David Ymbernon Xavier Montoriol (13 anys) Hi ha una multitud expectant. Tot el teatre resta en silenci. A poc a poc, s’alça el teló i els actors surten a l’escenari acompanyats de telefèrics en miniatura, un tractor amb un carro ple de joguines, una olla plena de plomes, una peixera, un peix taronja... Tot és blanc i taronja. Sense el blanc i el taronja, les obres d’en David no tindrien sentit. Sense el blanc i el taronja, l’espectacle no tindria argument. L’argument de l’obra són aquests dos colors i el món que es desenvolupa al seu voltant. Els espectacles d’en David Ymbernon són allò que s’anomena abstracte. En obres així és com es demostra l’ingeni, la imaginació, la màgia i l’art que tota representació teatral ha de tenir. Qualsevol que no conegués en David diria que és un projecte arriscat. Els qui el coneixen o han vist les seves obres, saben de sobra que sempre són un èxit. Com, si no, hagués pogut actuar a la fira de Tàrrega, participar en concursos de Lleida i assolir altres fites com aquestes? En David, però, tot i dominar a la perfecció l’àmbit del teatre, es dedica principalment a l’art de la pintura i l’escultura. Un caminet solitari que s’endinsa en un paisatge taronja i monòton. Una mica més enllà, la figura d’un arbre es retalla en el cel blanc, mentre una excavadora transporta amb molta cura un ou amb ales taronges. En David ha arribat a exposar obres com aquestes pertot arreu. Inversemblants barreges de piconadores i excavadores, pilots i cuiners, trens i ous i molts objectes més formen aquell món de taronja que en David ha creat i que moltes persones admiren i valoren. En un estudi és on es descobreix la complexitat d’una obra. Darrere un tractor taronja, minúscul, de joguina, que recorre paisatges blancs hi ha amagada la gran feinada de desmuntarlo peça a peça, pintar-les una a una, reconstruir la màquina i afegir-la a l’obra. Encara porta més feina de fer el mateix amb una locomotora que recorre una llarga via solitària, una via que es perd en la immensitat i complexitat d’un paisatge taronja. I què és el que té de complex un paisatge monocrom? Doncs que els paisatges d’en David no són simplement pinzellades de taronja. En un sol prat, s’hi barregen una gran quantitat de tonalitats diferents amb significats diferents, raons diferents, històries diferents. Però una cosa que queda clara en veure les seves obres és que no té perquè ser el blanc el color de la puresa: també podria ser el taronja. Això cadascú ho interpreta com vol. Potser a en David Ymbernon no li havia passat mai pel cap aquesta idea pintoresca. El que sí que us puc assegurar és que, si algú ha sigut pilot del tractor del Latung La La, no ho oblidarà mai. Hi ha una multitud expectant. Tot el teatre resta en silenci. De sobte, cau el teló. La funció s’ha acabat. Els aplaudiments omplen la sala. Xavier Montoriol ha participat en els següents muntatges d’Ymbernon: Latung La La pilot-cuiner (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, 2002), Conviure amb Latung La La (Galeria H2O, Barcelona 2002), El Tractor amb ales de Latung La La (Barribrossa, Una altra cosa curiosa i fascinant és el seu estudi. És ple de ceres, pinzells, pots de pintura, llapissos, pinces… Us preguntareu què té això d’especial. Qualsevol taller d’un pintor o escultor n’és ple, d’aquests instruments. No endevineu què fa característic l’estudi d’en David? Efectivament: el color taronja. Tot és de color taronja. Fins i tot el peixet que ens mira simpàticament des d’una peixera rodona és taronja. Mercat de les Flors, Barcelona 2003), El Tractor amb ales de Latung La La, el millor cuiner del món (23a Fira del Teatre de Tàrrega, 2003 i Teatre l’Escorxador, finalistes 4t Premi d’Arts Escèniques, Lleida 2003), Les pauses del finalista Latung La La o les oportunitats perdudes (Escena H, Institut del Teatre de Vic, 2004) i Latung La La i el porró de vi blanc (Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2005). David Ymbernon Xavier Montoriol (13 años) Xavier Montoriol (13 years old) Hay una multitud expectante. Todo el teatro permanece en silencio. Muy despacio, se levanta el telón y los actores salen a escena acompañados de teleféricos en miniatura, un tractor con un carro lleno de juguetes, una olla repleta de plumas, una pecera, un pez naranja... Todo es blanco y naranja. Sin el blanco y el naranja, las obras de David no tendrían sentido. Sin el blanco y el naranja, el espectáculo carecería de argumento. El argumento de la obra son estos dos colores y el mundo que se despliega a su alrededor. Los espectáculos de David Ymbernon se inscriben en la categoría de lo abstracto. Es con obras así como se demuestra el ingenio, la imaginación, la magia y el arte que debe poseer toda representación teatral. The crowd is waiting expectantly. The entire theater is silent. Very slowly the curtain rises and the actors come out onto the stage, along with miniature cable cars, a tractor with a trailer full of toys, a pot crammed with feathers, a fish bowl, an orange fish… Everything is white and orange. Without the white and orange, David’s works would be meaningless. Without the white and orange, the performance would lack a plot. The play’s plot consists of these two colors and the world that unfurls around them. David Ymbernon’s plays fall into the category of the abstract. It is works such as this that demonstrate the inventiveness, imagination, magic and art that every theater performance ought to possess. Cualquiera que no conociese a David diría que éste es un proyecto arriesgado. Los que lo conocen, o han visto sus obras, saben muy bien que siempre son un éxito. ¿Cómo si no hubiera podido actuar en la feria de Tàrrega, participar en concursos de Lleida y lograr otros hitos semejantes? Anyone who does not know David would say that this is a hazardous project. Those familiar with him or who have seen his works know full well that they are always a triumph. How else would he have been able to act at the theater fair in Tàrrega, participate in competitions in Lleida or achieve other similar successes? David, sin embargo, pese a dominar a la perfección el ámbito del teatro, se dedica principalmente al arte de la pintura y la escultura. Un caminito solitario que se adentra en un paisaje naranja y monótono. Un poco más lejos, la figura de un árbol recortada sobre el cielo blanco, mientras una excavadora transporta con mucho cuidado un huevo de alas naranja. David ha llegado a exponer obras como éstas en todas las latitudes. Even though David has mastered the realm of the theater to perfection, however, he devotes himself in the main to the art of painting and sculpture. A solitary path that wends its way into an orange, monotonous landscape. Close by, a tree stands out against the white sky, while a digging machine very carefully transports an egg with orange wings. David has shown works such as these all around the world. Unas mezclas inverosímiles de apisonadoras y excavadoras, pilotos y cocineros, trenes, huevos y muchos objetos más conforman ese mundo en naranja que ha creado David, y que numerosas personas admiran y aprecian. Unlikely combinations of road rollers and diggers, drivers and cooks, trains, eggs and numerous other objects make up this world of orange that David has created and that many people appreciate and admire. Otra cosa curiosa y fascinante es su estudio. Está lleno de ceras, pinceles, botes de pintura, lápices, pinzas... Os preguntaréis qué tiene esto de especial. En cualquier taller de pintor o escultor abunda esa clase de herramientas. ¿No adivináis lo que da su carácter al estudio de David? Efectivamente: el color naranja. Todo es de color naranja. Incluso el pececillo que nos mira simpáticamente desde una pecera redonda es naranja. Another curious and fascinating thing is his studio. It is full of bits of wax, brushes, pots of paint, pencils, pegs… You are wondering what is so special about all this. Every painter or sculptor’s studio is jampacked with tools such as these. Can you not guess what it is that gives David’s studio its particular character? You’re right: the color orange. Everything is orange. Even the little fish that peers out at us in a friendly manner from a fish bowl is orange. Es en el estudio donde se descubre la complejidad de una obra. Detrás de un tractor naranja minúsculo, de juguete, que recorre paisajes blancos se oculta la tremenda tarea de desmontarlo pieza por pieza, pintarlas de una en una, reconstruir la máquina e incorporarla a la obra. Supone todavía más trabajo hacer lo mismo con una locomotora que transita por una larga vía solitaria, vía que se pierde en la inmensidad y la complejidad de un paisaje naranja. ¿Y qué tiene de complejo un paisaje monocromo? Pues que los paisajes de David no son simplemente pinceladas de naranja. En un solo prado se entremezcla una gran cantidad de tonalidades diferentes con significados diversos, razones diversas, historias diversas. No obstante, algo que queda claro al ver sus obras es que el blanco no tiene por qué ser el color de la pureza: también podría serlo el naranja. Este punto cada uno lo interpreta como quiere. Quizá a David Ymbernon nunca se le haya pasado por la cabeza una idea tan pintoresca. Lo que sí puedo aseguraros es que, si alguien ha sido piloto del tractor de «Latung La La», jamás lo olvidará. It is in the studio that the complexity of a work is revealed. Hidden behind a tiny toy tractor that makes its way across white landscapes lies the tremendous task of taking it apart, piece by piece, repainting each bit, rebuilding it and incorporating it into the work. It requires even more effort to do the same with a locomotive that travels along a solitary track that disappears into the immensity and complexity of an orange landscape. But what is so complex about a monochrome landscape? Well, David’s landscapes are not simply orange brushstrokes. Combined together in a single meadow is a vast quantity of different shades with diverse meanings, diverse reasons, diverse histories. Nevertheless, when you look at his works, it becomes clear that there is no reason why white should be the color of purity: it could just as easily be orange. We are each of us free to interpret this as we see fit. Perhaps such a picturesque idea has never crossed David Ymbernon’s mind. What I can guarantee you, however, is that if you have ever driven the “Latung La La” tractor, you will never forget it…