199 - Arxiu Comarcal del Ripollès

S u r t els D i u m ò h ^ s V f
Setmanari Çatalé
SUSCRIPCIÓ
rere
Redacció y Administració
l'50 ptes., tnmestre.
iiíil£
pjassa dei Dr. Robert,, n." 11
- | — j ^ Anuncis y Esqueies
^ ^
P'"«'^- cnu.vc,j(·ú)n;jls
' '
ANY V
CAMPRODON,
"
\
' • • ' ^ ^ '
Núai.. m
14 D E J U N Y D E 1908
'nriTii iipJti^
Camprodon
jONTRA els pesimismes, fundats la
G
major part en la intensa crisis que ha
passat Barcelona en els últims mesos,
hem vist ab natural satisfacció com
s' han anat contractant moltes habitacions, que son actualment mes de vuitanta les famílies que de Barcelona
vindran a pasarTesiiu entre nosaltres
y que s' ha reduit considerablement
el nombre de cases sense llogar, que
semblaria molt mes disminuit si tinguéssim en compte el total de pisos de
tots preus y condicions que ab els nous
edificis construïts, en pochs anys,
compta actualment nostre vila pera
hostatjarà la nombrosíssima colònia
estihuenca que en progressió ascendent afavoreix tots els anys a nostre
pintoresca com arcada.
Y no pot deixar de ésser aixís en un
Uoch que com en nostre vila ofereix
la temporada de veraneig tants y tan
variats atractius; ahont se troven tan
ben agermanades les diversions entre
bona societat ab els higienichs esbarjos del camp, els sencills passeigs a
les properes y riques fonts de aquestes valls frondosíssimes ab les mil
variades excursions que al jovent ofereixen nostres montanyes incomparables, sempre agradoses, sempre noves., sempre plenes de grandiositat
les gegantines carenes que inspiraren
el gran Verdaguer els cants mes hermosos a la pàtria y a la naturalesa,
que enlairaren el nom d' un fill adoptiu, del eximi excursionista D. César
Torras, inspirantli el seu llibre que '1
feu conegut en tot el mon del art com
a un gran català enamorat de la Pàtria, que porten darrerament a un
ilustrat poeta al primer lloch del
anyal Certamen ab hi hermosa com
posició literària ben filla d'aqueix Pi- I Esteve—Veritat, péro ÍU?:Ó si, seilipre afe i4
vi a coll;, no 'i deixfu m;ii ÍDI vi«i.'. '
rineu.
Joan
—Veuràs
Esteve deixjot do sefmons »DfY la bona atenció de tots els vehins
titebernarÍH
y la sencilla solicitut de la gent pageAntou—Això
es nosf.r» glorfa
sa envers els nostres hostes, que ar;.;
reu troven bona cara y bona rebuda, Arabrós-Y la mellor alegria
Esteve—Bueno
no
'as
onfoilurém»
pa«,
poro
y la llibertat de que gossen en nostre
vaijl·l, sols us ho dich pel vostre be
vila, aont sense traves, sense obstaAnton—El
vi, mai fa mal; fa anA* a.b·gre,;,
cles, y mes encara, ab la cooperació
de tothom se organisan festes de tota Esteve—Perjudica !a nat iralcsa.
mena en les que hi regna sempre la Joan —Y ca, si dona forsa.
mes franca cordialitat; aquí, aont no's Esteve—Si n' abuses, jailio vciiràs d'aquí un
qnans a a j »
. r
.',?- I
molesta al foraster ab peticions imAmbróa-Sciiso
oir
ja
aoria
rtoft
'
pertinents, donchs apart de contribuir voluntàriament als gastos, sem- Esteve—Ab ell la vida s'escursa.
pre de ben petita importància, de fes- Joan —Deixat de romansos; la euestió os
que l' Ambróa entro glop y glop del
teig de caràcter general, es aquesta
do curamta ela hi barroija un,e? h u població de les que millors comodimurades
qaa'ns fa rctorcer la bndellada.
tats, en tots els ordrers, ofereixen a la
vida del veraneig. Y aixís se comprèn Aiubrós-Seu aquí ab nosaltres
com ressideixen al estiu, entre nosal- Anton—Veu
tres, multitut de famílies distingides Esteve—Vi, no, cervesa
que coneixent moltes altres localitats Joan —Deixeulo
espanyoles y extrangeres, prefereixen Esteve—Soch aixís; qui lü fareu, crocli qu'
la tranquila vida que 's disfruta en aixís vaig millor.
aquesta nostre vall estimada, jardí A n t o n — Y anant sol també, goi?
preciosíssim del Pirineu, que regala Ambrós Sembles l' ctorn solitari
explendidament als seus hostes ab la Esteve—Que hi fareu
fresque mes aromosa dels riallei's Anton—Seu, seu, que riurem.
dematins de la montanya que retor- Esteve—Ho faré, si le.s vostres ximpleries no
perjudiquen determinadiiTU'nt an'algii.
nen la salut al cos y la alegria als esJoan —jY que han d' esserf
prits.
X.
Conversa històrica
{En una societat)
í
?
Esteve—Que tal? ^com eslém coiiipiínj-s?
Joan —OIM Esteve^ per ara be
Esteve—Que feu per aquí?
Aüton — E'íperar tr»nquilai»eiit V hor;» <lel
s;ir;\ti.
Esteve—Sembla que per estona n' hi ha
Anton — Reïunllaiit el gargameUó y tot convorsaiit arrivar;^ seijsc ilonarnoskeii compte.
Esteve—Donchs seieini
Joan —Sabs qui era'l (jue pag;iva el patir-dira,
Esteve—Potí-er j o . . .
Anton—No vals la pena
Esteve—^...? Donclte qui?
Joan — L ' Enrich, home. Després d*^ Iiaver
criticat a tothíJui b-'m. anai aparar
abelL
Anton — ;Y que'n ilei-a Hl)a^...'"
Esteve—(iQue fa in>ül*,q'iic no I' heu vist
jDaii
—Si
Ambrél·l-^Perque? que '1 necesiteu?
Esteve—'Ne 'm seria mal ItovarKi
Anton—Si tu no saba oi t <!S, HDS.! qui ho>
sabria'
Esteve -...^Jo?
2
Atéibrós -t)oflchs qui?
ÏRteve—Com qo*'u parlavo rae creia...
Ambrós-jCa! ta que ^ts el seu inseparable;
ho vas no me» ab ell »«ol
Esteve—Vos equivoqueu
J<Mn —8i ets el seu in tira
l | i t e t e ^ N o *n te cap
Joan ~ i í « fco QiíMiíaixí totboai
Esteve—Donchs es
Antoii—;CaI
Esteve—Mai en mi ha pnsa); sa confiansa...
Ambrós-Estrany...
Esteve—Vull dir d'una maiier;i ca^egóriqno
Joan —Sempre se '1 veu npguitós. (iQiie té?
Esteve—Com vosaltres, ho ignoro però per
ell me 'n preocupo.
Ambrós-Sempre està peusatiu...
Joan —;Ni passa algun;i...
Ambrós-;Les dones «I perdoràn
Esteve—^La dona com a dona, no
Ambrós-Donchs com?
Esteve—Com ;«, ideal purissim de ses aspií-aeiÓQS mes belles,- de ses ilusioivs rosaiies pel pervindro.,.
Joan —iJust!
Esteve—Té «n cor massa sensible
Anton—Es bo en accé.^.
Ambrós-Ab això Esteve si quo tens tota la
rahó
Esteve—Com en lo d' avnns. A m o , es impresionable* caritatiu... te u« cor
tot altruisme.
Ambrés-Y com qua la dona sempre y en tot
temps-ha sigut falsa...
Antón—'La que uu s* estima de veritat sempre ho resulta.
Esteve—No tan, que de totes n' hi ha.
AmbrÓ8-No les defensis Esteve, que si no
olviden, fereixen fondo.
Esteve—Sempre us embranqueu pels extrems
y en ells no hi ha mai justícia
Ambrós-Elles mai ue faú
Esteve—Perdónales si s' equivoquen '
Ambrós-Ho fan sempní ab intenció...
Esteve^No sigueu pesimistes, no les maltracteu que sense elles no.podeu ealari; sense elles el món seria un
erm, mancat per complert de vida,
d' amor y de les belles ilusións que
'n la solitut de vostra oamt)ra for
geu ab goig y ab daló coveu dintre
oi cor amorossit sempre encare que
devant del món voleu mostrarvos escéptichs de la vida y no sou res mfs
que realistes acèrrims però d'aquells
que 'n la riialitat sols hi cerqueu el
benestar perdurable y la satisfacció
complerta dels goigs esbojarrats ab
que la mateixa a tota hom vos ncorona y que vvosallres eterns negatius
del temps procureu sadollarvost^n pnrque en vostre si pot mes la bèstia
quo la rahó... Aixi, feu bo en calla,
car no podeu sustreuros a la forsa
abrussadora dels actes que desdiuen
de les paraules que pronuncien sense
meditar la seva trasendencia, llur
significació... (iEesteu muts...! ^...?
Ambrós-Calla noi, catla. Primer avans de
parlar medita '1 cas que li ha passat
ab la Margrideta.
C
Joan - Que 's mal ignorar
LA FONT-NOVA
Ambrós-Vaija que m' endius de la carbassa liesa, també tota cosa que se ajia de tallar com roures, tota fusía per obrar se ha de tallar en lluna beque li ha clavat.
lla exceptat los pins, y alsinas que s. h. en lluna tenEsteve—Vosaltres si que parleu.per si; igno- dra. Moltes coses hy ha que no sí mira lluna, com es
reu la cauria
en la ortalissa, y altres coses, ques fan quan vaga, y
ajia
saho, ara ni ha moltes altres, que no se han de
Anton—La sabràs tu
guardar la Lluna y son tota obra de aygua cofti son
Esteve—Potser...
safreix, vives, y cups per posar lo vi, y tota obra.de
Ambrós-^Qni te la culpa"?
omitat, tot lo necessari se ha de fer en Uuíia^.'be|[a,
també la argamassa per dita obra. Tota lletlya J u e
Esteve—S^i l'.uu ui I'*Ura,
ha de guardar per fusta, com bigas, llatàs, etoí'tot
Anton—No potser això
se ha de tallar en lluna bella la demés llenya^^qiíe se
Esteve—;Es!
ha de cremar pot tallar en lluna nova, però y t a una
gran
diferencia ea lo cromar, y eu' lo porta a ser
Ambrós, Joan y Anton—^pom?
Jtleugera, o no. En a«so partioular q j ^ he dit que si
fòteve—;Y qui sóBvCsràlíres-^ér^nè' os' ho ajià de mirar lluna es molta véritsÈÍ', y es experimentat, en asso férem un sefrerx y totas las parets
espliqui!
que eran de lluna bella no bewsaren g·ens may, al
contrari totas las parets qu^lferetu^ de lluna nova
senipre han bassat, fins que %o fiagucrem de tornar
(Aquí r orquestra preludià d vàlz y tots, Ih- adubar de qui pots pendro experiència, y aixís en lo
' . • !;,
vat de V Esteve, hi correrent ab dulé pera po- demés.
Moltes son las casas que faà sos als, y baxos, que
ffuer giravoltar ab frenétich nioiment V impudicia veyem
unas de molt ricas, tornan pobres, unas de
del ball y a escoltar les voluptuoses paraules que pobres tornant ricas, pues lie que probe? De que proixen per una boca que deixant passar faligisa be es dels mals Amos, o de bons Amos a gobernar
respiració'deixa escapar malèfiques alenades quebe, 0 mal la casa. Lo bon Amo no ha de ser jugador,
ni menos cas.sador, que de cassador, ni jugador may
acompanyades de V engoixa del suor y la poUsen ha vist cup de ricli, y de qui probe tota la desgraconverteixen la sala enjintre de contaminació de cia de moltas casas que fan trastorn. Lo bon Pagès
vici... Aixís acabà Icf, conversa històrica que po-te cuydado dels qui fu truviiUar, y no anar per fora,
com ho acostuman a fer molts, que cada mer<íat son
dia portar consecuencies desagradables pel queIgual^df, 6 a Capellades, y no per comppçr h i ^ e n volia rediimirj.
dre, àint) pur fef presencia .ila'phiss8,<^i<flé·p<ie8 lo
bon dinar niny falta en las casas acostumadas ab
;
E. LLOVERA C .
que se arreplegan 4, o 5, y se fartaran be, despues
Olot III IX-MCMVII.
contan y los pertoca dos pasotas per cada huj (j^una
y mitja, que do aquells dines a casa sua agiíérà menjat tota la casada, y no para ab lo sol menjar,nwwOy
que estan farts, ja no faltnn cartas, diuen joguem,
ab qué jugan que lo vespre los hy aconsigfl, y lo pitjor que iniiltas vegadas, si quodan adormir, sense teSi un vol sabür qui os von pagès no hi ha com nir lo mes minim pensament en casa ques fa nià deqnee mira la heretat, y aixis en tan se coneix lo Pa- xa de fer, y quantas seran las vegadaB que- pert,
g^s en qaaa te la hav&tflt l^cn plantada. J a he dit en aquexa es la causa que lascHsas fan trastorn, que. no
tots los mesos del any lo que avia de fer lo Pagès, tindran cap dine com.aquell qui diu que ja van
pues obserbant això pot tenir la heretat ben planta- Igualada a gastal, y r.o para ab això, sinó que lo
da. Ni) deu lo Pagès (parlo de aquestos que tenen sa disipte se acosta, o la niesada, lo mosso diu Nostrahisenda, y llogan mossos) aver dé cabar tot lo dia, y mo vull diners, los jornals, que he treballat, lo Amo
anar sempre per terra. Perquè no ha desse tan lo es fica la ma ala butxaca, y li diu per ara non tinch,
mosso com lo Amo. Lo Amo sense trevaila, trevallo- ja tels dare en altre ocasió, (que l i mosso los ha de
ra tan com un mosso (si ho sab fer). Pues que ha de menester per menjar) com ne ha de tenir si tot su
fer lo Amo per això? Lo Amo que te un, o dos mos- juga, va passant de aqni^ixa manera arriba a collita,
sos llogats, nois ha de perdre de vista, o alomenos arreplega lo blat. quant lo te arreplegat, comparomolt poch, y aixis treballera, tan lo Amo com lo xen a casa tot nna pila ab lo sach al coll, y diuen
mosso, encara que lo Amo no facia res y aqui pot venim a sercar blat, per aquells diners quem debeu
discorre. J a he dit en lo6 mei-os lo que se habia de tan temps ha, lo Amo veu la raho los ha de donar
fer, y plantar en particular, ara diré lo que se ha de blat per íorsa, y quant no han passat tots veu que
fer en general. Lo Pagès per tenir la heretat ben queda sense blat, ni diners, quant alas horas comenplatitada; advertirà asso: pïimo que no deixa vinyas, sa lo i.ny, ab que ha do comprà blat, no te diners,
ni deixar traurer buigues ensubjectts Agonos (mo- empenyemnos un tros do bosch, o fem un sensal que
nos al de casa perquè comensian a posar cabalo, per- es lo pitjor alas horas be en una desgracia, y CMi ab
què no es rahó que sie tot del hereu) y si cfts dexa alti-e fins que be quo so ha de bendrertot y torna
traurer, lo últim esplot que si fa; alas horas lo bon pobre com un drab do iglesia, alashoraé la gen sen
Pagès deu agafar pinyons de pinye, y de pi bort y burlant, quan antcs li toiiian gran venereioió. Pues
.glans de roure y de Alsina, y que vajia sombran tot lo que ha de fer lo pagès cuydarse de tíasçi, y n o d e
lo que es tret, y que al cap de 4 anys que hi tornin. bolibris, ni frequentejar los marcats, a no ser q u e b y
que ja no pora passar de brossa, al contrari que no ajia menester aixi se concerbera, los mossos en dchi facia res, y que y tornia al cab de 8, o 10, o 2Ò o bonlos res pagals tot seguit, y aixís sempre seràs
30 anys que encara hi veurà córrer las sargantanes, Amo dels mossos, y no pagantlos tu auras de ser
0 quantas heretats se van perdent per aqueix mal mosso de ells. perquè sempre tindrà la- resposta, y tu
mirament y poch cuydados dels Amos, y sent una nois poras dir res.
cosa que no costa una patei'ata, y despues lleva tan
prodtícto, perquè ara qui te llenya sempre te diners.
Un benvolgut amich nostre avuy ro-ddent a la
La destral may destruaix la heretat (se entén tallant comarca Noya ens ha enviat el present escrit, que ha
ab bon modo) lo que la destrSeix es la tnagalla, y la ensopegat en un llibre de curioses apuntacións agríArada. No ha de estar .tempoch lo Amo tan osios que coles que 's guarda en el mas Tardà de la parròquia
facia res. L^ feyna del A m ^ h a de ser com es ara de Castellolí. Bemblan escrites entre 'Is anys 1770 y
espurgar alguns Abrets fruyters com son pomeras, 1775 per un tal Ramon Tardà y Yilarrubias, home
pcreras etc. espurgar las oliberas a son temps so es molt curiós, instruhit y dotat d' un bon sentit pràcal bril alsinas, roures, també plantarne, y estos que tich. Per l'interès que tenen tenim gran gust en re- .
£on xiquets fer arneras que diuen (que son de canyas produhirles, puix que les matèries que tracta son
ho de ginebra) y posarlashi perquè de aquella mane- ara més que may d u n a gran actualitat. Ileproduhim
ra lo bèstia nois pot escapsar, empeltar Arbres, y l'original ab la seva mateixa ortografia.-N. DE LA R.
moltes ültres coses lleugeres que hi ha per fer, y alia
D e «La Gazota Montnnycf a .
ahon farà trevalld los mossos, sen pot anar a fer lo
que he dit. Ni tampoch si pot ser tingui lo Pagès
bèstia de pel ala heretat perquè estos la destrueixen
molt palant pins y escapsant los Arbres, al contrari
lo bèstia de llana. Tota cosa que vulga plantar com
Al entrar el present nombre en prerapsa,
es canam, lli tota espècie de berdura, també plantar
ens
han portat 1' original del programa de les
tota espècie de Arbre y empeltaries, tot ho ha de fer
en lluna nova. Al contrari tota cosa, que vulga festes que aquesta vila celebrarà els dies 30,
arrencar com es canam, cols, y tota espècie de orta- 21, 22 y 23. Les orquestres contractades, son:
Aííertmjr^AiTícDira
LA FONT-NOVA
«La Nova Catalana de Granollers» y els «Bofills de Torelló.
*
Avui joiosos oferim un fragment del trevall
d' un obrer tant conegut en aquesta comarca
com os el Dr. Sau.
Avui a les 9 ea punt de la nit, en el teatre
Casino, tindrà lloch una gran funció, desarrollantse baix el següent programa:
ler. Sinfonía, per la orquestra.
2on. La representació del iiermós drama en
3 actes, original d' Eo Ignaci Iglesias: La
Mare Merna; desompenyat baix el següent
repartiment: -Marió, senyoreta Llúcia Regí
—Florenci, Sr. P. Aubert—Gabriel, Sr. J. Soler -Andreu, Sr. F. Pera Is—Enganya-amos,
Sr. M. Rodíi—Ros, 8r. M. Espigol—LZecfe,
Sr. J. Rovira,
3er. El jogiiet córaich en un acte y en
prosa, tilolat: Cercant la sort. Desempenyat
per els senyors Soler, Rovira, Espigol (M. y
J.) y Aubert.
El preu de les localitats, son: entrada y
assiento 60 cèntims y entrada general 40.
Al objecte de poguer acabar la funció à les
11 y mitja, se coraensara ab molta puntualitat a la hora anunciada.
Pasan los meses, se suceden sin interrupción los números del Boletín, y las vivas excitaciones, las ansiosas vibraciones del articulista, no encuentran eco, sus ondas cada vez
màs lejanas no hieren ya nuestros oi dos y pasiblemente continua la monotonia de nuestra
existència, rota un raomento, com fugaz centella, por el ay! lastimero que por entre lineas descubrimos como verídico revelador de
nuestra realidad profesional; las campanadas,
(que sonaren en Aquí y allí y en Surmm corda) invitàndonos à hdcer algo, à moveruos de
una vez, «bandoBftndq nuestros planidos tradicionales, se j ierden' ya en el confuso recuerdo de nuestra concien«ia. Sèguiníos afiliadós'úl fatalisme musulmàn, cuando no,
enzarzados en ódios y peleas tan denigrantes
para nosotros, como divertidas y provechosa-s
para los clientes.
i
^Es que ya no existe problema medico?
^Es que estamos tan abatidos, ó ttin satisfechos èh'nuestra condición, que en nuestra voz
ha d© <le8coutarae en el concierto social de
los que ansían mejorarse? ^Es que la elocuenciu muda de los hechos apuntades en las necrologías de nuestro Boletín no bastan i sacodir nuestra resignacit^i?
Con la mano en el prcho he de declarar que
el problema medico existe en una forma bien
terriblft por cierto, que mis luces na han de
resolverlo però que unte el espectAcuío y las
enseÜanzas que derivan de los hechos reseïlados en aquellos, hay que hablar alto y fílerte,
y sobretodo obrar, y que Cada cual aporte lo
suyo, pues à todo obliga un tan lastiraoso
estado.
^Que,
de quien es la culpa? De todos, y
primero de nosotros misraos; de la Sociedad,
de la esenanza, del moutaje cultura y social
però repito que lo primero es dar la mayor
parte à nosotros misraos. Pasanios ó tenemos
en el concepte de ciertas gentes, el papel de
descreidos, de radicales, avanzados, etc, hay
quien se engalana cou tales atavios, hay
quien los repele, però en el fondo somos lo
màs tradicional quu existe, lo màs reaccionario, pues al paso que en todus las manifestaciones de la actividad humana, en todas laa
profesiones se han establecido radicales cambios, nosotros continuamos como si fuéramos
la estàtua de Lot, atascados en nuestra evolución; nos hemos sacudido las barberías diran algunes, y yo que no sé si es del todo
verdad, me pregunto. (jPero es que para vivir es denigrante el trabajo honrado? Es que
parà àlgunos no seria mas tranquilo y mas
remunerador el afeitar à sus vecinos que no
• morirse de hambre ó hacer jirones de sn honra y conciencia
no aludo à nadie, no soy
capaz y vaya para siempre esta advertència,
però ciertas miserias, como ciertas ideas no
debemos ocullàrnoslas, pues por ello podremos co«ibatirlas; veinle y tantos aííos de asi! duo trabajo, para venir à parar à un establecimiento benéfico es basta maoàbrico y revela
un estado de cosas por demàs deplorable.
Hemos también eambiado L·i iiidumentaria, las antiguas vestimeatas dd levita, som-
La vila de la veina república, Prats de Molló, el diumenge últim celebrà la fira com
acostuma cad'any, però se pot assegurar que
mai :hi havia concorregut tanta generació;
veientse el Firal y plases atestades de gent.
L' orquestra d' aquesta vila, era 1' encarregada pera tocar les balles y concerts, ahont
mereixeren moltes felicitacions y molts aplaudiments de tots els concurrents.
Novament havem de anunciar a nostres
lectors un nou óxit mes que te pera afegir en
sa gloriosa carrera artística 1' eminent esoulptor Miquel Blay.
Encara vibra on la memòria de tots el
triomf a Madrid, obtenint el gran premi de
honor, y ara el telègraf ens fa saber que en el
concurs universal celebrat a la capital del
Plata, pera la erecció d' un monument a la
Independència de la República Argentina, se
n' ha en dut el primer premi.
El dia 10 s' efectuà 1' acostumat cambi de
hores en els trens ascendents de Barcelona
a Snt. Joan de les Abadesas.
Actualment resideix en aquesta vila algun
número de policia de la destinada a vigilar la
frontera franc-espanyola.
Alguns cafres sembla que a certes hores de
la nit tenen el gust especial de entretenirse
en destruir la brancada dels arbres de la Font
nova per qual n)otiu la autoritat ha establert
en dit passeig un servei de vigilància pera
castigar còm se mereixen a n' aquets individuos tan civilisats. Seria bo un escarment que
ensenyés a respectar 1' arbolat que tan hermoseija nostres passeigs.
EL PPOBLEÏA ÏÉÜIGI)
(VAKIACI0NB3 SOBRE EL «SÜRSÜM CORDA»)
Els esnullits trevallen en el silenci, qu' es
llur taller, y eiaellon l'obra del pervindre que
cau com una Bonaventura pur la humanitat.
brere de copa, e t c , que lucieron nuestros
antepasados se han trocado por la («toStla y
sencilla americana, por la democràtica gorra,
però.., hemos ganado 6 perdido... creo àmMramente lo ultimo; pues la aurèola, la consi deración que aquellas prendas afíadían por lo
mismo que éramos úaicos, y por ello nos
separàbamos de los demàe, se fué con las mismas, 63 lógico así sulediera ptr un^8é|tsillo
motivo psicológico, la admiración por el^vulgo de todo lo que separa de lo común. ^Heraos de desear su vnelta? Nó eu manera alguna, lo que hay que hao« i» buscar su sustituciÓD moral y valga la fruse, disfrutar otra
vez de aquel prestigio, però màs solido que
úo asienta en un tao resbaladizo apoyo, y
como verenroB no nre parcce impostble·;;—--'—
A w^tos «anabios y creo son^o^mà^
^^^^
tantes, hemos còéf^rvatào las 4^tm*é ^ J»»
sensibles d^OTencias, los contratos con Montepíos tan inícuos como antes, las operaciones,
partos, etc... quç yalie|ra màypo--ehnrgBr^l
tono de que son extraordinàries, pues no llegan, cuando llegan, à tener en eua efectos
lucratives nada de extra; abominamos de todo esto, però ninguno lien# el valor de romper con lo tradicional; el miedo al desaquilibrio econóraico, à la competència coti los
demàs compaüeros tàcitamonte obliga à todòs
à ceptar lo que cada uno-encuentra detestable.
Y tengaiíe eu cuenta que eato es loexterno,
todo ello nada tiene que v^r^4muy pooaaoaa,
con la ciència, lo interno, podríamos decir, eu
çuanto à esto causa pena y horBor el decirlo;
ïndudablemente poseemos ntós ^conocimientos
cienlíficos que nuestros predecesores, no on
vano los tiempos y con ellos la ciència maroha. j,P,ero como se llevan à la pràctica? ^Como se aplicau? Antig.iamente los médiuos podían enganar recetando en latín y ocultar su
ignorància con una porción de cosas que «i ao
eran muy cientificas, satisfacian ctiraplidameute la cutiosidad del enfermo y aüadamos
que à veces también curaban; hoy hay. quien
pons sus mayores conocimientos en tergitersar diagnostico.? y trataniientos para contradecirlos con los establecidos por olro compaíí"ro; hay quien explota y casi foba & sus
clientes k beneficio de relumbrantes apafalos,
seiitenciosas lecuologlas, operaciones màs ó
menes necesarias, y aqnellos «ooocimientos,
que deberíitn ser nuestro raejor orgullo, por el
bien, que aplioados en conciencia podemos
proporcionar à los entermos, se couvierten en
manos do algunes, tal vez pocos, en vil instrumento mercantil y en lucro detv«rg©«eado. ^Es que somos de peor condieióo Ojatural
que los autiguos? No, en olras casas pòdfemos
decir que no tuvi«ron tales medios, de trabajar el diente como '^ínioamente, he tenido ocasió n de oirlo no huce mueho tiempo.
Demà surtiràn els programes de les festes
de nostre vila. Dites festes prometen mr molt
animades.
Q\?sL·/QS^
Imp.
de P. Auhert Plassa del Dr. Robcrt-Camprodóa
LA FOiNT-iNOVA
4
<mm* A. 3sr xj Tsr G I s *^i^*-M·^
f^MTllM
DE
DELS
EUDALT ROURE
Mobles, ju^iiets y objectes tornejats; gran assortit -en Ijiits y qadires
Currer de Valeucio, 37
Plassa del Dr. Robert, Camprodon:
Í^IF»0£^L
p i e t a t an00ima de seguri» sobre la vida, contra InceiMis y seg-urs
marítims.
, Capital, social ptes. 10.000000 Garanties depositades ptes. 12.000000,
'Reprèsentííht de la comarca, Joseph Guich-Càrtetera de Ribes-Ripoll.~
'Ba<ítan:gat&íkGaTapvodón,JoaaJfore(i.
i
Nou medicarïïent pera çombatrer ab,èxit el,dolor delEstómag y facilitar la digestió.
'De venta en totes les farmàcies.
u fmmmmm
Asocuao iiuTUA NACIONAL DE PREVISIÓ
í
• : GAYETA BIGORRA
Colocació y venta de persianes de totes clases a preus els mes económichs
de tota la comarca. JÉNERO SUPERIOR- PRONTITÜT, ECONOMÍA.
Se arreglan tots els desperfectes a preus convencionals.
jC^mprodonins! jProbeu aquesta casa qué es la mellor y mes barata de
tòtOb.
;
•
•
;
.
.
.
.
Agena a tota idea palitica y de lucre
.
LHgalment constituida àb arreg-lo a la Llei de 30 cíe Juny de 1887 e inscrita
en el Govern Ci?il de Barcelona.
Domicili Social:—Xuclfi, 17, lor. Bnrcèlona.
La primera que finiciona e'n tota Espanya ab caríicter H-cneral per cA sistema
del vèrdader mutualisme en ses Seccions 1.", \i." y 4."
••
íESTOBES de totes clases! jPreüs baratíssims!
^141
M Í T I I B ••
GRAN RELLOTJERlA
r>E
Se venen y s'adoven totaclase de rèllotjes à preus
molt reduhits.—Valencià, 19, Camprodon.
IMPREMTA «LA F'ONT-NOVA»
DE
Mi
En aquesta imprenta 's fan tota classe de trevalls, com
son: factures, paper timbrat, sobres, circulars, programes, tarjetes, etc, etc.
Tinta xina, tinta de copiar, tinta negre, paper de barba,
llapis tinta, llapis^Faber, plumilles, porta plumilles, plegaderes, gomes borradores, paper d' escriurer, y sobres.
Plassa del Dr. Robert, 9 Camprodon
(Preus económiclis)
Servici inmellorable
Miti f iiraiCambres ab tot confort. Est-blimcnt de primer ordre
Amples salons y hermós jardí
Completament reformat de nou
Servici a hi carta a tothora
Se serveixen àpats d' encArrech
Prats de Molló (Pirineus Orientales.)