El Mausoleo de Joselito es una de las esculturas en yeso

Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Detalle barbotina
Detall barbotina
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Estado inicial
Estat inicial
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
LA RESTAURACIÓN
Mausoleo de Joselito
El Mausoleo de Joselito es una de las esculturas en yeso más grandes conservadas en un museo español, proporcionándole una singularidad única sus
dimensiones, la altísima calidad del modelado, la originalidad de la composición y la complejidad técnica tanto en su estudio como en su ejecución.
El IVC+R CulturArts Generalitat ha afrontado la restauración de esta obra desde una amplia perspectiva técnica, histórica y científica para proporcionar
al público la visión de una de las obras más importantes de Mariano Benlliure.
Endoscopia
Endoscòpia
ESTADO DE CONSERVACIÓN
El estado de conservación del Mausoleo de Joselito era precario. A los graves daños derivados del uso de esta obra como modelo para la realización
del bronce y mármol, debemos sumarle el deterioro provocado por la riada que asoló Valencia en 1957. El grave perjuicio de estos dos factores se
ve incrementado por el envejecimiento natural del sulfato cálcico dihidratado (yeso) que ha alterado la naturaleza física y química de éste. Antes
de la intervención, el yeso se había transformado en un material muy frágil y quebradizo, altamente sensible a los cambios de humedad relativa y
temperatura, por lo que la climatología propia de Valencia le afectaba muy directamente.
El modelo en yeso presenta sobre su epidermis una pátina realizada con barbotina (arcilla y agua) que oculta el grave deterioro sufrido durante el
proceso de fundición. El espesor de dicha pátina oscilaba entre 1 y 4 mm, ocultando en numerosas zonas el modelado del escultor. Esta pátina sufrió
un importante deterioro durante la riada de 1957, especialmente en la mitad inferior, pues por la acción del agua, la barbotina perdió su cohesión
interna, transformándose en un material pulverulento levemente adherido a la epidermis de la obra, llegando incluso a desaparecer en determinadas
zonas.
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Endoscopia
Endoscòpia
Estudio con microscopio óptico
Estudi amb microscopi òptic
Estudio con microscopio óptico
Estudi amb microscopi òptic
Espectro FTIR
Espectre FTIR
Espectro EDX
Espectre EDX
Detalle del estado inicial de un rostro
Detall de l’estat inicial d’un rostre
PROCESO DE RESTAURACIÓN
Como paso previo a la restauración, el IVC+R contactó con la Catedrática Dña. Violeta Montolíu Soler como experta y gran conocedora de la vida y
obra de Mariano Benlliure, la cual aportó una importante documentación decisiva para afrontar esta restauración.
Se extrajeron micromuestras de la escultura para ser analizadas en el laboratorio de materiales del IVC+R y conocer con precisión la naturaleza
química del material. Se realizaron ensayos de tinción selectiva, microscopías estereoscópicas con luz visible y ultravioleta, FTIR y SEM-EDX.
Se ha realizado una amplia documentación gráfica y fotográfica con el fin de documentar todos los procesos seguidos. Se realizó una endoscopia para
conocer la estructura interna de la obra para cuando se tenga que trasladar de ubicación se pueda realizar el refuerzo interno de su estructura de
forma precisa.
Después de un exhaustivo análisis, y con toda la información recopilada, se realizó una primera fase de limpieza en la que, mediante microaspiración,
se logró eliminar gran parte de la suciedad ambiental depositada sobre la epidermis sin afectar a la delicada pátina de barbotina. De este modo, la
escultura recuperó la tonalidad de la pátina superficial. A continuación, y mediante procedimientos mecánicos, se homogeneizó el espesor del estrato
de barbotina eliminando los excesos, redescubriendo el modelado original de Mariano Benlliure. Una vez se alcanzó el espesor deseado de la pátina,
se aplicó una cola de naturaleza proteica mediante vaporizado en superficie con el fin de aumentar la cohesión de dicho estrato. Con este sistema se
lograba: no saturar la pátina provocando la aparición de brillos, y evitar el contacto directo con la obra y el consiguiente riesgo de pérdida de material
original.
Una vez eliminada la suciedad depositada y cohesionada la pátina, se desarrolló la segunda fase de limpieza mediante el empleo controlado y preciso de
diversos productos, suprimiéndose algunas manchas superficiales localizadas. Para proporcionar una lectura unitaria a la escultura, se ha reintegrado
volumétricamente con un yeso de menor dureza que el original, seguido de unos pequeños ajustes cromáticos.
Estudio con microscopio óptico
Estudi amb microscopi òptic
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Espectro EDX
Espectre EDX
Proceso de restauración
Procés de restauració
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Proceso de restauración
Procés de restauració
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Testigo de suciedad
Testimoni de brutícia
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial
Estado inicial
Estat inicial
Estado final
Estat final
Proceso de restauración
Procés de restauració
Proceso de restauración
Procés de restauració
LA RESTAURACIÓ
Mausoleu de Joselito
El Mausoleu de Joselito és una de les escultures en algeps més grans conservades en un museu espanyol, la qual cosa li proporciona una singularitat
única les seves dimensions, altíssima qualitat del modelatge, l’originalitat de la composició i la complexitat tècnica tant en el seu estudi com en la
seua execució.
L’IVC+R ha afrontat la restauració d’esta obra des d’una àmplia perspectiva tècnica, històrica i científica per proporcionar al públic la visió d’una les
obres més importants de Mariano Benlliure.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
L’estat de conservació del Mausoleu de Joselito era precari. Als greus danys derivats de l’ús d’esta obra com a model per a la realització del bronze
i marbre, hem de sumar-li el deteriorament provocat per la riuada que va assolar València l’any 1957. El greu perjuí d’estos dos factors es veu
incrementat per l’envelliment natural del sulfat càlcic dihidratat (algeps), que altera de manera notable la naturalesa física i química del material
Abans de la intervenció, l’algeps s’havia transformat en un material molt fràgil i trencadís, altament sensible als canvis d’humitat relativa i temperatura,
de manera que la climatologia de València li afectava directament.
El model en algeps presenta sobre l’epidermis una pàtina feta amb barbotina (argila i aigua) que oculta el greu deteriorament patit per l’obra durant
el procés de fosa. La grossària de la mencionada pàtina oscil·lava entre 1 i 4 mm, ocultant en nombroses zones el modelatge de l’escultor. Esta pàtina
va patir un important deteriorament durant la riuada de 1957, principalment la mitat inferior, dons per l’acció de l’aigua, la barbotina va perdre la
seua cohesió interna i es va transformar en un material pulverulent lleument adherit a l’epidermis de l’obra, que va arribar fins i tot a desaparéixer
en determinades zones.
PROCÉS DE RESTAURACIÓ
Com a pas previ a la restauració, l’IVC+R va contactar amb la catedràtica Violeta Montoliu Soler com a experta i gran coneixedora de la vida i obra
de Mariano Benlliure, la qual va aportar una important documentació decisiva per a afrontar la restauració.
Es van extraure micromostres de l’escultura per a ser analitzades en el laboratori de materials de l’IVC+R i conéixer amb precisió la naturalesa
química del material. Es van realitzar assajos de tenyiment selectiu, microscòpies estereoscòpiques amb llum visible i ultravioleta, FTIR i SEM-EDX.
S’ha dut a terme una àmplia documentació gràfica i fotogràfica a fi d’evidenciar tots els processos de restauració seguits. Es va fer una endoscòpia
per a conéixer l’estat de conservació de l’obra per a que quan s’haja de traslladar d’ubicació es realitze el reforç intern de la seua estructura de
manera precisa.
Després d’una exhaustiva anàlisi de tota la informació recopilada, es va optar per dur a terme una primera fase de neteja en què, per mitjà d’una
microaspiració, es va aconseguir eliminar gran part de la brutícia ambiental depositada sobre l’epidermis sense afectar la delicada pàtina de
barbotina. D’esta manera, l’escultura va recuperar la tonalitat de la pàtina superficial. A continuació, i per mitjà de procediments mecànics, es va
homogeneïtzar la grossària de l’estrat de barbotina eliminant els excessos, redescobrint tot el modelatge original de Mariano Benlliure. Una vegada
es va aconseguir la grossària de la pàtina que es pretenia, es va aplicar una cola de naturalesa proteica per mitjà de vaporització en superfície a fi
d’augmentar la cohesió del dit estrat. Amb este sistema d’aplicació s’aconseguia: no saturar la pàtina provocant l’aparició de brillantors, i evitar el
contacte directe amb l’obra i el consegüent risc de pèrdua de material original.
Una vegada eliminada la brutícia depositada i cohesionada la pàtina, es va dur a terme la segona fase de neteja, en la qual per mitjà de l’ús controlat
i precís de diversos productes, es van suprimir algunes taques superficials localitzades. Per a proporcionar una lectura unitària a l’escultura, s’ha
reintegrat volumètricament amb un algeps de menor duresa que l’original, seguits d’uns xicotets ajustos cromàtics.
Detalle del estado inicial
Detall de l’estat inicial