Maquetación 1 - Seminario de Mujeres Grandes

30 domingo, 13 DE MARZO de 2016
Levante el mercantil valenciano
Valencia
Figuració d’una
alternativa al túnel
Pérez GaldósGiorgeta.
ESTUDIO SAN JUAN
ARQUITECTURA
Espais públics. Com es convertix un camí en un carrer, i com un carrer pot
esdevenir un espai públic. La nostra ciutat mostra un repertori prou complet de les
diferents formes de viari que han anant evolucionant. En alguns casos, cap arrere.
1
ElCamídeTrànsits,
elprimerby-pass
El primer by-pass de la nostra història urbana es va projectar a finals del segle XIX, un
circuit per a evitar a les mercaderies travessar la ciutat. Hui, la taca d'oli del creixement urbà
ha ultrapassat els seus límits
Ingeniero de Caminos y
profesor de la UPV
nuestras plazas
NuesTras caLLes
com evitar el pagament de la
taxa a les mercaderies a valència
als vehicles que no tenien com a
destinació la capital?... doncs creant el primer by-pass en la història
de la nostra ciutat.
el camí de trànsits fou concebut com un circuit poligonal connectat amb els principals accessos
a la capital, hui amb denominacions diferents (Primat Reig, cardenal Benlloch, Eduard Boscà,
Peris i Valero, giorgeta, Pérez
Galdós, avinguda de campanar,
doctor Peset Aleixandre...). dotze quilòmetres que en el seu moment travessaven l'horta i hui formen part del teixit de la 'gran ciutat'. va ser projectat com a 'camins
de ferro' amb planxes metàl·liques
per als carros.
la història més recent, des dels
anys setanta fins a hui, rau en els
orígens i progressió de la motorització a valència i en totes les operacions de cirurgia dutes a terme
per anar adaptant, passet a passet,
Joan Olmos
VALENCIA
la ciutat a l'automòbil. mentrestant,
el creixement dels barris a un costat i a l'altre de la primitiva carretera,
ha anat aprofundint l'escletxa. i la
densificació en altura, limitant les
possibilitats d'assolellament. no
podem dir, d'altra banda, que l'arquitectura haja contribuït a millorar la situació. als anys 90, un altre
by-pass proporcionava una nova
oportunitat per a desviar el trànsit
de pas, encara que les mesures
mampreses anaren en sentit contrari, afavorint la penetració de més
automòbils a la ciutat, ampliant els
accessos.
Una mena de bastidor
la superfície encerclada pel polígon de trànsits ha constituït una
mena de bastidor per anar teixint
la nova ciutat, encara que hui, els
límits de la ciutat de valència van
molt més enllà. funcionalment,
l'anomenada Àrea metropolitana
és el nou espai urbà a partir del
qual hauríem de planificar el seu
futur.
Un ràpid recorregut pels 12 quilòmetres de trànsits ens mostra
pocavarietatdeformesiunaimatge de ciutat abandonada a la seua
sort. el trànsit resulta l'element
uniformador i aclaparador alhora.
no hi ha cap espai per a respirar,
per a fugir dels impactes, per a generar espais per a la sociabilitat, o
simplement per a caminar. en alguns punts, però, les singularitats
afegixen encara més circumstàncies negatives, com ara el pas superior pel feix de vies al sud, o els
túnels de Peset aleixandre o el de
giorgeta-Pérezgaldós,alqualdediquem un comentari particular.
no cal oblidar tampoc aquells espais impossibles que resulten de
les cruïlles del circuit amb altres
carrers, com ara, per citar només
uns pocs, les de l'avinguda de la
constitució (atenció al regal artístic enmig de la rotonda), carrer de
concaocarrerdeJesús.espaisque
ens recorden altres que ja hem citatenanteriorsreportatges,comla
plaça d'espanya o el Pla del reial,
esplanades d'asfalt amb itineraris
complicats que són un malson per
als vianants.
la nova corporació municipal
nascuda el passat mes de maig
¡FUERA TÚNEL!
TRIBUNA
Miguel San Juan y Manuel San Juan
Arquitectos
os vecinos de Pérez
Galdós – giorgeta, sufren a diario la dolorosa avenida y plantean una alternativa tan directa y sencilla
como justa: la eliminación de
un túnel que separa barrios y
divide a los vecinos, que genera
intensidades de tráfico inasumibles, grados de contaminación excesivos e inexistencia de
espacios verdes y mobiliario
urbano, incompatible con la
vida urbana.
Hemos trasladado la petición
vecinal al papel, dando forma a
través del dibujo a los sueños y
anhelos de muchos vecinos
para resolver el conflicto: aumentando los espacios peatonales a ambos lados, acompañados de zonas verdes y equipamientos públicos, segregan-
L
do el tráfico privado del público. Y reduciendo la velocidad
mediante el desplazamiento
del eje central, limitando el
fondo de perspectiva.
resolvemos cada intersección
dando prioridad al peatón y al
transporte público aprovechando los nuevos cruces para
solucionar las conexiones entre
barrios, además de introducir
el carril bici y el arbolado en la
sección.
en suma, una solución que respeta la circulación peatonal, y
deja espacios para el uso lúdico, dando prioridad a los elementos verdes para la mejora
ambiental del entorno. Una
oportunidad para dar forma a
una nueva valencia, más amable, de una escala más humana.
domingo, 13 DE MARZO de 2016
Levante el mercantil valenciano
31
Valencia
6
1 Plànol de 1925, amb el circuit
de Trànsits (destacat el circuit per
J.O). 2 i 3 Avinguda del Doctor
Peset Aleixandre. 4 i 5 Avinguda Giorgeta Pérez-Galdós. 6
Trànsits anys seixanta, encara
l’Horta. 7 i 8 Barcelona, anys
seixanta i després de la remodelació en 1999.
2
F ARXIU JOAN OLMOS I GOOGLE MAPS
afronta una tasca immensa per
anar corregint — en alguns casos
esborrant— el disseny de l'espai públic heretat del desenrotllisme. les
primeres actuacions que en matèria de mobilitat estan promoventse, alimenten l’esperança que no
siga per massa temps i hauran d'abastar també els nostres barris extramurs. Però mentre la realitat
siga la que és, caldrà insistir a objectar-la. la greu situació financera no hauria de ser un obstacle per
a posar fi a situacions sagnants, deixant a banda, pel moment, operacions de gran alçada i destinant recursos a les actuacions d'escala
menuda, que molts barris reclamen
justament. en alguns casos, les remodelacions es poden fer amb
mesures de baix cost, tirant mà
d'imaginació i bones maneres. en
altres, cal un esforç major.
3
LA CITA
EDUARDO GALEANO
4
Plataforma «Túnel fora»
la proposta de la plataforma «túnel fora» (giorgeta-Pérez galdós)
que ens acompanya, planteja una
opcióambforçacívicaisenyconstructiu que faça que el govern local considere una prioritat començar a tombar eixe «teló d'asfalt», com l'anomena Josep Sancho, i fornir un veritable espai públic on s’abracen els barris que ara
separa.
Hi ha solucions, i aquest cas ens
recorda la transformació duta a
terme a finals del segle passat a la
ciutat de barcelona. Un tram del
que va ser en el seu moment el primer cinturó de ronda de la ciutat
5
TELONS D'ASFALT. EL CAMÍ DE
TRÀNSITS, UN EXEMPLE A
RECONSIDERAR
TRIBUNA
Josep Maria Sancho i Carreres
Arquitecte
mb aquest títol, vaig
publicar l'any 2002 un
article en l'espai del
nostre col·lectiu terra
crítica (Levante-EMV 3/11/ 2002,
www.terracritica.org ) que al llarg
d’aquests anys ha mantingut plena vigència.
valència sembla que es com-
a
7
plau en potenciar tot un entramat de
«vies ràpides», on l'acer en moviment — cotxes—, l'amplada del
viari — carrils—, o la fondària de les
trinxeres — passos inferiors i túnels— conformen barreres insalvables, autèntics «telons d'asfalt»
que trossegen la ciutat.
les inèrcies de l'expansionisme
automobilista ens han conduït a una
inadmissible realitat: veïnat i visitants, comerciants i clientela, es
veuen captius a cada banda de l'artificiosa frontera en què s'ha convertit el carrer que els separa. la velocitat estressant, la càrrega densa,
el soroll, els gasos i la pol·lució per
una banda, les voreres estretes, la
contenció semafòrica, la manca
d'arbrat, d'ombra i bellesa, per altra,
amarguen la vida, remouen mudances i traspassos, tanquen finestres amb doble vidre i aire condicionat, polsegen balconades i terrasses, aclaparen, emmalalteixen i
«Patas arriba. La escuela del
Mundo al revés»
En alguna gran avenida
latinoamericana, alguien espera
para cruzar. Plantado al borde de
la acera, ante la ráfaga incesante de
automóviles, el peatón espera diez
minutos, veinte minutos, una hora.
Entonces vuelve la cabeza y ve que
hay un hombre recostado en la
pared, fumando. Y le pregunta
-Oiga: ¿Cómo hago para pasar al
otro lado?
-No sé. Yo nací en este»
8
comtal -ronda del mig, carrer brasil- es va remodelar amb un projecte premiat l'any 1999 en el marc
del certamen construmat. l'objectiu, la cobertura d'una via ràpida, en trinxera (és a dir, una mena
de túnel descobert) creant un nou
passeig urbà molt acurat i afavorint
noves connexions entre els barris
de Sants i les corts, i en bona part
finançat per la construcció d'un
aparcament per al veïnat en el
subsòl. tot un èxit en el camí de la
reconquesta de l'espai públic.
atropellen als vianants. fins i tot emboten o barren els accessos de les
barriades en tal de no alentir el flux
del riu de cotxes.
Un dels carrers-avinguda més
fronterer, malmés inhumà i lleig de
valència, pot ser siga l'antic camí de
trànsits i, en particular, l'eix giorgeta-Pérez galdós, entre el carrer de
Sant vicent i el riu túria. dels seus
2.100 metres, uns 850 -el 40 % del total!- estan directament afectats pel
tall d'una trinxera-túnel que escamoteja les antigues vies d'entrada i
eixida a madrid. amb 30 metres
d'amplària, desproveït de les frondoses moreres i els esplendorosos
plàtans que presentava cinquanta
anys enrere i atapeït d'edificis de vuit
a onze altures, sols presenta dues
miniexpansions enjardinades, la
de l’antiga estacioneta de Jesús i la
de la central elèctrica de nou moles, assetjada de noves finques, insuficients per a compensar l'elevada densitat dels barris que travessa
i separa com el tall d’un ganivet.
i això és així per la submissió del
seu disseny al domini del vehicle de
pas, que, malgrat el by-pass, la v-30
i l’anell de bulevards, es incentivat
i troba facilitats per a creuar en recte al través de la ciutat consolidada.
Un disseny que descriure’l ja és tot
un disgust i per això, si no volen patir-lo fent unes passejades, els hi recomane confrontar la vista aèria
amb altra via de la mateixa amplària, l’avinguda del regne de valència, modesta i imperfecta, però sensiblement calmada, estancial i verda, de qualitat urbana més que digna. es tracta d’una referència útil per
afermar les aspiracions d’urbanitat
que el veïnat de la zona i el conjunt
de la ciutadania, també beneficiari de la reconversió verda d’aquest
eix, tenen dret a aconseguir. no es
tracta de fixar una imatge que condicione cap disseny de futur, sinó
d’obrir els ulls: aquesta reconversió
és possible i cal que siga radical.