Currículum Ramon Huguet Ramon Humet (Barcelona, 1968) ha estudiat amb Gerry Weil i Harriet Serr a Caracas (Venezuela), i amb Josep Soler a Barcelona. Ha assistit a classes magistrals de Jonathan Harvey, Tristan Murail, Brian Ferneyhough, Salvatore Sciarrino, Helmut Lachenmann, George Crumb, Beat Furrer, Jesús Rueda, Benet Casablancas, Joan Guinjoan i composició assistida per ordinador a l’Ircam. Ha obtingut el Premi Internacional Olivier Messiaen de l’Orquestra Simfònica de Montreal, el XXIV Premi Reina Sofia, i el Premi Joaquín Rodrigo - Villa de Madrid. Ha obtingut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Montreal, del CDMC, de l’ACDA, de la Fondation Calouste Gulbenkian, del Festival d’Òpera de Butxaca, de la Fundació Caixa Catalunya i de la Fundació Phonos, entre d’altres. Té el títol d'Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, especialitat Equips Electrònics, per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva música està publicada a l’editorial Tritó. És professor d’harmonia i anàlisi al Conservatori de Vila-seca. Estudia shakuhachi amb el mestre shihan Horacio Curti. Més informació a www.ramonhumet.com El que altres compositors i periodistes han dit de la seva música: “Ramon Humet's music is delicate and subtle, with high poetic imagination. Humet is a hope for the future; he has a fine ear, and a spirit full of light.” Jonathan Harvey. “Ramón Humet es músico-compositor, su trabajo atiende cual hoja – móvil y empática – las luces y humedades que le llegan de la más amplia y completa rosa de los vientos todos, traduciendo en gradaciones sutiles el flujo de caricias y tensiones que las palideces del ameno vivir entre cosas le propicia. Es el suyo un carácter preñado de intensas levedades, cultivador de matizadas sombras más que de rotundos impactos. Desde ahí crecerá su componer en plural acervo de cantos a lo fractal, lo volátil, la noche y sus obscuridades, al menudo haiku, etc. “ Llorenç Barber. “Ce compositeur surdoué mêle admirablement les éléments liés aux oiseaux et le traitement de l’orchestre. Il maîtrise également le silence et le temps, une précieuse qualité”. Cristophe Huss. “Quienes temen la música contemporánea deberían haber visto la entusiasta respuesta del público en el estreno de Un vent transparent. Conviene seguir la pista al emergente Humet, que sabe plasmar con carisma su pensamiento musical con fascinantes técnicas y recursos expresivos. Atraído por la filosofía y la música tradicional japonesa, despliega en su nueva pieza refinamiento tímbrico, atmósferas sutiles y encanto sonoro. Ante tal arsenal de imágenes sonoras y poéticas, la obra, de sólo 10 minutos de duración e impecable factura, se hizo corta.” Javier Pérez Senz Comentari sobre l’obra "Gagaku", guanyadora del Premi Internacional Ciutat de Tarragona El punt de partida de l’obra “Gagaku” és el sentit d’espai-temps que es percep en la música tradicional japonesa gagaku. El sentit d’espai en el gagaku es reforça pel so agut i pla de l’instrument sho, que dona una sensació d’absència de focus i no direccionalitat del so. Aquest so és emulat a l’obra Gagaku mitjançant dos petits grups de cambra situats en direferents punts de l’auditori, a banda de l’orquestra simfònica, per donar a l’audiència la sensació d’una música plurifocal. El sentit del temps en el gagaku, apart de la no temporalitat de la seva antiga tradició, dóna un sentit de discurs no linial. Aquesta no direccionalitat és tractada en l’obra Gagaku mitjançant diferents capes d’esdeveniments que es desenvolupen amb la seva pròpia energia autònoma, establint relacions subtils amb les altres capes discursives. El tipus de contrapunt d’esdeveniments autònoms reforça la percepció de temps no linial. L’obra Gagaku està dedicada al mestre Joan Guinjoan, amb agraïment i admiració.