i amb els que cal col.laborar. Va prenent forma el concepte “ciutat educadora”, com a identificador d’aquesta síntesi, d’aquesta nova mirada. La responsabilitat i el compromís dels governs locals amb aquesta realitat (ciutat educadora.) omportarà identificar i conèixer i reconèixer els diferents agents educatius, facilitar-ne el mutu coneixement i la cooperació entre els mateixos, de manera que comparteixin, juntament amb el govern local, el compromís de treballar cap a la consecució de ciutadans més lliures, més cultes i més solidaris, i d’una ciutadania més cohesionada. Tot plegat anava configurant un discurs i unes propostes que vaig transmetre a l’Alcalde, qui em va fer l’encàrrec formal d’un projecte. El juny del 1987, La Marta és elegida regidora i se li encarrega la resposabilitat de l’Àrea d’Educació. Les seves tasques inclouen el desenvolupament de la proposta de Ciutats Educadores. El projecte que és presentat a l’Alcalde inclou l’organització d’un diàleg internacional de ciutats, l’any 1990. El concepte “ciutat educadora” no era evident. La paraula educació sempre s’assimilava a escola. Calia explicar-ho: dins i fora de l’Ajuntament. També a totes les ciutats que s’anaven contactant. 1r. Congrés Internacional de Ciutats Educadores (CICE), 1990 Tant la preparació com l’execució estaven sota la responsabilitat de la Marta. Les finalitats eren establir un diàleg internacional amb els responsables polítics de diverses ciutats, reflexionar a l’entorn del concepte ciutat educadora amb les aportacions d’experts, intercanviar pràctiques que ho il.lustréssin,i acordar l’inici d’un camí conjunt i compartit, d’acord amb els principis de la “CARTA DE CIUTATS EDUCADORES”. LA CARTA (1990) És el document que conté la definició, l’abast i el desplegament del concepte “ciutat educadora”. Jordi Cots en feu la primera redacció. Fou treballada prèviament amb les ciutats i signada pels representants assistents al Congrés Internacional. La Carta és revisada el 1994, al congrés de Bolònia, i és actualitzada el 2004 per Joan M. del Pozo, al congrés de Gènova. (www.edcities.org) Banc Internacional D’experiències de Ciutats Educadores: inicialment fou el lloc on trobar les experiències que no varen poder ser relatades al 1er. CICE. (www.edcities.org) LLIBRES 1990: “La Ciutat Educadora”: Diversos experts col.laboren a l’aprofundiment d’aquest concepte, desde camps diferents. 2010: “Educació i vida urbana: 20 anys de Ciutats Educadores”: Antología de textos de diversos experts també, amb la voluntat de continuar enrobustint el concepte i de copçar quina és la petjada de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. Comisió Interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora L’Alcalde Maragall consitueix aquesta comissió (21 octubre 1994), que te les funcions de donar a conèixer mutuament les pràctiques concretes d’unes i altres regidories, confrontar les diverses accions municipals amb la Carta de Ciutats Educadores, treballar en els vessants educatius de les diverses actuacions, triar les experiències a presentar als Congressos de CCEE. He cregut interessant llegir-vos alguns fragments de la conferència pronunciada per la Marta al 2ón. Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que tingué lloc a Göteborg,l’any 1992. És tota una declaració de principis, que crec que val la pena conèixer (el text complet us será distribuït ací mateix). “...Y es bueno preguntarse desde el primer momento por los objetivos comunes de las Ciudades Educadoras, porque son precisamente los objetivos quizás lo único que deban tener en común. Las ciudades reunidas con el deseo de compartir experiencias en el largo camino de la educación, son distintas, quizás muy distintas, pueden ser, y aun se diría que deben serlo mucho, precisamente porque tienen el amplio y complejo objetivo común de ser Educadoras. Porque de la misma manera que el carácter propio, la personalidad propia de cada maestro, y de los distintos maestros, puestos al servicio de la educación de los alumnos, es un factor de gran fuerza, imprescindible en la educación –educación que es siempre relación entre personas-, de la misma manera el carácter propio de cada ciudad –y cuanto más característico es mas podemos notarlo-, influye en la formación y el carácter de sus ciudadanos, adultos, jóvenes y niños. ...Las Ciudades Educadoras partimos de esta doble realidad –ciudad y educación- unificándose en una sola concepción. ¿Qué concepción? Intentemos contestar en primer lugar con diez premisas que definen esta creación del hombre y para el hombre, esta formación social, a la que llamamos ciudad. D’aquestes premisses, us en llegeixo la primera i la darrera: 1. La ciudad agrupa a la gente en el espacio, es una oferta, más o menos rica y nivelada, de vivienda cercana a otras, con la intimidad preservada, servicios comunes, y con vecinos que quieren recibir, y a quién dar ayuda y, sobre todo, con quién dialogar. 10. Y, finalmente, una ciudad es una voz concreta, elaborada con las voces de todos sus ciudadanos, tanto los nacidos en ella como los que a ella han acudido; una voz concreta en el concierto colectivo mundial. No puede vivir ella sola, no puede ser ella sola, necesita de este dialogo en la paz con las demás ciudades, para llegar a ser ella misma, distinta de las demás; ofreciendo su propio tapiz, tejido con fibras comunes, pero don diseño y designio propios. És interessant saber la diferència entre ciutat educativa i ciutat educadora: ...Los veinte principios de la Carta de Ciudades Educadoras explican y contienen diez compromisos de fondo, sobre un compromiso básico: construir la persona, construir humanidad; la persona, la humanidad, que son la cumbre de la naturaleza, la base de la sociedad. Y ello exige un compromiso público de la ciudad, que debe pasar de ser “educativa”, como todas son, a ser “educadora”, como son las que quieren. Se resalta aquí no tanto un problema de vocabulario entre los términos “educativa” y “educadora”, que cada lengua deberá solucionar, sinó un problema de fondo: la ciudad influye en la educación inexorablemente, y por lo tanto existe el peligro de que imponga esta influencia. Para que sea verdaderamente educadora, la influencia debe ser definida claramente como tal, y libremente aceptada. La ciudad, como la persona, es educadora cuando tiene el objetivo de liderar, de sacar de dentro del alumno, de ex ducere, de permitir que tomen forma sus capacidades de formar su libertad. Y ello se hace sin fórmulas concretas pero con la voluntad de una gran forma “se hace camino al andar. ...Inspira temor la tarea de aconseguir que cada individuo, recién nacido o recién conocido, o recién llegado sea, junto a nosotros persona humana, a sonar con su propia melodia y su propio ritmo, llegue a ser protagonista de su propia historia, solidario de la historia de los suyos, de sus semejantes y también de los diferentes, de los alejados, en un círculo cada vez más amplio y que tiene como primer horizonte la ciudad, el radio de la ciudad. Continúa amb el resum dels vint principis de la Carta i acaba dient: ...Para que la historia siga abierta, debemos añadir algo muy importante a la Carta de las Ciudades Educadoras: las ciudades que queremos ser Ciudades Educadoras, debemos construir un marco que contenga el trabajo realizado, continuar trabajando y abrir una puerta para dar a conocer y ofrecer esta concepción a todas las demás ciudades que se interesen en ello, ofrecerles experiencias e ideas y acoger, avalar e integrar las suyas en un proceso abierto de feed-back, de retroalimentación, de enriquecimiento. De ahí nace la propuesta de asociarnos en la Asociación Internacional de Ciudades Educadoras. Los cometidos de esta asociación son extraordinariamente importantes.Todas las ciudades de todos los paises del mundo con los objetivos comunes de Ciudad Educadora queremos asociarnos, agruparnos,porque tenemos la convicción de que estamos haciendo historia, historia del mundo, de la humanidad, con nuestra doctrina y nuestro trabajo. Y queremos también asegurar que la antorcha portadora de este fuego, de esta luz, alcance sucesivamente todos los rincones del mundo, toda la geografia física, todas las vertientes y todos los problemes de la humanidad, toda la geografia humana. En Barcelona, en una Barcelona que se preparaba para vivir la fiesta mundial e histórica de los Juegos Olímpicos en paz y en libertad, nació la idea de definirnos como Ciudades Educadoras . Hoy emprendemos el camino hacia una organización de ciudades bajo la responsabilidad de sus gobernantes elegidos democráticamente. ...A las ciudades hermanadas por estos objetivos comunes, las esperamos.” Algunes vegades hem sentit a dir –com un retret- que la ciutat educadora és una utopía. Sobre la utopía, Eduardo Galeano va escriure: “Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca, nunca la alcanzaré. ¿Entonces para qué sirve la utopía? Para esto sirve: para caminar”. Avui, l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) compta amb prop de 500 ciutats, de tots els continents i de molts diversos nombres d’habitants. Des del 1990, hi ha hagut 14 Congressos Internacionals. (Per a més informació podeu consultar www.edcities.org) Finalment i donat que estem en un context d’homenatge, permeteu-me unes aproximacions personals. La Marta, no només era creativa i generadora d’iniciatives, sino que també escoltava, s’interessava, millorava, sistematitzava, expressava amb rigor i claredat (i sovint, com hem vist, amb emoció i un cert lirisme). Era, també, curiosa i hedonista. Sensibilitat, respecte, bonhomía i fermesa són alguns dels trets que també la definien. MARTA,VA SER UN PRIVILEGI TREBALLAR AL TEU COSTAT. GRÀCIES PER TOT!!