Honorable Consellera, Amic Ildefonso, Excmo. Presidente del Consejo General de Procuradores de España,Excms.eIlms.Sres.iSras,amicsicompanys Després de les magnífiques intervencions que m'han precedit, em toca parlar‐vos d'una cosa tan important per a nosaltres els procuradors, com per la nostra Administració de Justícia: el futur de la nostra professió. Avuidia,quanesparladereformarlleisodefercanvis, tothom diu que "la clau està en el futur", cosa que és veritat, però que no treu la necessitat d’analitzar la nostra realitat present per poder‐lo abordar amb garanties. Comtotssabeuaquestacted’avuiéscontinuaciód’una sèrie d'actes que culminaran el pròxim 30 de novembre per commemorar el cinquè centenari del naixementicreaciódelnostreCol·legi. Per encarar adequadament el futur cal conèixer, sens dubte,lanostrahistòria.Peròhofemdesdelacertesa quelanostraprofessióhasabutevolucionariadaptar‐ sealescontínuesitalvegadaexcessivesreformesque han afectat a les nostres lleis processals i a la nostra Administració de Justícia, que per exemple ara a Catalunyas'iniciaunpasdefinitiucapalaimplantació de la NOJ, en la qual els procuradors crec que estem cridatsaexercirunimportantpaper. Vivim en un món tremendament canviant que cada vegada demanda més i millors serveis. La Justícia tampoc és aliena a aquestes demandes, sinó que precisament a dia d'avui i malgrat els importants avenços obtinguts, és encara una de les institucions mésqüestionades,sovintinjustament. Necessitem una Justícia més propera més comprensibleimésprevisible,peròsobretotmésàgili eficaçperevitardubtessobrel’eficiènciadelpaís,que afavoreixi la seguretat jurídica que, sens dubte, és un factor imprescindible per aconseguir la reactivació econòmicaquetantafaltaensfa. És evident que nosaltres, que estem directament implicats en el funcionament de l’Administració de Justícia,nopodemseguirsentcomfa20ó30anys,ni tan sols com fa tot just 5 anys, quan les TIC'S començavenaaparèixerenelnostrevocabulari. SomelprimerCol·legideProcuradorsdetotl’estatque ha fet possible que a Barcelona es presentin més del 20% de les demandes civils a través de mitjans telemàtics. Molt aviat començarem la prova pilot del sistema e‐transnet de descarrega de documents per pot alleugeri‐hi molt la tramitació del processos concursals, programa finançat al 100% pels procuradors. Estem vivint el desenvolupament d'un nou model d'Oficina Judicial, on la racionalització del treball i la recerca i obtenció de l'eficàcia són el nostre objectiu, hem de seguir anticipant i marcant clarament quin és elcamípelqualhemd'avançarsensetenirportampoc arevisaralgunesinstitucionsconsideradesperalguns com"intocables". Hem de deixar de lamentar‐nos i apostar definitivament per la innovació i la renovació, perquè enshivaelfutur. ________________ Unprimerescenariperdinamitzarirenovarlaprocura éssensdubteacostar‐laalasocietat.Famoltsanysja, potsermassas,quevamperdreelcontacteambalguns delsnostresclientsiaixíésmoltdifícilferpercebreala gent la nostra gran aportació diària en la gestió i agilitzaciódemilersdeprocedimentsjudicials. Hemdesaberexplicarquinésl'espaiqueocupemdins de les diferents professions jurídiques. Justament és aquestdesconeixement,delquetambéensombastant responsables,elquefaqueperiòdicamenthàgimdefer determinats actes d'afirmació que de vegades causen estrèsidesànimalnostrecol·lectiu,malgratlasolidesa delsnostresarguments. Vostès,jutges,secretaris,fiscals,quevanserconsultats l'any 1997 amb motiu de l'elaboració del Llibre Blanc de la Justícia, no només van apostar pel manteniment de la figura sinó que fins i tot van apostar per una revisió i actualització de les seves formes d'actuació, amb l'assumpció de majors competències en els actes de comunicació, la fase de prova i especialment l'execució,alaqualdesprésemreferiré. És veritat i no ens n’hem d’amagar, que tot sovint ocupem una posició intermèdia entre l'advocat, el justiciableielTribunal,peròaquestaintermediació,si aportavaloralprocedimentmaipodràsercriticada. Ningú està millor ubicat que el procurador per posar remei a qualsevol circumstància dins de l'oficina judicial que impedeixi la normal tramitació d'un procés.Laprovadel’eficiènciadelanostraintervenció és que cada vegada que ens han donat noves competènciess’haproduïtunaimportantreducciódel "timing"detramitaciódelsplets. Tampocenshadeferporcol·laborarmésimilloramb elsadvocats;nosaltresestemperfectamentubicatsper informar‐los de la tramitació dels temes, de les dificultats que poden anar apareixent. Aquesta informació, feta periòdicament i telemàticament, tambés’hauriadepodercanalitzatsimultàniamentals advocats i als nostres representats sense ser motiu d'incomprensió per part de ningú. D’aquesta manera, els lletrats podrien exercir i distribuir de forma molt méseficientlasevafeina. En definitiva aquesta major transparència ens ha de permetreapropar‐nosmoltmésalclientiendefinitiva a la societat, que encara no ens coneix prou. Sense oblidar l'interès social de la nostra professió demostrada per un servei de representació gratuïta, que ha arribat a la intervenció dels procuradors del Col·legideBarcelonaen70.000processosambjustícia gratuïtadurantl'any2011. He hablado hasta ahora de nuestro necesario acercamiento a la sociedad para que conozca nuestra función y también de la aportación que venimos haciendoparalaconstantemejoraymodernizaciónde lajusticia. Ahora paso a referirme al nuevo escenario que puede abrirse con las reformas que están en trámite y la posible asunción de nuevas y plenas competencias en materiadeactosdecomunicaciónydeejecución. *Recuerdo que en uno de los primeros pasajes de la famosa obra “LA Catedral del Mar”, Ildefonso ya se refiere a que ya hace más de 600 años la expansión comercial catalana exigía una especialización de las profesiones que entonces ya algunos, anclados en la tradiciónrechazaban. Pues bien nosotros, los procuradores del siglo XXI, hemos de buscar una especialización en estos dos ámbitosqueosacabodecitar. Enmuchasdelasestadísticasqueanualmenteelabora el CGPJ sigue refiriéndose al importante retraso en la tramitacióndeloslitigiosdebidoalasdilacionesquese producen en la práctica de los actos de comunicación. Enocasionescasiun30%deltiempoqueconsumeun pleito está dedicado a los emplazamientos, citaciones, requerimientos etc.. La situación se complica especialmente en aquellos partidos judiciales que no disponendeloscorrespondientesservicioscomunes. La Ley nos reconoce como verdaderos colaboradores delaAdministracióndeJusticiaynodebemosolvidar que prácticamente ningún operador jurídico tiene señaladaenlaLEClasimportantesresponsabilidadesy sancionesquesepuedenderivarparanosotros,nosolo porunaactuacióndolosaonegligente,sinoqueincluso porunaactuaciónconretraso. Nuestro grado de formación y la constante actualización de nuestros conocimientos nos ha de permitir ser legítimos acreedores de estas competencias que desde hace años venimos reclamando y lo que es más curioso, desde hace años nos vienen ofreciendo (Libro Blanco, Pacto de Estado porlareformadelaJusticia2001)sinquetodavíasean unaverdaderarealidad. Esperamos que por fin nuestros legisladores se convenzan (como por ejemplo hicieron en el trámite delSenadopormayoríalosppales.partidospolíticosen noviembre pasado) y por fin nos otorguen plena capacidaddecertificaciónenlaprácticadelosactosde comunicación. Avecesnosolvidamosotambiénnosparecedelomás normal que por un ejemplo un Colegio como el de Barcelona haya tramitado más de 5.000.000 de notificacionesenunaño(entrelossistemasdeLexnet ypapel),conunatasadependenciade0yuníndicede errorinferioral0’5%. Sin querer ser más que nadie, pocos colectivos jurídicoshanhechotantocomonosotrosporimplantar las TIC’S dentro de nuestros Juzgados y desde luego, pordelegacióndelTribunal,deberíamospoderasumir todos los actos de comunicación que se producen dentro de un proceso, insisto con plena capacidad de certificaciónysinnecesidaddeacudircondostestigos. Perdónenme pero con los actos de comunicación en ocasiones estamos funcionando casi como hace 50 años, con el importante coste económico que ello supone. LosprocuradoresysusrespectivosColegios,mediante la creación de Servicios de Actos de Comunicación pueden asumir con perfectas garantías mayores competenciasenlosactosdecomunicaciónysinduda tambiéndeberíamostenerunmayorprotagonismoen la gestión y ejecución de los actos de comunicación internacionales, en donde a pesar de los Reglamentos firmados en su día por la CEE y su actualización, los tiemposderespuestadejanmuchísimoquedesear. Los Colegios de Procuradores pueden ofrecer una red de Interconexión Internacional que asuma la tramitación de la comisiones rogatorias de emplazamiento e incluso poder gestionar también el control de las que se remiten al extranjero, todo ello, insisto,sinmenoscabodegarantíaalguna.EnFrancia,a través del Hussier pueden diligenciar en dos días una petición de cooperación internacional cursada desde España, a la inversa, según en qué partido judicial, se puedetardarmeses…. ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ________________________________ Entrant ja en l'execució, podem dir que tot i que la Justícia espanyola ha avançat molt en els últims anys, s’entrebanca quan arriba al tràmit d'execució de les sentències, que continua sent la nostra gran assignaturapendent. De què serveix una magnífica sentència si després és pràcticamentimpossibleexecutar‐la? Ens n’hem de conformar o podem mirar de millorar l’ineficaç sistema d'execució que patim? Quina és la nostraparticipació?Esteminfrautilitzats? En definitiva es pot aprofitar millor la figura del procuradordinsdel'execució? JocrecquehonestamentésclarqueSI. Lainterlocutòriadespatxantl'execucióhauriahabilitar elprocuradorperiniciartoteslesactivitatsexecutives tendentsalbonfidel'execució. Recordeml'article117delaConstitució:"l'exercicide la potestat jurisdiccional en tot tipus de processos corresponexclusivamentalsJutjatsiTribunals,jutjant ifentexecutareljutjat".Noestractadeprivatitzarresi menysl'execució,perònohauriad'havercapproblema en què els jutges i els secretaris judicials deleguessin partdel'activitatexecutivaalprocurador. També aquí els Col·legis de Procuradors podran garantir i fins i tot canalitzar algunes d'aquestes activitats d'execució amb les corresponents plataformestelemàtiquesdequèjadisposem. Fatempsqueestemreclamantquese'nspermetitenir accésdirectei,perdescomptat,perfectamentcontrolat, a totes les bases de dades que permetin obrir la investigaciódepatrimonidel'executat,basesquesens dubte haurien de ser revisades i actualitzades perquè fossinmínimamentdigeribles. Nocaldirquehihamecanismesmésquesuficientsper acontrolaraquestaccéslimitatalmomentquevades del'inicidecadaexecuciófinsalasevafinalització. Igualment en la interlocutòria despatxant l'execució o Decret acordant l'embargament de béns s'hauria de permetre que el procurador prengués de forma immediata totes les mesures d'assegurament que fossinnecessàries. Fins i tot els manaments dirigits als registres públics podrien ser elaborats pels procuradors en un model oficial prèviament pactat pels secretaris judicials i registradors, sent enviats telemàticament al tribunal peralasevasignaturaelectrònicaiposteriormentpel mateixcamí,serremesesalRegistre.Elsasseguroque això no és ciència ficció i ja estem treballant aquest enviamenttelemàticambelDepartamentdeJustícia,la SecretariadeGovernielsregistradorsdelapropietat. Endefinitiva,sensecapminvadel'esmentatarticle117 Const, per via de delegació, el procurador, un cop emesa l'ordre d'execució, hauria de ser, amb la intervenció del secretari judicial, el professional o agent encarregat de l'execució, tal com succeeix en altrespaïsosmoltpropersalnostre,comperexemplea FrançaambelsHussiersdeJustice. Tampoc hem d'oblidar la important ajuda que podria oferir el nostre col·lectiu oferint i tenint una major participació en l'execució de les sentències a l'àmbit penal,onlainsatisfacciórespectealcivilencaraésmés gran. Estic convençut que estem plenament capacitats per assumir més competències tant en la realització dels actesdecomunicaciócomentotalafased'execucióiel que és més important, que d'aquesta assumpció d'aquestes noves competències s'ha de derivar una important millora en l'eficiència de la nostra Justícia, amb un important estalvi a més per les arques públiques. ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ¬ ________________________________________ 1‐)Voyacabando.....peropermítirmeantescomentaros unpardecuestiones. 1ª) La primera y muy importante, deciros que como muy bien sabéis, corren tiempos liberalizadores, en donde parece que Bruselas y también nuestra CNC todolodeciden. Creo que pocas instituciones han hecho tanto en los últimosañoscomolosdistintosColegiosProfesionales para adaptarse a la normativa europea de libre prestación de servicios. Pero no debemos olvidar que es del todo necesario que desde los distintos Colegios Profesionales, se ordene, se discipline y controle el ejercicio de determinadas profesiones, sin que ni siquieraelDerechoalalibrecompetencia,simplificado aplanteamientosextremosnospuedaservirdeexcusa para cuestionar la necesidad de mantener formas tradicionales en la ordenación y ejercicio de las profesiones, y más cuando estamos hablando de profesionesjurídicasqueactúanyserelacionanconun serviciopúblicotanesencialcomoeseldelaJusticia. Tampoco la referida “libre competencia” puede hacernosolvidarlaimportantelaborquedesempeñan los Colegios Profesionales y la garantía que suponen para la sociedad, en la búsqueda de una mejor prestación de servicios profesionales a los consumidoresyusuarios. Esta noche nos encontramos aquí en uno de los edificiosmásemblemáticosdel“skyline”deBarcelona, unrascacielosdemásde30plantasyenelquedurante su construcción intervinieron más de 1.100 profesionales; arquitectos, ingenieros, arquitectos técnicos,etc.Tranquilos¡nomehevueltolocoyvoya hablarles ahora de Arquitectura…..pero sí quiero señalar que con el pretexto de la tan de moda libre competencia pueden no sólo complicar algo que funcionaperfectamente,sinotambiénolvidarquepara labuenamarchadeunprocesojudicialesnecesariala participación de todos los profesionales en sus respectivos ámbitos; Jueces, Secretarios, Fiscales, Abogados y también los procuradores de los tribunales, cada uno, insisto, con sus respectivas funciones. Este digámosle afán desregulador puede llegar a hacernosperderdevistalaexistenciadeotrosbienesy valores en juego, como en nuestro caso los muy importantesquesederivandenuestradiariaactuación ante un servicio, como he dicho antes tan esencial, comoeseldelajusticia. En definitiva, creo que es muy necesario respetar la especificidadyámbitosdeactuacióndecadaunadelas distintasprofesionesjurídicas. 2ª‐)Como os he dicho al inicio, celebramos el quinto centenariodenuestracorporaciónynisiquieralalarga historia que nos precede es ya hoy en día argumento suficienteparaseguircumpliendoañossinoesporel ServicioqueefectivamenteprestamosalaSociedad. Un Servicio que incluso se puede optimitzar con unas estructurascolegialesmuchomásadecuadasanuestra realidad, que a buen seguro con la reforma de la Demarcación y Planta Judicial deberán ser revisadas, deformaquesinherirsensibilidadalgunaybuscando la màxima representación de todos, podamos estar organizadosconcriteriosdeeficienciaalos queantes ha aludido la Consellera, con Corporaciones mucho más fuertes que nos permitan canalizar y coordinar mucho mejor la voz de todos los procuradores catalanes. También hemos de profundizar en la forma de dinamizar la gestión de nuestros despachos y seguir trabajando en el desarrollo constante de nuestra profesiónatravésdeunaformacióncontinuada. Esta es la hoja de ruta que ha de permitirnos adaptarnosatodoslosretosquelaactualSociedadde la información y de las nuevas tecnologias requiere, continuando siendo líderes en la implatanción y en el uso de plataformas telemáticas dentro de la AdministracióndeJusticia. Nouscansomes,peronodubteuniperuninstantque el resultat de ser cada dia mes eficients no pot ser un altrequeelderesultarcadadiamesimprescindibles¡ Moltesgraciesperlavostraatencio.