Psicología Humanista

Psicologia humanista
1. Carl Rogers
Carl Ranom Rogers neix a Oak Park, Illinois (EUA), l’any 1902 i va morir el 1987.
La seva teràpia i els seus plantejaments alternatius a les teràpies conductistes i
psiconalítiques. Va treballa a Chicago i a Wisconsin. El 1954, Abraham Maslow , ja
planteja la necessitat d’un nou enfocament de la psicologia. El 1961, es crear
l’Associació Americana de Psicologia Humanista (AAHP).
Rogers treu diferents conclusions:
 <<La meva experiència és la meva màxima autoritat.>>
 <<No m’és gens beneficiós comportar-me amb els altres d’una
manera diferent de la que sóc.>>
 <<He descobert el gran valor de comprendre una altra
persona.>>
 <<L’avaluació dels altres no és una guia per a la meva
conducta.>>
 <<La vida és un procés dinàmic i canviant, on res no està
congelat.>>
2. Abraham Maslow
Abraham Maslow va néixer a Brooklyn, EUA, el 1908 i va morir el 1970. A estudiar
psicologia, antropologia i psicoanàlisi. El gran psicòleg conductista Thorndike el va
anomenar el seu ajudant. EL van influir els pensadors socialistes i l’esperit de Skinner.
Va tenir contactes amb Erich Fromm. L’any 1967 va ser nomenat president de AAHP.
Va escriure el llibre: El hombre autorrealizado.
3. Conceptes fonamentals de psicologia humanista
La psicologia humanista es desenvolupa en els anys cinquanta i seixanta, com una
alternativa a la psicologia conductista i a la psicoanàlisi.
3.1 Teoria de les motivacions segons Maslow
<<Per què les persones fan el que fan?>>, <<Quins són els motius que provoquen la
conducta de les persones?>>.
Maslow, afirma que tots els éssers humans tenen una naturalesa bona. Aquesta
naturalesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer. Si una persona
té satisfetes les seves necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Allò que motiva les
persones és la recerca de l’equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.
 Necessitats fisiològiques: menjar, beure, dormir, etc
 Necessitats de protecció i seguretat: sentiment de seguretat i
protecció
 Necessitats
Necessitats deficitàries
d’estimació i
acceptació:
ser estimat per
els altres i pertànyer a un grup.
 Necessitats de valoració: recerca de l’autoestima i concepte
positiu sobre un mateix.
 Necessitats d’autorealització: La realització de les seves
possibilitats personals de les seves capacitats, talents, així com el
coneixement i l’acceptació de la prosa naturalesa.
3.2 Teoria de la personalitat segons Maslow: la persona autorealitzada
La psicologia humanista té com a objectiu
principal millorar la dignitat de la persona a partir Necessitats de creixement
d’una millor comprensió de la seva personalitat.
No se centra en casos clínics. El seu esforç va
dirigit a desenvolupar les potencials , la capacitat
d’escollir i la creativitat de les persones.
L’ésser humà és bo per naturalesa, però els hàbits i les pressions socials poden
dominar la nostre naturalesa i origina reaccions violentes. Per aquest motiu cal que
tinguem una bona capacitat d’autocontrol per poder viure saludablement.
Maslow, creu que les persones tenen com a motivació formal, la recerca de
l’autorealització, aquest es el nou model de persona. Una persona que respongui
totalment aquesta definició no existeix, l’autorealització és un procés que mai no
acaba, és continu al llarg de tota la vida.
La persona autorealitzada és algú que arriba a un alt grau de maduresa i equilibri a
més li permet anar aprenent contínuament sobre la seva manera de ser.
Un dels trets que defineixen la persona autorealitzada és que gaudeix més sovint de
experiències –cim, aquestes augmenten el autoconeixement i el coneixement de la
realitat
Experiència-cim: És una situació viscuda per una persona que marca la seva manera
de ser i veure el món. Característiques que les defineixen:
 És una experiència global.
 És una experiència bona i desitjable.
 Aporta una percepció diferent de la realitat.
 Comporta una pèrdua de les nocions d’espai i temps.
 Suposa una superació de moltes contraposicions i conflictes.
3.3 EL procés de convertir-se en persona segons Rogers
Rogers es pregunta sobre els objectius de la vida d’una persona: <<Quin és el meu
propòsit en la vida?>>, <<Per què m’estic esforçant?>>, <<Quins són els meus
objectius?>>. El filòsof, Kierkegaard, deia que l’objectiu de la vida d’una persona era
<<ser la persona que realment és>>. A partir de la seva experiència amb clients,
Rogers, intenta explicar el significat d’aquesta frase definint les conductes de les
persones que realment són elles mateixes:
1. Deixar d’utilitzar màscares: Significa no aparentar una cosa que no
ets.
2. Deixar de sentir els <<has de...>>: La conducta de les persones està
marcada per molts elements. Un ha de fer el que realment vol fer. Hi
una moment que les normes s’interioritzen.
3. Deixar de satisfer expectatives imposades: Tendim a fer allò que fan
els altres, tenim un alt grau de conformisme, un no ha de fer el que
esperen d’ell
4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres: Deixar de comportar-te
de manera oposada al que realment volien fer.
5. Començar a autoorientar-se: Marcar-se objectius un mateix.
Fromm: La llibertat, engendra por. Però és que la manca d’autonomia
genera dol.
6. Començar a ser un procés: Les persones que s’accepten a si
mateixes comencen a notar que entren en un procés constant de canvi i
que no els destorba aquesta sensació d’anar modificant la seva
percepció de les coses d’elles mateixes.
7. Començar a acceptar la seva complexitat: No sempre actuem igual,
som éssers contradictoris.
8. Començar a obrir-se a l’experiència: Quan un individu es coneix a si
mateix acaba accepta’n-se a si mateix.
9. Comença a acceptar als altres: A mesura que acceptem la nostre
experiència, estem més capacitats per rebre les coses que ens
proposen els altres.
10. Començar a confiar en un mateix: Començar a acceptar la nostra
pròpia manera de ser ens donarà tranquil·litat i confiança. S’ha
autorealitzat.
4. Els trastorns mentals i la seva teràpia segons la psicologia
humanista
La teràpia de psicologia humanista és coneguda com a <<teràpia centrada en el
client>> i és un model de teràpia no directiva. Rogers utilitza la paraula client per
referir-se als pacients perquè creu que d’aquesta manera es posen unes bases més
igualitàries.
El model de teràpia humanista pretén crear una relació, un ambient, en què el client
pugui explicar i manifestar lliurament els seus sentiments, les seves percepcions de les
coses. Això implica que el terapeuta ha de tenir una actitud d’autenticitat en l’expressió
dels seus sentiments i actituds, de comprensió dels punts de vista del client, s’ha
d’abstenir de jutjar les seves conductes. Ha de demostrar un alt grau d’empatia.
Aquestes actituds per part del terapeuta permeten que s’estableixi una relació de
confiança i pugui permetre
l’autoconeixement i la autoacceptació del pacient. Fer
com de mirall psicològic per tal que el client pugui veure’s a si mateix amb més
claredat.
Es tracta d’una persona que comença a descobrir que les deficiències de la seva
educació, en part, són responsabilitat seva.
Van fer diverses investigacions per comprovar empíricament la validesa d’aquesta
teràpia i els resultats van ser positius.
GLOSSARI
•
Autorealització: Segons Maslow, ‘autorealització és l’objectiu cap al qual
tendeix tota persona. Representen estat superior a les necessitats purament
materials.
•
Client: Nom que la psicologia humanista dóna a una persona que vol rebre
tractament psicològic. Equival a la paraula pacient en altres teories
psicològiques.
•
Humanista: Nom genèric que es dóna a la teoria de la psicologia elaborada
per Maslow i Rogers i que té com a objectiu fonamental ajudar a la persona a
desenvolupar totes les seves possibilitats més que analitzar els conflictes o
trastorns mentals.
•
Teràpia no directiva: Model terapèutic proposat per Rogers que consisteix a
considerar el client en igualtat de condicions que el terapeuta; per tant, el
terapeuta no imposa mai els seus punts de vista sobre el client, sinó que
només l’ajuda a trobar pel seu compte la conducte que consideri més
adequada.