CAMPRODOfV Periódico ilustrado defensor de los interesfe de Gamprodón y del distrito REDACCIÓN Y AÜMlNlSTRACIÓN Callede Valencià, núm. 37 ÀNO I 11 DE DICIEMBRE DE 1904 ié SUSORÍPCÍÓN EspkfM. . . . . i'50 ptas. trimestre.Extranjero. . . , 2 r, n Número du«Ito 15 céntlmos Anuiicios y comünioados & precioa convencionales, ^ , No se deyuelven originales, Núm 16 A l p a s o q u e ílevan los_ encargados ; ce unos dias insufrible, se ha caldeado de destruir la .poca reiígiòn que nos algo, sln duda para que podamos salir quecïa, no tai'darèmòs en leer eri í.i de casa à admirar el derroche de buen gusto que inmaculadas olotinas ha Las jóvenes olotinas, no se dàn es- sección de espectàculos: V . E n i a par roq u i àl tal, te n d rà 1 uga r becho con motivo de la festividad. tos dias punto de reposo, rivalizando manaha una solemne función i beneen buen gusto en el adorno de sus faEn ósta ocasión han imitado, al Banchadas, ó hallando con, màs propie- ficio del diestro «Èl Místipo» en ^ cju^ co de líspana inva'diéndonqs de^japeZ/ dad: en el adorno de las fachadas de dicho sènor, después de hàcèr él f*àA^MODEO negírico de San LuçaSj èsplicarà el sus domicilios. Me parece à mi, que cuaado_ lanto modo de e^scurriíV at bulío. aí^ toe^ue pierder^ el réppso, para celebrar, con de baçi^teíjlll^^. I p , ionógraífó ameniexplenaoír lín àcdritèciíiiieifíía <ibmb èí ,2íS.rà·ljQ!^,i,nterg)«|t^ps·»^ _.,. ;,, :^,., .-,;• jQüqppco serio me và resultàndo de la Goncepciòn (sin màcula), no detodo.ello! jaran de saber é·-^tas apreciables ninas 8Í seoyors; un crim, un horreudo crim, ja lo que ello significa, y siéndo así, me feY no bay Quiéíi me ayudeó. protes- vaig vóurer al sortir de casa '1 domati, encaredoj la enhoràbuena, pues veo que la tar del atropello de que ha sido vícti- 'm füsqula; y que 1' asessí 's passeija per la tan decantada ignorància del genero ma tan magnifico templo? vila (le Campfoilon tot caiupetxano, femenino espanol, es una mentirà co(iQiu^ no hi bà justícia «n aquesta terfa?' mo un templo, y que nuestras mujejPtírquó 'Is as^seiiis s' han de deixar tan lliuMe preg-untan àlgunos amigos porres saben, ;vaya si saben! (jué no intervengo en la cuèstión que res pel' méü raons que fàssiíi? En lo que creo que andan algo atfa- tienert hace dias los màèsiros de CamMal H' en poden tres contra un; si senyors, sadillas, es t'.n lo del manejo del liogar prodon, y yo debò contestaries à nii«; tres, jo ho vaitg véuror; y lo asessinat era un domestico y en lo de dar la debida àmigòs; que puesto que son maestróspobret pacffich que no ueya res a, ningú, que educHciòn à sus bijos, perp lo que di- allà sè las hayan, mieiítràs qüè yo en ningú de Camprodon n' havia sentit t dir la ran ellas: íi,qué nos falta saber Inàs, més petita-y tenirli que donar la mort do estando como estamos segurasde que él silencio deploro el que unos à Òtros aquesta manera! ^Quo havia fet? ^De qué se se digan en publico que no saben è^ Maria fué Inmaculçida? r acusaba? cribir. GbaPÍa Iül·l òftlMl • • El sabai'hu en Quét,|quin lianto aquell poÉso casi, casi es decl,arar la incapacidad para ejèrcer ei cargò linos y bre xicot! j Aquell desconsol que tenia! NinOtros y à mi nie parece que no est.'in gú podia acousolarloí—Però horatí que 'ii tieiiríis, ja està fet, ara no hi híi remey! ert lo ciei·lo. Jo com que ho tenia tart y volguentme El que à^,.uno se le deslice un gazaj>oapartar lo compromís que aquestas cosas porïtiíis ó ménos; notable cuando se vé tari, vaig entrar à dins lo taller A empendrer (jbligadp & escribir para el publico, de nou la feina que '1 dia avans havia deixat, (cósà à la que no esté acostumbrado) tot pensant que en aquest mon, al mitj del no es para sentar plaza de... eso que carrer se cometían crims j ningú deya rés. dicei un maestro à otro: no sehpr. Yo Y cucnta sang pobretl Y quinas pstremituts leolos remitídos de uno ,y de otro y havíu fet an'tes'do entregar la seva ànima! ho npto,màs,que algunas/a?W/as en las Però U veritat. ,»b la taleya de mon treball que inçurrimos todos en el calor.de una mica, y QX)Viàeal de cupido una mica mes ' àla escritura. y pensant qíie pel- Nadal podem treurer la Así pues; no harían mal el uno y ei :^rossa, fou causa de que 'm distregüós do otrq en callarse.... y.., lyamos vivien- aquest críai. Lo qiie ràe Indignà sòbre-manera es lo que ocurre en la Iglesia de S. Esteban! í^Quién ha autorizado el que se convirtiera el Templo del Sefior en poco ménos que un entoldado de villa-cochina ó Majalandrín? Poesías, diàlogos, músicas; todo, todo, lo qüè pueda hacer olvidàr é ]p$ íiçles, que à aquel recinto solo se.vàà orar, y no à oir poesías màs ó mentís ripiosas y diàlogos màs Ó méiiòs làtosos? Ninguno, sépalo el autor de la tal harrabasada, ninguno tiene dcrecho, convertiria Casa de Dios, en lo que quedo el jueves convertida dicha casa. Üo, q u e j"»eor e s meneallo! De àhí, à poner à la fuerza un tío.* vivo y un cinematógrafo màs ó ménos La temperatura que en dsta era hamístico, no và nada. A !' hora de diiiiir també à taiilà sé 'n parlà, estant una estona més pensant ab tot allé Al vespre al sortir dél taller sento à la casa LA FONT-NOVA del asessinat unas grans riallas. ^Que serà això? —Mira, mira quin' una de tàn grossa! —Aquesta serà pel dia de Nadal. —Ciiant ha fet? —Cent-tres. —jManoy quina pessa! Lo Quel ja no ploraba, ja s' havia aconsolat al véurer las llangonisas. P . AUBERT Camprodon 9 de Desembre de 1904. wm ®#ïí# Una colla d' aficionats s' en vAn à fer una funció al poble X., (tant es un poble com un altre, perquè tots els rtcíors ho fant prou ma. lameat) portant per director d'escena el fili d' un carb.)iier, qu' à mes de ser també l'empresari, es r autor de 1' obra que van a estrenar (uquesta obra es un drama en 3 actes denominat &El rey y su asesino 6 la vengaiiza mas infame de un GV\mmB.\ que tiene celos quiere sangre.») El programa de dita fiuicio es el següent (tal com la redactat el fill dsl carboner al) un tros de carbó.) «Tentro Moderuo» (Sociedad ^<E1 Tango») Grandiosa funsión para hoy 1/' Cinfoúia con piano manubrio (Los lunares) 2." Estreno censasional del drama en 3 actes y en berso y prosa castellana horiginal del joben D. Selestino Bernat que Ileba el titulo siguiente: «El rey y su acesino ola teix això de «enganar» que '1 públich ja s'ho comensa à pendrer à broma, y li pren el pel; pró per això ell continua 1' obra fins à I' estrofa del final d' aquest acte que diu: «Perquè quereis alejarme deste lugar en que vivo si no teneis vosotros contra mi ningún motivo. (iporquó quereis de esta manera asesinarme? dEh? Lo boních del càs, es que serablaba alio la fugida d' Egipte. Hagueren vist els cómichs 1' un per aquí, 1' altre per allà, corrent d' allò més, qu' hasta els talons els hi arrivaban al trasero, fugint d' aquell bombardeitg improvisat. No seria res d' estrany qu' algun d'aquells desgraciats actors estès malalt del susto ó de algun cop de pedra... ^Voléu fer bolos? Unteu el sabres (si 68 que surten) ab un raij d' oli. (iQuins versos! Sort que '1 publich enrahona y n' hi raéuos s' hi ficsa!) JosEPH DOMÈNECH E A Ü E B T . Cau lo teló a rebaladas. Acte segon (La mateixa decoració del acte primer. Solsameut.qu' han cambiàt els bastldurs y bambolinas.) Vares ferme una pregunta, Seria inútil posar una infinitat d' cscenas hermosa nena fà un any; de 1' obra, bastarà pera ferse càrreoh n' hi demanantme ab molt afany, possém unas quantas, las principals, las mes ^qu' es I' amor? bufíolment fetas com à 1' acte primer. Avuy ja puch cont'estarte, Escena XI. perquè d' aquest mal pateixo, Paje y Príncipe (aquet p;iper es el del cary el neguit que yo sofreixo, boner; es à diï qu' à mos d' autor es actor.) ;es al cor! yPríncipe—...(vülguonsi; treurer lu espasa, que Sento adins un no sé qué, no pot de robellada qu'es) que 'm fà estar ab gran delir... Paje—Quita esa mano, desgresiado. i Res parlo de aquet sufrir, Quiero traspasarte el corasón de medio à jà ningú! medio... Una nena *1 cor m* ha pres, (El públich esclata ab una gran rialla, al que 1' estimo boijament; veure que uo 's pot treurer el sabre. Se sent y I' amor que 'I meu cor sent, I' apuntador que li diu: «Estira fort, estira jes per tú! fort Bernat.» El priucep distret, va pera reJ. PKLLICER CIVIT pel·lí lo que diu 1' apuntador y encara no te temps de dii- «Estijra fort...» què üna taronja tirada desde las gradas, li petà entre nàs y boca. El P;ije al veuro, no pot ménos de riure I^si se@r€t d e l J^Xs^-t y al fero, li cauen las barbas. Allavoras ha siACTE PRIMER Escena VIII g)it la grosa. RafeFé Isabel Tomàquets, taronjan, patalas, puntas de cigarro encesas, etc. tot ha anat à parar pels Isabel—{ah veu baixa cridantlo) Rafel Rafel. yíutfel—\girantse) Tu aquíP caps del Paje y del pobre Príncipe. Isabel—^\. Alguns tranquils de la platea cridaban fort 'Sjt/el—h. que has vingut; no veus que 't compro«Que no salga el aulor, que no salga» vol- mets en aquesta hora? Y ta mare ahont l'has deixada? guent dir: «Si surt, li clavem uu tiro. ísabel—Deu ser a casa ja. Rajel—Pro que 't passa, estàs freda criatura (affaS' ha baixat el teló iustantaneàment. El /antli las mans) públich, indignat, volia que 's continués la • Isabel—{\\iQVi meu!) representació, quan de répenla es presenta en Il<^/<?^—Com es que no m' esperaves de retorn del el prosceni un qu' anaba mitj vestit de moro, camp tul com m' havías dit? /írtíe/—Pçrque m' he estimat mes venir à trovarte ab les barbas à la mà y diu: «Respectable bengansa mas infame de un criminal que tíene selos y ciere sangre.» Numerosa comparceria (que no habla) escopetas, pistolas, trabucos y la aparisión de un varco de bulto que se unde en el mar. Agua natural (imitada con lustrina). ïomarí'in parte todos los afisionados dirigides por el hautor del drama. jBerlo para creerlo! A las mmve.j Aquest es el programa, que van Oftauipar publico.» frente al teatre ahóii.t teninn de estrenarlo. (Crits del públich de «fuera, fuera! que Calculin vostès, que sols flcsants'hi una bailel... mica, j a es ))ot compendre de la manera que «Respetable publico. Queda suspendida la parlarían el castellà j com s' acabaria la fun- funsión 'le hoy, porqué lu primera actrís ha fució (si es que '1 püblich els hi deixés acabar, jido cuan el íaquillero. Asi vs qu;? se continuaseus mole.·stdrlos autcs ;ib alguns pebrots y to- rà olro dia.» màquets) El públich furiós, veyent que no se 'la hi Acte primer podia tornar els qüartos perquè -1 taquiUero (Un bosch ab bambolinas de sala rica y bas- havia guillat ab els calés y la actriu, es fica dins el teatro y comensa à repartir galetas tidors de mar.) pera tots cantons. Escena VIII. Els cómichs (els que podían) guillaban per Sanliago-(i)oblo, que porta un traje que li la porta del encenuri, vestits tal com anaban es ample y el sabre sense funda) en escena. L' un de moro: 1' altre de frare: «— ^,Pero porquéeea merchado? No he aquell de rey, etc. etc. mentres à fora els essentido yo de .'5us lavios que me ama? Ingrata! perabajpàrt del públich que 'Is despedia à pe... Si me ougaïïarf'i? Si no me enganarà? No drada seca..,. puede ser (|ue nio engaiïe. Si me engaiïase, me moriria. |Y yo no quiero morir!I No pueAquest va ser el final dej bolo. de ser que mé engaííe. jEngaiïàrme à mü! No teudría perdón si me cngunase... (Tunt repe- aquí y aixís ningú "ns podrà sentir y per xó he retrocedit à mitj camí fent veuror à lu mare que 'm convenia anar al màs Coll per un descuit. Rtf/(?/--Ja t' hi he vist entrar desde'l camp. Y t'ht has estat fins are? Isabel—Si, esperant que fos mes Ibsch per venirte à trovar aquí. Ry/e/—Bueno donchs; aqui 'm tens; al meu costat no has de témer res. Que hi hà de nou? Que 't passa? Isabel—Tot t- ho diré Rafel y un cop ho sapigas, perdónam. R«/(?í—Pro de que 't tinch de perdonar? parla {patiseta) Isabel—Si, parlaré {després de cerciorarse que estant sols) Tu m' estimas vritat que m' estjmas Rafel? {ab passió y abrassantlo ab ell) Ra/el—ÍÍQB que 'Is àngels à Deu. Y si aixís com tinch sols una vida 'n tingués dugas, las donaria per tií pró no més no tinch una y aquesta encare la dech à la mare si vols prentla, ab això bes si t' estimo. Isabel—Bondia si es vritat que 'm portas tan amor fes un sacrifici per mi, ja veus que no més te'n demano que un Ra/el—Que es acaba {ab ànsia) Isabel—Fes lo sacrifici d' olvidarme! Ja veus que's ben poca cosa! Rffl/(?/—Poca cosa dius? Y tu vols que fassi aquest sacrifici d' ofegar dins mon cor 1' amor que *t duch Demanam la niéva sanch, demanam que m- arrenq LA FONT-NOVA "s ulls per no veuret may més y ho faig, però no *m demanis quo t' olvidi perquè es imposible. Y sacrifici 'n dius tu d' això? jLa meva mort vols dir! IsaM—iiCom m' estima!) R«/(?^—Es que 't sab greu estimarme 't sap greu haberme dit que si. Isabel—(rdpit) No, ho Rafel, mentida; jo t'estimo, escolta bé (baixet) Jo t' estimo més que als meus pares, mes que la glòria que Deu 'm guarda allà al Cel perquQ^l' amor quo m' has inspirat tu es verdader... pro jo no vuy onganyarte. Rff/(?/—(iuo!! {aterrat) Isabel~No, no vuy enganyarte per lo mateix que 't dich, perquè t' estimo. R«yi"i^— i'cro quo haa dit, que no vols enganyarme y de qué? Isfíbel—{Verqué no 'm mateu Deu meu) Ra/el—Parla prompte. Qne amaga aquesta misteriosa paraula, que al sortir de ta boca ha obert un abím als meus peus. Digamho tot, tot, tot {ab deliri gran) Isabel—Donchs ho sabràs, {pausa) Miram be, miram bé Rafel y quant hagis sentit mas paraulas, tingas compassió de mi y pordonam... Ra/el—Digas. (Deu meu quin torment) Isabel—Quan jo tenia sols divuit anys, puig encaro era una criatura, may cap home m' havia parlat de amor ni d' alegrias.. jilojalà hag-ués sigut sempre aixís! Tu sabs be Rafel que una pila de vegadas haviam anat la mare tu y jó al màs Coll quant lo senyor Joseph (al Cel siga) donava aquells saraus cada més ab la copia d' en Pep de Figueras. Donchs be, un jorn per desgracia vaig conèixer à un home. Aixis m' hagués mort aquell dia mateix. Me parlà d' amor vaig escoltar sas paraulas amorotida y li vaig dir quc si, creyentrae trovar en ell un amor vOrdader tal com me 1' havia inspirat. Passà temps, tenint relaciona ab ell; veyentnos y enrahonantnos de nits à 1' era mentres los pares y tots los de casa dormiaho y upa nit... R<r/el—Que... acaba... Isabel—Y una nit {proseguint) que jo penso que'l dimoni 1' havia ja triada perquè feya una tempestat horrorosa, jiirantmo mes amor qiio may... vaig sor seva' Ra/el—{tapantli ïa boca ab la írerf) Calla. No, això es mentida. Tot, tot lo que/m dius es una farsa perquè j o ' t desprecii. 0 sinó vinga, vinga' una prova. Qui va ser aquest lladre. ' Isabel—^\ ! Ra/(°^—Baixas cl cap y callas? Veus veus com es mentida. {Li a,ga/a cl cap perquè H miri) Miram, miram y digas qu' es mentida lo que has dit. Isabel—No es mentida Rafel y '1 nom te •] diré, te '1 diré perquè vegis que no 't vuy enganyar. Per això he volgut revelartho tot avans de ser teva, per lo mateix que 't dich perquè t' estimo, {plorant) Si no t'hagués estimat no t' ho haguera pas dit. {pausa) Aquest home va ser... en Jaume. Ro/el--En Jaume? {horroritzat) Isabel—il·Io veus are com has de fer lo sacrifici de olvidarme? Ra/el—(transició plorant) No Isabel no, Are, are és quan t' estimo mes que may. {I' abrassa abamor) MANUEL DOMÈNECH RAUKET. Olot 10 Juny 1904 |4otiGias Próximamente tendra lugar en el Teatro Casino Unión Veraniega el estreno de la celebrada pieza en im acío de D. Serafía Pitarra: «Per carta de mes» corriéndo su desempofío à cargo de los actoros aíicionadoa Sra. Ana V i dal, D. Juan Claret y D. Eicardo Mayà, siéndo de esperar que corao siempre dichos seilores cosecharàu uutridos aplausos por su agradable trabajo. El niartes próximo las alamnas del Colegio del Sagrado Corozóu de Maria obsequiaran à su excelsa patrona Sta Lucia cou la solemnidad aco8tutubrada, celebràudose por la maiiana à las siete y media Comunión General con plàtica preparatòria y canto en la iglesia dol coli'gu», à las dieK.soleijine, oficio à la Iglesia Pai·rpq.niàl can,tado<jpdï· las inonjàs y. aiïías coucbrrentes à la cjuse de niú,sica eieoutando la hórmosa íiiisa ilo'Baltman, finalizarido con los gozos de la Santa. Esrjtl. Pepe IJscol. P(>pc Fs col. Pepe Es col. Pepe Pepe El jueves por L·i tarde se dió «na corrid* gratis de niíías toreras en i·l prado de La Campa, situado sobre «La. Font del Ferro. Durante un buen rato fiié objeto de la c u r i o sidad de los espectadores una res vacuna p e r siguiéndo à dos hermosas niíïas, m u y aficionadas en otro tiempo al difícil arte de ]a l í dia, las cuales buiun como si la camisa no le» Uegase al cuerpo. Muy animada ha sido la íiesta de la Purfgima Concepción en esta villa, habiéndo sido muy numerosa là concurrència, cosa quo no era de esperar dado lo desapacible del tiempo, El mercado fué muy animado, verificàndose muchas traneacciones, especialmente en ganado de cerdo?. Hemos recibido el primer número de «L avenir de Vnlles pir» periódico que se pública en Prats-de Molló. Agradesernos el envio y con gusto establecemos el oambio. Las Hijas de Maria de esta villa obsequiaren à su Patrona con britlantes funciones r e ligiofeas eu la,iglesia parroquial, sióndo todos los alctos muy coacurridos y resultando en coujünty tina fiesta verdaderamente esplèndida. Imprenta de P. Aubert.—Valencià, 37, Camprodon. 19 18 Escol. Pepe Ha sido biéu recibida por el púl)lico, la boja en que el seíïor Espigol, director do la orquesta de esta villa, anuncia haberse hecho cargo de los festejos que se celebran durante el afío, lo cual evitarà muchas molestias à* los vecinos, à là vez que por lo ventajoso de las condiciones que impone demuestra una vez màs nuestro distinguido amigo cuanto se i n teresa por la prospei·lJad Je la poblarien. ífué.s ensenyat un retrato meu molt original, perquè jj3 ho soch molt, no 'm van copiar de ningú. Avans teniu la dèria de ferme retratar ab diferentas clases de perrucas tant sols per tíndror ]o gust de veurer quina cara fere cuant siga vell. (Are ho eutench tot) Si qu' es graciós. Tinch retratos vestit de pagès, de militar, en fi de totas las clases socials per veurer quina vestidura \Vi escau millor. Això esplicàt resta tant sols sapigner si me Concedeix, no la mà. perquè no s(3 partidari de 'Is extrems, sinó tota la seva filla que desde'l moment que la he vista, totas las cordae del meu cor .so bellugan ab tanta fúria com sifós un rellotje quo so li hagués trencat la roda Caterina. Düturil ó sinó .no sabrà may quina hora es. Té molta rahó, perquè per ml sempre seria de diu al contemplar aqueixos reflectors eléctrichw que per ulls té la seva filla. ^;Qa' es oculista? (bnrlantsen) No senyora soch inginier. Ja li escau perquè d' iuginy no n' hi falta. Si no fós incomodà li preguntaria que és lo que 'm contesta. Esperis un moment. (Vuy tornà à veurer lo retrcifo) Vaig à consultà uuii cosa y després ja en parlarem.Dos minuts. Hasta luego. (Deu anà à fer lascartas.) ESCENA XII Dits raènos Escolàstica(Es ben cnya aqueixa raóssa.) Rosalia Pepe (Es ben aixerit.) (De frcntc.) Ydonchs quo li sembla senyoreta... ^Me vol fer lo favor" do la seva gràcia?.... Rosalia (Juina Pepe Ja .sé (|uo 'n té moltas. La primera que li vàn possar avans de possarli lo terroset de sal en aqueix niu de petonets que porta instalàt dessota lo uàs. Rosalia Rosalia. Pepe Quin nom més bonich (com la raspa de casa) Donch» digui Rosalia qne li sembla que 'm contestarà la seva simpàtica mamà. ' Rosalia Que vol que li diga. Pepe Lo que'm contestarà. Rosalia, Ja 1' he entès. Vull dir qu' es molt difícil dirli. Pepe rtY vostè? Això ja no ho es tant. Rosalia ^Jo? Depent do vostè. Pepe iDe mi! Donchs ja sé la contesta perquè com jó diria que si. Rosalia Jo també si comprenia que vostè ha d' ésser per mi tant bó com à dir veritat me sembla. Pepe Si no podia mes que ser aixís. Ay Rosalia vaig à ser!i franch. Al parlarme sos ami^hs de Barcelona de las condicions morals y físicas de vostè, me deya entre mi: me sembla noy que menjaràs earbas.<a, me» desde '1 mon^ent que li vista he comprés que vostè era incapassa de donarme un plat <le tant mal gust. Rosalia Gracias per la galanteria. Y en pago li diré que no fassi gayre càs de lo que li diga la mamà ^sap? té un genit tant estrany.:. Sembla un barómetro. LÀ FONT-NOVA. *.A. ]Nr XJ G I -C^' , ,1 J::;Í^'.O'Í ..•i*t '].,„. SÉ /ÍLQUÍLA >rtM\/K^^>^>t\<K?W)rt>^^K^K>rtK\^K^OrtH\^Kr «JTKWÇWÇ ALMAnÈN DE VINOS Y GRANOS DE Plaza Mayor, núm. 3 'i SAN JUAN DE LAS ABADESAS L>t<M^»<;ï4<>t<M<[y<>K>t<ft<><Q»<V<)4<>><>l<>é<>t<>t<M^>»< C0LEI3I^A£AI}1II&DES.LÜIS Aritmètica—Càlculos mercantíles—Reforma de letra, Ortografia, Correspondència y documentación. . Cuentas corrientes.—Comercio—Francés— Estudiós teorico-pràcticos para tenedor de Libros, Conferehcias particularos para lasasignaturas de 2." enseííanza—Preparación para carreras especiales. Paciència y esmero en la ónsenanza. Camprodon. L^miií^'^^^-'L^ - 4 Para informes Sistacli y Vdà. Sargatal Camprodon' Típografíai DE LOS y Cafè Papisièn EOS p 0 m p ID ò R [FÍE)[^@za(y]§EKT Valencià 37,—Camprodon lli III casa Borra) D É 15 CABAL·LOS de fuerza dentro de la pbbíación, corl 6 sin local. —^ A T €1^ PIR ÚN SALTO DE AlSüA' - — » r'l' K;^— (PIBI^EOS ORIENTALES) Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la villa.-Plaza de la Constituci()n.-Ciiart(^3 ricameníe nmueblados.—Vastos salones y hermosos jardines. Plaza del Dr. Robert, Camprodon: ïargetas de todas clases—Facturas—Papel tiinbrado—Progranias —Reglamentos—Circulares etc. Preciós económicos. SALÓN DE BAÍÍOS G R A N Relogería y Joyería de QlfiS Se vencien y componen toda clase dò reloges y joyas à preciós may reducidos.—Valencià, 19, Camprodon. 20 17 Pepe liosalia Que m' inporta sent lo do vostè, lo d' un iing-ei. V( iji lo que veiji y pasi lo que pasi no fassi cas de res PepP Pfípf liosalia Fcpe Rosalin l'cpe ^;De vcrits·' V podrà estimaruK! com jo V estimo? Hi possaré tots los \\\K US cinch S(ii"itits. ^;l)e veras? ;La Mania! Disimuli. Dojiclis com dcya los iiyres de fóra son millors que..* ^scol. ÍÍSCKNA XI11 Dits y líscolíistica i'cpe .Scayorií. Aquí 'm té ay)unt d' escoltar la meva sentencia. Escot. Ja veurà necesito un rato mt's per resoldrer d' una vefj·adu. [apart d Ji.^rdL) l'ero niimiii dij^-ali que; «i. Roa alia Escol. Vepe liosalia Vepe bhcül. Vept' Esccil. Vepe füalma nova.) Senyora luia paraula de vostè eg una ordre per mi... ii las üiice me té aquí (me sentho mitja carbassa al vontrell) Pasihobé (dant la mà) Joseph Ferran... Sefioreta... (apart) surti u l b a k ó . . . (apaft)}»l(Ai bé... Pasiho bé senyora... Sembla un rellotje de repetícídDispensi socií tant distret. Senyoreta... ;Altre veg'^da! Rosalia l)isj)i'nsi [apart d Rosalia) M' estimas? {apart) Si. Vepe Als peus de vostès. (niiUis) Pepfí Escol. "Rosalia Pepe Uosalia Escol. Pepc Escol. Pepe Escol. Rosalia Escol. Pepe Uosalia Escol. Pepe Moltasg-racias. Suposo que no os precisa càp elase de pres(;ntació pu(!S vostès ja saben qui soch. Si... però com se din vostè que may me enrecordo (aveuror) Pep Ferran... (apart) Vaija si, es lo Senyor Ferran. (apart) Pro si aquest no es vell. Recomenàt de los seus amíchs de Barcelona. Lo motiu de la visita, es perquè observin, indag·uin y veijin si só dig-ne d'obtindrer la mà de la senyoreta, que la trobo tant simpàtica que sembla que la conegui do tota la vida, (apart) Dig-uili que si. (apart) Và pentinat à la moda. (Arc me prenen lo pel. Do modo que vostè es lo senyor Ferran? Si senyora per serviria. (Ja vàn dos ve^adas que 'm preg-unta lo mateix) Si vol aquí tinch la cèdula. (No hi ha dupte) (Aquet si que m' agrada.) Ja veurà, y vostè dispensi. Li preg-unto per que al donarme las senyas (no li parlaré de lo retrato) me havían dit que vostè era un home entrat ab anys. Senyora desde '1 moment que soch major d' edat, es una próba de que no tant sols hi he entrat sinó que ja soeh à mitj camí. (Qn'esg-raciós) Se debian equivocar. A no ser que la familia quo me và recomtmar ha-