DSCV 99/VI de data 27.07.2005

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Número 99
DIARIO DE SESIONES
VI Legislatura
Any 2005
Sessió plenària
realitzada el dia 27 de juliol de 2005
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Julio de España Moya
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 54 minuts)
Debat i votació del dictamen de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les institucions de la Generalitat
sobre la Proposició de llei de reforma de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de creació del Consell Jurídic Consultiu de
la Comunitat Valenciana (BOCV núm. 124). Pàgina 3.553
Intervenció del diputat Vicent Sarriá i Morell, que presenta el Dictamen de la Comissió, i dels diputats i les diputades Joan
Antoni Oltra i Soler (GP Esquerra Unida-Els Verds- Esquerra Valenciana: Entesa), Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular),
Josefa Andrés Barea (GP Socialista) i Antoni Such i Botella (GP Socialista)
Resultat de la votació: s’aprova per 76 a favor i 6 en contra.
(S’alça la sessió a les 12 hores i 32 minuts)
Pàgina 3.552
27/07/2005
Número 99
Número 99
27/07/2005
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 27 de juliol
de 2005. Comença la sessió a les 10 hores i 54 minuts.
Presideix el Molt Excel·lent President Senyor Julio de
España Moya. Sessió plenària número 57.
El senyor president:
Bon dia.
Il·lustres diputades, il·lustres diputats.
Punto único del orden del día: debate y votación del
Dictamen de la Comisión de Coordinación, Organización y
Régimen de las Instituciones de la Generalitat sobre la
Proposición de ley de reforma de la Ley 10/1994, de 19 de
diciembre, de creación del Consell Jurídic Consultiu de la
Comunitat Valenciana, Boletín Oficial de las Cortes
Valencianas, número 124.
Tiene la palabra, para presentación del Dictamen de la
comisión, el ilustre diputado señor Sarriá, secretario de la
comisión.
El senyor Sarriá i Morell:
Senyor president.
Il·lustres senyores i senyors diputats i diputades.
Em correspon, com a secretari de la Comissió de
Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la
Generalitat, i per acord unànime d’esta, realitzar la presentació del Dictamen de la Proposició de llei de reforma de la
Llei 10/1994, de 19 de desembre, de creació del Consell
Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
Esta proposició de llei va ser presentada en les Corts
Valencianes el dia 24 de juny de l’any en curs, pel Grup
Parlamentari Popular i el Grup Parlamentari Socialista conjuntament.
La proposició de llei va ser tramitada per la Mesa de la
cambra en la seua reunió realitzada el dia 28 de juny, procedint-se a comunicar al Consell i a publicar-la en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes, d’1 de juliol de 2005.
La Junta de Síndics, en la seua reunió realitzada el dia
28 de juny, va aprovar el calendari específic per a la tramitació d’esta llei, que conclourà en el dia d’avui.
El Consell va remetre a les Corts Valencianes el seu criteri favorable a la presa en consideració de la proposició de
llei l’1 de juliol, ordenant la Mesa de les Corts Valencianes,
eixe mateix dia, la seua publicació.
La presa en consideració de la Proposició de llei de
reforma de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de creació
del Consell Jurídic Consultiu, va ser realitzada pel Ple de les
Corts Valencianes en la seua sessió realitzada el dia 6 de
juliol. En la mateixa data, la Mesa de les Corts Valencianes
va ordenar la seua tramitació per la Comissió de
Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la
Generalitat, obrint-se el termini per a la presentació d’esmenes, que va concloure el passat dia 15 de juliol.
A esta proposició de llei es van presentar un total de 42
esmenes parcials: 17 presentades conjuntament pel Grup
Parlamentari Popular i el Grup Parlamentari Socialista, i 25
pel Grup d’Esquerra Unida-Els Verds-E. Valenciana-Entesa.
La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat va procedir a la recepció
d’esmenes i al nomenament de la Ponència el passat dia 18
de juliol de 2005, sent publicat el nomenament de la
Ponència i l’Informe emés per esta el dia 20 de juliol.
La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions es va reunir el passat dia 21 de juliol per
Pàgina 3.553
aprovar el Dictamen que avui presente davant les seues senyories. Durant la seua discussió es van aprovar un total de
quinze esmenes, subscrites pels grups parlamentaris
Popular i Socialista, i una esmena transaccional que va comportar la retirada de les esmenes de l’1 i la 35. Queden, per
tant, per al debat en el ple un total de 25 esmenes presentades pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-E.
Valenciana: Entesa.
Espere que en el debat de hui les posicions dels distints
grups parlamentaris s’aproximen tal i com ens va vindre
anunciat en el debat que es va desenvolupar a la comissió,
fent possible que la llei tinga el màxim consens possible.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Sarriá.
A continuación, pasamos al debate de los grupos de
enmiendas presentadas. El primer bloque de enmiendas
corresponde a las enmiendas que van de la número 2 a la
número 12.
Tiene la palabra, para su defensa, el ilustrísimo señor
diputado, señor Oltra, del Grupo Parlamentario Entesa.
El senyor Oltra i Soler:
Bon dia.
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Anem a defensar aquest primer bloc d’esmenes d’aquesta reforma de la Llei del Consell Jurídic Consultiu.
Nosaltres el que és, diguem, l’eix central de la reforma,
que seria el tema de la modificació del sistema d’elecció,
estem absolutament d’acord, fins i tot votàrem l’article, a
pesar que teníem alguna altra referència sobre aquest. Però,
evidentment, bé, circumstàncies d’obrir el meló de la llei
han fet que tinguem l’oportunitat d’intentar corregir determinades qüestions que en el seu moment es van incorporar,
unes més recentment, altres fa més temps, i que considerem,
bé, que ja que està oberta eixa porta, que caldria intentar
corregir-les.
Aleshores, ara mateix hem assistit al debat de la reforma
del nostre Estatut, i en eixe sentit això ha permés reobrir un
tema que no estava ben resolt en el seu moment, estava ben
tancat.
Se’ns ha dit per part del representant del Partit Popular
que això significava reobrir ferides, ferides que algú ens
havia fet a nosaltres. Eh! No la gent que feia eixa acusació
precisament era la que tenia les ferides. Les ferides les teníem els altres. I eixes ferides no estaven curades ni estaven
cicatritzades, estaven ahí tapades d’alguna manera. Eixe
debat ha permés recuperar part de la simbologia, part de la
denominació, part de la nostra pròpia història que en el seu
moment va estar aprovada per aquestes Corts i que va estar
canviada en altre lloc. Jo no sé què passara en esta ocasió,
en eixe altre lloc, també és possible que a la millor s’introduïsquen alguns canvis. Però això ens ha permés que en
eixe debat nosaltres introduírem temes com la denominació
de la nostra Comunitat, que pensem que no té cap justificació que a estes altures encara estiga d’alguna manera quasi
prohibida... o quasi no, inclús per part de vostés prohibida,
perquè estan bloquejant iniciatives en aquestes Corts.
Per tant, hem fet una sèrie d’esmenes, de manera que on
vostés continuen posant allò de “Comunitat Valenciana”,
nosaltres volem recuperar el nom històric, el nom que va
estar en el seu moment votat inicialment pel de “País
Pàgina 3.554
27/07/2005
Valencià”. “Comunitat Valenciana” fins fa quatre dies mai
no havia estat votat pels representants del poble valencià.
En tot cas, és un nom que algú a Madrid es va inventar i és
el que es va adjudicar. Pensem que, ja que s’ha obert eixa
possibilitat, caldria insistir en eixe tema.
Després vostés, igual que han fet també en el tema de
l’Estatut, han introduït una sèrie de conceptes nous o d’ortografia nova, diria jo, no, això de posar els articles en
majúscula, no, que jo, en principi dic, ha de ser a la millor
algun error, no; però pareix que no, que és una voluntat deliberada el que ha hagut ahí.
Nosaltres això creem que perjudica, fins i tot perjudica a
la pròpia redacció del text legal. Per tant, el que hem fet és
una sèrie d’esmenes intentant corregir això, intentant tornar
a un llenguatge normal, normalitzat, en el sentit de no legalitzar irregularitats ortogràfiques. Una o dos pot passar com
un defecte, com una distracció, que això a tot el món... no hi
ha ningú lliure d’això; però d’ahí que s’oficialitze, com
pareix que fan vostés, em pareix una verdadera barbaritat. I
no valen arguments com es van dir ahí, que això significava
alçar la categoria, perquè... això és que no té ni peus ni cap.
O siga “La Generalitat” ha d’anar en majúscula, però, lògicament, l’article que va davant no té cap sentit en eixe tema.
Després hi ha alguna referència a alguna cosa que
també trobem no justificat en aquesta reforma. Esta reforma modifica una llei de l’any 1994, una llei de l’any 1994
que en el seu moment va incorporar una sèrie de mesures
que em pareixen interessants, no, que era eliminar qualsevol discriminació sexista del llenguatge. Això en l’any
1994. I això ens pareix positiu. El que no ens pareix en
absolut justificat és que ara, en el 2005, onze anys darrere
d’això, i se suposa que hem avançat i que no hem retrocedit, doncs la proposta que ve consensuada pels dos partits
majoritaris, Partit Socialista i Partit Popular, vinga introduint conceptes de discriminació sexista en el llenguatge de
la llei. A això no trobem cap justificació. Hem anat a presentar esmenes puntuals en alguns casos, per a demostrar
exemples d’on està eixa discriminació, per exemple el tema
de... bé, del President de la Generalitat. Pareix que vostés
han descartat que puga haver el dia de demà ací una
Presidenta de la Generalitat o, inclús, coses més difícils.
Estan descartant fins i tot l’existència de conselleres, eh,
perquè ja no és una cosa que ha de vindre, sinó que ja està.
Una cosa que jo crec que no ajuda en absolut a eixa idea de
modernització, d’actualització, de posar al dia la normativa
que es ve aprovant ací.
I després, hi ha també una referència que ens pareix preocupant, i que ja en el debat de l’Estatut d’Autonomia va
aparéixer en tota la seua, digam, dimensió. I és el tema de
la gent que diu de no reobrir ferides, doncs són uns especialistes, eh!, en fer justament el contrari. O siga, el tema
del valencià és un tema que no està, no ha estat ben resolt
en el nostre Estatut per imposicions de fora, per imposicions de castellans, per imposicions a voltes de valencians
que solament parlen castellà. I no ha estat ben resolt. Però
és que resulta que en el nou Estatut, el nou hipotètic estatut, perquè encara està sense aprovar per part de Madrid,
doncs resulta que la qüestió no s’aclarix, sinó que probablement s’empitjora.
De manera que una xicoteta referència que es feia en
aquell Estatut al tema que el valencià era un idioma, qüestió que xocava frontalment en la decisió que per part de
qualsevol organisme científic, universitari, lingüístic, etcètera, etcètera, qüestiona, perquè això no pot ser així. Jo sé
que això... hi haurà molta gent que li agradaria, que el valencià tinguera eixa consideració d’idioma, inclús hi haurà
Número 99
molta gent que li agradaria que es poguera dir que fins i tot
el castellà inclús depén... o siga, ve del valencià, i que quasi
és l’única llengua autèntica del món, del món mundial. Però
és que les coses són com són. I no és cap delicte reconéixer
que hi ha un tronc comú, culturalment parlant, que hi ha una
llengua comuna que té tota una sèrie de variants en diferents
territoris de l’antic Regne d’Aragó, i que això no passa res,
i que això ha sigut sempre aixina i serà, per molt que vostés
s’obstinen en intentar canviar la història i la realitat mitjançant aprovació de lleis, que jo crec que patinen estrepitosament en eixa matèria.
En aquesta reforma de l’Estatut es va a introduir, ja en
un pla molt més generós, moltes referències que el valencià
és un idioma. Però és que inclús en esta llei que estem discutint també han aprofitat per a continuar obrint ferides. I
vostés saben... A mi el que m’estranya és... O siga, no m’estranya que per part del Grup Parlamentari Popular se seguisca eixa política. El que m’estranya i no comprenc és què fa
el Grup Parlamentari Socialista contribuint a obrir ferides,
eh, i contribuint a recolzar posicionaments a voltes secessionistes en el tema de la llengua, i en este cas del Consell
Jurídic Consultiu, que és que a més no té cap justificació.
Però, què fan vostés en un tema tan puntual de la reforma
d’una llei tan puntual, com és la del Consell Jurídic
Consultiu? Aprofitar eixa reforma per a tornar a ficar el
ditet, eh, tornar a ficar el ditet que el valencià és un idioma.
I això ho han posat. I no ha sigut una equivocació. Ho han
posat deliberadament. Nosaltres volem denunciar això perquè considerem que no està en absolut justificat.
En altres punts de la pròpia reforma que estem discutint
figura el tema... el castellà, el valencià, sense res més, sense
res més. Però, per favor, no contribuïsquen... Sé que això
segurament serà clamar en el desert, perquè he pogut comprovar que la..., vaja, la... la... ja no la pinça, açò ja és una
tenalla, Psoe-PP, en este tema de blocs de lleis que vénen a
reformar-se amb motiu del tema de l’Estatut, vénen en
molta força. Pareix ser que no hi ha cap espai per a la dissidència, cap espai per a diferenciar un grup parlamentari de
l’altre. I que, per tant, s’ha de fer, en conjunt, el que els dos
vulguen, i especialment el que el Grup Parlamentari Popular
vulga.
Jo crec que en este cas, la veritat, anem no solament a
perdre una oportunitat d’intentar millorar les coses, sinó que
estem guanyant una oportunitat d’empitjorar-les.
Jo vull cridar ací als dos grups, però precisament al Grup
Parlamentari Socialista, perquè fins ara hem coincidit en
alguns aspectes en este tema, i jo crec que és delicat que se
n’isquen d’eixa via, que fins ara jo crec que era l’encertada,
la que tots defeníem, i que jo crec que no és correcte que
se’n passen a l’altre costat, perquè l’altre costat els du on
ens du.
Per tant, estes són el primer bloc d’esmenes que fan
referència a eixes onze esmenes que hem presentat, que
fonamentalment el que tractaven era de polir, millorar el
llenguatge que s’està utilitzant, recuperar determinades senyes d’identitat per a nosaltres i per a molta més gent, i no
contribuir a eixa... diguem... a eixe aprofundir eixa divisió,
que jo crec que és, d’alguna manera, el que s’ha pretés
sibil·linament en alguns dels articles que estem discutint en
aquestos moments.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Para turno en contra, tiene la palabra primero el ilustre
Número 99
27/07/2005
diputado señor Ovejero, del Grupo Popular.
El senyor Ovejero Adelantado:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor Oltra, antes de comenzar este debate de hoy, quisiera expresarle que es una lástima que no llegáramos a un
acuerdo en comisión, a través del consenso o de retirada por
parte de sus enmiendas que ha mantenido vivas para este
pleno.
Y por dos motivos principales, aunque sean de tipo
anecdótico. El primero, porque de nuevo, mañana, los
medios de comunicación empezarán las crónicas de este
debate, las encabezarán como ya lo hicieron en el pasado
debate: “Tras un plúmbeo debate”. Y el segundo, porque si
usted en comisión ya denominó a la mayoría de sus enmiendas como “chuminades”, palabras textuales entre comillas;
hoy podríamos habernos evitado minutos de un debate que
quizá sea absurdo. No obstante, intentaré en nombre de mi
grupo reiterar con concreción los argumentos, que en comisión ya le deberían haber bastado para retirado la mayoría
de ellas.
Las enmiendas a los artículos primero y segundo pretende, como usted bien indica, modificar la denominación de
nuestra comunidad, utilizando otra distinta a la que figura
en el artículo primero de nuestro Estatuto de Autonomía.
Estas enmiendas son contrarias al Estatuto de Autonomía de
la Comunidad Valenciana; contrarias al Estatuto en vigor, y
contraria también a la proposición de ley de las Cortes
Valencianas, de la ley orgánica de reforma de nuestro estatuto. Insisten ustedes en querer abrir, como usted indica, “la
guerra de Valencia”, afortunadamente cicatrizada, retomando un debate obsoleto y superado que pretende, después de
veintitrés años, que nuestra comunidad se llame de forma
distinta a como se llama.
Las enmiendas a los artículos tercero y cuarto pretenden
ignorar algo que para ustedes es evidente, y que no tiene
discusión en este foro. Y no es otro que el contenido del artículo 20 de la Proposición de ley de reforma del Estatuto,
que especifica claramente que el conjunto de instituciones
de autogobierno de la Comunidad Valenciana constituyen
La Generalitat, así como consta en la ley. No son Generalitat
a secas. El conjunto de instituciones son La Generalitat. Y
por ello queremos, sin error alguno, que cuando se nombre
a dicha institución de instituciones se diga La Generalitat
con mayúscula, La, y no Generalitat a secas o con el la en
minúscula como usted pretende. Ese ha sido uno de los puntos de encuentro en el espíritu de la reforma y usted lo sabe
perfectamente. Así reza en lo que será sin duda alguna el
nuevo Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.
En las enmiendas correspondientes al artículo quinto,
sexto, séptimo y octavo, ya sabe que hemos transaccionado
la que se refería en este bloque de enmiendas al lenguaje
sexista. Por lo tanto, la 7, luego la firmaremos para aprobarla. Pero correspondiente a las otras, a la 6, 8, 9, 10, 11 y
12, ya le indiqué que las expresiones que las denominan son
las reconocidas por la Academia Valenciana de la Lengua,
que es como usted debe o debería saber la institución de la
Generalitat que marca las normas del idioma valenciano.
Además, si no, le invito a utilizar el corrector Salt 3 y
podrá comprobar que tengo razón. Por lo tanto, esas enmiendas por parte del Grupo Popular van a ser rechazadas, a
excepción de la 7, que es la que hemos transaccionado.
Muchas gracias.
El senyor president:
Pàgina 3.555
Muchas gracias, señor Ovejero.
Y ahora tiene la palabra, para completar el turno en contra, la ilustre diputada señora Andrés, del Grupo
Parlamentario Socialista.
La senyora Andrés Barea:
Izquierda Unida ha presentado un total de once enmiendas que afectan del artículo uno al artículo seis del anteproyecto de ley del Consejo Jurídico Consultivo, que yo le
planteaba el otro día al señor Oltra que tenían un carácter
político. Son la referencia a una línea política, y así se lo
reconocemos, que Izquierda Unida presenta, como es el
concepto de definición de País Valenciano.
Para nosotros, para algunos, para algunos, el concepto
de País Valenciano es un valor y es un sentimiento. Pero la
definición de País Valenciano reza en un montón de organizaciones; por concretarle, usted el otro día hacía referencia
a que, por ejemplo, sindicatos que se definen o terminan sus
siglas con la definición País Valenciano, y mi propio partido y su propio partido.
Pero hoy estamos aquí ante el proyecto de ley del
Consejo Jurídico Consultivo, que es el mayor órgano consultivo en materia de asesoramiento jurídico. No podemos
reabrir un debate nuevamente en una ley que se está planteando como el mayor órgano de consejo para la propia administración. Es un órgano institucional, y tenemos que reformarlo dentro de las denominaciones que son admitidas por
nuestro Estatuto, y por el Estatuto que hace pocos días fue
aprobado en estas Cortes. No podemos por menos recoger
en esta ley lo que marca los conceptos institucionales y la
propia academia de la lengua.
Respecto a las clasificaciones numéricas que se han
venido utilizando en este anteproyecto, como por ejemplo
“cinc” o “cinqué”, usted planteaba el otro día en la comisión
que había que utilizar un lenguaje más académico. Que ya
estamos hablando de leyes y por lo tanto requería mayor
nivel. Y es cierto, pero también es cierto que la Academia
Valenciana de la Lengua es la entidad que marca la norma.
Ya sé que me va a decir, como me dijo el otro día, que la
Academia Valenciana de la Lengua tiene disfunciones, y
que algunas veces tiene presiones. Es cierto. Pero mire, la
Academia Valenciana de la Lengua es el organismo de regulación de nuestra lengua hoy por hoy, y sus normas debemos
de ajustarnos a ella.
En la misma dinámica son una fricción que podría plantear el concepto de idioma valenciano. Yo sé que el tema es
un tema polémico. Es un tema de diferenciar el concepto académico del concepto político. Creo que se ha hecho una definición de idioma valenciano en el concepto político del reconocimiento a una propia comunidad o a un propio territorio.
En cuanto a la utilización de las mayúsculas, como usted
ha dicho. Ha dicho que era una falta ortográfica. Nosotros
conocemos la ortografía. Pero es cierto también que cuando
se dice La Generalitat es un concepto único de reconocimiento de lo que es la propia institución.
Y por último el tema del lenguaje sexista. Sabe usted
que yo el otro día me comprometí en la comisión a intentar
revisar el lenguaje sexista de todo el texto. Que hay enmiendas que van a ser aceptadas. Y hay enmiendas que usted,
pues un poco rechaza porque contienen elementos también
que son de importancia para su propio partido.
Por lo tanto, lo que nosotros pediríamos es mayor aproximación para salvar un elemento fundamental, que es el
tema del lenguaje sexista y separar una cuestión de la otra.
Nosotros reconocemos sus posiciones, pero le pedimos más
Pàgina 3.556
27/07/2005
aproximación porque creemos que debemos de mirar hacia
el futuro y creemos que debemos avanzar en este sentido.
Por lo tanto, nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Andrés.
Tiene, para el turno de réplica, la palabra el señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
Nosaltres ja ho vam dir en el principi del debat. Estem
disposats a acostar-mos, a aproximar-mos en vostés tot el
que vulguen, però no a estavellar-mos. No a estavellar-mos.
Férem un esforç en la comissió en aprovar gran part de les
esmenes, perquè eren esmenes del tipus que abans el senyor
Ovejero havia fet referència. Esmenes de les presentades
per vostés. No se’ns va aprovar cap a nosaltres. Nosaltres
vam aprovar gran part de les de vostés.
Se van utilitzar en eixa comissió una sèrie d’arguments
absolutament peregrins o de “chuminades” com jo vaig dir
allí. Que tal és així, que vosté ara mateixa, en esta mateixa
sessió, haurà de tragar-se part dels seus arguments. O siga,
que al final, diga’m, la raó un poc acaba guanyant en alguns
aspectes. Perquè és que se van dir coses insòlites allí, insòlites. Que jo crec que no tocava. I ara mateixa m’imagine
que acabaran rectificant-se perquè és el que calia fer.
I és una llàstima, és una llàstima que no se faça així en
altres coses també. Perquè nosaltres, en presentar eixes
esmenes, lògicament hi ha un paquet d’esmenes que fan
referències a qüestions polítiques, que nosaltres a l’igual
que defensàrem en la comissió volem defensar ací.
Nosaltres reivindiquem el dret a utilitzar eixa terminologia
i a dir que no està prohibit.
O siga, jo sé que vostés és el que volen. Sé què és el que
vostés han aprovat. Però també sé que no és il·legal, i que jo
lluitaré en totes les armes de l’estat de dret, per a evitar que
vostés il·legalitzen el terme “País Valencià”.
Si no el volen utilitzar, val. Si volen posar-lo en qualsevol paper que se’ls ocòrrega, val. Però que a la gent que
continuem creient en això, que volem respectar eixa part de
la nostra història, no ens ho prohibisquen, perquè ahí no
anem a entrar, ahí anem a lluitar, i tenim armes legals per a
lluitar.
Per tant, estem defensant estrictament un tema absolutament polític. Però que està absolutament vigent perquè està
en l’Estatut que estava, i per tant això va a continuar estant,
i inclús forma part del propi Estatut i per tant no se pot
il·legalitzar. I ara era un moment d’haver clarificat eixa
qüestió. S’ha deixat de tal manera en eixa nebulosa que al
final els únics beneficiats tornen a ser vostés. Tornen les
ferides a ser d’una part de la societat valenciana sols. De
l’esquerra, del sector nacionalista. Som nosaltres els qui
posem les ferides no els qui les fem. I això s’ha de tindre
molt en compte.
Després es parla ahí, en eixa idea nova que van inventar
vostés en el tema de l’Estatut de la famosa majúscula. És
que això, jo no sé, vaja, si ja no dic que vagen a preguntarli, digam a la gent que està en les institucions acadèmiques,
tal. Pregunten-li als seus xiquets o xiquetes. Ja ho dic, als
seus fills o filles pregunten-li si és correcte que eixa La figure en majúscula. I li dirà que no.
Però és que si vostés saben més que ells, si saben més
que tot el món, doncs ja que ho fan ja haurien de fer-ho per
a tot. Perquè, per exemple, com se pot posar a La
Número 99
Generalitat Valenciana, La, en majúscula, i la Comunitat
Valenciana, que se suposa que deu ser encara més important. Perquè ja no comprén solament La Generalitat, comprén tota la gent que viu i treballa ací. Eixa va en minúscula, no?
Però vostés s’han donat compte que ahí sí que estan
inventant-se un nou idioma, però no el valencià, sinó inclús
el castellà. O siga, ja me pareix un poquet fort que s’utilitze
majories absolutes super sobrades, en aquest pacte Psoe-PP,
per a inclús anar introduint modificacions, inclús en la pròpia terminologia morfologia de les diferents llengües, tant el
castellà com el valencià. Això em pareix perillós.
Després la defensa que s’ha fet de l’idioma. Bo, això és
que com no té defensa s’haurà que recórrer segurament al
que vostés han fet ací. Nosaltres creguem que això no té cap
justificació. Jo entenc que vostés tinguen... entenc que vostés –una part, l’altra part no l’entenc–, tinga una certa fòbia
a tot el que ve de Catalunya, etcètera, etcètera; val, val.
L’altra part no sé, no sé eixe canvi a què es deu, que ha
tingut ja la primera mostra en el tema de l’Estatut i està
tenint-la en aquest. O siga, de buscar elements no d’unió o
de coordinació o de lligam comú, sinó punts buscats deliberadament, punts que puguen separar-mos. És buscar la diferència i si no se troba, inventar-la. I a més que conste per a
què tot el món la sàpia. I la sàpia com? Legalitzant termes
que, bo, no tenen cap suport.
I jo, allò del tema de... ho diga l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua o no ho diga. Perquè a més l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua al final també és producte dels dos
partits que avui estan presentant aquesta proposta. Ja no sé
si dels dos grups o de part dels dos grups, perquè clar, sé que
hi ha una part que haguera volgut liquidar a l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Inclús ha hagut declaracions molt
fortes en eixe sentit per gent que no es troba molt lluny d’on
estem nosaltres.
O siga, que... Ara, el que no trobe en cap moment justificat és el tema del llenguatge sexista, que se puga continuar
aprovant una llei que sí que va a corregir-se en alguna de les
qüestions que nosaltres hem dit. En altres no, perquè clar,
corregir això significava altre tipus de coses. Però se va fer
un esforç per part de la diputada Pepa Andrés i el que està
xarrant en este moment, de buscar tot allò que estava on se
trobaven exactament eixos punts de diferència.
S’haguera pogut arribar a una transaccional perfectament. Jo estava convençut que quan vam estar treballant…
El senyor president:
Señor Oltra…
El senyor Oltra i Soler:
…el tema, anàvem a fer-ho. No trobe justificació perquè
això, això, que pareix simple, pareix fàcil, també estiga bloquejat.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Señor Ovejero, por favor, tiene el uso de la palabra.
El senyor Ovejero Adelantado:
Gracias, señor presidente.
Señor Oltra.
Número 99
27/07/2005
No nos engañemos, en este bloque lo más importante
para ustedes es el intento de modificar la denominación de
nuestra comunidad aprovechando las circunstancias.
Decidieron autoexcluirse del consenso de la reforma de
l’Estatut. Tiempo tuvieron para participar en ese foro de
debate en el que se convirtieron durante meses estas Cortes,
para intentar su pretensión, la que usted tanto reclama. Pero
decidieron autoexcluirse. Y ahora, por lo oído, su estrategia
va a ser continuar, siempre que la ocasión lo permita, mantener ese debate obsoleto y superado. Acepten que hoy por
hoy sus tesis no son las que aprueban la mayoría de los
valencianos.
En comisión, quiero recordar, usted vaticinó el apocalipsis cuando en esta comunidad gobierne la izquierda por el
tema del idioma. Lo dijo, figura.
Señor Oltra, la derecha que usted demoniza, para mí
centroderecha, ha dado muestras de saber consensuar y
reformar un estatuto. Nos hemos dado los representantes de
la gran mayoría de valencianos una nueva Carta Magna, en
una negociación de la que ustedes, los de Izquierda UnidaEntesa, se retiraron. Los dos grupos restantes ganamos y
perdimos en nuestras pretensiones, pero ese acuerdo perdurará al menos otros veintitrés años, en el que las alternancias
en el gobierno sucederán –en eso sí que acierto.
Mire, señor Oltra, hemos legislado con proyección de
futuro, y ambos partidos, con opción a gobernar, sabemos y
creemos que el hombre es libre si solo tiene que obedecer a
las leyes y no a las personas. Es la gran diferencia entre mi
grupo y el suyo.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ovejero.
Tiene la palabra, señora Andrés.
La senyora Andrés Barea:
Bueno, vamos a ver. Señor Oltra, no queremos estrellarles. Desde luego, no queremos crear grandes problemas,
muy al contrario.
Y vamos a empezar haciendo un repaso por lo último
que usted ha dicho, por el tema del carácter sexista. Usted
sabe que nosotros repasamos y que hay algunas cosas que
quizá a mí me hubiera gustado, personalmente, que hubieran figurado algunas definiciones concretas. Pero también
es cierto que usted, por ejemplo, una enmienda no quiere
retirarla porque no solamente contiene el carácter sexista,
sino que además hay otra cosa que usted tampoco quiere
perder, con lo cual condiciona el carácter sexista al resto del
contenido de la propia enmienda.
En cuanto a la utilización vulgar del valenciano, como
de alguna manera usted definió en la comisión, decirle que
la Academia Valenciana de la Lengua es una institución que
tiene por función determinar y elaborar, en su caso, la normativa lingüística del idioma valenciano. Y eso lo dice la
definición, el punto 1 de la definición de lo que es la
Academia Valenciana de la Lengua. Así como velar por el
valenciano partiendo de la tradición lexicográfica, literaria
y la realidad lingüística. La Academia Valenciana de la
Lengua está compuesta por 21 académicos, elegidos por
mayoría de estas Cortes. De los 21 académicos, ninguno de
ellos, más allá de las discrepancias propias de la aplicación
de la normativa, ninguno dice que no a los acuerdos o dictámenes que salen de la Academia, aunque salgan con algún
voto particular en alguna cosa concreta. Ninguno, ninguno,
Pàgina 3.557
ha renegado de la propia institución. Y es, por lo tanto, la
Academia la que regula, la que regula lo que sería la construcción de nuestro propio idioma y la regulación.
En cuanto al tema de País Valenciano. Mire, señor Oltra,
desde luego, no quisiéramos introducir términos que no, que
no son, desde luego, discrepantes e ilegales, pero, desde
luego –usted lo ha dicho–, han pasado veintitrés años, nosotros no queremos volver a reabrir ese tema. Ha hablado de
heridas y ha hablado de ganadores, como habló en la comisión. ¿Heridas? Todos –le dije el otro día–, unos más que
otros. Ya lo dice el dicho: “Quien más puso, más perdió”.
Pero nosotros queremos mirar hacia delante, desde luego. Y
le digo que los ciudadanos no nos perdonarían que continuáramos con reivindicaciones que nos atascan y no miran
al futuro. Valores de convivencia y de tolerancia nos piden
los ciudadanos ahí fuera. Yo creo que con los hechos ocurridos estos días, desde luego, cada vez son más patentes.
Y, por lo tanto, consideramos que se tendría que hacer
una visión bastante más general y bastante más productiva
para sacar adelante una entidad que va a formar parte de lo
que sería el consejo de la propia administración.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Andrés.
A continuación, vamos a proceder a las votaciones.
Se ha presentado, firmada por los tres síndics, una
enmienda transaccional, que dice: “En el artículo quinto,
donde dice: Presidente de la Generalitat, debe decir:
Presidente o Presidenta de la Generalitat”. Vamos a proceder a votar la enmienda transaccional. Comienza la votación. Resultado de la votación: 81 votos a favor, ningún
voto en contra.
Y ahora, si no me dicen nada ustedes en sentido contrario, votamos conjuntamente de la 2 a la 12, quitando lógicamente la 7, que ha sido transaccionada. Comienza la votación. Resultado de la votación: 6 votos a favor, 76 votos en
contra.
Pasamos a votar los artículos, del primero al octavo, si
no me dicen nada ustedes en sentido contrario. Señor Oltra,
por favor.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies.
Demanaríem votació del primer al quart.
El senyor president:
¿Inclusive? ¿Inclusive?
El senyor Oltra i Soler:
Sí, sí.
El senyor president:
Y luego del quinto al octavo.
El senyor Oltra i Soler:
El cinqué per separat. El sisé, seté…. l’altre, huité, és
huite… No. Eixos dos. El sisé i el seté també en altre bloc.
(Remors) Ja l’he embolicat. (Remors)
Pàgina 3.558
27/07/2005
El senyor president:
Perdón, señor Oltra. A ver si este presidente le ha entiendo bien. Perdón. No hablemos todos juntos…
El senyor Oltra i Soler:
Es que no hablamos el mismo idioma.
El senyor president:
Quinto por separado. (Remors) El sexto y el séptimo
juntos, y el octavo por separado.
El senyor Oltra i Soler:
Exacte.
El senyor president:
Lo ve como hablamos el mismo idioma. (Rialles)
Pues votamos del primero al cuarto, por favor.
Comienza la votación. Votos a favor, 76; votos en contra, 6.
Y ahora vamos a votar el artículo quinto. Comienza la
votación. Resultado de la votación: a favor, 82; en contra,
ninguno.
Y ahora votamos el sexto y el séptimo. Comienza la
votación. Votos a favor, 75; votos en contra, 6.
Y ahora votamos el artículo ocho. Comienza la votación.
Votos a favor, 76; en contra, ninguno; 6 abstenciones.
A continuación vamos a entrar en el debate del siguiente bloque de enmiendas, que corresponden a las número 13,
14, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 26, 28, 29, 38, 41 y 42.
Tiene la palabra, para el turno a favor, el señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Bé, en aquest bloc entrem un poquet més a fons en altres
qüestions. I realment –ja ho vam dir en el seu moment– no
acabem de trobar tampoc justificació de per què, a pesar de
figurar en la llei, s’ha fet costar en la reforma, una reforma
que en principi no deuria haver afectat a aquesta matèria. En
posar-la vostés en el text de la modificació, lògicament han
sigut vostés en este cas els que han obert eixe meló que
abans féem referència.
I estem parlant en concret del fet que es va produir –ja
fa d’això tres anys– quan en altra mostra també d’eixa
pinça, que té una certa continuïtat, Psoe-PP, van arribar vostés a un pacte, a una llei per la qual els expresidents de la
Generalitat se’ls destinava a allò que vulgarment se sol dir
un retiro dorado, que en alguna ocasió nosaltres hem comparat amb els maharajà de l’Índia, però que probablement
els del maharajà de l’Índia es quedaria curt en estos
moments.
Llavors, es va pactar aquella llei famosa d’expresidents,
amb caràcter vitalici i amb una sèrie de prebendes que no
vénen al cas. Després, la mateixa contestació, no ja nostra
sinó d’altra gent, obligà a modificar d’alguna manera i,
digam, eixe xollo es va reduir a quinze anys solament.
Això, per a nosaltres contaminava absolutament el
Consell Jurídic Consultiu. Pensem que no es deu buscar
eixa solució. Hi haurien altres solucions, sense arribar a
eixes situacions de tanta discriminació i tant de luxe, com
existixen també en altres comunitats autònomes, que ahí…
no tindrem temps, però tenim una diversitat tan gran de
supòsits per a parlar de com estan els expresidents de comu-
Número 99
nitats autònomes en altres comunitats autònomes, que, bé,
hi ha per a tot. Ara, això sí, els nostres són els millors, els
nostres són els millors amb diferència. I, bé, i ja vorem com
acaba la qüestió.
Per tant, nosaltres considerem que el Consell Jurídic
Consultiu deuria alliberar-se del que suposa la presència
d’estes persones, que no van a treballar en excés ahí. Inclús
ja està previst en el mateix articulat que si no van no passa
res, que no computa a efectes de res, perquè el que es tractava no era de treballar, sinó de cobrar.
Per tant, nosaltres hem fet una sèrie d’esmenes que van
totes en la mateixa línia argumental, que és intentar, intentar, alliberar a este consell de la presència d’estes persones.
Que, en tot cas, si és que cal buscar-los –jo què sé– un destí,
una col·locació, una eixida, que a mi em pareix raonable,
anem a parlar, i anem a parlar però des de posicions, digam,
més racionals, més racionals, sense arribar a situacions com
les que es van arribar en el seu moment.
Però, en aquest cas, proposem, clarament, la supressió
dels consells nats, que diu la llei que són els expresidents.
Hi ha tota una sèrie d’articles que fan referència a eixe supòsit. Inclús nosaltres haguérem de fer –ja ho vaig explicar en
la comissió–… nosaltres, que estem en contra d’eixe tema,
haguérem de fer… ja suposant, com està passant, que no
anaven a aprovar-nos cap esmena en eixe sentit, en previsió
que no l’aproven, almenys si va a quedar exactament igual
que el que està, almenys introduir el concepte de la renúncia, que es el que va motivar una discussió antològica en la
comissió, que quasi pareixia un delicte si a una d’estes persones se li ocorria renunciar al càrrec. Una cosa que era tan
evident que jo m’estalvie… bé, el que jo vaig pensar i el que
vaig dir, perquè és que era una cosa ja que… allò sí que clamava el cel. És a dir, és una cosa increïble que estes persones no puguen renunciar a estar ahí. Que jo pense que ningú
renunciarà, si no és per una cosa millor, perquè el xollo és
de tal calibre que va a ser difícil, va a ser difícil… Que segurament és el que va motivar que no es pensara en el seu dia,
en la llei, en eixe supòsit, perquè és lògic… jo ho entenc, jo
ho entenc. Llavors, això crec que va a solucionar-se i, per
tant, serà una bona notícia en eixe sentit.
Però, bé, nosaltres també introduïm una sèrie d’esmenes
per a intentar, en alguns casos, millorar propostes que vénen
per part de vostés i, en altres, evitar possibles, digam, confusions que es puguen presentar. Per exemple, ens pareix
molt interessant la proposta –i ho vam dir en el seu
moment– de l’elecció directa per part d’aquestes Corts de
tres de les persones que vagen a composar això.
Després, mantenim les nostres reserves davant d’alguna
esmena que vostés aprovaren en comissió. Que nosaltres
entenem, no se’ns va quedar en absolut clar, i tot apunta que
va en la línia que a nosaltres ens preocupa, a més com van
a rebutjar-me també la que marcava un termini per a designar estes persones, clar la sospita al final acaba concretantse en una certesa: què és el que està passant ací? O siga,
quan aquestes Corts podran nomenar a eixes tres persones
noves o ratificar als qui estiguen, etcètera? Quan podrà passar això? Perquè de la manera que està proposat en aquests
moments i en l’esmena de vostés no hi ha termini, o siga,
poden perfectament acabar el seu manament, poden acabar
el seu manament no computant, eixe no seria el problema, i
a partir d’ahí, dins de dos anys, en alguns casos, procedir a
eixe nomenament.
Això, si és així, em pareix una oportunitat perduda en el
tema més important. Perquè aquesta reforma de la llei que
estem aquí i que ens ha ocupat a uns quants el mes de juliol,
per cert, resulta que quasi l’única novetat així important
Número 99
27/07/2005
que introdueix és l’elecció parlamentària. Si això resulta
que també va a quedar desvirtuat, perquè resulta que totes
les persones de moment a la millor igual no es renoven o ja
vorem quan es renoven, al final, què passa? Que estem parlant d’una. Això crec que no és al que es venia.
Nosaltres també demanem que el president o presidenta del Consell, que fins ara està elegit pel que és president
de la Generalitat a dit, demanem que això no siga així a partir d’ara. Demanem que eixa persona haja de ser nomenada
pel president o presidenta de la Generalitat que puga haver
entre les persones que vénen elegides per les Corts. Per
què? Perquè considerem important que la persona que va a
presidir eixe organisme no solament, com diu aquell, ho
siga sinó que ho parega. De manera que la seua independència i imparcialitat jo crec que està reforçada, si ve per
elecció directa, per part d’esta Cambra i si ve per designació digital per part d’algun altre. I crec que era important,
ja sé que van a dir-me que no, però crec que era important
en eixe sentit que esta persona fora elegida de la manera
que nosaltres proposem.
També, per exemple, el tema que les persones que
vagen a ser proposades per aquestes Corts puguen ser conegudes prèviament per les mateixes, mitjançant la comissió
corresponent. A mi se’n va dir: “és que vosté no posa la
comissió”. Home, és que jo no sóc tan atrevit per a posarla. Jo crec que si tots estem d’acord, com pareixia que estàvem d’acord en la legislatura passada, en el debat de pressa en consideració de la llei el representant socialista va dir
que li pareixia bé el tema, el senyor Camarasa, que ara no
està, li pareixia bé el tema, perquè ell també recordava el
que es va a parlar en l’altra. Després es veu que s’han reunit vostés ja per separat, a soles… Formen vostés una parella perillosa. En estos temes, la veritat és que dóna una certa
por. Si està va a ser la mecànica de blindatge i de què ací no
es toca res i el que vosté fan és ja pràcticament intocable,
apanyats estem els demés, els demés i algun dels qui forma
part de la parella esta.
Ara resulta que, clar, això que nosaltres defensàvem,
que tot el món defensava, que el representant socialista l’altre dia deia que li pareixia correcte, ara també ha caigut. O
siga, és que vostés tenen un poder de convicció fortíssim o
és que estos es conformen amb poc. Però vostés el poder de
convicció que tenen ha de ser molt fort, perquè fins ara en
quasi tot el que hem intentat han guanyat vostés. És una
parella, però un mana més que l’altre, pel que pareix ser; al
final és com la majoria de parelles, per sort o per desgràcia.
Però jo crec que és un tema interessant.
Se’ns ha ofert una eixida, però una eixida que nosaltres
no trobem suficientment justificada. I pensem que en tot cas
la proposta nostra, que era la que defenia tot el món, era una
proposta que tenim ara la primera oportunitat de concretarla. I que el tema de la comissió, el tema de la instrumentació de la forma això es pot fer ara mateixa. Si vostés volen
parem i fem una transaccional i arribem a eixe acord i sinó
mitjançant una instrucció de Presidència que determine que
mentre el reglament no es reforma, perquè això, a saber, ara
ja que existeix eixe idil·li a la millor se’n va més apresa.
Però això és que ve ja prometent-se i mai se soluciona.
Mentre això es fa, el tema de la reforma del reglament,
que és on es dóna la cobertura, una instrucció de
Presidència en eixe sentit podria resoldre la papereta. I tindríem a eixes persones, no mitjançant un currículum vitae
que un presenta i tal, sinó mitjançant la seua presència física per a poder ser conegudes, interpel·lades, preguntades
per part de tot el món. Això no entenc el per què no es fa
així. I, per tant, nosaltres, ja dic, estem absolutament sor-
Pàgina 3.559
presos, sorpresos que això, també això puga estar rebutjat
per part de tots vostés.
Inclús s’arriba al famós tema de conseller i conselleria,
que està en l’exposició de motius. És que és una cosa, jo és
que no vull repetir el que vaig dir allí, però és que hi ha per
a repetir, per a repetir i, en tot cas, empitjorar-lo. Perquè,
clar, allò era la primera volta, ara és la segona. Amb la qual
cosa dius, bo, és que, és que vostés mateixa els errors que
fan, que cometen vostés mateixa, és que els agrada ja en pla
quasi masoquista. No acabe d’entendre això. No acabe
d’entendre com una llei que se suposa pactada, consensuada entre les dos forces majoritàries, ve ací amb la quantitat
d’errors, amb la quantitat d’indefinicions, amb la quantitat
de qüestions no ben resoltes. I que quan algú presenta alguna proposta, inclús per a millorar el text de vostés, i a pesar
de les crides a l’aproximació i tot això diu, bo, si és que jo
intente, però és que són vostés els qui m’estan rebutjant,
per no dir altra paraula més grossa…
La senyora vicepresidenta primera:
Vaja finalitzant, per favor.
El senyor Oltra i Soler:
… Així que facen el que vulguen, perquè el que van a
aprovar és que està mal. Li hem donat l’oportunitat de
millorar-lo i m’estan dient que no.
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa Maria Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Oltra.
En representació del Grup Parlamentari Popular, té la
paraula l’il·lustre diputat senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Gracias, señora presidenta.
Señor Oltra, en las enmiendas que usted presenta, la 13,
la 14, yo también le sumo la 28 y la 29, porque todas ellas
pretenden que desaparezcan como consellers natos, con voz
pero sin voto, los expresidentes de la Generalitat.
Ignorando, no lo ignoran, porque lo repite usted, que por
consenso ya se prolongo una ley, la 6/2002, de 2 de agosto,
del Estatuto de los Presidentes de la Generalitat, así como
la modificación en los artículos 92 y 93 de la Ley 11/2002,
de medidas fiscales de gestión administrativa y financiera y
de organización de la Generalitat, que les convierte en
miembros natos. Usted lo ha reconocido aquí. Y que aunque ustedes, Izquierda Unida, la votase en contra debe
aceptar democráticamente su existencia, se lo dije en comisión y se lo reitero aquí, y su contenido aunque no lo compartan. Yo lo siento que ustedes minoría, pero, mire, por
años se sigue así.
En la enmienda 17, que va al artículo 10, pretende que
las personas que vayan a ser propuestas por les Corts sean
conocidas previamente, como usted indica, por una comisión, no sabemos cuál, pero, vamos, por la parlamentaria
correspondiente, según usted explica, y que con este fin
comparecerán para su audiencia. Eso es lo que dice su
enmienda. Pero yo le recuerdo que antes de su elección, les
Corts tendrán conocimiento de las propuestas, porque así lo
establece el reglamento que en estos momentos hay. Y su
elección ha de ser fruto de consenso, como usted también
Pàgina 3.560
27/07/2005
sabe, ya que requiere mayoría de 3/5. Por lo tanto, no es la
comisión que usted menciona, no sabemos cuál, pero la que
usted menciona o subyace, quien debe conocerlos sino el
órgano soberano de les Corts, el Pleno, los que estamos
constituyendo.
En cuanto a la enmienda 22, por seguir una correlación
de número, usted aquí dice que clamaba al cielo. Pues,
mire, este viaje ha clamado al cielo y ya ve, no es mal
hacerlo a veces porque se la vamos a aceptar, la número 22,
siempre que el Grupo Socialista esté de acuerdo también.
Las enmiendas al artículo 13 pretenden que las consultas facultativas al Consell Jurídic deban realizarse a través
de la conselleria competente en vez a través del conseller
competente, tal y como ya establece la ley. Sinceramente no
entendemos los motivos, se lo dije en comisión y se lo reitero aquí, que puedan tener para hacer esta propuesta. Pero,
en cualquier caso, he de decirle que nos parece mucho más
acertado y lógico, tal como le indique en comisión, que
dichas consultas se dirijan al conseller, ya que la conselleria es el organismo integrado por todas las direcciones
generales y, por encima de todo su entramado administrativo, está la figura del conseller como máximo responsable.
La enmienda número 26 su pretensión es que a la entrada en vigor de esta ley de reforma se elijan los consejeros
del Consell Jurídic Consultiu, en el termino de tres meses.
No nos parece del todo acertado si se tiene en cuenta que,
se lo dije en comisión y le reitero aquí, que para su elección
se requiere una mayoría cualificada de 2/3, por lo que no
depende que se realice con más o menos agilidad sino que
los grupos parlamentarios, todos, lleguen a un consenso y
ello podrá ser en el plazo de uno o en los tres meses. A lo
mejor se ha llegado a un acuerdo en un plazo inferior, otra
vez será mayor, pero no nos encorsetemos en un plazo que
no sabemos si entre todos podremos cumplir. Ya sé lo que
usted me va a indicar, luego en la réplica volveremos a contestar. Y además no debe existir preocupación alguna si se
tardan más de tres meses, se lo comenté, ya que hasta
entonces estarán en funciones los consejeros actuales, no
tiene ningún problema, y su presidente. Por lo tanto, no
existe ninguna rapidez para hacerlo.
Y en cuanto a las enmiendas a todo el texto, que es la 41
y la 42, hemos de decirle que las normas ortográficas y sintácticas del texto son las vigentes, ya que son concordantes
con las promulgadas por la Academia Valenciana de la
Lengua. Que a ustedes no les guste, eso es otra cuestión.
Pero que quede claro que todas ellas son oficiales, como
usted ya ha reconocido también.
Por todos estos motivos, el Grupo Popular va a votar en
contra de estas enmiendas, excepción de la 22 que ya ve,
aclamó al cielo y le escuchó.
Gracias.
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ovejero.
Tiene la palabra la señora Andrés.
La senyora Andrés Barea:
Siguiendo el otro grupo de enmiendas que presentaba
Izquierda Unida, empezamos por las enmiendas que modifican el punto 1, del artículo tres, de la ley que determina
quién compone el Consejo Jurídico Consultivo. Yo creo
que hemos tenido un importante avance. Hemos pasado de
Número 99
cuatro consejeros electivos a seis y tres de ellos van a ser
elegidos por las Cortes, por la mayoría de 3/5. Usted mismo
reconocía que es el artículo 10, reconocía la importancia y
el avance de este tema.
El problema, como usted planteó en la comisión y como
ha planteado ahora mismo, es el tema de los consejeros
natos, que ha dicho como que contamina. Usted dijo en la
comisión que por coherencia política no se puede estar en
contra de los estatutos de los expresidentes y votar esta ley
a favor. Y nosotros lo comprendemos. Pero también es cierto que en este momento estamos hablando del Consejo
Jurídico Consultivo, que los expresidentes pueden ser
miembros del Consejo Jurídico Consultivo, a través de la
Ley de los expresidentes, y que se ratificó en la Ley de
medidas fiscales del año 2002. La mayoría de esta Cámara
votó a favor, señor Oltra.
Usted dice que de alguna manera nosotros intentamos
introducirlos como en calzador. Una comunidad, señor
Oltra, no puede permitirse no reconocer la figura de los
expresidentes y no se puede permitir la pérdida de las personas que han gobernado esta propia Comunidad.
Respecto a la enmienda 33, presentada por el Partido
Popular y el Partido Socialista, que ya votamos en comisión
y que no entraría en este grupo, respecto a la excepción de
que no contaría este año legislativo, decirle simplemente
que lo que se pretende es que si uno lee detenidamente y
consulta con los letrados de estas Cortes, como yo he consultado, lo que parece ser es que lo que se interpreta en la
lectura es que no cuenten los cinco años o los diez años que
han estado en períodos anteriores. Porque los períodos son
de cinco años. Lo que no contaría es este período.
Respecto a la entrevista. Mire, sí, hubo un compromiso
por mi parte, también hubo un compromiso por parte del
señor Camarasa cuando subió a la tribuna, de estudiar el
tema de la entrevista. ¿Y nos parece oportuno? A nosotros
nos parece oportuno y por ello nosotros hemos instado a
presentar una enmienda donde los aspirantes presenten un
currículum que sea analizado en estas Cortes. Pero también
consideramos que existe un elemento abierto en este
momento, que es la reforma reglamentaria. Y que no podemos determinar cómo tiene que comparecer en una ley, que
más bien es un tema de reglamento, los miembros del
Consejo Jurídico Consultivo y no porque no otros miembros. Consideramos que se debería de reglamentar específicamente. Y les brindamos la opción de que se sumen a
esta propuesta. Consideramos que le reconocemos que no
ha caído en saco roto su propuesta de que comparecieran
para ser examinados sino que pedimos que se aproximen a
nosotros con el tema del currículum y abierta la posibilidad
de la reforma del reglamento.
Respecto al tema de la renuncia. Pues es verdad.
Nosotros lo dijimos, era obvio, ahí había un lapsus. Es cierto que yo me he revisado la legislación de otras comunidades y en otras comunidades no lo pone. Pero, evidentemente, consideramos muy oportuna su aportación. Si uno quiere renunciar una vez tomada la posesión tiene todo el derecho de hacerlo. Y, por lo tanto, esta enmienda, como ha
dicho el señor Ovejero, va a ser aceptada.
Pero quisiera matizar la diferencia que hay entre renuncia e incompatibilidad, sobre todo para los ciudadanos que
así nos escuchan. Incompatibilidad está regulada y legislada y queda claro que se es incompatible cuando se tiene
otro puesto que así lo determina la Ley de incompatibilidades. Incompatibilidad que supondrá una interrupción en ese
período de ser miembro del Consejo Jurídico Consultivo y
no recibirá ningún tipo de percepción. Lo digo por aquellas
Número 99
27/07/2005
alusiones que a veces se han dicho y se han dejado percibir por el tema de que es una canonjía y que van a vivir
como marajás. De alguna manera, yo creo que formar
como miembros natos del Consejo Jurídico Consultivo les
debe de comprometer, deben realizar determinadas funciones y, desde luego, van a estar sujetos al tema de las
incompatibilidades.
Respecto a las consultas facultativas. Mire, las consultas facultativas son potestativas y tanto pueden ser motivas
por el conseller o por persona de quien delegue.
Administrativamente, yo lo he consultado, administrativamente una consulta facultativa es a instancias del propio
conseller o de la persona delegada.
Por lo tanto, señor Oltra, consideramos que no existen
tantos puntos en desacuerdo. El tema de los expresidentes
parece ser que es lo que nos diferencia. Y pediríamos un
mayor acercamiento por su parte para consesuar una ley que
consideramos que es importante, es la primera ley que se
reformará después de aprobarse el Estatuto.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Andrés.
Tiene la palabra, para el turno de réplica, el señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
Anem a vore. El debat ja el tinguérem en la comissió,
vostés coneixen que nosaltres ens vam oposar a aquella
famosa llei i que estem en el nostre dret de considerar que
és una mala llei.
Tornem a dir el que hem dit ja en alguna ocasió ací: si de
nosaltres depén, eixa llei se modificarà radicalment. I això
no s’ha de descartar, no s’ha de descartar. Pensem que cal
donar una altra solució i que no siga d’esta manera tan abusiva i a càrrec de la ciutadania.
Per tant, és una posició absolutament legítima des de
tots els punts de vista, polític, legal, etcètera, la que nosaltres mantenim. I ja que han sigut vostés els que a estes altures han dut el tema de nou a aquesta cambra, lògicament
nosaltres hem de posicionar-nos. O siga, si no l’hagueren
dut, no haguera passat res; ahí està la llei, com tantes altres
lleis que estan. Per tant, el respecte a la llei és el que toca,
ni més ni menys.
En el tema de la compareixença, jo sí que vull fer insistència ahí, perquè crec que… no acabe d’entendre per què…
O és que a vostés els dóna por el tema este de compareixences i preferixen el model de la designació digital, que es
vinga ací amb una llista més o menys tancada –més o
menys, no, tancadíssima–, i estos són els millors i, per tant,
cal votar-los. I després a la millor et trobes alguna sorpresa, com en alguna ocasió ha passat ja en aquesta cambra,
que s’ha elegit a determinades persones per a algunes institucions i, bé, hem sentit algunes declaracions que dius:
“Mare meua, la representació quina és!”. O per no parlar
d’alguna gent que, per exemple, ha anat al Senat, en nom de
vostés, a dir que els homosexuals són malalts i que com a
malalts, una injecció… I este tipus de coses. Que cal tractarlos… I això ha sigut gent nomenada per vostés. O siga, no
sé si va a ser eixe tipus de gent.
Però a mi m’agradaria, m’agradaria que el tipus de compareixença que nosaltres demanem servira per a moltes
coses, per a conéixer, per a poder debatre, per a poder preguntar-li, perquè eixes persones inclús puguen informar-nos
Pàgina 3.561
i ampliar la seua… digam, el seu currículum, que no siga un
paper gelat ahí en el qual es diu el bonic que és i el bé que
fa les coses. I no acabe de comprendre com això que està
començant a aplicar-se en altres llocs, resulta que ací que
vam ser dels primers que vam començar a xerrar d’eixe
tema, vostés, amb un argument prou peregrí, de dir: “És
que com no està en el Reglament”… La quantitat de coses
que no estan en el Reglament… la quantitat de coses que
estan i no se fan i la quantitat de coses que no estan i estan
fent-se. Perquè hi ha instruments perquè això siga aixina i
no passa absolutament res. És qüestió de voluntat política. I
el que m’han demostrat és que voluntat política vostés no en
tenen cap en este sentit, perquè ara mateix estem davant
d’eixa oportunitat i no volen, no volen aplicar-ho. I tampoc
em val l’argument del Psoe, de dir: “És que mosatros sí que
volem”. Home!, si volen, voten a favor de l’esmena, si no
passa res. És que clar això d’estar… eixe lligam, eixe lligam
que tenen ara amb vostés és un lligam perillós; perillós ara
i la millor més perillós el dia de demà. No acabe d’entendre
això, o siga, per què no es pot fer.
M’alegre, perquè era tan evident, que s’aprovara l’esmena en què demanàvem que s’incloguera el supòsit de la
renúncia, perquè és que allò hem evitat, hem evitat continuar... no era un invent d’ara, és cert, però continuar era un
disbarat, és a dir, que era una cosa que allò no tenia ni peus
ni cap.
No acabe de comprendre el tema de la consellera.
Llisca’s vosté la seua exposició de motius. Llisca-se-la, perquè és que està ahí. Jo no me l’he inventat. Està ahí. No
acabe de comprendre eixa qüestió de no voler. I a pesar de
l’esforç fet en el seu moment per part de la qüestió del llenguatge sexista, de poder eliminar qualsevol referència a
això, que jo crec que és preocupant, és preocupant. Vosté
mateixa, en la primera intervenció que havia fet, inclús ha
caigut en això, no. Perquè diu “l’home és lliure”. I la dona
també, eh! O la dona no? Vosté... A, bé, ja. Però és que sempre, sempre pequem del mateix, sempre pequem del mateix.
Aleshores, clar, és un símptoma.
Nosaltres pensem... bé, si és una reforma de la llei curteta. Més fàcil que açò hi haurà poquetes coses. Fins i tot el
treball li’l van fer la senyora Andrés i jo l’altre dia. I era
molt fàcil de corregir i de mantindre les línies de l’any 1994,
d’evitar discriminació en eixe aspecte. No sé per què no
s’ha volgut fer amb això. Però ja dic, insistisc, crec que es
podia haver millorat, es podia haver millorat d’una forma
substancial i haver creat escola en este tema. De manera que
totes les renovacions de persones que vagen a estar nomenades per aquesta cambra pogueren estar examinades, conegudes per part de la mateixa. I això, ja li dic, en voluntat
política, que és el que falta, eh, eixe és el gran problema, és
el que falta, per la raó que siga, en això es podia haver fet,
fins i tot en el Reglament actual en la mà, fins i tot. I si és
que hi ha algú que és molt purista, doncs en una instrucció
de Presidència es resol estupendament.
Per tant, com diu aquell, excuses de mal pagador. I al
final no hi haurà una cosa i no hi haurà una altra.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Tiene la palabra el señor Ovejero para el turno de réplica.
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí. Gracias, señor presidente.
Pàgina 3.562
27/07/2005
Mire, señor Oltra, por todo lo que usted está indicando.
Le hemos ofrecido hasta las 10:45 unas transaccionales que
conllevan previamente, como es natural, como es reglamentariamente, la retirada de sus enmiendas. Lo digo por el
tema del lenguaje sexista.
Pero usted no ha querido, quizás, porque a través de
Caballos de Troya intentaba hacer variar en otro sentido
conceptos que para nosotros son fundamentales, por lo que
no hemos podido estar de acuerdo. Y así creo que evitar ser
engañados, tanto nosotros como el Grupo Socialista.
Por lo tanto, no nos eche a nosotros la culpa de lo que
usted no ha querido hacer.
Muchas gracias.
El senyor president:
Tiene la palabra a continuación –muchas gracias, señor
Ovejero– la excelentísima señora diputada doña Josefa
Andrés. (Remors)
La senyora Andrés Barea:
Bueno, vamos a ver. Vamos a empezar por lo que parece que es menos problemático.
Vuelvo a repetirle. Los informes facultativos son, en
definitiva, aprobados y autorizados por el conseller, bien
directamente o por acción delegada. Por lo tanto, queda
dentro del ámbito de la conselleria. Por lo tanto, no hay una
disfunción entre lo que sería conselleria y conseller.
Respecto a las comparecencias. Yo creo que se le ha presentado una enmienda con la posibilidad de abrir el tema de
que presenten currículums y poder analizarlos. Y el tema de
comprometer en el futuro, el tema de comprometer en el
futuro próximo la modificación del Reglamento y las comparecencias de las distintas personas que deben de acudir a
estas Cortes. Yo creo que no es un elemento tan descabellado. Es cierto que se podría en ese momento regular a través
de una disposición de la propia Mesa. Pero nosotros... esto
es una ley, y nosotros queremos andar con los pies firmes.
Y queremos, sobre todo, que el Reglamento se mejore y de
respuestas a las iniciativas de estas Cortes.
¡Hombre! Comparar el tema de la presentación de un
currículum de una persona que va a ser posiblemente seleccionada para ser miembro del Consejo Jurídico Consultivo,
con asesores individuales que el Partido Popular ha llevado
a las Cortes, como el famoso Aquilino éste, me parece que
no tiene nada que ver. Quiero decirle, ¡noooo, no saquemos
pies del tiesto en este sentido! Y no pensemos que es tan
sumamente vulgar, digamos, la situación.
Nosotros estamos pidiendo un currículum profesional
para que se presente aquí, en las Cortes, y que sea elegido.
Por otra parte, está el tema de los expresidentes, que es
un tema que... pues que les pesa. Que ustedes yo creo que
están planteando que los expresidentes gobiernan y terminan, y ahí se acabó todo. Casi como elementos de productos
de desecho. Algunas veces también se les ha dicho que van
a vivir la gran vida y tal, cosa que me parece poco objetivo
y poco respetuoso. Y, por lo tanto, nosotros creemos que
esto no nos lo podemos permitir. Pues no nos lo podemos
permitir por varias cosas: primero, porque han sido presidentes de nuestra comunidad, y si no reconocemos lo que
hemos sido, indistintamente de los partidos que hayan
representado, no reconoceremos nada, no nos reconoceremos a nosotros mismos; segundo, porque han sido las cabezas de listas de los partidos más votados presentes en esta
cámara; tercero, que estas personas que han estado gober-
Número 99
nando se supone que pueden llevar aportaciones al máximo
órgano de consejo que va a tener la Comunidad Valenciana.
Y a usted, parece ser, que sólo le preocupa la vida que se
pueden pegar.
Yo creo que la responsabilidad no nos puede llevar a
unos niveles tan bajos, señor Oltra. No nos puede llevar a
unos niveles tan bajos. Yo creo que los expresidentes necesitan un reconocimiento. Pero nosotros, como institución y
como ciudadanos, que debemos de avanzar en el desarrollo
de esta ley de una forma más objetiva, y desde luego lo que
los ciudadanos nos piden es que miremos hacia delante, que
desarrollemos una institución, y las instituciones, para tener
un más y mejor autogobierno. No nos piden nada más. Nos
piden que miremos al futuro.
Por lo tanto, señor Oltra, considero que debería de haber
más acercamiento.
Gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Andrés.
A continuación, vamos a entrar en el proceso de votaciones. Este presidente ha captado que hay una enmienda
que se ha aceptado, lo que no ha precisado es el número de
la enmienda. Yo le ruego, señor Oltra, que me informe de
qué enmienda le ha sido aceptada... Numéricamente.
El senyor Oltra i Soler:
La 22.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Entiendo que cuanto menos esta enmienda hay que
votarla aparte. Vamos a proceder a votar la enmienda número 22, y luego entramos en cómo distribuimos el resto de las
enmiendas.
Comienza la votación de la enmienda 22. Resultado de
la votación: 80 votos a favor, ningún voto en contra.
¿Entiendo que todas las demás enmiendas podemos
votarlas conjuntamente? Comienza la votación de todo el
resto de las enmiendas. Resultado de la votación: 6 votos a
favor, 74 votos en contra.
Vamos a votar, si no me dicen nada en sentido contrario,
los artículos 9, 10 y 11. No. Señor Oltra, por favor.
El senyor Oltra i Soler:
No. Demanaríem votació de moment d’un. El 9 ara, el
10... El 10 i l’11 podríem votar-los junts també. El 9 ara, per
separat.
El senyor president:
Bé. I el 12 per separat. I bé... Más o menos lo tengo claro.
Señor Colomer, tiene usted pedida la palabra, ¿eso es
sólo fruto de un desliz?
Muchas gracias.
Artículo noveno. Comienza la votación. Resultado de la
votación: 75 votos a favor, 6 votos en contra.
Votamos la 10 y la 11, conjuntamente. Comienza la
votación. Resultado de la votación: 80 votos a favor, ningún
voto en contra… y uno que se ha constipado. (Remors)
Vamos a votar ahora el artículo 12. Comienza la votación. Resultado de la votación: 76 votos a favor y 6 votos en
Número 99
27/07/2005
contra.
Y ahora artículos 13 y 14… y 15. El 13, 14 y 15... ¿13
sólo? El 13 sólo. Comienza el 13. 75 votos a favor, 6 votos
en contra… y 1 constipado.
Y ahora el 14 y el 15. Comienza la votación. Resultado
de la votación: 82 votos a favor, ninguno en contra.
A la disposición adicional, vamos a entrar en la votación. Comienza la votación. Resultado de la votación: 82
votos a favor, ninguno en contra.
¿Las disposiciones transitorias primera, segunda y tercera, podemos votarlas juntas, señor Oltra? No.
Pues entramos en la votación de la disposición transitoria primera. Comienza la votación. Resultado de la votación: 76 votos a favor y 6 votos en contra.
¿Las disposiciones transitorias segunda y tercera se pueden? ¿Tampoco? No tienen enmienda. Comienza la votación
de la disposición transitoria segunda. (Remors) Resultado de
la votación: 82 votos a favor, ninguno en contra.
A la disposición transitoria tercera. Comienza la votación. Resultado de la votación: 75 votos a favor, 6 votos en
contra.
A la disposición final vamos a votar. Comienza la
votación. Resultado de la votación: 76 votos a favor, 6
abstenciones.
A la exposición de motivos vamos a votarla. Comienza
la votación. Resultado de la votación: 75 votos a favor, 6
votos en contra... un constipado. (Remors)
A todo el texto. Comenzamos la votación. (Remors)
Entiendo que a todo el texto es por la votación de la totalidad de la ley. (Remors) Que quede claro para el señor
Maluenda, que le había visto ciertas dudas. Resultado de la
votación de la ley: 76 votos a favor y 6 votos en contra.
Esta presidencia agradece a las Cortes el servicio prestado en el actual… (Remors) Perdón, perdón, perdón, perdón.
(Remors) Si es que el señor Maluenda… (rient-se) Para el
turno de explicación de voto, tiene la palabra en representación del Grupo Parlamentario de Esquerra Unida, el señor
Oltra.
(Remors)
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
No podíem acabar el període de sessions sense una errada. Vaja, això seria incomprensible. Bo, nosaltres, home jo
crec que està clar els motius pels quals hem tingut al final
que votar en contra.
La veritat és que en el seu moment pensàvem, estàvem
confiats en què en el debat tant en comissió com en el plenari podríem aconseguir millorar el text. A pesar que ja en
el seu moment ja ens van queixar d’una situació que la veritat és que no ens va agradar, i la vam voler denunciar en el
plenari de presa en consideració. I és de la marginació que
vostés, els dos partits, han fet del Grup Parlamentari de
Esquerra Unida- l’Entesa.
Jo vull açò aprofitar per a tornar a repetir que procuren
que no passe més, perquè del contrari, les crides al consens,
a eixa aproximació que es deia, doncs això sona un poquet
falset. Sona un poquet falset. Jo comprenc que vostés han
pactat un Estatut, que ja vorem com acaba. Ja vorem com
acaba. Però que això no deu obligar-los a marginar a la tercera força política d’aquesta Cambra.
I ho dic perquè tots coneixem que vindran almenys tres
lleis més, tres modificacions de lleis més, amb motiu d’eixa
modificació de l’Estatut. Almenys nosaltres els garantim la
nostra voluntat de voler participar ahí des de la millor dis-
Pàgina 3.563
posició. Vostés els demane que facen l’esforç d’intentar
guanyar-mos per a eixe consens també. No de tancar-mos la
porta com ha passat d’una manera descarada en este cas.
D’una manera descarada. Tant en la seu principi a l’hora de
l’elaboració de la llei, com després, pràcticament en el tema
del debat tant en comissió com en este.
I eixa crida vull fer-la als dos grups, però també especialment al Grup Parlamentari Socialista. Jo no sé que al
final el Grup Parlamentari Socialista en el 2007 en quina
parella voldrà estar. Ja comence a tindre dubtes, comence a
tindre dubtes. Però crec que no és bon camí el marginar a
nosaltres per a després poder demanar no sé sap què. Crec
que no és bon camí. Jo crec que no és bon camí ni tan sols
per a vostés encara que pogueren sols. Perquè jo crec que hi
ha més coses que ens deuen ajuntar a vostés en nosaltres que
a vostés en estos senyors i senyores.
Per tant, jo crec que això a més el resultat final ho diu.
Estan eixint uns projectes de llei dolents, insuficients, frustrants, en definitiva. Hem començat per la reforma de
l’Estatut que ha sigut molt frustrant. Molt frustrant. Un èxit
apoteòsic m’imagine per a molta gent, eh, també he de dirho. Un èxit que ni el més optimista podia pensar-ho, eh,
però molt frustrant per a molta altra gent, que també vivim
i treballem i pensem en el País Valencià.
Però això, que ha tingut continuïtat en aquest projecte de
llei, a ser possible que es corregisca, perquè jo crec que això
no va en bon camí. Va en bon camí per a alguns, però crec
que no va en bon camí per a la gent que volem transformar
des d’altres posicions el nostre país, el nostre País Valencià.
I per tant jo faig eixa crida.
I lamente moltíssim que des d’eixe esforç de consens, en
el qual nosaltres inclús hem sacrificat algunes coses en este
debat. Hem inclús votat algunes coses que ens pareixia, bo,
millor no dir-ho, no? I dic, bo, anem a intentar avançar,
anem a intentar de crear escola a vore si això aconseguim,
que un projecte de llei que en principi hauria d’haver sigut
molt simple, molt simple. I de gaudir del consens de tots,
com és canviar el sistema d’elecció, com al final ha acabat
complicant-se, no ja solament en el text, si no en algunes
intervencions per part dels dos, digam compareixents o
ponents que he tingut, que a voltes m’ha costat inclús d’identificar. Quasi he rebut més garrot de la part de l’esquerra
que de la dreta.
Dius, bo, però açò el món està canviant o què està passant ací. O siga, no acabe de comprendre això. Em pareix
una política totalment desencertada. Totalment desencertada
que jo crec que va, jo estic segur que no és això. Estic segur
que no és això. Però pareix que deliberadament va a separar-mos, va a separar-mos. Si a mosatros mos separa, els
unix a uns altres. Jo no sé que això, eixe matrimoni de conveniència, en este cas, el que pot durar i on pot arribar, i què
naixerà d’ahí, i què pot nàixer d’eixe matrimoni de conveniència que em pareix perillós.
Crec que hem perdut una oportunitat de millorar un
text, que per a nosaltres la veritat és que hem fet eixe esforç
però ha sigut impossible. Espere que en pròximes reformes
de projectes de lleis que arriben a aquestes Corts, no se mos
margine. Ja sé que a la millor, perquè, bo, ja sé que van a
dir-mos que mosatros que som molt rars, que som molt radicals. L’altre dia mos deien que eren quasi il·legals. Il·legals
és el nom d’un conjunt de música, per cert, o siga que no és
il·legal denominar il·legal la gent.
Però ja sé que és difícil, per això els cride que demostren
eixa voluntat perquè encara tindrà més mèrit si aconseguixen guanyar-mos per a eixe consens. Però jo els dic que
nosaltres no som tan difícils, però que necessitem que eixe
Pàgina 3.564
27/07/2005
esforç siga mutu, que no siga per part nostra sols. Ara tot té
un límit.
I nosaltres tenim uns límits i una sèrie de principis fins
ara d’alguna manera fermes. No són tan intercanviables
com jo he pogut vore ací. Això és un defecte o és una virtut.
Jo crec que és una virtut. Que és una virtut que ens condemna a ser un partit minoritari? Bo, però és que en esta
vida no se pot ser perfecte. I no hi ha ningú perfecte, per
sort. Ni vostés tampoc. En tots els diputats i diputades que
tenen.
Per tant, acabe, ens haguera agradat votar d’una altra
manera aquesta reforma de la llei. Crec que era possible.
Crec que era possible. S’han entossudit en no. Eixe blindatge, eixa parella blindada que conformen vostés en aquestos
moments. I per tant ha sigut impossible la infidelitat pel que
es veu. O siga, ha sigut vostés un blindatge absolut. Ahí no
han deixat que ningú entre, i una cosa fantàstica, però un
poquet desfasada.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Tiene el turno para explicación de voto el señor Such..
El senyor Such Botella:
Moltes gràcies, senyor president.
El Grup Parlamentari Socialista ha votat a favor, efectivament, d’esta proposició de llei, que s’emmarca dins de
l’acord de consolidació de l’autogovern que fruit de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del passat 1 de juliol, acordàrem entre el Grup Parlamentari Popular i el Grup
Parlamentari Socialista.
Hi ha que dir que el Consell Jurídic Consultiu és una alta
institució de la Generalitat. Aixina ho hem acordat també en
el propi Estatut d’Autonomia, i per tant que era necessari,
nosaltres compartíem el criteri d’un consens ample, per a
regular el que és una institució que és el màxim òrgan d’assessorament jurídic de la Generalitat Valenciana i del seu
govern, com deia l’antiga llei, i que a partir d’ara va a serho també del que ja de facto s’estava produint. I era de les
universitats, dels ajuntaments i de la totalitat de l’administració i de la Generalitat Valenciana.
Jo crec que suposa un avanç, un avanç substancial en el
que és la millora d’una institució. Una institució de la
Generalitat Valenciana que requerix un consens ample i un
acord ample. I suposa un avanç substancial des de la perspectiva que hem sigut capaços de fer avançar el parlamentarisme, les Corts, la sobirania del poble valencià, que radica en estes Corts, a l’hora de decidir la composició del
Consell Jurídic Consultiu.
I jo crec que això fonamentava bàsicament el que és la
reforma de la llei del Consell Jurídic Consultiu. I era poder
incorporar a estes Corts a la presa de decisió de l’elecció dels
membres de la pròpia institució. I això és molt important.
I jo he escoltat abans al diputat que m’ha precedit en la
paraula algunes coses que realment jo no puc compartir.
Perquè hi ha que diferenciar, jo crec que hi ha que diferenciar clarament, el que és un element, un fet institucional,
una institució bàsica en la que tractem que el parlamentarisme i que estes Corts puguen prendre decisions, que no estava abans, del que és realment l’estratègia política general
que jo crec que en això no ha de tindre vosté ninguna preocupació al respecte sobre el posicionament del meu partit,
que és un partit sòlid d’esquerres que treballa per la gent, i
Número 99
que està compromés en els problemes dels ciutadans.
Jo crec que ahí no pot haver cap problema. Ara, una altra
cosa és que s’insinue o se vulga plantejar en estes Corts que
arran de la discussió de la llei del Consell Jurídic Consultiu,
que és una institució que es dedica a l’assessorament jurídic,
es vulga plantejar altre tipus d’actuacions. Perquè si al final,
l’aposta que fa el grup d’Esquerra Unida-l’Entesa respecte
a votar no a esta llei, radica bàsicament i exclusivament en
el tema dels expresidents, doncs ens pareix, la veritat és que
no podem compartir eixa posició.
Sobretot perquè nosaltres ja partíem de la base que els
expresidents eren membres. I l’única cosa que hem fet ací
en esta llei ha sigut regular si cap el que són membres nats
i membres electius, regular en la temporalitat que tenen,
incorporar i clarificar allò que encara no estava suficientment clar en la llei.
Si realment el tema dels expresidents ha sigut l’obstacle
fonamental per a què es poguera, o per a què es votara en
contra d’esta modificació de la llei, que el que suposa realment és un avanç substancial en la presa de decisions de l’elecció per part d’estes Corts, que nosaltres considerem en
això suficientment justificat per a procedir a la reforma.
Doncs pareix que tampoc és molt correcte.
Però jo crec que hem sigut capaços d’allò que era una
llei, la llei del Consell Jurídic Consultiu, en la que uns membres, tots, la totalitat dels membres eren elegits pel Govern
de la Generalitat, hem sigut capaços de fer valdre la veu
d’esta Cambra a l’hora de participar en la seua elecció. I
això per a nosaltres és molt important. I a la vegada també
hem sigut capaços de, en esta proposició de llei, clarificar
quines són les administracions que poden acudir al propi
Consell Jurídic Consultiu, quina és la via que s’ha d’utilitzar, i donar més participació tant als ajuntaments com a les
universitats. A la vegada també clarifica la selecció dels treballadors i treballadores del propi Consell Jurídic Consultiu.
I jo crec que això és important.
Però ja dic, sols la participació d’esta Cambra, la presa de
decisió de qui són els membres i la seua composició, per a
nosaltres justificava, reitere, suficientment, la reforma de la
llei del Consell Jurídic Consultiu. Una altra cosa és voler utilitzar a esta institució i esta reforma, que és una reforma per
a avançar en el parlamentarisme, en la representació de la
sobirania popular a través d’estes Corts en la presa de decisions; voler fer això per a posar en entredit el que era la llei
dels expresidents, i fer d’això el principal valor per a votar
en contra. Ens pareix que no, realment no és molt raonable.
Però jo crec que hi ha que delimitar clarament el que és
un compromís per la millora institucional d’esta comunitat
i per la participació d’estes Corts en les decisions, del que
és l’estratègia política general global que en ningún moment
jo crec que ha hagut cap dubte per part del Grup
Parlamentari Socialista. I ahir mateixa tinguérem bona mostra en el que eren les discussions de la pròpia junta de portaveus. Jo crec que intentar insinuar això no és el més
correcte.
Per tant, i per acabar, he de dir que açò suposa un
avanç substancial en el que és la regulació d’una institució de la Generalitat. I nosaltres, el Grup Parlamentari
Socialista, volem que les institucions de la Generalitat
siguen compartides per estes Corts i que estes Corts tinguen la presència suficient per a poder plantejar realment
l’elecció, la selecció dels candidats, perquè segurament
estaran molt més legitimats que fins ara ho estaven a través de l’elecció exclusivament del govern de la
Generalitat.
Gràcies.
Número 99
27/07/2005
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Such.
Té la paraula el senyor Ovejero.
Pàgina 3.565
actuaciones de los gobiernos. Por eso, el Grupo Popular ha
votado a favor de esta reforma.
Muchas gracias.
(Aplaudiments)
El senyor Ovejero Adelantado:
El senyor president:
Gracias, señor presidente.
Que sean respetados los derechos e intereses legítimos
de cada valenciana y valenciano ha sido muy eficaz gracias
a la labor realizada por el Consell Jurídic Consultiu. Ahora
bien, la experiencia ha revelado igualmente la conveniencia
de afianzar y profundizar en algunos aspectos que con esta
reforma, estoy convencido, hemos llevado a cabo.
Señorías, hay que destacar que esta reforma es fruto del
consenso de los dos grandes grupos de esta Cámara. Creo
que ambos estamos profundamente satisfechos, pero más lo
hubiésemos estado si el Grupo de Esquerra Unida-la Entesa
también lo hubiese apoyado.
Hay que destacar algunos aspectos que avalan, sin lugar
a dudas, esta reforma. No voy a entrar en polémicas de lo
que subyace de las palabras del señor Oltra, por lo tanto
voy a dedicarme a que por lo menos los medios de comunicación sepan lo que hemos aprobado con esta reforma.
Si el Consejo Jurídico Consultivo ha de velar por el
cumplimiento del ordenamiento jurídico que sus miembros
electivos sean todos juristas, culmina al máximo los objetivos de sus funciones como garantía jurídica para la propia
administración y para la ciudadanía. Creemos que así la
coherencia, objetividad e independencia técnica de sus dictámenes reafirmará aún más si cabe sus actuaciones. La
posibilidad de petición directa, de dictámenes en los casos
preceptivos conforme a ley, tanto a las corporaciones locales como a las universidades y a las otras entidades y corporaciones de derecho público de la Comunidad Valenciana
reafirman la intención expresa de llegar a la máxima descentralización, en especial a lo referente a las corporaciones
locales.
Con esta modificación, la autonomía local que todos
pretendemos y por la que debemos luchar y trabajar cada
día va a elevar sus cuotas, se va a profundizar. La valencianización de los nombres de las instituciones de la
Generalitat que aparecen en el texto original es una puesta
al día para ir avanzando en el uso y normalización de nuestro idioma, pese a quien pese, y nuestras señas propias de
identidad.
Señorías, con esta reforma de la Ley 10/1994, nuestra
Comunidad, como bien decía el señor Such, vuelve a ser
pionera gracias al consenso en el avance democrático en
profundizar en la esencia de la democracia. El nombramiento por parte de las Cortes de tres de sus seis vocales,
en acuerdo adoptado por mayoría de 3/5 de esta Cámara, es
una apuesta impecable. Debemos sentirnos satisfechos de
que estas Cortes, todos los grupos, incluido en este caso
también Esquerra Unida-la Entesa, deseen, acepten que
sean los representantes de todos los valencianos, nosotros,
los que nombren a los miembros de un consejo que, como
he explicado anteriormente, su principal función es velar
por el respeto de los derechos e intereses legítimos de cada
valenciana y valenciano.
La imparcialidad y objetividad que con esto se conseguirá reafirmará al máximo, ya no solo la independencia
del propio consejo, sino el convertirnos en pioneros una vez
más en la reforma que marque el camino para otras autonomías, en pro de profundizar en el convencimiento de que
la soberanía popular es la que debe regir en cada una de las
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
La presidència agraïx molt a les Corts el servei prestat
en l’actual període de sessions i el declara tancat.
S’alça la sessió.
Esta presidencia reclama a los miembros de la
Comisión de Gobierno Interior que vayan de inmediato a la
sala de la Junta de Síndics que vamos a tener reunión de
esta comisión inmediatamente, ara mateixa.
(S’alça la sessió a les 12 hores i 32 minuts)
Pàgina 3.566
27/07/2005
Número 99
CONDICIONS PER A LA SUBSCRIPCIÓ
1. La subscripció és anual. El període de subscripció finalitza el 31 de desembre de cada any. Les altes que es produesquen durant l’any, es comptaran, a efectes de cobrament, des de la primera setmana de cada trimestre natural, qualsevulla que siga la data de subscripció dins del trimestre.
2. L’enviament dels butlletins començarà una vegada s’haja rebut l’import corresponent i la targeta de subscripció degudament complimentada.
3. El subscriptor que no renove la subscripció abans del 31 de desembre serà donat de baixa.
4. L’administració del Butlletí pot modificar en qualsevol momento el preu de la subscripció, el qual tindrà efectes per
als subscriptors donats d’alta, a partir de la següent renovació de la subscripció.
TARGETA DE SUBSCRIPCIÓ
Nom.......................................................................................................................................................................................
Carrer.....................................................................................................................................................................................
Teléfon.....................................................................................Població...............................................................................
Districte Postal........................
Desitja subscriure’s al “Butlletí Oficial de les Corts Valencianes”, SI/NO i al “Diari de Sessions” SI/NO esborre’s allò
que no procedesca), d’acord amb les condicions adjuntes, a partir del día ......................de .............................................
de..................
Amb aquesta finalitat el día ................................de ..........................................................de............................, ingressa
al C/C núm. 2210024146 de les Corts Valencianes en el Banc Central-Hispano, urbana plaça de la Mare de Déu
(València), entitat 0049, oficina 0781, la quantitat de ..........................................euros, mitjançant ingrés o tranferència.
...................................................de................................................de..............................
PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ ANUAL
1. Al Butlletí i Diari de Sessions:
2. Al Butlletí Oficial:
3. Al Diari De Sessions:
4. Números solts:
75 €
45 €
35 €
1€
Número 99
27/07/2005
Pàgina 3.567
CONDICIONES PARA LA SUSCRIPCIÓN
1. La suscripción es anual. El período de suscripción finaliza el 31 de diciembre de cada año. Las altas que se produzcan durante el año se contarán, a efectos de cobro, desde la primera semana de cada trimestre natural, sea cual sea
la fecha de suscripción dentro del trimestre.
2. El envío de los boletines comenzará una vez se haya recibido el importe correspondiente y la tarjeta de suscripción
debidamente cumplimentada.
3. El suscriptor que no renueve la suscripción antes del 31 de diciembre será dado de baja.
4. La administración del Boletín puede modificar en cualquier momento el precio de la suscripción, el cual tendrá efectos para los suscriptores dados de alta, a partir de la siguiente renovación de la suscripción.
TARJETA DE SUSCRIPCIÓN
Nombre ...........................................................................................................................................................................
Calle ...........................................................................................................................................Núm. ...........................
Teléfono ............................................................ Población ............................................................................................
Distrito Postal ..............
Desea suscribirse al “Boletín Oficial de las Cortes Valencianas”, SI/NO y al “Diario de Sesiones” SI/NO (táchese
aquello que no proceda), de acuerdo con las condiciones adjuntas, a partir del día ................ de
........................................... de ...........................
Con esta finalidad el día ............. de ................................................. de .............................................., ingresa en la
C/C núm. 2210024146 de las Cortes Valencianas en el Banco Central-Hispano, urbana plaza de la Virgen (València),
entidad 0049, oficina 0781, la cantidad de .................................. euros, mediante ingreso o transferencia.
.................................................... de ....................................... de .....................
PRECIO DE LA SUSCRIPCIÓN ANUAL
1. Al Boletín y Diario de Sesiones:
2. Al Boletín Oficial:
3. Al Diario de Sesiones:
4. Números sueltos:
75 euros
45 euros
35 euros
1 euro
DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS
VALENCIANES
DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES
VALENCIANAS
Subscripcions: Servici de Publicacions de les Corts, plaça
de Sant Llorenç,4. 46003 Valéncia. Telèfon 96 387 61 00
- http:// www.cortsvalencianes.es -
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de las Cortes,
Plaza San Lorenzo,4. 46003 Valencia. Teléfono: 96 387 61 00
- http:// www.cortsvalencianes.es -
Imprimix: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 València
ISSN: 1133-2492
Dip. Leg.: V-1.013-1983
Imprime: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 Valencia
ISSN: 1133-2492
Dip. Leg.: V-1.013-1983