Full per a pàgina Web.qxd

Quaresma ha de signifi-
Església de Menorca
car, per a nosaltres, un
camí de retorn al Senyor,
dominical
l'únic que cura i que
salva, que dóna vida.
Número 1286 - Any XXVI - 11 març 2007
E L
P A Í S
D E
n bon grup de menorquins (més de 60)
"peregrinaran" aquests dies
al País de Jesús i tindran ocasió de mirar-se amb ulls de
creient aquells anomenats
"Llocs sants", proclamant i
escoltant d'una manera particular textos bíblics al·lusius i
celebrant allí "els Sants
Misteris". És una experiència que hem agraït molt tots
els qui ja l'hem poguda fer,
més enllà de les inevitables
variacions que el pas del
temps i la història dels pobles han provocat.
Les motivacions personals per anar-hi són importants,
però vull remarcar que aquestes peregrinacions tenen
molta importància també per aquelles comunitats cristianes locals que donen en silenci un autèntic testimoniatge
de l'Evangeli, vivint enmig d'una crisi política i econòmica mai resolta i que suposa cada dia molt de sofriment
per a ells.
La presència i la solidaritat fraterna de peregrins de tot
arreu fa visible la importància que aquells Sants Llocs
tenen per al món, i recorda a tothom la necessitat absoluta i urgent de sostenir de totes les maneres possibles
(també econòmicament) aquells germans i germanes, a
més de acompanyar-los amb la pregària per la pau que ve
de Dalt.
Benet XVI ha recordat aquest compromís durant la seva
U
DIA DEL
SEMINARI
18 de març
A les 5 del capvespre
Pregària
Vocacional
al Seminari
(per la porta
principal)
“Capellans,
testimonis de
l’Amor de Déu”
J E S Ú S
visita a Turquia: "Demanem
pau per a Jerusalem i per al
món sencer (...) Invoquem
pau i reconciliació sobre tot
per aquells que habiten la
Terra que anomenem Santa
y que és considerada tal per
els cristians, pels hebreus i
pels musulmans: és la Terra
d'Abraham, d'Isaac i de
Jacob, destinada a hostejar
un poble que havia de convertir-se en benedicció per a
totes les nacions".
En totes les comunitats catòliques, el Divendres Sant, es fa la Col·lecta en favor de
Terra Santa (a Menorca queda inclosa en la que feim "per
les necessitats generals" en agost). És una manera de
compartir amb l'Església Mare de Jerusalem.
Acompanyem ara amb el cor els nostres pelegrins i
donem gràcies al Senyor per la fe que ens uneix amb les
germanes i germans, "pedres vives"
d'aquelles Esglésies de la primera
hora.
Jerusalén
Amb la meva salutació a cadascú,
IDITEM 2006-07 - 3ª jornada:
"CRISTIANS COMPROMESOS
EN LA VIDA PÚBLICA"
-dissabte, 10 de març a les 19h.
-sala de conferències de l'Ateneu (MAÓ)
Conferència a càrrec de Pere Fullana Puigserver, professor
associat del Departament de Ciències de l'Educació i
d'Història Econòmica a la UIB, llic. En Hist.eclesiàstica per
la PUG (Roma.1984), i en Filosofia i Lletres i doctor en
Història per la UIB (1988 i 1991),
-Diumenge, 11 de març, de 10 a 13h. al TORO
Taula rodona/col·loqui al Toro, moderada per Pere Fullana,
amb els següents participants: Llorenç Brondo (PP.
Ciutadella), Ignàsia Domènech (PSOE. Alaior), Josep
Carreras (ENTESA DE L'ESQUERRA. Ferreries), Agustí
Anglada (UCM. Ciutadella).
Informació: Joan Febrer (971.37 31 03)
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge III de Quaresma
Lectura del llibre de l'Èxode
3, 1-8a.13-15
En aquells dies Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró,
sacerdot madianita. Guiant el seu ramat desert endins, arribà a
l'Horeb, la muntanya de Déu. L'àngel del Senyor se li aparegué
en una flama enmig de la Bardissa. Va mirar i se'n va tèmer que
la Bardissa cremava, però no es consumia. Moisès es va dir:
"Anem a veure aquesta visió extraordinària: per què és que no
es crema la Bardissa." El Senyor va veure que s'acostava per mirar. Llavors Déu el cridà des de la Bardissa: -"Moisès, Moisès." Ell respongué: -"Aquí em teniu." Déu li digué: -"No t'acostis aquí. Descalça't, que el lloc on ets és terra sagrada." I afegí:
-"Jo som el Déu de ton pare, Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob." Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Llavors el Senyor li digué: -"He vist les penes del meu poble en el
país d'Egipte i he sentit el clam que li arranquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d'aquell país cap a
un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel." Moisès digué a Déu: -"Quan aniré als israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres," si ells em demanen quin és el seu
nom, ¿què he de respondre?" Déu li contestà: -"Jo som el qui
som." I afegí: -"Respon així als israelites: " Jo-som m'envia a
vosaltres."" Déu digué encara a Moisès: -"Digues això als israelites: "m'envia a vosaltres el Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob. Aquest serà el meu nom
per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.""
Sal. Resp. 102 Resposta: El Senyor és compassiu i benigne.
Lectura de la primera carta de
sant Pau als cristians de Corint
10, 1-6.10-12
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els
nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar roig i tots, en el núvol i en la mar, varen rebre com un
baptisme que els unia a Moisès. Tots es varen alimentar amb el
mateix menjar espiritual, tots varen beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d'una roca espiritual que els acompanyava i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu ja que quedaren estesos pel desert.
Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò
que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d'ells, que varen morir a mans de l'Exterminador. Tot això
que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos
a nosaltres, ja que els segles passats s'encaminaven cap als temps
que vivim. Per tant, els qui es creuen estar drets, que mirin de
no caure.
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
13, 1-9
Per aquell temps alguns dels qui eren presents contaren a Jesús
el cas d'uns galileus, com Pilat havia mesclat la sang d'ells amb
la dels animals que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: "¿Vos pensau que aquells galileus varen ser malmenats perquè
havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Vos assegur que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells
devuit homes que varen morir quan els caigué a damunt la torre
de Siloè, ¿vos pensau que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegur que no: si no us convertiu, tots acabareu igual." I els digué aquesta paràbola: -"Un
home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no
n'hi trobà. En veure això digué al vinyater: -"Mira, fa tres anys
que vénc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trob. Talla-la
d'una vegada. ¿Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?" Ell li contestà: -"Senyor, deixau-la encara aquest any. Cavaré la terra i hi tiraré fems, a veure si fa fruit d'ara endavant;
si no, ja la podreu tallar."
(cicle C)
Lectura del libro del Éxodo
3, l-8a. 13-15
En aquellos días, Moisés pastoreaba el rebaño de su suegro Jetró, sacerdote de Madián; llevó el rebaño trashumando por el
desierto hasta llegar a Horeb, el monte de Dios. El ángel del Señor se le apareció en una llamarada entre las zarzas. Moisés se
fijó: la zarza ardía sin consumirse. Moisés se dijo: «Voy a acercarme a mirar este espectáculo admirable, a ver cómo es que no
se quema la zarza.» Viendo el Señor que Moisés se acercaba a
mirar, lo llamó desde la zarza: «Moisés, Moisés.» Respondió él:
«Aquí estoy.» Dijo Dios: «No te acerques; quítate las sandalias
de los pies, pues el sitio que pisas es terreno sagrado.» Y añadió: «Yo soy el Dios de tus padres, el Dios de Abrahán, el Dios
de Isaac, el Dios de Jacob.» Moisés se tapó la cara, temeroso de
ver a Dios. El Señor le dijo: «He visto la opresión de mi pueblo
en Egipto, he oído sus quejas contra los opresores, me he fijado en sus sufrimientos. Voy a bajar a librarlos de los egipcios,
a sacarlos de esta tierra, para llevarlos a una tierra fértil y espaciosa, tierra que mana leche y miel.» Moisés replicó a Dios:
«Mira, yo iré a los israelitas y les diré: “El Dios de vuestros padres me ha enviado a vosotros.” Si ellos me preguntan cómo se
llama, ¿qué les respondo?» Dios dijo a Moisés: «“Soy el que
soy”; esto dirás a los israelitas: “‘Yo-soy’ me envía .a vosotros”.»
Dios añadió: «Esto dirás a los israelitas: “Yahvé (Él-es), Dios
de vuestros padres, Dios de Abrahán, Dios de Isaac, Dios de Jacob, me envía a vosotros. Este es mi nombre para siempre: así
me llamaréis de generación en generación .»
Salmo responsorial 102
Respuesta: El Señor es compasivo y misericordioso.
Lectura de la primera carta del
apóstol san Pablo a los Corintios
10, 1-6. 10-12
No quiero que ignoréis, hermanos, que nuestros padres estuvieron todos bajo la nube y todos atravesaron el mar y todos fueron bautizados en Moisés por la nube y el mar; y todos comieron el mismo alimento espiritual; y todos bebieron la misma
bebida espiritual, pues bebían de la roca espiritual que los seguía; y la roca era Cristo. Pero la mayoría de ellos no agradaron
a Dios, pues sus cuerpos queda-ron tendidos en el desierto.
Estas cosas sucedieron en figura para nosotros, para que no codiciemos el mal como lo hicieron aquéllos. No protestéis, como
protestaron algunos de ellos, y perecieron a manos del Exterminador. Todo esto les sucedía como un ejemplo y fue escrito
para escarmiento nuestro, a quienes nos ha tocado vivir en la última de las edades. Por lo tanto, el que se cree seguro, ¡cuidado!, no caiga.
Lectura del santo evangelio según san Lucas
13, 1-9
En una ocasión, se presentaron algunos a contar a Jesús lo de
los galileos cuya sangre vertió Pilato con la de los sacrificios
que ofrecían. Jesús les contestó: «¿Pensáis que esos galileos eran
más pecadores que los demás galileos, porque acabaron así? Os
digo que no; y, si no os convertís, todos pereceréis lo mismo. Y
aquellos dieciocho que murieron aplasta-dos por la torre de
Siloé, ¿pensáis que eran más culpables que los demás habitantes de Jerusalén? Os digo que no; y, si no os convertís, todos pereceréis de la misma manera.» Y les dijo esta parábola: «Uno
tenía una higuera plantada en su viña, y fue a buscar fruto en
ella, y no lo encontró. Dijo entonces al viñador: “Ya ves: tres
años llevo viniendo a buscar fruto en esta higuera, y no lo encuentro. Córtala. ¿Para qué va a ocupar terreno en balde?” Pero el viñador contestó: “Señor, déjala todavía este año; yo cavaré alrededor y le echaré estiércol, a ver si da fruto. Si no, la
cortas”.»
FULL DOMINICAL
3
evangeli i vida
JO SOM EL QUI SOM
Quin és el nom de Déu? Com definir Déu? Com parlar d'ell? Un estaria temptat de pensar que és impossible respondre a aquests interrogants... Però Déu és revela, Déu es fa conèixer a les persones, i ell
mateix s'hi entrega entregant-los el seu Nom: Jo som el qui som
Déu, eternament present a l'home, i estimant eternament la humanitat
. I, nosaltres ho sabem, amb l'encarnació del Verb, el seu nom serà per
sempre Emmanuel, Déu- amb-nosaltres. Déu definitivament solidari de la humanitat ja que és per la seva mort- resurrecció que la salvarà.
URGÈNCIA DE CONVERTIR-SE.
UNA NOVA OPORTUNITAT.
Una allau mortal, un atemptat assassí, un accident en una carretera, la
fam que mata milions de persones, una inundació, una malaltia incurable que mena a la mort i , encara més si és jove, plantegen inevitablement interrogants. Perquè? Perquè ells? Qui és el responsable?
Ràpidament un pot fer-ne un càstig i alçar el dit acusador contra Déu.
Dos fets tràgics havien endolat Jerusalem: una revolta de galileus
exaltats en el Temple acabà amb un bany de sang, perquè Pilat havia
fet tirar sobre la multitud; una torre caigué a Siloè matant divuit persones....
"Déu els ha castigat", murmura la multitud. Ells no eren més pecadors
que vosaltres", respon Jesús. Convertiu-vos!, proclama, convidant a
interpretar els esdeveniments com a signes d'advertència, com a tocs
d'atenció.
Pau ens posa en guàrdia contra la falsa seguretat: qui es creu fort, que
miri de no caure!
Els mitjans de comunicació ens llancen , ens submergeixen cada dia
en lo tràgic. Com reaccionam nosaltres? Com a simples consumidors
d'informació o simplement com a miradors? Cercant culpabilitats.
justificant una sanció de Déu? Acusant Déu ?
Entrar en un camí de conversió, és revisar-se, qüestionar-se a si
mateix. I en aquest temps de quaresma, perquè no proposar-se seriosament celebrar el sacrament de la reconciliació?
Arxiprestat de Maó:
Dies 14, 15 i 16 de març:
Xerrades Quaresmals
UNA NOVA OPORTUNITAT
L'hortolà de la paràbola que dóna temps i actua per salvar la figuera
improductiva, ens mostra el rostre del Déu vivent per a qui la paciència és l'altre nom del seu amor.
No es descoratja mai per les nostres errades, ni pel nostres passats
infructuosos, estèrils. No ens abandona a la nostra mediocritat.
Ell va sembrant en la nostra ruta signes discrets però insistents; ens
dóna germans i germanes per advertir-nos i acompanyar-nos. . Ens
dóna qualque clèsquit, alguna clotellada al moment oportú (Ja es veu
que Déu no fa classe!)
No abusem de la paciència de Déu! Aquesta Quaresma pot ser la
darrera oportunitat a no fallar.
Resta que nosaltres també testimoniem la mateixa paciència envers
els altres. Fiar-se d'algú i apostar per la seva capacitat de canvi i de
superació, és permetre'l créixer.
Açò es diu donar la seva oportunitat a algú
Josep Sastre
LA
Dg 11,
BONA
Dl 12,
NOTÍCIA Dt 13,
Dc 14,
Salms de Dj 15,
la Tercera Dv 16,
Setmana Dt 17,
Dg 18,
«Déu és més a prop que
n o s a l t r e s m a t e i x o s ».
La nostra tasca avui ens ha d’ajudar a crear aquesta quietud interior que ens permeti escoltar.
Entrem en un ritme nou, lent,
acompassat.
III de Quaresma: Ex 3, 1-8a.13-15 7 Sal 102 / 1 Co 10, 1-6.10-12 / Lc 13, 1-9
Fèria: 2 Re 5, 1-15a / Sal 41/ Lc 4, 24-30
Fèria: Dn 3, 25.34-43 / Sal 24 / Mt 18, 21-35
Fèria: Dt 4, 1.5-9 / Sal 147 / Mt 5, 17-19
Fèria: Jer 7, 23-28 / Sal 94 / Lc 11, 14-23
Fèria: Os 14, 2-10 / Sal 80 / Mc 12, 28-34
Fèria: Os 6, 1-6 / Sal 50 / Lc 18, 9-14
IV de Quaresma: Jos 5, 9a.10-12 / Sal 33 / 2 Co 5, 17-21 / Lc 15, 1-2.11-32
FULL DOMINICAL
FETS I
GENT(8)
Francesc
CASTELLÓ
I ALEU
4
LA VIDA RELIGIOSA, CANT O Y COMPROMISO
Encuentro de las comunidades de religiosas y religiosos
en Monte Toro
(1914-1936)
ncara
E
que
nascut a
Alacant,
als dos
mesos del
naixement
(amb motiu
de la mort
del pare) la
seva mare
amb els
tres fills es
traslladà a
Lleida on
tenia família i casa.
Ella, la mare, li proporcionà la primera
formació ja que era mestra d'escola amb
destí a Juneda, població on Francesc va
rebre la primera comunió. Estudià el batxillerat amb els germans Maristes de
Lleida (1924-1930), i posteriorment anà
a Barcelona, a l'Institut Químic dels
Jesuïtes, a Sarrià (1930-1933).
Un company d'estudis, el jesuïta Romàn
Galàn, va influir en la seva vida espiritual. En Francesc, de caràcter més aviat
fort, d'intel.ligència desperta i profundament religiós, esdevingué (desprès d'una
crisi) un apòstol de la catequesi en un
ambient pobre de la ciutat barcelonina, i
també, més endavant, entre els obrers en
el seu lloc de treball.
Entrà com enginyer químic a la fàbrica
Cros, de Lleida. Il.lusionat en formar
una família cristiana va festejar com a
promesa, Maria Pelegrí, que estimava
amb deliri, com ho prova la carta que li
adreçà poques hores abans de morir.
Formà part de la Congregació Mariana,
de l'Acció Catòlica, i més tard de la
Federació de Joves Cristians.
Empresonat a mitjan juliol de 1936, desprès d'haver passat deu setmanes a la
presó, amb serena convicció va donar
testimoni de fe catòlica i fidelitat a
l'Església, davant el Tribunal del Front
Popular que el jutjà i dictà pena de mort.
"Jo vos perdono", van ser les seves
paraules a l'escamot que es disposava a
afusellar-lo. Caigué mortalment la nit
del 29 de setembre als 22 anys d'edat. Va
ser beatificat per Joan Pau II.
M. Segui Vidal
l día 1 de marzo, día de la Comunidad Autónoma de las Islas
Baleares, las religiosas y los religiosos de Menorca nos reunimos en
E
Monte Toro, en un ambiente fraterno de convivencia, de reflexión, de
formación y de celebración.
Sor Catalina Verdera, Hija de la Caridad, miembro de la Comunidad de
las Hijas de la Caridad de Mahón durante varios años y actualmente en
Barcelona, nos dirigió el tema de reflexión: la "vida religiosa, una forma
activa de estar en el mundo y tomar parte y partido en él desde la experiencia de Dios, encarnado en Jesús.
A partir de la exposición de Sor Catalina y la implicación y participación
de las asistentes, reflexionamos en primer lugar la necesidad de "vivir
de fe", ante las cuatro tentaciones de la cultura moderna:
“Ni transcenderse ni transcender”, barrenar los estratos de la cultura
hasta encontrarnos con el rostro de Dios. " Dios sea ventaja" , Jesús nos
enseña que ser hijo no es ventaja, sino en asumir hasta el fondo la densidad de la vida y las dificultades de la misión. "Que el poder sustituya
el amor", la salvación no es fruto del poder, sino del amor."Lo más razonable es la desesperanza": convicción de que la última palabra la tiene
siempre Dios.
Y en segundo lugar, la reflexión giró en torno a "la Vida religiosa como
Canto y Compromiso” , a partir del reto que Jesús dirige a sus oyentes al
final del Sermón del Monte: "Sed perfectos como vuestro Padre celestial
es perfecto (Mt.5,48). Y "esta forma encarnada de resistencia cultural
que es la Vida Religiosa quiere reaccionar, por igual, contra toda angustia humana, a través del canto agradecido a Dios, y contra toda forma de
apatía histórica, a través del compromiso por el Reino de Dios".
Confer de Menorca
CAMPANYA “MANS UNIDES”
Ve n d a d e m e n j a r s
Parròquia sant Martí des Mercadal (Dies 9-10-11 de març)
Com cada any hi pot col·laborar tothom. Els qui ho vulguin poden dur
menjars fets (dur-los divendres 9 ó dissabte 10).
També podeu dur materials com farina, ous, sucre, oli, seu, formatge
tendre, arròs, brussat, sobrassada, carn per formatjades, verdura, conserva, etc. Tot el material es pot dur a ca na Magdalena de Binisarret,
Dr. Llansó 15, o també a ca na Maria de Bellamirada, Dr. Llansó 18
(fins dimecres dia 7 de març).
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: bisbatmenorca@planalfa.es