teories de la comunicació - 2010/2011

GUIA DOCENT
TEORIES DE LA COMUNICACIÓ - 2010/2011
GRAU DE PERIODISME – FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Professor: Adolfo Carratalá Simón
1. DADES TÈCNIQUES
Nom de l’assignatura
Teories de la Comunicació
Mòdul
Formació Bàsica
Matèria
Comunicació
Crèdits ECTS
6
Titulació
Periodisme
Curs
Segon
Departament
Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació
Professor
Adolfo Carratalá Simón
Correu electrònic
adolfo.carratala@uv.es
Despatx
Cinquena planta de la Facultat de Filologia, Traducció
i Comunicació. Avgda. Blasco Ibáñez, 32 (València46010)
Horari de tutories
Dimarts (17-21h)
Horari de classes i aules
Dilluns ---- 15-17h (M-04 Aulari V)
Dimecres ---- 15-17h (204 Fac. F. T. I C.)
Llengua vehicular
Valencià
2. DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura ‘Teories de la comunicació’ s’integra en el mòdul de Formació
Bàsica del Grau de Periodisme, juntament amb les d’ ‘Història de la Comunicació’,
‘Història del món actual’, ‘Dret de la comunicació’, ‘Societat actual’, ‘Introducció a
l’economia actual’, ‘Institucions polítiques contemporànies’, ‘Expressió oral i escrita per
1
a mitjans de comunicació I (en espanyol)’, ‘Expressió oral i escrita per a mitjans de
comunicació II (en català)’, i ‘Documentació comunicativa’.
Amb l’assignatura ‘Teories de la comunicació’ l’estudiant del Grau de
Periodisme ha d’obtenir coneixements sobre les diferents formulacions teòriques que
s’han elaborat per a reflexionar sobre la producció, la distribució i el consum de la
comunicació en relació amb la societat que suporta aquestes operacions i els individus
que les protagonitzen, des d’un punt de vista pluridisciplinar en el marc de les ciències
socials.
3. REQUISITS PREVIS
Els alumnes que es matriculen en l’assignatura de ‘Teories de la comunicació’
no hauran de tenir competències prèvies especials, més enllà de les adquirides en el
primer curs dels estudis universitaris. I, per descomptat, d’una certa capacitat de
qüestionament de la realitat que permeta establir les preguntes i proposicions que
permeten la investigació i la formació del pensament crític i disponible.
4. OBJECTIUS: COMPETÈNCIES I RESULTATS D’APRENENTATGE
L’objectiu fonamental de l’assignatura és la reflexió sobre les relacions entre
mitjans de comunicació social i la societat a la qual es dirigeixen, a partir dels
principals models i corrents teòrics que s’han desenvolupat al llarg del temps.
Objectius específics:
-
Familiaritzar els alumnes amb diferents anàlisis i reflexions sobre la
comunicació.
-
Capacitar l’alumne per a entendre i valorar les idees en el seu context
sociocultural.
-
Dotar els alumnes de nocions bàsiques de la història de les idees sobre
comunicació.
-
Dotar els alumnes d’uns coneixements bàsics sobre els processos de
producció, distribució i recepció de la comunicació.
-
Reflexionar sobre l’estatut “científic” de les ciències de la comunicació i situar
l’estudi de la comunicació en el marc de les ciències socials.
-
Valoració crítica i raonada dels diferents models actuals.
-
Valoració “científica” i “pluridisciplinar” de la teoria de la comunicació.
-
Desenvolupar les habilitats necessàries en el àrea de Periodisme, i en general
de la Comunicació, per a emprendre estudis posteriors de postgrau i reciclatge
professional.
-
Abastar un coneixement bàsic dels conceptes, categories, teories i temes més
rellevants de les diferents branques de la investigació informativo-comunicativa.
2
5. PROGRAMA
1. Comunicació i societat
1.2. Nivells i processos de comunicació
2. La recerca de la comunicació
2.1. La comunicació de masses i la seua interdisciplinarietat
2.2. Tradicions científiques i singularitats per països
3. Communication Research: la recerca administrada
3.1. Escola de Chicago
3.2. L’agulla hipodèrmica com a metàfora dels mitjans
3.3. Les (dis)funcions de la comunicació
3.4. Els dos esglaons: els efectes no són il·limitats
4. La Teoria matemàtica de la comunicació
5. La mirada europea: la recerca crítica
5.1. Escola de Frankfurt
5.2. Els Cultural Studies
6. D’indústria a indústries: l’economia política de la comunicació
7. La incorporació de l’etnometodologia o com interpretar la vida quotidiana
7.1. L’interaccionisme simbòlic
7.2. Superant el funcionalisme: usos i gratificacions
7.3. El construccionisme i la seua visió dels mitjans
8. El paper de l’opinió pública: l’espiral del silenci
9. Aportacions llatinoamericanes
9.1. L’anàlisi dels mitjans des de les mediacions
10. Les teories davant dels nous entorns comunicatius
10.1. El concepte de xarxa com a clau de la globalització
10.2. El repte plantejat per les TIC
3
6. ACTIVITATS DIDÀCTIQUES
Les activitats didàctiques es divideixen en presencials i no presencials. Les
presencials (exposicions teòriques, seminaris, pràctiques d’aula, exposició de treballs,
debats, tutories...) seran avaluades amb un examen dels continguts teòrics, que
representarà el 35% de la nota final.
7. AVALUACIÓ
L’avaluació de l’assignatura es farà a través del següent procediment:
-
Examen teòric (tipus test amb una qüestió de reflexió a triar). (30%)
o Primera convocatòria: 11/06/2011 (Aula 202 - Facultat)
o Segona convocatòria: 08/09/2011 (Aula M04 – Aulari V)
-
Desenvolupament i exposició de treball en grup. (25%)
-
Ressenya més comentari (2p) amb exemplificació (2p) del llibre de lectura.
(20%). A triar entre:
o La construcció social de la realitat
o La espiral del silencio
o La tiranía de la comunicación
-
Participació en els seminaris de lectura i discussió més la realització de les
activitats regulars que es demanen a classe. (15%)
o Grup A i Grup B cada dimecres durant el curs
-
Participació en el Wiki de l’assignatura
http://teoriesdelacomunicacio.wikispaces.com/ i els fòrums online (a l’Aula
Virtual). (10%)
8. BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
Boni, F. 2008, Teorías de los medios de comunicación, UAB, Barcelona.
Chomsky, N. & Ramonet, I. 1995, Cómo nos venden la moto, Icaria, Barcelona.
De Fleur, M.L. & Ball-Rokeach, S.J. 1993, Teorías de la comunicación de masas,
Paidós, Barcelona.
Estrada Alsina, A. & Rodrigo Alsina, M. 2009, Teories de la comunicació, Editorial
UOC, Barcelona. (*)
4
Fontcuberta, M.d. & Borrat, H. 2006, Periódicos: sistemas complejos, narradores en
interacción, La Crujía Ediciones, Buenos Aires.
García Jiménez, L. 2007, Las teorías de la comunicación en España: un mapa sobre el
territorio de nuestra investigación (1980-2006), Tecnos, Madrid.
Igartua, J.J. & Humanes, M.L. 2004, Teoría e investigación en comunicación social,
Síntesis, Madrid.
Lozano Ascencio, C. & Vicente Mariño, M. 2010, "La docencia universitaria de las
teorías de la comunicación en Europa y América Latina", Revista Latina de
Comunicación Social, , no. 65, pp. 255-265.
Martín-Barbero, J. 2004, Oficio de cartógrafo: travesías latinoamericanas de la
comunicación en la cultura, Fondo de Cultura Econonómica, Santiago de Chile.
Martín-Barbero, J. 1987, De los medios a las mediaciones: comunicación, cultura y
hegemonía, 3ª edn, Ediciones Gustavo Gili, México.
Mattelart, A. & Mattelart, M. 1995, Historia de las teorías de la comunicación, Paidós,
Barcelona.
McLuhan, M. 2009, Comprender los medios de comunicación: las extensiones del ser
humano, Paidós, Barcelona.
McQuail, D. 1983, Introducción a la teoría de la comunicación de masas, Paidós,
Barcelona.
McQuail, D. & Windahl, S. 1984, Modelos para el estudio de la comunicación colectiva,
Ediciones Universidad de Navarra, Pamplona. (*)
Méndez Rubio, A. 2004, Perspectivas sobre comunicación y sociedad, Universitat de
València, València.
Moragas Spà, M.d. 1981, Teorías de la comunicación: Investigaciones sobre medios
en América y Europa, Gustavo Gili, Barcelona.
Noelle-Neumann, E. 1995, La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social.
Paidós, Barcelona.
Ramonet, I. 2001, Propagandas silenciosas, Instituto Cubano del Libro, La Habana.
Ramonet, I. 2003, La tiranía de la comunicación, Debate, Madrid.
Rodrigo Alsina, M. 2001, Teorías de la comunicación: ámbitos, métodos y
perspectivas, UAB Servei de Publicacions, Bellaterra. (*)
Rodrigo Alsina, M. 1989, Los modelos de la comunicación, Tecnos, Madrid.
Saperas, E. 1992, Introducció a les teories de la comunicació, Editorial Pòrtic,
Barcelona.
5
Saperas, E. 1992, La sociología de la comunicación de masas en los Estados Unidos:
una introducción crítica, Promociones y Publicaciones Universitarias, Barcelona.
Soriano, J. 2007, L'ofici de comunicòleg: mètodes per investigar la comunicació, Eumo
editorial, Vic.
Torrico Villanueva, E.R. Julio 2002, "El sensacionalismo: algunos elementos para su
comprensión y análisis", Sala de Prensa, [Online], vol. IV, no. 45.
Whright, C.R. 1986, Comunicación de masas: una perspectiva sociológica, Paidós,
México. (*)
Wolf, M. 1987, La investigación de la comunicación de masas: crítica y perspectivas,
Paidós, Barcelona. (*)
Pàgines web d’interès:
Infoamérica. http://www.infoamerica.org/
Portal de la comunicació http://www.portalcomunicacion.com/cat/home.asp
6