KRAKATOA Krakatoa forma parte de un pequeño grupo de islas

KRAKATOA
Krakatoa forma parte de un pequeño grupo de islas volcánicas del estrecho de la Sonda, en Indonesia, que
se encuentra sobre una de las zonas de subducción más activas del planeta. A finales del siglo pasado, en 1883,
los tres volcanes de la isla, que se consideraban inactivos, comenzaron una violenta erupción que duró más de
tres meses y que concluyó de forma desastrosa. Debido a las características geológicas de la isla, el magma
ascendente de la erupción entró en contacto con rocas impregnadas de agua, lo que produjo una enorme cantidad
de vapor que se acumuló a gran presión bajo la isla y que acabó por producir la más espantosa explosión
volcánica de que se tiene noticia. El sonido fue audible a miles de kilómetros y millones de toneladas de roca
fueron trituradas y proyectadas al aire. Las partículas más finas permanecieron en las capas altas de la atmósfera
durante años. El cataclismo había volado en pedazos, súbitamente, más de dos tercios de la totalidad de la isla
(que medía unos 10 km de longitud), dejando un tremendo agujero de unos 300 m de profundidad y 8 km de
diámetro. Afortunadamente, parece que la isla estaba prácticamente deshabitada en el momento de la explosión.
Sin embargo, los efectos posteriores tuvieron fatales consecuencias. Así, la onda expansiva y la nube de polvo,
gases tóxicos y fragmentos de roca que se formó alcanzaron localidades cercanas y barcos que navegaban por la
zona. Además, cuando el océano rellenó la inmensa caldera que había producido la explosión, se formaron olas
gigantescas que arrasaron las poblaciones de las costas de las cercanas islas de Java y Sumatra. El balance total
de la tragedia se calcula en más de 35 000 víctimas.
1 Con la ayuda de un atlas, sitúa en el mapa de las placas tectónicas de tu libro de texto el estrecho de la
Sonda y la isla de Krakatoa.
2 ¿Crees que en una zona volcánica como las islas Canarias puede producirse un hecho parecido? ¿Cuáles
serían sus consecuencias?
EL HIMALAYA, UNA CORDILLERA NACIDA EN EL MAR
Hace unos 150 millones de años (durante el período Jurásico), el Himalaya aún no existía. Por aquel
tiempo, ni siquiera la India, que se encontraba al sur del Ecuador, formaba parte del continente asiático. Entre la
India y Asia se extendía un océano en el que se depositaron grandes cantidades de sedimentos a lo largo de
muchos millones de años. La India formaba parte de una placa que se desplazaba hacia el norte y se hundía
lentamente bajo el continente asiático. Paralelamente, el océano que se extendía entre ambos continentes iba
reduciendo poco a poco su tamaño.
Continuando su deriva hacia el norte, la India debió iniciar el paso del Ecuador en los albores de la era
Terciaria, hace unos 60 millones de años. Poco más tarde, en mitad del mar que separaba el continente indio del
asiático, comenzaron a surgir unos archipiélagos. Estas islas se formaron por el acercamiento de las dos placas,
lo que originó el plegamiento de las capas de sedimentos depositadas en el océano.
Hace aproximadamente 45 millones de años, se produjo el choque entre ambas placas, con lo que el
océano se cerró totalmente. Los sedimentos depositados en esta cuenca marina se plegaron y se elevaron,
surgiendo del antiguo mar ya transformados en las rocas sedimentarias que constituyeron una nueva cordillera:
el Himalaya. Cerca de la cumbre más alta del mundo, el Everest (8 848 metros), se pueden encontrar unas rocas
calizas amarillentas con fósiles de seres marinos, que testimonian el origen oceánico de la cordillera del
Himalaya.
El choque entre la placa indoaustraliana y la asiática prosigue en la actualidad. La enorme elevación del
Himalaya sobre el nivel del mar se debe a esta colisión que, lentamente, ha tenido lugar a lo largo del tiempo. La
corteza terrestre en el Himalaya y bajo la meseta del Tíbet, que se encuentra al norte de esta cordillera, tiene
mucho grosor, unos 60 kilómetros. Una hipótesis plantea que puede deberse a que el deslizamiento de la placa
indoaustraliana bajo la asiática ha engrosado la corteza terrestre bajo la meseta del Tíbet.
1 Explica gráficamente, con una secuencia de varios dibujos sencillos, el origen
de la cordillera del Himalaya.
2 ¿Cuánto se ha levantado el Himalaya con respecto al nivel del mar?
3 ¿Cómo demostrarías que las rocas del Himalaya han tenido un origen marino?
4 Por qué razón la corteza terrestre es muy gruesa bajo la meseta del Tíbet?
5 Razona si en el Himalaya serán frecuentes los movimientos sísmicos.
KRAKATOA
Krakatoa forma part d'un xicotet grup d'illes volcàniques de l'estret de la Sonda, a Indonèsia, que es troba
sobre una de les zones de subducció més actives del planeta. A finals del segle passat, en 1883, els tres volcans
de l'illa, que es consideraven inactius, van començar una violenta erupció que va durar més de tres mesos i que
va concloure de forma desastrosa. A causa de les característiques geològiques de l'illa, el magma ascendent de
l'erupció va entrar en contacte amb roques impregnades d'aigua, la qual cosa va produir una enorme quantitat de
vapor que es va acumular a gran pressió davall l'illa i que va acabar per produir la més espantosa explosió
volcànica de què es té notícia. El so va ser audible a milers de quilòmetres i milions de tones de roca van ser
triturades i projectades a l'aire. Les partícules més fines van romandre en les capes altes de l'atmosfera durant
anys. El cataclisme havia volat en trossos, sobtadament, més de dos terços de la totalitat de l'illa (que mesurava
uns 10 km de longitud), deixant un gran forat d'uns 300 m de profunditat i 8 km de diàmetre. Afortunadament,
pareix que l'illa estava pràcticament deshabitada en el moment de l'explosió. No obstant, els efectes posteriors
van tindre fatals conseqüències. Així, l'ona expansiva i el núvol de pols, gasos tòxics i fragments de roca que es
va formar van aconseguir localitats pròximes i barcos que navegaven per la zona. A més, quan l'oceà va omplir
la immensa caldera que havia produït l'explosió, es van formar onades gegantines que van arrasar les poblacions
de les costes de les pròximes illes de Java i Sumatra. El balanç total de la tragèdia es calcula en més de 35 000
víctimes.
1 Amb l'ajuda d'un atles, situa en el mapa de les plaques tectòniques del teu llibre de text l'estret de la
Sonda i l'illa de Krakatoa.
2 Creus que en una zona volcànica com les illes Canàries pot produir-se un fet paregut? Quines serien les
seues conseqüències?
L'HIMÀLAIA, UNA SERRALADA NASCUDA EN EL MAR
Fa uns 150 milions d'anys (durant el període Juràssic), l'Himàlaia encara no existia. Per aquell temps, ni
tan sols l'Índia, que es trobava al sud de l'Equador, formava part del continent asiàtic. Entre l'Índia i Àsia
s'estenia un oceà en què es van depositar grans quantitats de sediments al llarg de molts milions d'anys. L'Índia
formava part d'una placa que es desplaçava cap al nord i s'afonava lentament davall el continent asiàtic.
Paral·lelament, l'oceà que s'estenia entre ambdós continents anava reduint a poc a poc el seu grandària.
Continuant la seua deriva cap al nord, l'Índia va haver d'iniciar el pas de l'Equador en els albors de l'era
Terciària, fa uns 60 milions d'anys. Poc més tard, en mitat del mar que separava el continent indi de l'asiàtic, van
començar a sorgir uns arxipèlegs. Estes illes es van formar per l'acostament de les dos plaques, la qual cosa va
originar el plegament de les capes de sediments depositades en l'oceà.
Fa aproximadament 45 milions d'anys, es va produir el xoc entre ambdós plaques, amb la qual cosa l'oceà
es va tancar totalment. Els sediments depositats en esta conca marina es van plegar i es van elevar, sorgint de
l'antic mar ja transformats en les roques sedimentàries que van constituir una nova serralada: l'Himàlaia. Prop de
la cima més alta del món, l'Everest (8 848 metres), es poden trobar unes roques calcàries groguenques amb
fòssils de sers marins, que testimonien l'origen oceànic de la serralada de l'Himàlaia.
El xoc entre la placa indoaustraliana i l'asiàtica prosseguix en l'actualitat. L'enorme elevació de l'Himàlaia
sobre el nivell del mar es deu a esta col·lisió que, lentament, ha tingut lloc al llarg del temps. La corfa terrestre
en l'Himàlaia i davall l'altiplà del Tibet, que es troba al nord d'esta serralada, té molt grossor, uns 60 quilòmetres.
Una hipòtesi planteja que es pot deure que el lliscament de la placa indoaustraliana davall l'asiàtica ha engrossit
la corfa terrestre davall l'altiplà del Tibet.
1 Explica gràficament, amb una seqüència de diversos dibuixos senzills, l'origen de la serralada de
l'Himàlaia.
2 Quant s'ha alçat l'Himàlaia respecte al nivell del mar?
3 Com demostraries que les roques de l'Himàlaia han tingut un origen marí?
4 Per quina raó la corfa terrestre és molt grossa davall l'altiplà del Tibet?
5 Raona si en l'Himàlaia seran freqüents els moviments sísmics.