ANNALS DEl. PllRIODISME CATALÀ 485 ~ -=·=,.,._·,~ === =============== •Sota Ja presidènc ia del senyor Joan Costa i Deu, i amb assistènci a dels senvors Xavier Regàs, J osep M.a Lladó i Figueres , J osep A.- Vandellós, Ferran Valls i Taberner , J osep Pomés i Manuel Ballester , de la Junta Directiva de l'Associació, i dels senyors Joaquim Pellicena , ex-president dc la mateixa, Julià Clapera i Roca, represent ant de l'Asso· ciació de la Premsa Diària, Lawrence Fernswor th i Alfred Giorgi, de la Directiva de l'Associa ció de Periodist es Estrangers, Urbà Fernànde z Zanni, president del Centre d e Repòrters , Francesc d'A. Garrigó, represt-nt ant del Sindi· cato Español Profcsion al de Periodista s, Enric Nadal, pre· sident del Sindicat de Periodiste s Esportius , Marià Viada i Lluch, president accidenta l de Ja Cooperativa"de Periodistes per a Ja Constr ucció de Cases Barates, Pere Pujol i Lluís Angulo, pels corresponsals dels diaris de Madrid, i Celestí Morlans i Salvador Abril, se celebra amb data d'avui una reunió per tal de tractar de la situació dels periodiste s detinguts amb motiu dels successos recents i per a gestionar ensems la represa de publicació dels periòdics suspesos per idèn· tic motiu.=A les cinc de la tarda comença la discussió amb unes paraules del senyor Costa i Deu, el qual dóna compte de les gestions que s'han realitzat prop del coronel Jimènez Arenas en funcions de President de la Generali tat, i prop de les autoritats militars, a favor de l'allibera ment dels perio- AQUEST QUADERN DELS c:ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ» HA PASSAT PER LA CENSURA 486 ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ distes detinguts, els quals són els següents: A la redacció de •La Rambla•, Dídac Ballesteros, Jaume Llopart, Salvador Costa i Francesc Aymamí; a la Generalitat, els senyors Domènec Pallerola, Manuel Companys, Rafael Font i Far· ran, Joaquim Vilà i Bisa, Lluís Aymamí i Baudina, Manuel Thió i Rodés i Llorenç Perramon, i en altres llocs Lluís Bello i Trompeta i Rafael Salanova.= Diu que en conjunt hi ha una vintena de periodistes detinguts. Algun d'ells exercien professions alienes a Ja nostra, car ocupaven càrrecs públics; i exposa a la consideració dels presents la necessitat d'ocupar-se amb interès a favor dc tots clls.=Després parla dels pedòdics suspesos i diu que el que té l'ús de la L'OPINió ELS DIPUTATS DE LA C. E. D. A. HAN VICTO· REJAT LA REPUBLJCA CONTESTANT AL CRIT DEL SENYOR LERROUX. paraula, junt amb el vocal de l'Associació senyor Pomés, estigué a veure el general Batet, el qual digué que l'ordre de suspensió venia de Madrid, però que procuraria interve· nir a favor dels esmentats periòdics.=El senyor Costa i Deu expressa la necessitat d'una actuació conjunta de les entitats professionals de premsa a favor dels periodistes em· presonats i perseguits i de la premsa suspesa.=lntervé breu· ment el senyor Pellicena, i després el senyor Abril conta com foren detinguts els quatre periodistes a la redacció de •La Rambla•, afegint que estigueren incomunicats a la Model durant cinc dies. = Fa ús de la paraula el senyor Costa per a dir que, després de les gestions realitzades a favor dels detinguts, pogueren aconseguir que els periodistes que estaven sota la vigilància de la força pública al Pati dels Tarongers de la Generalitat fossin ben atesos i conduïts a un altre lloc de la casa, com ho foren al departa· ment de Cultura.=El senyor Angulo prega que les gestions ANKAJ,S OBL PERIOOIS~IE CATALÀ 487 es facin tamoé a favor del senyor Toribi Verderi, empleat de l'Oficina de Premsa de Ja Generalitat, el qual avui es troba detingut i al qual els periodistes deuen una prova d'estima per les consideracions que ell ha tingut sempre amb els representants de la premsa.=El senyor Pujol s'adhereix a la petició i prega que es facin extensives les gestions al majordom del Parlament de Catalunya, senyor Dalmau Costa, detingut també. Així s'acorda per unanimitat.=El senyor Clapera, quant a la qüestió de la suspensió de periòdics, creu que hauria de preocupar més que a les entitats professionals de premsa, a les empreses. Demana que es limiti l'acord a sol·licitar d'aquestes les màximes garanties per als drets dels :~"'!1" {) ··. . I a hu mani - -· -- ~~ ;.:; . . . . ....t. d t. ~~~:.?:~~=-:=1 s;:- -·-· . -· ~= periodistes que es troben involuntàriament sense feina.=El senyor Valls i Taberner creu que uns i altres són interessos conjunts, ja que si es prolonga Ja suspensió dels periòdics les empreses es veuran obligades a restar els mitjans que corresponen als periodistes respectius = La Presidència es mostra d'acord amb aquest criteri i proposa que l'Associació de Periodistes de Barcelona, junt amb les altres, faci les gestions necessàries prop de les empreses, sense perjudici d'altres negociacions encaminades al mateix objecte.=El senyor Regàs demana seguidament que s'intervingui a favor del senyor Jaume Alzina, detingut el mateix dia. S'acorda així.=S'acorda finalment el que segueix : l.et· Entrevistarse amb les autoritats competents per tal de gestionar que la ~ituació dels periodistes detinguts sigui aclarida ràpidament ' posats en llibertat aquells sobre els quals no pesi cap acusació completa i que siguin atesos com cal els que encara restin detinguts.= 2.on Que les Associacions de periodistes es posin d'acord amb les entitats de les empreses periodísti- s; 488 ANNALS DEL PllRIOOISME CATALÀ ques i amb les entitats d'obrers de premsa per tal d'aconseguir que sigui aixecada la suspensió decretada contra La Humanitat, f.a Publicitat, L'opinió i El Dilw•io. =3.er Nomenar una comissió, de Ja qual participin representants de les diverses entitats professionals periodístiques, per a què com més aviat millor s'entrevisti amb l'auditor de guerra i amb les altres autoritats sol·licitant el que s'indica en els precedents acords.=Seguidament s'aixeca la sessió- són les sis de la tarda-amb l'acord de traslladar· se una comissió de l'assemblea a l'auditoria militar i a la Comandància de la Divisió per tal d'iniciar Ics gestions acordades. =Barcelona, 15 d'octubre del1934.=El Secretari de l'Assemblea, Josep M.a Lladó i Figueres. • El diari de Madrid A B C, en la seva edició del dia 16 d'octubre, i sota el títol «Una gestión en favor de los periodistas detenidos y una acertada observación del corresponsal de A B C», donava de l'assemblea la següent referència : •En la Asociación de Periodistas de Barcelona, se celebró ayer tarde una reunión de representaotes de eotidades profesionales de prensa para tratar de la situación de los periodistas detenidos con motivo de los recientes sucesos y de la suspensión de los periódicos barceloneses. También fueron invitados a esta reunión los corrcsponsales de periódicos de Madrid.=Presidió el señor Costa y Deu, y después de hacer uso de la palabra varios de los presentes, el corresponsal de A BC dijo que él, por su parte, .sin mas represeotación que la personal, suscribiría toda gestión que se hiciera respecto a los periodistas sobre estos dos puntos: 1. 0 Pedir que mientras estén detenidos se les trate con las consideraciones posibles; 2. 0 Solicitar asimismo que se esclarezca la participación que hayan podido tener en los sucesos con la mayor rapidez. En cuanto a la situación de los periódicos suspendi- ANNALS DEl, PERIODISME CATALÀ 489 dos dijo que también suscrib iría cualqui er gestión que se hiciera, aun que cuando en agosto de 1932 se suspendieron 114 periódicos de derecha , y entre ellos A 8 e no recuerda que se le convoc ara para ningun a gestión de esta naturaleza.= El señor Costa y Deu explica que la Asocíación de Periodistas de Barcelona no pudo inter venir en aquella ocasíón por no haber sido suspeodído niogúo periódico de esta ciudad .=En definitiva se adoptaron acuerdos en consonancia con lo que habían expuest o ot ros señores y concret a· do el corresp onsal de A B e, y poco después una comisión formada de representantes de todas las entidad es periodísticas realizar on una visita al Cuartel Genera l de la Divisió o para expone r estos deseos. =Por la noche, a las once, fueron puestos en libertad algunos periodistas de los que se encontraban a bordo del •Ciuda d de Cadíz• , y a los cuales se referían, desde luego, las gestion es. • Esmentem que, troban t-se en vigènci~ l'estat d'alarma decretat pel Govern de la República el dia 23 de setembre, fou implan tada la prèvia censura per a la premsa dins el territori de Catalunya a la matina da del dia 5 d'octub re, i com sigui que fou en aquesta data precisament que es declarà la vaga general, solament foren objecte de l'alludida prèvia censur a els diaris apareguts el dia 5 del susdit mes d'octubre, car els dies 6 i 7, amb motiu dels fets revolucionaris ELS LECTORS DELS «ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ» SÓN PREGATS DE RECORDAR, EN EFEC· TUAR LLURS COMPRES, LES CASES QUE AFA VO· REIXEN LA NOSTRA REVISTA AMB LLURS ANUNCIS 490 ANNALS OEL PERIOOISME C:A'fALÀ produïts per la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, no aparegueren diaris. L'Oficina de Censura, durant aquesta brevíssima actuació, anà a càrrec del Secretari general de la Comissaria General d'Ordre Públic, senyor .J. Vidal Jové, al qual auxilià l'oficial lletrat del mateix centre oficial, senyor Josep M. a Xicota i Cabré. Consignem també que, declarat l'estat de guerra, fou aixecada la censura d'acord amb la prevenció número set de les assenyalades en el ban del general Batet de data 6 d'octubre, la qual és corn segueix : •Teniendo en cuenta la nobleza y alteza de miras de que dió siempre prueba la Prensa que hoy queda sometida a mi jurisdicción, DO se establece la previa censura, esperando de la discreción, ilustración y cordura de sus directores que sabran seguir haciéndose acreedores a la confianza que hoy me inspirau, y que, por tanto, omitiran en sus editoriales todo cuanto roce cD lo mas mínimo al ord en público y pueda producir alarma, como asimismo cuanto guarde relacióo con órdenes, movimientos de tropas o resoluciones referentes al expresado ord en público, y lo que envuel va crítica al mando o a autoridades de cualquier orden, debiendo consultar pre· viameote en caso de duda y advirtiéndosc que si, contra lo que es de,espcrar, por ¡;}guien se faltare a dichas normas, se preceder'a con todo rigor en el castigo. de la infracción que pudiera cometerse.• Tot i haver-se deixat d'exercir la censura, no és precís de dir que les circumstàncies d'un moment tan excepcional com el que van plantejar els fets del dia 6 d'octubre, presenten als diaris dificultats remarcables. ElDiluçio ho a~senyalava en la seva edició del dia 11. AN~ALS DEL PERIODISME CATALÀ 491 •La Prensa no se halla sometida a la previa censura -deia-, y esto, que por alguuos puede suponerse una ventaja, para nosotros implica en cierto modo una dificultad. El no sometimiento a la censura previa nos impone un comedimiento en extremo difícil, tras un largo període de tiempo en el cual hemos podido expresar nuestras ideas con la libertad mas absoluta. Ténganlo asi presente quienes habitualmente nos lean. Adviertan que, en circunstancias como las actuales, la sítuacíón del que para el público escríbe esta erizada de obstaculos poco menos que insuperables. Así y todo es de agradecêr la intención de la autoridad, que evita el imponerle a la Prensa la mordaza de la censura. Esta ocasiona a los periódicos grandes quebrantos, muy graves perjuicios económic.'s, que se tratao de impedir, o por lo menos atenuar en todo lo que sea posible. Pero la responsabilidad moral, lejos de ateouarse para nosotros, resulta muy considerablemente agravada•. .3.·. 1 . ·~. El Diluflio, el mateix dia que pubilcava l'editorial de la qual transcrivim els primers fragments, rebia l'avís de què havia estat suspesa la seva publicació. El prec fet pel senyor Royo Villanova al President del Consell de Ministres, en el sentit de què volgués aixecar la suspensió que pesa encara sobre diversos diaris barcelonins, amb la indicació de què podia fer-ho imposant-los un censor que fos veterinari, va donar lloc a què li fos tramès el següent telegrama : 492 ANNALS O&L l'llltiODISMil C,\TALÀ •CoHegi Menescals de Catalunya agraeix atenció i li ofe· reix els seus serveis professionals. President, Vidal. • També fou dirigit al senyor Royo el següent telegrama: SOIIDJJUDADOBIHRA ~IÒiiiJi¡Mlr' ""'13'3"" .......... _.......................................--.-·*"'_.,_ .. . ,..,·w _....................v-. ··---·............... ... •.,,..,..,,.,_. , ..... (,..to•• ,.\il'ltiiOtll •Enterada Federación Obrera;.Catalana gestiones::eximio patricio cerca Gobierno República r·eaparición Solidaridad Obrera, felicítale efusivamente rasgo humanitario defensa organizaciones obreras indefeusas y de orden. Presidente, German Tarrega. Secretario, José Cunillera.• Les gestions fetes a Madrid per la comissió de l' «Asociación Obrera de la Prensa Diaria» que va anar-hi per a sol·licitar que fos aixecada la suspensió que pesava sobre c.inc diaris barcelonins, no van donar cap resultat positiu. Aquesta comissió, composta pels companys senyors Josep Tous i Santiago Sanchez, president i secretari, respectivament, de l'entitat, i pels senyors Angel Pujol i Eugeni Rubió, obrers que es troben. afectats per l'aHudida suspensió, va passar uns dies a la capital de la República, no havent pogut obtenir, tot i haver esmerçat un gran zel i una gran activitat en el compliment de llur missió , altra cosa que una promesa que els féu el senyor Hocha de què l'assumpte que els interessava seria portat per al seu estudi a la reunió del Consell de Ministres que hom havia fixat per al dia 23 d'octubre. Cal advertir que ANNAJ~S DEl, PERIODISME CA'fAt.À 493 l'estada a Madrid dels nostres companys coincidí amb un moment delicadíssim de la vida política, q ue tenia absorvida per complet l'atenció del Govern. En tornar a Barcelona, uns elements de l'expressada comissió tingueren la gentilesa d'informar a l'Associació de Periodistes de les impressions recollides a Madrid . L'Associació es va creure en el deure d'intervenir novament en el conflicte i va cursar els telegrames següents : •A Ja Asociación de Ja Prensa de Madrid. Recabamos necesidad presten decidido apoyo favor levantamiento sus· peosión diarios Catalufía, que de prosperar dejaría calle mas de mil familias redactores i obreros. Nunca como ahora nuestra solidaridad es tan precisa. Rogamosles Asociación intervenga cerca señor Lerroux y ministro Trabajo. Salú· dales Juan Costa y Deu, Presidente de la Asociación de Periodistas de Barcelona. • • A los periodistas informadores de la Presidencia del Consejo de Mioistros. Rogamos compañeros hacen ioformación Presideocia Consejo Ministros pidan señor Lerroux haga lo posible para levautar suspeusión diarios Barcelona La Publicitat, L'Opini6, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera, suspeodidos autoridades militares desde el día 10 los tres primeros, día 11 El Diluvio y día 16 el último. Después fracaso gestiones iniciadas por la comisión obrera que fué a Madrid, dichos periódicos han despedido su personal de talleres fundandose en lo indefinido de dicha suspen· sión, preveyéndose ocurrira lo mismo con personal Redacción al finalizarse el mes. General Batet mauifestó por medio nota periódicos ser ajeno a dichas suspensiones, y a un cuando prometió hacer gestiones para reaparición que se anuociaba para fecha próxima, las impresiones son pesimistas por haber sido suspendidos ayer en otras poblaciones región catalana mas periódicos. Dichas suspeosiones crean 494 ANNALS OI!L PF.RIODISMF. CATAI.À situación justificadas angustias entre periodistas y personal obrero, pues los cioco periódicos citados que han sido suspendidos suponen privación de medios de vida de un millar de fam ilias . Salúdales cordialmeote, Juan Costa Deu, Presidente Asociación Periodistas Barcelona. • Els companys madrilenys interrogaven poques hores després el cap del Govern sobre les aHudides suspensions de diaris barcelonins, i el senyor Lerroux els va contestar: •En el consell d'aquest matí, precisament, jo he proposat la represa d'aquestes publicacions. Cal tenir en compte que entre els periòdics suspesos n'hi ha uu que ha estat un constant detractor meu des que vaig iniciar les meves activitats polítiques a Barcelona, i això m'ha mogut a interessar la represa d'aquest i dels altres periòdics. No obstant, el Consell no ho ha cregut així, perquè s'havia de permetre la sortida de tots ells, els que han provocat, precisament, el moviment, la qual cosa no està bé, com tampoc que fos permesa la publicació d'uns i la d'altres no. Per això cal que esperin una mica. • Com sigui que algú li digués que els obrers dels esmentats periòdics es queixaven perquè no percebien els jornals de les empreses, el senyor Lerroux contestà: •Doncs , han de reclamar· los, perquè en altres ocasions ja saben fer-ho. Que els paguin les empreses i que constin així les meves paraules. • El divendres dia 26 d'octubre visitaren el ministre de Marina, en ocasió de trobar-se aquest a Barcelona per tal de fer una informació dels successos ocorreguts a la nostra ciutat, els senyors Costa i Deu, Vandellós, Serinyà, Julià, Aymamí, Xicota, Gonçal Garcia, Ta- ANNAJ, S DEL PERIODISME CATALÀ 495 rin, Bori, Casamitjana, Sagarra i Centelles, els quals demanaren al senyor Rocha que volgués exercir tota la seva influència prop del senyor Lerroux per tal que fos aixecada la suspensió que pesa sobre cinc diaris barcelonins. El senyor Rocha va mostrar-se deferentíssim amb l'expressada comissió, a la qual va expressar l'afecte que ha sentit sempre per la Premsa, «a la qual he d'estar- va dir- agraïdíssim». «Aquest agraïment- va afegir- ha d'ésser la norma de la meva conducta en aquest plet». Va exposar, però, els obstacles que s'oposen a l'aixecament de l'esmentada suspensió. La comissió sortí de l'entrevista molt satis. feta de les bones disposicions del senyor Rocha, ensems que poc esperançada pel que fa al resultat que pugui donar la gestió feta. La nit del dimarts dia 30, en sortir el senyor Rocha de la reunió del Consell de Ministres, va dir, contestant les preguntes dels periodistes madrilenys, que en el Consell s'havia parlat dels periòdics barcelonins que estan suspesos. Afegí que en el Consell del dimecres se'n parlaria novament, i que es sentia optimista pel que fa al resultat d'aquest afer. El dimecres els propis periodistes interrogaren el senyor Cèsar Jalón sobre el mateix tema. El ministre de Comunicacions els va respondre que en les reunions que havia celebrat el Consell aquell dia no s'havia parlat d'aquell assumpte, però que ell en parlaria a la reunió del dijous. 496 ANNALS DEL PlllllOOISME CATALÀ El senyor Julià Clapera, que en l'assemblea de representants de Premsa celebrada el dia 15 d'octubre a l' «Associació de Periodistes», hi va portar la delegació de l'«Associació de la Premsa Diària», i que va fer algunes observacions referents a la participació que els periodistes havien de prendre en el problema dels periòdics suspesos, ha expressat que l'entitat que ell representava ha parlat d'aquest afer i que secundarà ben decididament les gestions que puguin fer-se en aquell sentit. El dia 26 d'octubre fou imposada una penyora de 500 pessetes a «El Correo Catalan» per haver publicat, en l'edició d'aquell dia, una caricatura pertanyent a l'acostumada secció d)e jueves a jueves». També fou imposada el dia 9 de novembre una penyora de cinc-centes pessetes al diari <Mirador» per la publicació, en la seva edició del dia 7, d'un article signat per R. C. Ripper titulat «El problema del Sarre, problema europeu». . 4:~ :..;;.~ ANNAI,S DEl, PERIODISME CA'fALÀ ~ ~o~ penyo[~<!~J;~~1 El dia 1 de novembre imposada una de dues mil pessetes al d1an «La Noche» per haver .-:- :::'r ~ publicat, en la seva edició del dia 12, un article amb · ,.,~.. ocu . . . . . . . :-: .: :.~':':.: -.·.:.... . LA N E :. ....._..... «...... Pllt!OlOt Sllsti'~Qk: ~ U \f.!ICtOS 't' (SQI,.I( U S ":·.::.:-:·.-= l•-.l!~lt3f ~- .... - . - - 1Aft((l011A - .. •-• · ~--·· ,. "-\SAX:..!iU~(fi((O, f, el títol «Palabras de gratitud», en el qual hom fa l'apologia d'un dels condemnats per un tribunal de guerra. Aquest article no va passar per la censura. El setmanari «La Rambla", que no ha via estat publicat des d'abans dels successos, va reaparèixer el dilluns dia 29 d'octubre. El número era dedicat per complet a temes esportius. Una manxeta advertia : «La reaparició de «La Rambla, comporta l'abstenció total de tot comentari polític. Ho fem present als nostres lectors, els quals, altrament, no ignoren que estem en estat de guerra.» El dia 16 de novembre, el jutge permanent, tinent coronel senyor Martínez de Peñalver, va estar a les oficines d'aquest periòdic per tal de practicar la diligència d'obrir la caixa de cabdals que fou segellada per l'autoritat el dia 9 d'octubre. Hom va examinar la documentació que hi havia a la caixa. La diligència fou presenciada pel propietari del periòdic, senyor Sunyol i Garriga. 498 ANNALS llEI, PllRIODISMe CATALÀ El dia 25 d'octubre el delegat del Govern de la República a Catalunya, senyor Carreres Pons, va manifestar als periodistes que per ordre de l'autoritat militar havia hagut d'imposar una penyora de mil pessetes a La Vanguardia, per haver publicat aquest diari en la seva edició del dia 24 una fotografia dels refugiats catalans a França amb motiu de la revolta dels dies 6 i 7. La publicació d'aquesta fotografia s'ha considerat com un acte imprudent, i s'entén, per tant, que cau dintre l'article setè del Ban de declara- LA VANGUARDIA ció de l'estat de guerra. La Vanguardia, en l'edició del dia 26, i sota el títol «La Vanguardia, multada», publicava aquest solt : •En Ja madrugada de ayer se nos comunicó !11 inesperada noticia de haber sido imp~esta a La Vanguardia una multa de 1000 pesetas por haber publicado una fotografía titulada Fugitivos èalalanes en Francia. Huelga decir que nos supo mal el percance. Y no por su materialidad, sino por el des· agradable efecto que produce a quien obra con la mayor buena fe, la noticia de que ha faltado involnntariamente. Pero la misma fotografia, exactamente la misma, apareció en nuestro colega madrileño A B C en su número de ayer llegado por avión a Barcelona y en el número de Ahora también de ayer, cuyos ejemplares llegaron por tren esta mañana. Y la única diferencia entre esos periódicos y La AI'(NAL$ DEL PERIODISME CATAI.À 499 l'anguardia esta en que así como a nosotros por haber dado a luz esa fotografia se nos ha impuesto una multa, en cambio nuestros colegas de Madrid han podido publicaria, no solamente sin el menor contratiempo, sino después de obtener para ello la aprobación de la censura oficial. En semejantes condiciones tan desiguales para unos mismos periódicos españoles, según se publiquen en Barcelona o en Madrid. no podemos menos de envidiar el privilegio de que gozan nuestros colegas madrileños. Y como en las cir· cunstancias actuales no vemos humanamente ningún medio seguro que nos garantice (y garantice con nosotros a toda la prensa catalana) contra lo que a posteriori pueda aparecer susceptible de punibilidad, rogamos muy encarecidamente a las autoridades competentes quieran tener la bondad de arbitrar alguno que, previniendo todo tropiezo involuntario, no deje lugar a dudas. Por nuestra parte preferimos mil veces la previa censura a la continua zozobra de ignorar cada dia si lo que uno hace con la mayor lealtad y el maxi· mo respeto al orden imperante-y que en Madrid puede hacerse con beneplacito del pode; público-habní luego de resultar en Barcelona ilícito y pecaminoso». El dia 26, i per considerar que el solt que deixem transcrit constitueix una reincidència en la infracci6 de la norma setena del Ban de declaraci6 de l'Estat de Guerra, el Sr. Carreres Pons, per ordre de l'autoritat militar, va imposar a La Vanguardia una nova multa de dues mil pessetes. A la vegada el Quarter General de la Quarta Divisi6 va trametre als diaris de Barcelona la següent nota : •Alleer la Prensa de hoy me veo profundamente impre· sionado al ver cómo una mentalidad como es la del Director de La Vanguardia, periódico al que siempre se Ie ha recono· 500 ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ cido una ecuanimidad y sensatez en tratar todos los asuntos por vidriosos que éstos sean, se permite comentar y, en ruego apremiante, aconsejar y pedir soluciones para evitar los tropiezos en que iuvoluntariamente pueda ca er la Prensa. Y me llama mucho mas la atención este proceder, cuando tuve ayer una conferencia con su secretario, el señor Martínez Tomas, que en nombre del Director me vino a exponer cuanto en el editorial de la lnformaci6n catalana de hoy se trata. Llegamos a una coincidencia para evitar posibles caídas, coincidencia que no era mas que el consejo que en la prevención séptima de las instrucciones anexas al Bando ordenaba que e11 casos de duda se llevara a previa consulta lo que qui~/lS 110 convinie1·a pub/icarse. Toda esta conferencia con el secretario, la tuve por teléfono en parecidos términos con el propio señor Calvet (Gaziel), a quien recomendé, con súplica y ruego apremiantes, que se enterara y leyera el Bando, muy especialmente la prevención citada de las instrucciones anexas al mismo y que, por lo visto, no la leyó y si lo hizo no ha querido darle la lógica interpretación que con toda claridad se deduce. Tal contumacia es censurable en todos, y muy especialmente en el señor Cal vet, que habiendo podido llevar a consulta previa el editorial que nos ocupa, no lo ha hecho, mereciendo por ello sanción e imponiendo al periódico La Vanguardia una multa de 2000 pesetas. La Dirección de La Vanguardia prefiere la previa censura, y ésla, aparte las grandes molestias que ocasiona a todo el mundo, no le libraría de la responsabilidad en que pudiera incurrir la noticia, reportaje o información grafica previamente censurada. No es momento de entrar en discusión en si es mejor un sistema o el otro, ni yo quiero tener la pretensión de que sea mejor el marcado en la prevención séptima anteriormente citada. Dictado el Bando no hay mas remedio que cumplirlo; el editorial de hoy incurre nuevamente en responsabilidad, ya que en el fondo es una discu- 501 ANNALS DEL i>JlRIOOISMll CATALÀ sión de medidas de autoridad, y hasta de medidas de gobierno, al poner f rente a frente los criterios que ri gen en Madrid con los que rigcn en Barcelona. L as circunstancias no son las mismas en todos los Jugares y lo que puede ser improcedente publicarlo en Barcelona, puede no tener trascendencia al pnblicarlo en M11drid. Yo siento en estos momentos dentro de mi modestia y de mi intelig-encia y mentalidad, muy por debajo de la del seño•· Cal vet, ya que s u nombre ha traspasado las fronteras y es mundialrnente reconocida su competencia profesional y, ademas, como publicista, tenerle que decir que en estos momentos. sin buscar la notoriedad que le proporciona su periódic0, mejor hubiera sido dirigirse directamente al Gobierno, pn r!l que hubicra habido una mayor igualdad de criterio en las publica.ciones periodfsticas de Madrid y Barcelona. Esta.mos en momentos de mucha refiexión, de mediUtr mu· cho las consecuencias que puedan derivarse de discutir la actuación de autoridades y Gobierno, poniendo todos los me· dios en evitación de que tales consecuencias se produzcan. Y es esta la única vez que me permito hacer unas aclara· ciones, que estimo necesa.ria.s para que el público en su dia nos juzgue a todos• . . :. An:.. .y_L_- _v..:..oh.:..:....u•l_. - - - - Dim~. 2:1 de ¡ener d-e 1933 Ndrn. 1 . - P~. I BUTLLETI OFICIAL OE LA GENERALITAT DE CATALUNYA AOXlrflSTRAC!O· -:-z..;:-;,-c;t,u,---, · ··· ··;uü-üiSuOSC'Rïi;i07"U~~~G-:~ Moo.ttJC(I't, $ . 'fdUOil uno P.:&CCD})W ~\ 5t C'èl'lt \a.t El Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, dins del seu número corresponent al 23 d'octubre, 502 ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ publica tres ordres de data 22, signades per Francisco Jiménez Arenas, President accidental designat per l'autoritat governativa militar de la Quarta Divisió; ordres que transcrivim per referir-sc a l'oficina de Premsa de la Generalitat i al Full Oficial del Dilluns. Diuen així : •En uso de las facultades que se me han conferido, He resuelto : Articulo único.-Cesan como funcionarios de la Genera· lidad en la oficina de Información de Prensa, don Joaquín Vila Bisa y don Narciso Molins Fabrega. En la Hoja Oficial del Lunes, don Antonio Puch, don Ma· nuel Nogareda, don Enrique Palau, don Angel Estivill y don Salvador Marsal. • •Si la oficina de Prensa, afecta a esta Presi.lencia de la Generalidad de Cataluña, ha de cumplir .la alta misión de información veraz, archivo periodístico de la G eneralidad, estu· di os, concursos, conferencias y relaciones cordiales y de com· pañerismo con toda la Prensa, cualquiera que sea su matiz político, precisa que el personal y orientación de Ja misma se ajusten a normas fijas, y para conseguir el fin propuesto, He rcsuelto: Articulo 1.0 La plantilla del Negociado de Prensa estara constituída por un oficial primero, j efe del Negociado, y cuatro auxiliares segundos y un ordenanza. A rtfculo 2. 0 Queda designada jefe del Negociado de Prensa de la Generalidad don José Bernat y Duran, y auxiliares don Manuel Zaragoza F ernandez (confirmada). don T oribio Ver· deri Cio!, don Casto Boada Ducedes y don Francisco Esteves. Artículo 3.0 Por el Departamento de Presidencia se dictaran las oportunas órdenes para el cumplimiento de lo legislado.• ANNAJ,S DEL PERIODISME CATAJ,À 503 •Las 00. CC. de primero de enero de 1926 y 13 de junio de 1930, que dictaron las disposiciones para la creación y régimen interno de la Hoja Oficial del Lunes no se han cumplido ni en su organización ni fines, y con el objeto de subsanar estas deficiencias, He resuelto : Articulo 1. 0 La plantilla de la Hoja Oficial del Lunes quedara constituída por un director, un redactor-jefe y cinco redactores . Articulo 2. 0 Quedau designados: Director, don Rafael Delclós. Redactor-jefe, don Juan Manuel de Emilio. Redactores, don Juan Julia Gaya, don Juan Chacón, don Juan Carranza (confirmado), don Antonio del Cerro y don Eduardo Millan Rodríguez. Artículo 3.0 Por el Departamento de ?residencia se dictaran las disposiciones pertinentes para el cumplimiento de las 00. CC. citadas. • El mateix Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el seu número 304, corresponent al dia 31 d'octubre, publica l'Ordre de la Presidència accidental de la Generalitat, que transcrivim a continuació : • Vista la comunicación del Patrona to del Instituto de Asistencia Social de Barcelona por la que propone a don Emilio Roig Olivé para substituir al Administrador de la Hoja Oficial del Lunes por cesc del actual Administrador, don Felipe Barjau Riera, He resuelto : Primero.-Cesa en el cargo de Administrador de la Hoja Oficial del f-rmes don Felipe Barjau Riera. Segundo.- Se nombra a don Emilio Roig Olivé para el desempeño del mencionado cargo. Barcelona, 30 de octubre de 1934.•