Viure Octubre - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Octubre 2006
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes dels lectors
Solidaritat
Libros por subvenciones
Javier Gaudencio
Juan Izquierdo
No ens cansem de repetir
contínuament que hem de ser
solidaris, que cal ajudar el
Tercer Món, que hem d’acollir
les persones vingudes d’altres
països amb tolerància i que
hem de respectar i comprendre
les altres cultures. Totes aquestes paraules estan en els discursos i les informacions que
llegim als diaris i sentim a les
televisions. Això sí, de les
paraules als fets hi ha una gran
diferència. Opino que trobades
com el Barrejant fan molt per
conscienciar de totes aquestes
coses, però no ens podem
quedar només amb això. Vull
dir que no ens podem estar tan
tranquils assistint un cop l’any
a aquest esdeveniment i
oblidar-nos-en després durant
la resta del temps. I és que crec
que viure i ensenyar a viure
com a millors persones és una
feina incondicional i diària.
El PP asegura que si gana las
próximas elecciones municipales se compromete a que el
Ayuntamiento pague el coste
de los libros escolares, a cambio de dejar de conceder subvenciones a las entidades del
municipio. Esta afirmación no
solamente me parece demagógica, ya que no se puede defender su aplicación indiscriminada, sino que además demuestra que este partido no tiene demasiado en cuenta la gran
labor desinteresada que ejercen múltiples asociaciones desde hace muchos años. En este
sentido, decir que las subvenciones «benefician a unos pocos», tal y como decía este partido en las páginas de opinión
de esta misma revista del mes
de septiembre, demuestra conocer bien poco la realidad.
Pau Gasol, un nom
mediàtic
Amb carruatge a
Can Dimoni
Josefina Corominas
Sara López
El santboià Pau Gasol s’ha convertir en tot un ídol de masses.
Ha fet molt perquè l’esport del
bàsquet sigui, ara com ara, la
passió de molts joves que, com
el meu fill, entrenen durament
durant la setmana i juguen els
dissabtes i els diumenges per
tots els camps de Catalunya.
Ara, després d’haver guanyat el
mundial al Japó i que un poliesportiu de la ciutat porti el seu
nom, Pau Gasol s’ha convertit
en un referent del món de la cistella. Un exemple a seguir i a
imitar. Nosaltres, pares i mares
de nois i noies que practiquen
aquest esport, trobem positiu
que vulguin seguir el seu camí
de superació, d’esforç i de tenacitat. Tots plegats necessitem
més exemples com el que ens
dóna en Pau.
Conéixer el nostre entorn natural sempre m’ha semblat la millor manera de passar bones
estones i aprendre a respectar
la natura. Potser m’equivoco,
però m’atreveixo a dir que segurament molta gent de la
meva ciutat no sap que, com
qui diu, al costat de casa hi ha
unes llacunes artificials que,
amb el pas del temps, s’han
convertit en un espai natural
molt agradable i pròxim a la
població. Ara ens proposen
anar-hi els diumenges a esmorzar amb carro i cavall. Crec que
pot ser divertit apuntar-s’hi amb
els nens i els avis per passar
un matí diferent. A més, amb
l’avantatge de no haver d’anar
gaire lluny.
Podeu adreçar la vostra carta a: Revista municipal
Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1;
o bé a l’adreça de correu electrònic comunica@santboi.cat.
Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies,
han d’anar signades amb nom i cognoms i hi han de constar l’adreça
i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret
d’extractar-ne o resumir-ne el contingut.
18
Sala de Plens
Preservar un
territori
Pere Dorca
Regidor d’Agricultura, Turisme,
Mercats i Comerç PSC
Última carta,
abierta, a
Venancio
Josep Saavedra
Tinent d’alcalde de Medi Ambient i
Ciutat Saludable ICV
21 km , aquesta és l’extensió del A
2
terme municipal de Sant Boi de
Llobregat. De la seva totalitat, gairebé el 60% correspon a zona agrícola i forestal, i penso que això
està molt bé. Tots, crec jo, ens en
podem sentir orgullosos; fins i tot
se’n senten els pobles veïns que
amb Sant Boi tenen garantit un
pulmó verd del qual també es beneficia la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’activitat agrícola és viva, malgrat
que tocada, i això fa que haguem
de prendre consciència tots plegats que preservar un territori no
garanteix la seva viabilitat. Les explotacions agràries, la majoria de
caràcter familiar, tenen un gran
dèficit de continuïtat generacional,
i això les posa en “perill”.
Pel que fa a les zones forestals i
humides, la majoria estan en mans
de l’Administració local, i el seu
manteniment, a diferència de la
zona agrícola, correspon a l’Ajuntament, amb la càrrega que això
representa per a les arques municipals.
No és cap acte de penediment fer
aquestes reflexions. L’aposta de
l’equip de govern municipal sempre ha estat clara en aquest sentit
i estic segur que continuarà pel
mateix camí.
Però hem de prendre consciència
“totes” les administracions que
aquesta aposta necessita de determinades complicitats, i de veritat us dic que moltes vegades les
trobo a faltar.
Els parcs, forestal i agrari, contribueixen en gran mesura a garantir aquesta riquesa natural, però
ara toca fer un pas més, i que
l’agricul-tura i els boscos tornin a
ser factors importants de
l’economia i de la millora de la nostra qualitat de vida col·lectiva.
L’esforç val la pena!
ti y a algunos más ya os lo ha-
bía dicho: en el gobierno municipal
hay que estar un tiempo, con ganas,
con ideas, con empuje, con acciones,
y hay que saber dejarlo antes de que
te invadan la rutina, el acomodamiento, el “ no hacer nada para no equivocarte”, el estar a la defensiva.
Empecé y he terminado con los mismos, con el PSUC que tú y otros/as
hicisteis mítico. Ese partido (el partido ¿recuerdas?) que ha sabido evolucionar hasta llegar a ICV, defendiendo tanto la supervivencia del planeta
como la mejora de las condiciones de
vida de sus habitantes, garantizando
lo mismo para las generaciones futuras (sostenibilidad le llamamos a eso)
y que ha hecho de la defensa de los
derechos de las mujeres el otro pilar
de sus ideas. Por eso, al rojo que tu
enarbolaste se le han añadido el verde y el violeta.
Y el relevo lo toma nuestro compañero, amigo, Luis Pérez, cabeza visible de un grupo humano que seguro
que te llenaría de orgullo. A su capacidad de hacer política suma ahora
la experiencia de haber sido el concejal de educación y bienestar social
durante estos últimos años. Luis Pérez es corresponsable de la transformación de la ciudad en estos años
de gobierno de progreso en Sant Boi.
Te gustaría comprobar que aquel sueño que tú tenias, ver juntos en el gobierno de la ciudad de Sant Boi a los
partidos de la izquierda, se ha hecho
realidad y, lo que es mejor, con buenos resultados.
Por eso es un buen momento para
dejarlo y volver de pleno a mi profesión, porque ICV está cohesionada y
tiene experiencia de gobierno, porque
Luis Pérez es un excelente candidato y porque el gobierno de progreso
en Sant Boi es una realidad con perspectiva de futuro.
Esta es mi última carta abierta, Venancio... Abierta sí, pero no la última.
Viure Sant Boi
Octubre 2006
Opinió
Ficción y realidad
Al costat dels
treballadors i
treballadores de
Nacam
Uns nous
valors, un bon
govern
Xarx@:
fòrum
Què li sembla que
l’Ajuntament
inverteixi en
equipaments
esportius
?
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup Municipal
PP
U
na cosa es lo que se dice que se
va a hacer y otra bien diferente es lo
que realmente se ha hecho.
Esto es exactamente lo que acabamos
de debatir y discutir en el Pleno del
Ayuntamiento de septiembre, respecto a la liquidación del presupuesto del
año pasado.
Lamentable la ficción del presupuesto del 2005 en el que más de la mitad
del gasto previsto en inversiones no
se realizó, y una gran parte de lo que
se hizo fue a costa de lo que quedó
pendiente en el 2004. Misma línea de
actuación para el gasto social, el fomento de la actividad económica, la
cohesión del municipio y el mantenimiento de la ciudad.
Eso sí, cumplimiento en las previsiones de gasto de personal, gasto corriente, endeudamiento y subvenciones.
Un escándalo que el presupuesto de
muchas partidas destinadas a cooperación y solidaridad superen la dotación presupuestaria de otras destinadas a servicios sociales, educación,
juventud, fomento del empleo y la actividad económica o el medio ambiente.
Por último, cabe señalar el maltrato
de la Administración Central y del gobierno Zapatero así como del tripartito catalán en el presupuesto municipal del año pasado. En el caso del Gobierno Central aparece una pérdida de
ingresos de 811.243 euros respecto
a las previsiones iniciales, mientras
que en el caso del Gobierno tripartito
catalán, las perdidas de ingresos se
sitúan entorno a los 1,24 millones de
euros.
Hace un año se llenaban páginas enteras en los diarios locales y la revista
municipal dando a conocer las grandes propuestas del equipo de gobierno. Hoy, con la liquidación del presupuesto que da a conocer lo verdaderamente realizado, los diarios no escriben nada sobre el tema.
Y es que las elecciones municipales
de mayo del 2007 están a la vista, y
hay que seguir comportándose como
un “corderito” para que no le quiten a
uno la publicidad institucional que pagamos todos con los abusivos impuestos que nos cobran.
Para más información,
www.ppsantboi.com
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup Municipal
ERC
U
na empresa de Sant Boi, Nacam
Iberia, tanca i acomiada tota la plantilla, unes 260 persones entre personal fix i eventual; algunes d’elles treballaven a l’empresa des de feia 20
anys i ara tenen una edat difícil per
trobar una altra feina. La majoria són
veins i veïnes de la nostra vila o de
poblacions del nostre entorn que, de
cop i volta, es trobaran sense feina
l’any vinent. Nacam Iberia forma part
d’una multinacional amb seu a Alemanya i fa peces per a diferents marques d’automòbils; l’empresa fa ja
temps que estava desviant la producció a altres fàbriques de fora del país,
per poder justificar pèrdues a la planta de Sant Boi i la necessitat del tancament. És clar que ens trobem amb
un altre cas de deslocalitzacó en què
empreses d’aquí desapareixen a la
recerca de majors beneficis abaratint
la mà d’obra. El degoteig de tancament d’empreses catalanes els darrers anys ha estat important i som
davant un panorama que afecta una
part important del nostre mercat laboral i del teixit industrial propi. Només al Baix Llobregat, comarca industrial per excel·lència, s’han perdut
2.500 llocs de treball en el que va
d’any. Catalunya va ser un dels motors econòmics d’Europa i volem que
mantingui el seu teixit productiu i que
es creïn nous llocs de treball de qualitat. De moment no sembla que vagi
per aquest camí. Els interessos
econòmics de les multinacionals són
evidents, però sí que s’han de començar a posar les bases per tal de
frenar al màxim la desindustrialització del país malgrat que des del mateix Departament de Treball de la Generalitat no s’hagi estat prou amatent i que l’estatut aprovat no tingui
prou i clares competències sobre el
tema. La prova que el govern de la
Generalitat està badant és la concessió enguany de la Creu de Sant Jordi
a l’ex-president de SEAT, Andreas
Schleef, cosa que és un insult i una
manca de respecte als 660 treballadors i treballadores que van ser acomiadats fa uns mesos sota la seva
presidència.
Antoni Jordà i Navas
Portaveu del Grup Municipal
CiU
Debe ser así
Q
uan diem que estimem Catalunya volem dir que estimem la seva
gent, la llibertat i el benestar de tots
els catalans. Això vol dir que confiem en la capacitat de la societat
per organitzar-se ella mateixa. I respectem la iniciativa de les persones
i la seva dignitat.
Hem de poder garantir la igualtat
d’oportunitats per a tots els ciutadans. Perquè creiem que l’administració s’ha de fonamentar en
l’equitat i en la solidaritat. Només ixí
podrem combatre, amb eficàcia, la
desigualtat i evitar la marginació.
Un valor cabdal és la família, que
és la cèl·lula a l’entorn de la qual
s’organitza tota la societat. Per tant,
les polítiques de família són essencials per a l’Estat del benestar. En
definitiva, la família educa, transmet
valors i genera solidaritat.
No podem acceptar que en la nostra societat hi hagi persones excloses. Cap sector social ni cap persona poden quedar al marge dels
serveis i dels recursos bàsics per a
tothom. S’han de fer, per tant, polítiques actives per a la integració
dels sectors menys afavorits.
Aquests i altres valors són precisament la base d’un bon govern. Un
bon govern ha de gestionar bé les
necessitats dels ciutadans. Però no
només això. Un bon govern ha de
transmetre també un projecte de
país i ha de generar il·lusió.
El govern tripartit ha estat incapaç
de construir els 42.000 habitatges
de promoció pública a què s’havia
compromès i tot just n’ha iniciat la
construcció de 6.000. I no ha tingut
la capacitat de tirar endavant les
grans infraestructures que el país
necessita: el Quart Cinturó, el túnel
de Bracons, les línies 5, 9 i 12 del
metro...
Davant d’aquesta trista experiència
del tripartit, ara ens cal més que mai
un bon govern, il·lusionat i amb un
projecte clar de país. Ens cal un
govern de Convergència i Unió.
19
“A mí me parece que es lo
correcto, lo que tiene que
ser. Aunque hay varios
polideportivos, creo que
faltan más instalaciones
para que los jóvenes puedan
practicar deporte. Yo hago
mantenimiento habitualmente en L’Olivera.”
Carmen Fabregat Arjona, 43 anys,
Marianao, dependenta de joieria
Supone
invertir en
salud
“Me parece muy bien que el
Ayuntamiento invierta en
equipamientos deportivos y,
por lo tanto, en mejorar la
salud. Cuantas más instalaciones se construyan, más
personas se animarán y empezarán a practicar deporte.”
Justo Juez González, 29 anys,
Vinyets i Molí Vell, informàtic
Estoy muy
contenta
“Mi marido y yo estamos muy
contentos con poder ir al
Complex Esportiu Pau Gasol
que se acaba de inaugurar.
Lo tenemos cerca y nos
permite mantenernos en
forma. Primero se apuntó él
y me ha convencido para que
también vaya yo.”
M. Carmen Meca Giner, 59 anys,
Cooperativa, mestressa de casa