Sala de plens Cartes al director - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Octubre 2004
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes al director
Una plaça atractiva
Visc al carrer Víctor Balaguer i
vull convidar els santboians a
passejar per la plaça de l’antic
Mercat de Sant Josep.
Després d’un parell d’anys
d’obres, sorolls i polseguera, per
fi podem gaudir de la plaça acabada. La veritat és que s’ha
convertit en un lloc ben animat:
a les tardes s’omple de canalla
que hi ve a jugar en plegar de
l’escola i a les nits hi ha molta
gent que ve als bars i terrasses
de la zona a sopar o a prendre
una copa. El trànsit també ha
millorat una mica, perquè les
noves places d’aparcament han
descongestionat l’atapeïment
dels carrers.
Encara hi ha molt per millorar,
però espero que el Barri Centre
es continuï posant al dia.
Míriam Fradera i Gajo
Democracia y asociaciones
de vecinos
Durante la ofrenda floral del 11
de septiembre, unos señores
repartían octavillas firmadas por
varias asociaciones de vecinos,
entre las cuales no se contaba
la nuestra, la AVV Sector Torre
de la Vila Residencial.
En 2002 tratamos de de integrarnos en la Federación Local
de Asociaciones de Vecinos de
Sant Boi, pero la AV Casablanca se opuso a nuestra admisión.
En 2003 quisimos integrarnos
en la federación comarcal del
Baix Llobregat, pero nuevamente la AV Casablanca, junto con
el actual presidente de la Federació Local, Francesc Rovira,
amenazó diciendo que o nos rechazaban a nosotros o se iban
ellos.
Sr. Rovira: Es lamentable que
usted solo se acuerde de la democracia cuando le interesa. En
el Pleno municipal de septiembre recriminó al Ayuntamiento
que, estando en democracia,
instara a la Delegación del Gobierno para que les prohibiera
manifestarse, pero nada le impidió a usted privarnos a nosotros del derecho a federarnos y
a poder por tanto manifestarnos
junto a las demás asociaciones.
¿Le parece a usted justo, estando en democracia, impedir por
dos veces federarse a una asociación totalmente legal que trabaja para defender los derechos
de su barrio? Derechos, por cierto, de los que la asociación a la
que le correspondía ocuparse,
nunca se preocupó. Le invito a
reflexionar al respecto.
Joaquim Munté, presidente de
la AVV Torre de la Vila
Una campaña poco seria
Me parece poco seria la campaña de regalo de una canastilla
con productos para los bebés
nacidos en el 2004 que la asociación Marianao Punt de Comerç de Sant Boi ha iniciado; en
una publicación local se informó
el 13 de septiembre que recibirian la canastilla las madres que
esperaban un bebé o los que habían nacido este año; al cabo de
una semana se afirmaba que se
regalaría a los bebés menores
de tres meses; en el mes de octubre se volvió a informar que sería para los bebés nacidos en el
2004.
Pues bien en realidad sólo se
han preparado 57 canastillas que
se entregan sólo a los bebés menores de dos meses o a los que
están a punto de nacer. Este
hecho ha causado malestar en
las recientes madres de Marianao, ya que si la intención con
esta campaña era incentivar las
compras en los comercios adheridos a la asociación, la mala
organización ha provocado el
efecto contrario.
Mònica García Ortega
Podeu adreçar les vostres
‘Cartes al director’ a: Revista
municipal Viure Sant Boi.
Ajuntament de Sant Boi. Plaça
de l’Ajuntament, 1, o bé a
l’adreça de correu electrònic
comunica@stboi.es. Les cartes
han de tenir una extensió inferior a les 20 línies, han d’anar
signades amb nom i cognoms i
hi ha de constar l’adreça i el
telèfon del remitent. Viure Sant
Boi es reserva el dret d’extractar
o resumir-ne el contingut.
18
Sala de plens
Torre de la Vila:
un mercat per fer
ciutat
Un Estatuto
que mira hacia
el futuro
Pere Dorca
Josep Saavedra
Regidor de Mercats
Tinent d’alcalde de Medi Ambient i
Ciutat Saludable ICV
PSC
A
finals de novembre es farà la
inauguració del Mercat de Torre de la
Vila. Lluny queda la data del desembre
de 1998, quan desprès d’un llarg
procés negociador amb els paradistes
de l’antic Mercat de San Josep, obria
les portes el Mercat de la Muntanyeta.
Aquest era el tret de sortida d’un llarg
procés que ara escriurà un nou capítol
amb l’estrena d’aquest nou mercat. És
una antiga reivindicació dels barris de
Camps Blancs i Casablanca, personificada en molts noms i un fort convenciment que calia fer aquest esforç. No
ha estat fàcil. Un cop més, el diàleg i
la participació dels veïns van donar
com a resultat un bon acord, el consens, tant en relació a la construcció
del mercat com al tractament de la
plaça.
Però calia fer un mercat «especial» i
sobretot trobar uns operadors a qui
també els il·lusionés la idea de no fer
el mateix de sempre, sinó un equipament que servís de motor comercial
per a la zona i, alhora, un punt de cohesió per a la convivència entre els
veïns. Els paradistes ja hi treballen, i
puc assegurar que il·lusió i empenta
no els falten.
L’oferta comercial d’aquest mercat
quedarà repartida entre una mitjana
superfície i 13 parades de productes
frescos, a més de 2 locals exteriors
dedicats a la restauració. Poder no és
massa normal en els temps que corren fer esforços i buscar complicitats
entre l’administració i els paradistes
per emprendre, no només la remodelació, sinó també la construcció d’un
mercat municipal. Això sí, amb conceptes dels temps actuals. Però
l’equip de govern de l’Ajuntament està
convençut que aquest és el camí per
fidelitzar els nostres ciutadans i recuperar formes que, malgrat el pas del
temps, fan ciutat.
Per finalitzar, en relació a tot aquest
procés de què parlava, cal dir que ja
s’han iniciat les obres de construcció
de l’aparcament soterrat del Mercat
de Sant Jordi, obres prèvies a la construcció del darrer equipament i punt
final a una envejable tasca que ha de
tenir continuïtat en el treball del dia a
dia i la complicitat de la nostra ciutadania. Els paradistes a ben segur que
hi posaran la resta.
D
ecía Joan Saura, en un artículo
en El País hace unas semanas:
«El próximo 25 de octubre vamos a
celebrar el 25ª aniversario del
referéndum que aprobó el Estatuto de
Autonomía de Cataluña (...). Hoy, en
circunstancias históricas muy
diferentes, nos encontramos ante el
reto de elaborar un nuevo Estatuto para
la Cataluña de los próximos años, que
como en 1979 requerirá de amplios
consensos y de la movilización social.
Un nuevo Estatuto, porque el aprobado
hace 25 años ya no responde a la
Cataluña de hoy; porque nos
encontramos ante realidades sociales
nuevas, como la inmigración, las
tecnologías de la información o la
sostenibilidad ecológica, y realidades
políticas como la Unión Europea, que
hace 25 años no se planteaban; porque
la práctica de estos años pone en
evidencia que las competencias de que
dispone Cataluña, con gobiernos de
uno u otro signo, han sido erosionadas
permanentemente; porque no
contamos con un sistema de
financiación justo y suficiente, y porque
el Estatuto de 1979 se sitúa por debajo
de las aspiraciones nacionales de una
mayoría amplia y diversa que aspira a
más autogobierno y al reconocimiento
de la realidad nacional de Cataluña.
(...) El nuevo Estatuto pretende
actualizar el pacto con el Estado, de
acuerdo con las necesidades y
aspiraciones de la sociedad catalana,
y al mismo tiempo supone un pacto
entre las fuerzas políticas entre sí y
con el conjunto de la sociedad para
decidir cuáles son los grandes
objetivos compartidos, el modelo de
sociedad a la que aspiramos.
(...) El nuevo Estatuto será innovador,
con la ambición de hacer de Cataluña
uno de los países más avanzados de
Europa. (...) Como hace 25 años, la
llamada cuestión nacional no puede
plantearse al margen de otros retos,
en términos exclusivamente
identitarios, al margen de otros retos
como son la mejora de la democracia,
el desarrollo del Estado del bienestar,
el fomento de la cultura de la paz, el
desarrollo sostenible, la construcción
europea o la modernización de la
economía (...)»
Habrá, pues, que dialogar y pactar, en
los próximos tiempos. Será necesario
para ello el respaldo mayoritario de la
sociedad catalana.
ViureSant
SantBoi
Boi
Viure
Puríssima
2003
Octubre 2004
Novembre 2002
Opinió
A pagar más
impuestos
Només per als
teus ulls
Sant Boi, més
civisme.
Clar i català
Xarx@:
fòrum
Què li sembla
que les parelles
homosexuals
puguin adoptar
infants
?
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup municipal
PP
P
s libros del colegio a sus hijos.
or si no teníamos bastante con
pagar los impuestos más altos de la
Comarca y ocupar los primeros
puestos del ranking español, el
próximo año Socialistas e Iniciativa
nos subirán los impuestos por encima
de los salarios.
Además, hay que añadir que todos los
comercios y establecimientos de la
ciudad tendrán que pagar una nueva
tasa por recogida y transporte de residuos comerciales, que el precio de los
casals de verano será un 8,55% más
caro, y que la escuela de música sube
un 25%.
No hay que olvidar que motos y ciclomotores, todas las empresas que pagan IAE, el impuesto de construcciones y obras, y el tipo en el impuesto
sobre el incremento del valor de los
terrenos se les aplicará el impuesto
máximo permitido por ley.
El cuento de que la supresión del IAE
para los comercios y autónomos es el
culpable de la subida de impuestos es
una mentira que llevan afirmando desde el 2003. Y lo es, puesto que el
Ayuntamiento ha ingresado 95.570
euros más del Estado por las compensaciones del IAE: 555.351 euros como
aportación directa y 775.607 euros más
en concepto de participación en los
ingresos del Estado, tal y como se
estableció en su día. Este hecho lo
pueden comprobar todas las asociaciones de comerciantes de la ciudad
a través de las liquidaciones presupuestarias de los años 2002 y 2003.
Lo que no es un cuento es que la política de subvención para garantizar votos, la de gasto corriente y el hecho
de que en los últimos seis años PSC
e ICV han aumentado las deudas del
Ayuntamiento en 93,8 millones de
euros (15.620 millones de las antiguas
pesetas) son las que llevan a estas
subidas de impuestos.
Así pues, el panorama en los próximos años será de más deudas y más
impuestos.
Para más información,
www.ppsantboi.com
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup municipal
ERC
N
o descubriré res que no sàpiga
tothom, però l’atenció a la salut a Sant
Boi és un tema que té mancances
preocupants. Malgrat l’optimisme dels
qui van posar al costat de l’hospital un
rètol anunciant la seva ampliació,
sembla que la cosa va per llarg i també
la solució al fet que la visita a alguns
especialistes tingui llargues llistes
d’espera o, senzillament, que no es
pugui fer a la nostra vila. Hi ha algunes
coses que sorprenen: per exemple, la
ginecologia només funciona als matins.
No es podria ampliar el servei per evitar
llistes d’espera en un tema que sovint
no té espera? Especialment greu és el
cas de l’oftalmologia, en què els
pacients entren en una llista d’espera
que pot arribar als dos anys i han d’anar
a visitar-se a Viladecans. Sembla que
la solució no seria molt cara: hi ha uns
aparells capaços de prendre en el
mateix CAP una imatge dels ulls, una
mena de “radiografia de la mirada”, que,
via informàtica, es pot fer arrribar
immediatament a un especialista d’un
centre de referència, que l’analitza i fa
un diagnòstic per la imatge, indicant
el tractament o el tipus d’intervenció i
accelerant tot el procés. Tot és qüestió
de diners, millor dit, de prioritats. Fa
uns mesos se’ns anunciava el dèficit
de finançament de la sanitat pública a
Catalunya, lligat a una situació general
de dèficit fiscal entre el que paguem
els catalans i les catalanes i el que
rebem en forma de serveis,
infraestructures, etc. Els governs
espanyols s’han negat sempre a
presentar la balança fiscal entre
Catalunya i Espanya, però un estudi
recent assenyala que Catalunya ha
rebut, des del 1997, només el 6,6% de
la inversió efectiva a canvi d’aportar el
21,4 % dels impostos totals de l’Estat.
El conjunt dels Països Catalans són
els primers contribuents de l’Estat
espanyol, aportant el 90% dels fons que
després són repartits en el conjunt de
l’Estat. Això no té cap precedent a
Europa i és un veritable expoli fiscal,
més a prop del colonialisme de pillatge
que no pas d’un repartiment solidari de
la riquesa.
Agustí Torrents i Barrachina
Portaveu del Grup municipal
CiU
L
a paraula civisme té l’arrel
etimològica en el llatí “cives”, ciutadà.
Saber ser ciutadà és compartir una
humanitat civilitzada. El civisme ens
dona unes pautes de comporta-ment
que ens permeten conviure en pau i
llibertat, respectant els altres, els
elements que ens són comuns, l’entorn
natural...
El civisme no ens ve donat de naixement; s’aprèn, s’enforteix, es transmet. I les actituds incíviques també.
L’educació de les persones pot determinar en gran mesura una assumpció
o una falta dels valors cívics i el desconeixement de les normatives que poden regular determinades accions també ho pot fer.
Sant Boi ha de ser una ciutat amb bona
qualitat de vida, un espai de convivència, de progrés, de relació, de creativitat, d’intercanvis socials, econòmics
i culturals, i el grau de civisme amb
què fem tot això pot determinar en gran
mesura que aquests objectius siguin
assolits correctament.
Som incívics a Sant Boi? No!, ni de
bon tros, però sí que és cert que hi ha
situacions , accions i moments que
deixen molt que desitjar: cartells enganxats arreu, pintades, indisciplina
viària, velocitat, cotxes a voreres i cantonades, gestió de les deixalles, contenidors plens a mig matí, cagarades
de gossos, sorolls a hores de descans... Segur que el lector trobarà moltes més actituds inciviques en la seva
proximitat quotidiana.
En el Ple del passat mes de setembre, des de CiU vàrem instar l’Ajuntament a revisar l’ordenança municipal
de convivència – o millor s’hauria de
dir de civisme-, que data de l’any 1998,
per tal d’adaptar i actualitzar tot el
seguit de normatives que conté a la
realitat actual i futura de la nostra ciutat i que s’exerceixi l’autoritat per ferles complir.
Alhora i prioritàriament demanem una
campanya continuada de civisme amb
objectius que han de passar per informar, sensibilitzar i coresponsabilitzar
els ciutadans. Cal donar una transversalitat en l’acció del civisme. Regidoria de programes transversals i civisme?: Per què no?
ciusantboi@hotmail.com
19
Es un
derecho
“Pensar que el modelo
tradicional de pareja es el
único e ideal para criar un
niño resulta machista,
retrógrado y absurdo. Los
homosexuales tienen todas
las responsabilidades y
derechos. El cariño no tiene
sexo.”
Carlos Cercós Mengot, 34 años,
web máster
Una idea
estupenda
“Me parece una idea
estupenda. Soy totalmente
partidaria de que las parejas
homosexuales tengan
hijos. No tengo ninguna
duda de que parejas
formadas por hombres o
mujeres pueden dar al hijo
o hija todo lo que necesite.“
Olga Gutiérrez Romero,
24 años, en paro
Totalment
lògic
“Ho trobo lògic perquè
l’única cosa que necessiten les criatures és que les
estimin. Si hi ha pol·lèmica
en aquest tema és per por
a perdre el poder”.
Nativitat Santamaria Dosell,
72 anys, mestra jubilada