La novel·la realista: Oro y escorias, La Nevatilla, Las metamorfosis de un erudito i El final de una leyenda En la novel·la Oro y escorias, de caràcter autobiogràfic, assumeix plenament l’estil del moviment realista de l’època, amb el referent clar de José M. de Pereda, que elevà el costumisme folklòric i pintoresc a la categoria de gran literatura, com es desprèn d’aquest fragment de l’obra: Vea Ud. qué empresa más hermosa para un joven de su ingenio: seguir prudentemente los pasos de Pereda, pintar nuestra tierra tal cual es, con sus bellezas y sus miseriucas, sus costumbres y sus tipos; empresa alta, es verdat, y no para todos; pero verdaderamente digna de un artista de veras... Coberta de la seva primera obra en castellà Oro y escorias (1893) (Col·lecció Xavier Martín) En aquestes obres, Ruiz i Pablo fa un retrat minuciós dels personatges, els ambients i els llocs, inspirats en l’illa on va viure gran part de la seva vida, com la descripció que podem llegir a La Nevatilla i que tant ens recorda un indret molt concret de Maó, o aquesta referència a les regates que se celebraven as Castell (Villarnuevo en la ficció) durant les festes patronals. Festa de Santa Anna, festivitat després del dia de Sant Jaume, en la qual se celebraven grans regates as Castell. Ruiz i Pablo descriu unes escenes semblants al cap. XV d’Oro y Escorias (Col·lecció Xavier Martín) Alrededor de este punto, brujuleaban las innúmeras embarcaciones de recreo y de pesca, las unas a la vela, semejando gigantescas aves marinas; las otras al remo, atestadas de espectadores: entre todas se distinguían, por lo rápido de sus movimientos, las que habían de tomar parte en la lucha... Com a bon exponent de la literatura realista, vol reflectir la realitat com la veu, amb ús de frases llargues, una adjectivació rica, descripcions acurades i l’adequació del registre lingüístic a cada personatge. La Catedral de Ciutadella, Villañeja a les seves obres, apareix descrita en diferents episodis de Metamorfosis de un erudito i El final de una leyenda La esbelta nave gótica resplandecía, con su dorado retablo lleno de cirios encendidos y los grandes ventanales policromos que el sol rasgava proyectando oblicuamente sobre la multitud sus rayos azules, rojos, verdes y amarillos; al lado del Evangelio, los concejales, de frac, al cuello la ancha cinta roja de donde pendía la medalla concejil y en la mano las altas y elegantísimas palmas, del color del oro viejo, daban una nota singular al conjunto [...]. (El final de una leyenda). DEPARTAMENT DE CULTURA, PATRIMONI I EDUCACIÓ