ITINERARI AUTOGUIAT ITINERARIO AUTOGUIADO SELF-GUIDED ITINERARY BALÀFIA DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA RUTA Sortint des del centre d'interpretació i direcció al poble de Sant Llorenç, començam una ruta circular a través de les estribacions d'una sèrie de petites elevacions cobertes de pinar i terrenys agrícoles. Contemplarem el poblat defensiu de Balàfia, torres, fonts i altres elements de gran importància patrimonial de l’illa d’Eivissa. Sense deixar en cap moment de gaudir de la bellesa i màgia del paisatge des Amunts. Situació: Nord Població: Sant Llorenç de Balàfia Distància: 2,70 km Temps: 50 minuts Grau de dificultat: Baix Altitud màxima: 120 metres 6 4 3 5 2 7 1 CENTRE D’INTERPRETACIÓ ES AMUNTS PUNTS D’INTERÈS CENTRE D’INTERPRETACIÓ ES AMUNTS 1 ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ 2 TORRE DE CAN PERE MUSSON 3 FONT D’EN PERE MUSSON 4 FORN DE CALÇ 5 PANORÀMICA PAISATGE AGRÍCOLA 6 FONT DE BALÀFIA 7 POBLAT DE BALÀFIA PARADA 1: ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ Sant Llorenç és un petit poble amb molta història, envoltat de camp i banyat per una meravellosa llum. Com en tots els pobles, tot gira entorn a l’església la qual és la principal de les escasses construccions que conformen el nucli parroquial de Sant Llorenç. L’església va ser construïda entre 1.785 i 1.797 i encara que s’han efectuat modificacions a la porxada frontal i sobretot a la casa parroquial, al costat sud del temple, la seva estructura respon a la de les construccions religioses del moment, amb volta de canó, cor i presbiteri pla per donar cabuda a un retaule. L’església consta d’una sola nau, disposa de set caselles laterals i es caracteritza per tenir un sol arc a l’entrada. El campanar, situat avui al centre de la façana, estava col·locat en un dels extrems. PARADA 2: TORRE DE CAN PERE MUSSON Hi han referències de l’existència de torres a Balàfia des de l’any 1.538 (S XVI), però no es fa menció directa a aquesta torre fins el 1.764 (Llibres d’Entreveniments). Exteriorment és pràcticament cilíndrica, amb el sòcol atalussat i els paraments de pedra aparellats en espiga. Disposa de tres plantes, la primera i la darrera amb coberta plana de fusta i la del mig amb cúpula peraltada. Al primer pis s’hi troba la que sembla ser l’antiga porta d’accés, transformada en una finestra balconera. En l’actualitat s’accedeix a la torre per una porta a la planta baixa, que està comunicada amb el primer pis per una escala d’obra interior parcialment perforada al gruix del mur. Des d’aquesta estança s’accedeix al pis superior per una trapa que travessa la cúpula. RESPECTIN ELS TERRENYS I CAMINS PRIVATS Secció de la torre de can de Pere Musson 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Porta (s. XIX) Cambra inferior Escarpa Sostre de biguetes i revoltons (s. XIX) Finestre balconera (feta en el buit de la porta original) Alcova semiencastada al mur de la cambra principal Cambra superior Terrat PARADA 3: FONT D’EN PERE MUSSON La seva aigua s’ha emprat tradicionalment tant per al consum humà com per l’abeurada del bestiar o per al reg. Cobreix la captació una construcció de maçoneria amb la façana plana, referida i emblanquinada, inserida al mur de contenció d’una feixa tancada amb una porta. Aquesta construcció deixa lloc a una petita plaça. A un costat de la placeta hi ha una gran pica de pedra viva per abeurar el bestiar que, en aquest cas, és en realitat un dels components d’un molí d’època antiga reutilitzat. Amb la canal emblanquinada que hi ha a un costat de la placeta s’omplia, amb poals des de la boca de la font, una pica situada arran del camí, avui inexistent. A l’altre costat del camí, darrera d’una paret moderna, es troba el safareig regulador de la font que té un aprofitament agrícola i d’evacuació en cas d’excés de cabal. PARADA 4: FORN DE CALÇ Són cavitats de secció circular, normalment obertes al sòl del bosc, on s’obtenia calç a partir de roca calcària (“pedra viva”) que és el material geològic predominant en aquesta zona. La calç viva és blanca i càustica (capaç de cremar la matèria orgànica). Si es posa en contacte amb aigua s’hidrata i desprèn calor, donant lloc a la calç morta o amarada. La calç viva s’ha emprat tradicionalment en la construcció per fer forta la unió de les pedres (mescla de calç i arena, anomenada morter) i també com a desinfectant de les aigües de les cisternes. La calç morta s’utilitza per a emblanquinar els murs de diferents elements constructius . Funcionament i parts d’un forn de calç La part més profunda és l’olla, on es porta a terme la combustió de la llenya. Per sobre de l’olla es construeix la volta sobre la qual s’allotja la pedra que s’ha de convertir en calç. La cavitat on es col·loca la pedra, amb forma troncocònica i delimitada per parets (“marge del forn”), és la mota. La petita porta per on s’introdueix la llenya dins l’olla és al mur davanter, l’únic visible a l’exterior. La reacció química que fa que la roca calcària (carbonat càlcic o CaCO3) passi a ser calç viva (òxid de calci o CaO) necessita gran quantitat de calor. Aquesta és proporcionada per la combustió de llenya a l’olla del forn que permet arribar a una temperatura de 600º. Amb aigua es converteix en calç morta (hidròxid càlcic o Ca(OH)2). CaCO3 + calor = CaO (calç viva) + CO2 CaO + H2O = Ca(OH)2 (calç morta) PARADA 5: PANORÀMICA PAISATGE AGRÍCOLA La població d’aquesta zona, limitada pels recursos naturals, va desenvolupar una agricultura de subsistència. Van substituir la vegetació natural per espècies del seu interès i modificant el relleu del terreny van crear superfícies aptes per al conreu: bancals i parets. Els camps de Balàfia es treballaven amb intensitat, combinant-se la sembra de cereals i la recollida d’ametlles, garroves, figues, olives; en alguns casos es completava amb petits horts per disposar d’hortalisses i altres fruiters. PARADA 6: FONT DE BALÀFIA La font de Balàfia era utilitzada per consum humà, abeurar bestiar (amb la pica de pedra viva situada al costat de la font) i aprofitament agrícola: just davant es troba el safareig regulador de la font que permetia la irrigació dels horts situats a nivell inferior, avui es fa per mitjans mecànics. La captació es troba davall d’un paret de pedra seca i està coberta amb una estructura de maçoneria amb forma de capella que cobreix una galeria esglaonada amb paviment de lloses de pedra que permet l’accés a l’aigua del fons. L’interior de la font està pintat d’almànguena: mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro, utilitzada per impermeabilitzar cisternes, aljubs i safareigs. PARADA 7: POBLAT DE BALÀFIA No es té coneixement de l’origen històric de l’agrupació de Balàfia, però no es descarta que pugui situar- se en el període islàmic o fins i tot en un moment anterior. La informació escrita de què es disposa sobre el conjunt data del segle XV. Balàfia és una paraula àrab que significa “fonts de salut” i tradicionalment ha estat una comarca rica i ben poblada a la qual acostumaven a arribar els pirates que desembarcaven a les costes d’Eivissa (s.XVI). RESPECTIN ELS TERRENYS I CAMINS PRIVATS El poblat de Balàfia, on encara es pot respirar l'essència de l'Eivissa àrab, és una alqueria: no és ni poble ni casament. És un territori on poden haver-hi més d’una zona de residència i més d’un espai de conreu, zones de pastura, caça i recol·lecció; adaptat perfectament a la topografia del terreny. És l’única mostra existent a l’illa d’Eivissa d’agrupació d’un nombre tan important d’habitatges. El conjunt, de gran valor arquitectònic, tant per l’interès de cadascun dels habitatges que el conformen com per la forma tan peculiar d’agrupar-se està constituït per 5 cases (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet i can Bellmunt) i 2 torres de refugi les quals permetien acollir ràpidament als habitants en cas d’atac dels pirates (can Pere de na Bet i can Fornàs). Cadascun dels habitatges manté els elements singulars de les construccions rurals aïllades: corrals, forns i eres pròpies. Plànol esquemàtic del poblat de Balàfia 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Can Bellmunt Can Pere de na Bet Torre de can Pere de na Bet Can Vicent Ferrer Can Marès Can Fornàs Torre de can Fornàs CAMÍ A SEGUIR DINS DEL POBLAT Centre d'Interpretació Es Amunts Ctra. St. LLorenç s/n (Aparcament IES Balàfia) 07812 St. Joan de Labritja Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14h, de dimarts a dijous de 16 a 19h i diumenges de 10 a 14h Tfn. 971325141 www.elsamunts.com Informació i imatges esquemàtiques extretes de Torres y piratas en las islas pitiusas, Eduardo J. Posadas López. Consell Insular d'Eivissa - Conselleria de Cultura. 1989 i Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials, Joan Josep Serra Rodríguez. Mediterrània-Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 2000 Imatges: Nieves de la Concepción i Pablo Penalva ITINERARIO AUTOGUIADO BALÀFIA DESCRIPCIÓN GENERAL DE LA RUTA Saliendo del centro de interpretación y dirección al pueblo de Sant Llorenç, comenzamos una ruta circular a través de las estribaciones de una serie de pequeñas elevaciones cubiertas de pinar y terrenos agrícolas. Contemplaremos el poblado defensivo de Balàfia, torres, fuentes y otros elementos de gran importancia patrimonial de la isla de Ibiza. Sin dejar en ningún momento de disfrutar de la belleza y magia de Es Amunts. Situación: Norte Población: Sant Llorenç de Balàfia Distancia: 2,70 km Tiempo: 50 minutos Grado de dificultad: Bajo Altitud máxima: 120 metros 6 4 3 5 2 7 1 CENTRO DE INTERPRETACIÓN ES AMUNTS PUNTOS DE INTERÉS CENTRO DE INTERPRETACIÓN ES AMUNTS 1 IGLESIA DE SANT LLORENÇ 2 TORRE DE CAN PERE MUSSON 3 FUENTE DE EN PERE MUSSON 4 HORNO DE CAL 5 PANORÁMICA PAISAJE AGRÍCOLA 6 FUENTE DE BALAFIA 7 POBLADO DE BALAFIA PARADA 1: IGLESIA DE SANT LLORENÇ Sant Llorenç es un pequeño pueblo con mucha historia, rodeado de campos y bañado por una maravillosa luz. Como todos los pueblos, todo gira en torno de la iglesia que es la principal de las escasas construcciones que forman el núcleo parroquial de Sant Llorenç. La iglesia fue construida entre 1785 y 1797 y aunque se han efectuado modificaciones en el porche frontal y sobretodo en la casa parroquial, en el lado sur del templo, su estructura responde a la de las construcciones religiosas del momento, con bóveda de cañón, coro y presbiterio plano para dar cabida a un retablo. La iglesia consta de una sola nave, dispone de 7 pequeñas capillas laterales y se caracteriza por tener un solo arco en la entrada. El campanario, situado hoy en el centro de la fachada, estaba colocado en uno de los extremos. PARADA 2: TORRE DE CAN PERE MUSSON Hay referencias de la existencia de torres en Balàfia desde el año 1.538 (S. XVI), pero no se hace mención directa a esta torre hasta 1.764 (Llibres d’Entreveniments). Exteriormente es prácticamente cilíndrica, con el zócalo ataluzado y los paramentos de piedra emparejados en espiga. Dispone de tres plantas, la primera y la última con cubierta plana de madera y la del medio con cúpula peraltada. En el primer piso se encuentra la que parece ser la antigua puerta de acceso, transformada en una ventana balconada. En la actualidad se accede a la torre por una puerta en la planta baja, que está comunicada con el primer piso por una escalera de obra interior parcialmente perforada en el muro. Desde esta estancia se accede al piso superior por una trampilla que atraviesa la cúpula. RESPETEN LOS TERRENOS Y CAMINOS PRIVADOS Sección de la torre de can de Pere Musson 9. Puerta (s. XIX) 10. Habitación inferior 11. Escarpa 12. Techo de vigas y bovedillas (s. XIX) 13. Ventana balconada (hecha en el hueco de la puerta original) 14. Alcoba empotrada en el muro de la habitación principal 15. Habitación superior 16. Azotea PARADA 3: FUENTE DE EN PERE MUSSON El agua de esta fuente se ha empleado tradicionalmente tanto para el consumo humano como para abrevar el ganado o para el riego. Cubre la captación una construcción de mampostería con la fachada plana, encalada e insertada en el muro de contención de un bancal y cerrada con una puerta. Esta construcción deja un espacio para una pequeña plaza. A un lado de la plaza hay una gran pila de piedra viva para abrevar al ganado que, en este caso, es en realidad uno de los componentes de un molino antiguo reutilizado. Mediante el canal encalado que hay en un lado de la plaza se llenaba, con cubos desde la boca de la fuente, una pila situada al borde del camino, hoy inexistente. En el otro lado del camino, detrás de una pared moderna, se encuentra la balsa reguladora de la fuente que tiene un aprovechamiento agrícola y de evacuación en caso de exceso de caudal. PARADA 4: HORNO DE CALÇ Son cavidades de sección circular, normalmente abiertas en el suelo del bosque, donde se obtenía cal a partir de roca calcárea (“piedra viva”) que es el material geológico predominante en esta zona. La cal viva es blanca y cáustica (capaz de quemar la materia orgánica). Si se pone en contacto con el agua se hidrata y desprende calor, dando lugar a la cal muerta o amarada. La cal viva se ha empleado tradicionalmente en la construcción para reforzar la unión de las piedras (mezcla de cal y arena llamada mortero) y también como desinfectante del agua de las cisternas. La cal muerta se utiliza para blanquear los muros de distintos elementos constructivos. . Funcionamiento y partes de un horno de cal La parte más profunda es la olla, donde se produce la combustión de la madera. Por encima de la olla se construye la volta sobre la cual se aloja la piedra que se convertirá en cal. La cavidad donde se coloca la piedra, con forma troncocónica y delimitada por paredes, es la mota. La pequeña puerta por donde se introduce la leña dentro de la olla está en el muro delantero, el único visible desde el exterior. La reacción química que hace que la roca calcárea (carbonato cálcico o CaCO3) pase a ser cal viva (óxido de calcio o CaO) necesita gran cantidad de calor. Este es proporcionado por la combustión de leña en la olla del horno que permite llegar a una temperatura de 600º. Con agua se convierte en cal muerta (hidróxido cálcico o Ca(OH)2). CaCO3 + calor = CaO (cal viva) + CO2 CaO + H2O = Ca(OH)2 (cal muerta) PARADA 5: PANORÁMICA PAISAJE AGRÍCOLA La población de esta zona, limitada por los recursos naturales desarrolló una agricultura de subsistencia. Sustituyó la vegetación natural por especies de su interés y modificando el relieve del terreno creó superficies aptas para el cultivo: bancales y paredes. Los campos de Balàfia se trabajaban con intensidad, combinándose la siembra de cereales con la recogida de almendras, algarrobas, higos, olivas, y en algunos casos se completaba con pequeños huertos para disponer de hortalizas y otros frutos. PARADA 6: FUENTE DE BALÀFIA La fuente de Balàfia era utilizada para el consumo humano, abrevar el ganado (con una pila de piedra viva situada al lado de la fuente) y aprovechamiento agrícola: justo delante se encuentra la balsa reguladora de la fuente que permitía la irrigación de los huertos situados en un nivel inferior, hoy en día se hace por medios mecánicos. La captación se encuentra debajo de una pared de piedra seca y está cubierta con una estructura de mampostería con forma de capilla que cubre una galería escalonada con pavimento de losas de piedra que permite el acceso al agua del fondo. El interior de la fuente está pintado con una mezcla natural de alúmina y tierra con óxido rojo de hierro, utilizada para impermeabilizar cisternas, aljibes y balsas. PARADA 7: POBLADO DE BALÀFIA Se desconoce el origen histórico de la agrupación de Balàfia, pero no se descarta que pueda situarse en el período islámico o incluso en un momento anterior. La información escrita de que se dispone sobre el conjunto data del siglo XV. Balàfia es una palabra árabe que significa “fuentes de salud” y tradicionalmente ha sido una comarca rica y bastante poblada a donde acostumbraban a venir los piratas que desembarcaban en las costas de Ibiza (s.XVI). RESPETEN LOS TERRENOS Y CAMINOS PRIVADOS El poblado de Balàfia donde aún se puede respirar la esencia de la Ibiza árabe, es una alquería: no es un pueblo ni una construcción rural aislada. Es un territorio donde puede haber más de una zona de residencia y más de una zona de cultivos, pastos, caza y recolección; adaptado perfectamente a la topografía del terreno. Es la única muestra existente en la isla de Ibiza de agrupación con un número tan importante de viviendas. El conjunto, de gran valor arquitectónico, tanto por el interés de cada una de las viviendas que lo conforman como por la forma tan peculiar de agruparse, esta constituido por 5 casas (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet y can Bellmunt) y 2 torres de refugio que permitían acoger rápidamente a los habitantes en caso de ataque de los piratas (can Pere de na Bet i can Fornàs). Cada una de las viviendas mantiene los elementos singulares de las construcciones rurales aisladas: corrales, hornos y eras propias. Plano esquemático del poblado de Balàfia 8. Can Bellmunt 9. Can Pere de na Bet 10. Torre de can Pere de na Bet 11. Can Vicent Ferrer 12. Can Marès 13. Can Fornàs 14. Torre de can Fornàs CAMINO A SEGUIR DENTRO DEL POBLADO Centro de Interpretación Es Amunts Ctra. St. LLorenç s/n (Parking IES Balàfia) 07812 St. Joan de Labritja Horario: de lunes a viernes de 9 a 14h, de martes a jueves de 16 a 19h y domingos de 10 a 14h Tfn. 971325141 www.elsamunts.com Información e imágenes esquemáticas extraídas de Torres y piratas en las islas pitiusas, Eduardo J. Posadas López. Consell Insular d'Eivissa - Conselleria de Cultura. 1989 y Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials, Joan Josep Serra Rodríguez. Mediterrània-Eivissa : Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 2000 Imágenes: Nieves de la Concepción y Pablo Penalva SELF-GUIDED ITINERARY BALÀFIA GENERAL DESCRIPTION OF THE ROUTE First, leaving the environmental interpretation centre you approach the village of Sant Llorenç. There starts a circular route through small hills covered with pine forest and agricultural land. Contemplate Balàfia’s defensive towers, fountains, other elements of the great heritage of Ibiza island and enjoy the beauty and magic of Es Amunts. Location: North Village: Sant Llorenç de Balàfia Distance: 2,70 km Time: 50 minutes Walkability: Easy Maximum altitude: 120 metres 6 4 3 2 5 7 1 ENVIRONMENTAL INTERPRETATION CENTRE OF ES AMUNTS POINTS OF INTEREST ENVIRONMENTAL INTERPRETATION CENTRE 1 CHURCH OF SANT LLORENÇ 2 TOWER OF CAN PERE MUSSON 3 PERE MUSSON FOUNTAIN 4 LIME KILN 5 PANORAMIC AGRICULTURAL LANDSCAPE 6 BALÀFIA FOUNTAIN 7 TOWN OF BALÀFIA NUMBER 1: CHURCH OF SANT LLORENÇ Sant Llorenç is a small village with historical relevance, surrounded by fields and wrapped by a wonderful light. As in other villages, life revolves around the church, which is the main building of the village of Sant Llorenç. The church was built between 1785- 1797. Modifications have been made but its structure corresponds with that of the religious buildings of the time, with a barrel vault , choir and presbytery to accommodate an altarpiece. The church has one nave only, has 7 small chapels and a sole arch at the entrance. The belfry, nowadays located in the middle of the facade, used to be at one end. NUMBER 2: TOWER OF CAN PERE MUSSON There are references to the existence of towers in Balàfia since 1538 (S. XVI), but there is no direct mention of this tower until 1764 (Llibres d’Entreveniments). The tower is almost cylindrical, with the stone walls matched with herringbone pattern. It has three floors, the first and the last with wooden flat roof and the second one with canted dome. On the first floor appears the old door, transformed into a balcony window. Today the tower is accessed through a door on the ground floor, which is connected to the first floor by a staircase. This room is accessed to upstairs by a trap door through the ceiling. RESPECT THE ROADS AND PRIVATE LAND Tower section can Pere Musson 17. Door (s. XIX) 18. Room 19. Escarpment 20. Ceiling of girders (s. XIX) 21. Windows with balcony (made in the original doorway). 22. Built-in bedroom on the wall 23. Room 24. Flat roof NUMBER 3: PERE MUSSON FOUNTAIN Water from this fountain has been traditionally used for both human consumption and livestock watering or irrigation. the catchment is covered with a masonry construction with flat front, whitewashed and inserted into the wall of a terrace and closed with a door. This construction creates a space for a small square. On one side of the square is a large stone basin for watering livestock wich is actually a component of an old mill. With a whitewashed channel that is on one side of the square, and a stone pile located beside the road and now nonexistent, was filled with buckets of the source. On the other side of the road, behind a modern wall, is the regulatory raft of the fountain which has an agricultural use and evacuation in case of excess flow. NUMBER 4: LIME KILN Lime kilns are holes of circular cross section, normally open on the forest floor, where lime was obtained from calcareous rock (piedra viva) which is the dominant geologic material in this area. Lime viva is white and caustic (capable of burning organic matter). If it gets in contact with water is hydrated and releases heat, leadin to lime muerta or amarada. Lime viva is traditionally used in construction to strengthen the union of the stones (mixture of lime and sand called mortero) and also to disinfect water tanks. The lime muerta is used to whiten the walls of various buildings. Performance and parts of a lime kiln The olla is the deepest part and is where the combustion of wood occurs. The volta is built above the olla. The stones, that will become lime, deposited on the volta. The mota has a form of a truncated cone construsted in walling The wood gets into the olla through a small door on the front wall which is the only visible from the outside. The chemical reaction that causes the calcareous rock (calcium carbonate or CaCO3) to become lime viva (calcium oxide or CaO) needs a lot of heat. Heat is provided by burning wood in the olla from the oven that leads to a temperature of 600 º. Lime muerta(calcium hydroxide o Ca(OH)2) is obtained with water. CaCO3 + heat = CaO (lime viva) + CO2 CaO + H2O = Ca(OH)2 (lime muerta) NUMBER 5: PANORAMIC AGRICULTURAL LANDSCAPE The population of this area was limited by the natural resources and developed a self sufficient agriculture. They replaced the natural vegetation for more interesting species and changed the terrain (creating terraces) for cultivation. In the fields of Balàfia are cultivated cereals. Almonds, carob, figs, olives are collected and in some cases there are small gardens to provide vegetables and others fruits. NUMBER 6: BALÀFIA FOUNTAIN Balàfia’s source was used for human consumption, livestock watering and agricultural use: just before the road is the regulatory raft that allowed irrigation of the gardens located at a lower level, today this is done by mechanical means. The source is under a dry stone wall and covered with a masonry structure (like a chapel) that covers a tiered gallery with flagstone floor that allows access to water. The interior of the fountain is painted with a natural mixture of alumina and ground red iron oxide, used to waterproof cisterns, wells and ponds. NUMBER 7: TOWN OF BALÀFIA The origin of the village of Balàfia is unknown, but is believed to be located in the Islamic period or even at an earlier time. The first information about Balafia is from XV century. Balàfia is an Arabic word meaning "health resources" and has traditionally been a rich and well populated area where pirates used to come landing on the shores of Ibiza. RESPECT THE ROADS AND PRIVATE LAND In the village of Balàfia the essence of Moorish Ibiza can still be felt. Balàfia is a farmhouse: not village, not hamlet. It is an area where there are more than one place of residence and more than one area of crops, grazing, hunting and gathering; perfectly adapted to topography. This type of grouping is the only existing sample in the island of Ibiza. The village is composed of five traditional houses (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de na Bet and can Bellmunt), and two defensive towers (can Pere de na Bet and can Fornàs) that form a place of high archaeological interest. The defensive towers served to shelter residents quickly in case of attack from pirates. Each of the housing maintains the unique elements of the isolated farm buildings, corrals, ovens, etc. Schematic drawing of the town of Balàfia 15. Can Bellmunt 16. Can Pere de na Bet 17. Tower of can Pere de na Bet 18. Can Vicent Ferrer 19. Can Marès 20. Can Fornàs 21. Tower of can Fornàs WAY FORWARD IN THE TOWN Environmental Interpretation Center Es Amunts Road St. LLorenç s/n (Parking IES Balàfia) 07812 St. Joan de Labritja Horary: Monday to Friday from 9 to 14h, Tuesday to Thursday from 16 to 19h And Sundays from 10 to 14h Phone 971325141 www.elsamunts.com Information and schematic images taken from Torres y piratas en las islas pitiusas, Eduardo J. Posadas López. Consell Insular d'Eivissa - Conselleria de Cultura. 1989 y Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials, Joan Josep Serra Rodríguez. Mediterrània-Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 2000 Images: Nieves de la Concepción and Pablo Penalva