LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. Tema 6 Monarquia liberal

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. Tema 6
A finals dels degle XlX s'imposaren els sistemas parlamentaris:
- Monarquia liberal: seguint el model brità nic la continuaren fent Italia, suècia, Olanda, Bélgica i
Dinamarca.
- Repúbliques democrà tiques: com EEUU i França que la seguiran Suissa i Portugal.
A Europa oriental continuen els Règims Autorità ris on els nacions es començaven a fragmentar x
l'exèrcit de les ideologies progresistes com el liberalisme i el socialisme.
· Extenció de la democrà cia a Europa
Els règims democrà tics van arribar a tots els paisos que s'havien industrialitzat d eforma important.
Caracteristiques:
- El poder legislatiu estava en mans dels parlaments escollits pel poble.
- Les ideologies polÃ−tiques s'organitzaven la voltant de partis polÃ−tics.
- Creació d elleis de tipus social per afaborir als més dèvils.
A finals del segle XlX els parlaments prenen poder per devant dels goberns, els goberns estaran formats per
majories sorgides d'unes eleccions.
Al principi del segle XX sorgeixen partits més radicals.
· Situació polÃ−tica en diferents pïssos
- G.BRETANYA:
1. Sofragi universal absolut (1913)
2. ensenyament gratuït i obligatori de 5-13 anys.
3. Reducció de jornada laboral a le smines de 8h.
4. Assegurances mèdiques.
5. Pensions i prestacions de l'atur.
6. Limitació del poder a la cambra dels Lords i ampliació del de la cambra dels comuns escollida per
sofragi universal.
- FRANÃ A:
1. Administració centralitzada.
1
2. Ensenyament laic, obligatori i gratuït de 6-13 anys.
3. Sofragi universal masculÃ−.
4. Reconeixemnet dels sindicats.
5. Laicaització de tot.
· Liberalisme i autoritarisme a Europa
A partir de 1860 els monariques autorità ries d'Europa oriental passen a ser règims democrà tics. Els reis
s'alien amb el poble per:
1. L'expansió econòmica.
2. El creixement del ploretariat.
3. L'extenció de la burgesia.
4. Mantenir el gobern sense rebolucions internes.
· La triple entesa
França+Rússia+G.Bretanya
- França dona ajuda financera a Rússia perq trenqui amb alemanya.
- Arribar a acords diplomà tics amb G.Bretanya la qual estava en conflicte a nivell industraial i comercial
amb Alemanya.
· La carrera d'armaments
às conseqüència de tensions internacionals.
Dos tipus de tensions:
- Per les rivalitats econòmiques i colonials.
- Era un moment en que els nacionalismes eren aprofitats per afrontar uns païssos amb uns altres.
Aquest perïode de tensions es coneix com La Pau Armada. Era un moment on es pensava que la querra era
inevità ble i `´es per això que asignen alianses. Per això augmenta la desconfià nça entre païssos i es
reforcen els exèrcits.
Aquest augment d eproducció d'armes agreuja la situació i els païssos utilitzaran el sentiment nacionalista
per obtenir el recolzament de la opinió pública.
Devant la por molts grups demanen la pau i un sistema d'arbitratge internacional. Les conferències no
funcionen.
· El nacionalisme radical
2
Dona particularitat única al territori en qüestió.
Existeixen aspiracions politiques diverses.
Apareixen casos oposats.
1. Creació de dos estats bà sics en la història d'Europa: Ità lia i Alemà nya.
2. Dissgregació de païssos (Imperi Turc x la zona dels Balcans).
3. Després de la guerra franco-prussian dels anys 1870 les règions d'Alsasia i Lorena passen en mans
d'Alemanya. França sempre esperarà recuperar aquest territori.
Una altre zona d'enfrontament es troba en les colonies on multipliquen les tensions internacionals.
· La crisis dels Balcans
V e donada per les desintegracions de l'Imperi Turc acompanyada per les reivindicacions socialistes dorgides
de nous estats.
Problemes de tipus ètnic, religiós i cultural.
Les grans potències intervenen de forma directe (Alemanya, França, G.B.) segons els seus interessos. Tot
això fa augmentar la inestabilitat a la zona dels Balcans.
· La gran guerra
Tres fets van contribuir a la 1ra guerra mundial:
2. La 1ra guerra Balcà nica 1912, va ser una guerra dividida en dos blocs: 1r bloc; Grècia, Bulgà ria,
Montenegro.. ( Recolzat per Rússia)
2n bloc; Turquia i Austria.
Conclusió d ela guerra: Turquia es derrotada s'ha de retirard e la zona i sedeix a Bulgaria una sortida al mar
Egeu.
3. Segona guerra Balcà nica: burgesia ataca als seus antica aliats: Grècia, Servia, Bulgà ria.. per quedarse
anb els seus territoris.
· La crisis de Juriol de 1914: L'esclat del conflicte
Asesinat a Srajebo de l'arxiduc Francesc Ferran i la seva dona per un estudiant pro-serbi i membre de
l'organització radical serbia La mà negre, això fa esclatar el conflicte mundial.
L'arxiduc era l'ereu de la corona Austro-Hungaresa, l'emperador Francesc Jusep te l'escusa perfecte x llençar
una expedició militar cap a Serbia el 19 de juliol. Austria dona a Serbia un ultimatum que consistia en
imvestigar el que havia passat i condemnar a tots els culpables. Per aconseguir una bona imbestigació
demana que policies Austriecs i mes entressin a Serbia x fer l'imvestigació. Serbia no va acceptar l'ultimatum
pq considerava que aquesta condició atentava sobre la seva sobirania. à ustria declara la guerra a Serbia (
28 de juriol de 1914).
3
L'emperador alemany Guillem II deixa fera als austriacs pensant que la guerra seria rà pida.
El recolzament de Rússia a Serbia fa que el govern rus mobilitzi les seves tropes i entri en guerra el 30 de
juriol.
Alemanya demana la retirada rà pida de les tropes russes i al no ser corresposos Alemanya declara la guerra
l'1 d'agost. Alemanya concient de l'aliança entre russos i francesos envia un ultimatum a França que deia
que França es declarès neutral i no intervinguès en la guerra. França s'hi nega i declara la guerra a
Alemanya el 3 d'agiost.
Gran Bretanya intenta que la guerra no es declari i demana una reunió amb totes les parts implicades despres
de l'atemptat de Sarajevo. La imvasió de Bèlgica x part dels alemanys fa que els brità nics demanin la
retirada d'aquestes tropes.
D'entrada els 2 bandols pensaven que la guerra seria breu i que no duraria més de 13 setmanes pero la
realitat era que entre els dos bandols hi havia un empat tècnic, hi havia les mateixes forces militars, aquest
empat allergaria la guerra i només amb el trencament s'acavaria la guerra. Tmb pel seu abast territorial van
fer que hi haguessin molts fronts oberts.
· Fases del conflicte
- Guerra de moviments (1914):
· Front occidental: `'Plà Shleiffen''
· Front Oriental: Rússia.
- Guerra de posisions (1915-16):
· Batalla de Verdún.
· Batalla del Somme.
· Ofensiva Brusilov.
· Batalla de Jutlandia.
- Equilibri (crisis del 1917):
· Iniciatives de pau.
· Bagues i motins.
· Revolució Russa.
· Intervenció dels USA.
- Final de la guerra:
· Tractat de Brest-Litovsk.
· 2ª batalla Somme.
4
· Caiguda alemana.
· Abdicació del Kaiser.
· República del weimar.
· Conseqüències
-Demogrà fiques:
· Morts: 9.272.000
· Imvalits: 65.000.000
· Viudas: 4.250.000
· Orfes: 8.000.000
5