LUZ Y Ü U IA — 5 CONTE DE NADAL La bona voluntat La cantonada era freda a l'hivern; era una cruïlla de carrers i quan no bufava la tram untana, la boira ho hum itejava to t. A l'e stiu era un bon racó, psrò ara el sol passava baix i relliscava amb prou feines sobre els te rra ts de les rònegues cases veïnes. I si la cantonada era freda, aquell por­ tal era un gel. La gent hi passava ds pres­ sa; no fos cas, deien, de pescar-hi una calipàndrla. En el portal hi havia, segons contracte d'inquilinat, una botiga que, ae ve rita t, no era altra cosa que un racó d'on l'avarícia de l'am o i el procurador, en treie n el p ro fit d'un lloguer. El llogater feia joc amb el portal, amb la botiga, la m isèria i la fre d o r de la can­ tonada: era un sabater de pega, sorrut, sense altra companyia que les sabates que esperaven, arraconades, la carita t d'unes m itges soles o uns pedaços per anar tira n t. Aquell sabater era, doncs, eixut i malagradós; portava al davantal tota la pols i bru tícia dels carrers del barri i la pega de m olts anys d ’o fic i i la seva ànima, va dir-li un dia una veïna, era un tros ds sola. Li semblava conèixer la gent pel seu calçat (aquelles de taló alt, liuentes, de !a donota del barri, les estripades dels treballador de la fàbrica, les d3| senyor adroguer i el del «colmado» premsades per la volum inosa còrpora dels seus amos, les de tothom ... en fi) i hauríeu d it que aquella dèria de donar-hi cops i te r servir el trepant, portava quelcom de rancúnia. El sabater tenia, però, un am iguet; no pas el colom que a m igdia feia una vola­ da per la cruïlla de carrers i pessigava engrunes, ni tampoc el gòs petaner que escampava els cubells d'escom braries, ni el gat que ronsejava, to t frogant-se el llom al brancal de pedra de I entrada. El seu amic era en Josep, el va ile t dels rellogats del quart prim era que cada m atí i cada vespre passava el portal to t dient-li: — M olt bones, senyor M iquel. L'havia v is t gairebé néixer aquell minyó, i era espectador de la seva creixença to t rc;passant les seves sabates, menudes, prim er, com una joguina, blanques i llam­ pants aquelles de la Comunió; altes i g ru i­ xudes ara, amb les arrugues i trencs de qui sap els pa rtits de futbo l i les curses i jocs de carrer. Les estim ava ta n t el senyor M iquel les sabates d ’en Josep, les arreglava amb tanta cura i les deixava sempre tan poli­ des que semblava que cada repassada i cada cop de m artell eren les manyagues que hauria fe t a un fill. Tot el seu odi i mal cor se li fonien quan passava el vai­ le t i la sola del seu cor s ’entendria i es­ devenia pell de la més fina quan el veia Diputació de Girona — Servei de Biblioteques arribar fe liç del col·legi o la parròquia. En Josep no ho sabia to t això i, val a dir-ho, passar el portal amb la mòmia del senyor M iquel, geperut, arronsat davant la tauleta de treball, li feia m oltes vega­ des, més por que goig. Aquell m atí d ’hivern, sobretot, baixava l'escala amb un tre m o lo r més gran que la vegada que va llençar una sargantana din­ tre la botiga. A llò que volia demanar al sabater era tan im portant que ni sabia com començar. Va frenar davant del racó ple de rampoines i va dir: «Bon dia, se­ nyor M iquel», i va em m udir. El sabater es­ tava avergonyit d'aquell silenci i aquella mirada esporuguida. — Bon dia, noi, què et passa? Què vol­ dries? El que en Josep demanava era tan fora de to que el sabater va perdre els quatre claus que portava entre llavis to t esbos­ sant una ganyota que volia ésser un som­ riure i les sabates semblaven o b rir més la seva boca i ensenyar les seves petites dents, to t escoltant la proposta. — Sabeu, senyor M iquel — deia, verm ell com un p ig o t— , el Vicari vol que faci un pessebre per al concurs de la Parròquia, / la mare em diu que a la nostra cambra de rellogats no hi ha pas lloc per a fer-lo. NECROLÓGICAS Nuevamente está de luto la familia de nuestra Revista. Lamentamos como buenos cassanenses — hermanos todos — las desgracias acae­ cidas en tantos hogares que se han visto privados de la presencia física de los deu­ dos que les han dejado últimamente, y elevamos nuestras preces por su descan­ so eterno. Pero no podemos dejar de mencionar expresamente en estas columnas el óbi­ to de dos personas muy ligadas a nues­ tros quehaceres por lazos familiares. Por orden cronológico, se trata, en pri­ mer lugar, del conocido industrial y hom­ bre de empresa, don José Albertí Lapedre, padre político de nuestros distingui­ dos colaboradores doña Cinta Masgrau de Albertí y don Narciso Dalmau Mata. Persona de edad madura, gozaba de ge­ neral respeto y afecto no solamente en nuestra población, en la que había fijado su residencia, sí que también en la vecina de Campllonch, de donde era oriundo y donde había instalado su fábrica de con­ servas cárnicas LA SELVA, de merecido prestigio en todo el mercado nacional. Si hubiese nacido en Norteamérica, allí le hu­ biesen llamado un «seif made man». Aquí No podríeu deixar-me, vós, un p e tit racó de la botiga? Aquell home no es refeia pas de la sor­ presa. «Caratsos», remugava a dlntre seu; «quines falò rnies! Quins acudits aquest noi!» D ’altra part, pensava, to t fregant-se les mans a! davantal, quina ocasió per a te n ir a prop el seu amic! L'endemà, en Josep, començava a la bo­ tiga el pessebre. Una pila de sabates co­ bertes per un sac, eren les muntanyós, la capsa ru tila n t de betum, penjada d'un til, era l'estrella. — Veieu, senyor M iquel? Aquí els pas­ tors, allà els tre s Reis i, més al fons, la Cova. Sabíeu, sabater, que el Nen Jesús era més pobre que nosaltres i no tenia ní un qu artet ni una botiga on néixer? I sa­ bíeu, també, que a la Cova, la n it de Na­ dal, només hi havia gent hum il com nos­ altres i l'àngel cridava a Betlem a la gent de bona voluntat? El sabater revifava records de l ’infante­ sa i s ’entendria cada vegada més amb ei M iste ri de Nadal. — Que ploreu...? — li preguntava de tan en quan, el vailet. — No, noi, no; és el fum d ’aquesta pa­ quetilla que t?m pica els ulls... El dia de Nadal van tro b a r el sabater m ort a la botiga. Una fo rta nevada caigu­ da a la n it ho embolcallava to t i el fred era més viu que mai a la cantonada. Una veïna, va d ir to t contem plant l'en te rra­ m ent: «Un home estrany; tota la vida sor­ rut i rancuniós i ha m ort amb un som riu­ re i fesom ia d'àngel». SIST le llamábamos lisa y llanamente el señor Albertí, y ya sabíamos todos a quien nos referíamos. Su cualidad más destaceble, por encima de su acertada y progresiva vi­ sión industrial y comercial, era su uor¡:!ad para con todos, su hombría de bien, su buena disposición para toda obra que re­ quiriera su ayuda. El asto del sepelio cons­ tituyó una verdadera manifestación de la general estima en que se le tenía. Después — y casi al momento de cerrar la edición — el hogar de nuestro amigo D. Narciso Negre Espinet se ha visto en­ lutado por la pérdida de su esposa doña María Nin Gíspert, hermana a la vez de don José, asiduo colaborador-fundador de nuestra Revista. La bondad de la difunta, las prendas de todo orden que la adorna­ ban, la entereza y conformidad con que supo soportar su larga y penosa enferme­ dad, unidas a su casi podríamos llamar ju­ ventud, pues estaba en la plenitud de la vida, han hecho que este fallecimiento ha­ ya sido también lamentado por un amplio sector de nuestra población. Acompañamos en su dolor a los fami­ liares todos de ambos difuntos y hace­ mos votos para que el dador de todo bien les haya concedido ya la eterna recom­ pensa largamente merecida a su paso por esta tierra. Que en paz descansen.