Philharmonia 1930, núm. 6

PHILARMONIA
GUIA DE ARTE
Guia
del
" n o n multa sed
lector
multum"
PH1LARMON1A.
GUIA
D'ART.
— M o d e r n i s m o , Joaquín
Turma.
Noticiari. V i d a M u s i c a l : Barcelona. Mallorca. M e m e n t o : Roseta R o d é s , Th. L é n o r a Bosset,
G. Ai. Altres Concerts, X . G u i a del lector.
N . B . — J . T . * a Sevilla 9 dec. 1 8 8 2 . A l u m n e dels M t r e s . E . G a r c í a T o r r e s
i E . R o d r í g u e z a S e v i l l a ; d e T r a g ó a M a d r i d ; d e M o s z k o w s k i ( p i a n o ) i Vincent
d'Indy (composició) a Paris. Encoratjat i aconsellat per D e b u s s y , Ravel, d'Indy, F l o rent Schmitt i Albèniz, prest v a a fer-se u n n o m juntament a m b M a n u e l d e F a l l a ,
representant ells dos l a jove generació d e músics espanyols fins al començament d e
la guerra. E n 1 9 1 4 retornà a E s p a n y a aconseguint ocupar des d e llavors un dels primers llocs entre els músics espanyols, com a compositor (Obres d e T e a t r e , simfòniques, música d e cambra, d e piano i v o c a l ) ; com a director i pianista (tournèes per
tota E s p a n y a ) ; c o m a critic i musicógraf (cròniques a " E l D e b a t e " , " L e Courrier
M u s i c a l " , " G a c e t a M u s i c a l " , obres didàctiques) i finalment, com a profesor d'acció
p e d a g ò g i c a , p r o f u n d a i renovadora. V i u a M a d r i d i va fer una visita artística a M a llorca en 1 9 2 7 , essent fruit d'aquest viatge la seva bella Suite per a p i a n o " M a l l o r c a " ( E d . Rouart, L e r o l l e & C o . P a r i s ) .
ED1TIONS
MAX ESCHIG.
PARIS.
LO UTA NOUNEBERG,
le piano révélé par le film: La Premier e Etude de Chointerprétée
par Alfred
Cortot.
U n a obra d'innegable interés. L'autora e x p o s a a m b claredad els principis g e nerals d e la tècnica pianística. L a triple o s c i l a d o — d i u — é s com l'alfa i l ' o m e g a d e
tot moviment just. Però els moviments es desenrotllen en una serie n o interromp u d a d e moments q u e l'ull h u m à no pot destriar. D ' a q u í la utilitat d e l'aparell film a d o r . Imatges corresponents a les primeres notes d'un arpegi d e l'Estudi esmentat, permeten observar e n les m a n s d e Cortot, la verificació dels moviments a m b tot
detall. A l a filmació d e Cortot seguirà, en el p r ò x i m fascicle, l a d e l mateix Estudi
tocat p e r Robert C a s a d e s u s . L o u t a N o u n e b e r g ens promet u n a serie d e filmacions
dels millors pianistes actuals, d e g u d a m e n t coordinades i explicades. E l primer fascicle ens sembla, com hem dit, ben útil i el recomanam gustosament als qui s'interessen per l a tècnica del p i a n o .
pin
JOSÉ SUBIRÁ.
La Participación
Mtistcal en el Antigíio Teatro Español. Ed del
Instituto del Teatro
Nacional.
E l nostre incansable i erudit col·laborador ens d ó n a u n a nova p r o v a d e l a seva
coneixença d'aquesta branca d e l a nostra historia musical a m b aquest petit v o l u m ,
p l è d e dades interessants q u e van des d e les è g l o g u e s i e l s misteris d e J
d e la
Encina fins a les tonadilles escèniques d'Esteve i M i s ó n . Bells e x e m p l e s musicals
acompanyen el text d e Subirá.
u a n
8928E060I.9
syvanvo s a n i
SHH BO I V I I S U B A I N O
P H I L A R M O N I A
GUIA
D'A R T
Palma de Mallorca, 29 d'abril de 1930
Modernismo
S c h o m b e r g ha influido mucho en los jóvenes músicos de todos los países. L a
acumulación de disonancias denominadas, de una manera a l g o hipócrita, apoyaturas
sin resolución, empezó a cansar, pues se reducía a un constante choque de s e g u n d a s ,
y n o h u b o , m á s remedio que echar m a n o de otra cosa q u e renovase un poco el ambiente musical. Entonces apareció la politonalidad.
L a politonalidad es un f e n ó m e n o que la naturaleza dá espontáneamente. AI aire
libre la politonalidad nos encanta; en locales cerrados nos exaspera.. N o he l o g r a d o
saber en qué consiste esto. V o y a probarlo con dos e j e m p l o s . En una formación
militar hay siempre un momento f solemne en que tocan juntan todas las b a n d a s d e
música y los clarines de caballería; se produce entonces un conjunto politonal. O t r o
e j e m p l o : en las verbenas, con la música d e los caballitos, las trompetitas de juguetes,
el pitito de los g l o b o s , la m u r g a de los ciicos, los bailes populares, todo ello es eminentemente politonal. Sin e m b a r g o , a nadie m o l e s t a ; todo el m u n d o está d e acuerdo en que aquella batahola resulta interesante. Pero aplicada a la m ú s ü a es ya orto
cuento. Es posible que la precipitación con q u e se ha a d o p t a d o , y su e m p l e o , a capricho, hayan sido causa de su f r a c a s o ; porque la politonalidad ha fracasado, por estar
m a l enfocada y por la insinceridad de a l g u n e s c o m p o s i t o r e s ; y para probario, contaré
otro incidente, esta vez entre un músico y un editor, los dos de París. D i c h o músico
recibió, para corregirlas, las pruebas de una obra suya politonal, que estaba en prensa.
E n vez d e hacer las correcciones, el músico las devolvió al editor, diciéndole: " a c e p t o
c o m o buenas, las faltas que haya p o d i d o hacer el g r a b a d o r " . El editor se i n d i g n ó :
" ¡ C ó m o ! ¿tan poca es su d i g n i d a d de artista que admite las faltas inconscientes d e un
g r a b a d o r c o m o c o l a b o r a c i ó n ? " L o s g r a b a d o r e s trabajan en planchas d e cobre y al revés,
c o m o un negativo de fotografía, para que, al hacer la impresión, resulte al derecho.
L a p o l i t o n a l i d a d es un recurso como otro cualquiera,
pero hay q u e e m p l e a d a con
sentido lógico, c o m o ia utilizó M a n u e l de Falla en su obra El retablo de Maese
Pedro,
c u a n d o describe la salida d e los ejércitos de D o n G a i f e r o s . E m p l e a d a a capricho eí.
u n a cosa tan v u l g a r y de tan p o c o precio, tan al alcance de todas las fortunas, q u e los
verdaderos artistas empezaron a temer por el porvenir d e la m ú s i c a : " H e m o s ido dem a s i a d o l e j o s " , d i j o A l f r e d o Casella al presidente de la Sociedad Internacional; " v o l v a m o s a B a c h " , se d i j o Strawinsky cuando escribió su sonata para p i a n o ; " r e t r o c e d a m o s
a Scarlatti", han dicho unos c u a n t o s ; y esta es la última n o v e d a d d e la m ú s i c a : hacer
arte dieciochesco, a ñ a d i é n d o l e los aportes m o d e r n o s . L a solución n o m e parece mal,
p u e s l l e g a en un m o m e n t o de tal g r a v e d a d , q u e Ravel y el crítico V u i l J e r m o z declararon en P a r í s : " C u i d a d o , señores, q u e el arte musical se d e s h a c e " .
Pero es q u e hay otro problema. Existe un p e r s o n a j e intermediario entre los artistas y el público. Este personaje, q u e es el editor, tiene forzosamente un carácter económico, mercantil. El compositor no p u e d e prescindir del editor, p o r q u e gracias a él
sus obras se conocen y se difunden. A h o r a bien, el editor valora a Jos compositores seg ú n el dinero q u e le reportan. Esto explica que-, un editor respondiese a u n a d e m a n d a
d e un compositor francés, p a r o d i a n d o la frase de una célebre c o m e d i a e s p a ñ o l a : ' N o
quiero m á s música de u s t e d ; las ediciones de sus obras aumentan, q u e es el c o l m o d e
no venderse".
JOAQUÍN TU
RIÑA
iaillli:í!!IK!l!llllllllll!lll!!lllllllllll¡ll!!!llll!l¡lllllll!lllll!lll¡!lll!!llll!l!l!lliy
IIIIIIIIIÍIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIM
CASA
WEMER
Pianos nacionales y extranjeros
Agente
directo
Gramolas y discos - LA VOZ DE SU AMO
Unión, A 6 - PALMA
ll!IIIIIII!IJIIIi!!!l!!!l!!l!!llllll!lllil!lllll!!lllll!li;:íli;i^
ANTIQUITES
GALERIES
COSTA
30 Rué Conquistador
PALMA DE MALLORCA
•iiiiii
Unión Musical Española
ele Barcelona, S. A.
Paseo de Gracia, 5*
--
1
Ap. n.° 2^1
PIANOS V ARMONIOS - INSTRUMENTOS
EDICIONES NACIONALES Y EXTRANJERAS
T r a m i t a c i ó n r á p i d a d e registro d e automóviles — Carnets chofera —
D u p l i c a d o s carnets — T r a s p a s o s — Altas y b a j a s contribución — Certificados p e n a l e s y registró civil — L i b r o s d e ventas — C u o t a s — L i cencias d e caza — P r e s e n t a c i ó n d o c u m e n t o s e n oficinas p ú b l i c a s y priv a d a s •— L e g a l i z a c i ó n d o c u m e n t o s — L a A g e n c i a t i e n e a b o g a d o y p r o curador
•
G a l e r i e s C o s t a . — D e l 3 a)
1 2 de maig, E x p o s i c i ó
Jllfon-
so "Lillo. Del 1 5 al 3 0 , E x p o sició
'Bartomeu
(la
Segui
da-
rrera de l'actual temporada).
Circol Mallorquí.—Del 26
d'abril a 1 1 de
sició Joan
maig. E x p o -
"Fuster.
D i a 2 de maig serà inaugurada a la G a l e r i a P l e y e ) , de
Paris,
la p i i m e r a
exposició
de Pintors M ú s i c s .
L'orgue
S i l b e r m a n n , dc
F r i b u r g (Alemania,)
declarat
ha
Monument
estat
Nacio-
nal, i en lloc de modernitzarlo, s'ha encarregat a una C a sa de Dresden la construcció
d'un orgue modern. H e u s ací
un bell exemple de
respecte
als grans monuments de l ' o r ganeria antiga. Quan serà que
els pocs « B o s c h s » que encara ens resten rebran un tracte
consemblant entre nosaltres?
L'Escola
nics de
d'Estudis
Tèc-
Berlín — e s t a b l i m e n t
no m u s i c a ] — ha conferit p e r
primera vegada, el títol d ' E n g i n y e r en O r g a n e r i a .
De
Gratz
anuncia
la
(Austria)
hom
descoberta
d'un
Ballet desconegut de M o z a t t .
A l b e r t C o a t e s , el D i r e c t o r
inglés tan conegut a B a r c e l o na, ha acceptat la oferta dels
S o v i e t s p e r a dirigir l ' O p e r a
de M o s c o u .
Coates
cobrarà
5 0 . 0 0 0 dóllars anuals. L a seva Orquestra
comptarà
125
músics i el personal del T e a tre, uns 1.000
artistes, a p r o -
ximadament. S i aquestes
des
són
Moscou
teatre
món.
certes,
serà
més
l'Opera
dade
sens dubte, el
important
del
Irving
Sckïverké.
cl r e m a r cable crític americà tan c o n e gut a Paris aon resideix, és
l'autor del pròxim article que
publicarà B H I L A R M O N I A
tracta
sobre
escrit
nostra
ES
d'un interessant estudi
Alexandre Tansman,
expressament p e r a !a
petita G u i à .
Tíenri Collel, el gran amic
musical d ' E s p a n y a i col·laborador de P H I L A R M O N I A ,
ha
compost una Opera en 3 a c tes sobre « L a Gitanilla» de
C e r v a n t e s , argument escenificat per M a u r i c i Bonkai, l i bretista que fou de M a s s e n e t .
Raquel M e l l e r , ampliant el
seu r e p e r t o r i , crearà el rol
de « L a Gitanilla» a P a r i s .
E l mes passat va c e l e b r a r se a I E s c o l a
N o r m a l de
M ú s i c a de Paris, un grandiós
homenatge al nostre cximi
J au Casals.
S o t a la seva b a tuta, volgueren a g r u p a r - s e
per interpretar la S a r d a n a
per 3 3 2 violoncels composta
pel mestre, els més grans
violoncel·listes que es t r o b a ven a P a r i s , entre els quals
figuraban
en primer terme,
els tres reputats professors
del C o n s e r v a t o r i , B í z e l a i r e ,
G . H e k k i n g i L I . Feuillard.
D e s p r é s , la jove Raya G a r bousova, M a u r i c i M a r e c h a l ,
A n d r é L e v y , Dorfmann, E l senberg, F o u r n i e r , B a r t s c h ,
Touche i altres, retent el més
significatiu testimoni a l'art
del nostre gran violoncel·lista. Vincent d ' i n d y el felicità
públicament per la vàlua mu' sical de la Sardana i A l f r e d
C o r t o t va proclamar-lo «el
mestre de tots nosaltres».
J
E l s diaris de Paris anuncien la pròxima arribada del
nostre.gran compositor JKanuel de Yalla que ha de d i r i gir á la S a la A l e y c l , un Festival d ' o b r e s se'ves, dia 6 de
maig. D e s p r é s , el A l t r e . Falla
ha d'anar amb igual objecte,
a Bruseles.
Antigua
Casa
Colon
M ú s i c a , P i a n o » , Insl
iimnn
llanque
5 « - P A L M A
I os. M á q u i n a s
para
coser
CÁTALA Y RIUTORD S. L.
y bordar.-Venlas
a plazo*.
PALMA0DTM ái L76RCA
a
6
S e c c i ó n electricidad, m á q u i n a s "de c o s e r ,
M a q u i n a r i a eléctrica. E l e c t r o b o m b a s .
P i e z a s de r e c a m b i o .
Espartería, cordelería y lonas.-Alpargatería, r e d e s de p e s c a . - O b r a de P a l m i t o .
Margarita
Pelaires,
Mateu
12
i-l
San
Jaime,
21
Grandes Hoteles
Palma de Mallorca
Alhambra y Mediterráneo
CASA MOZART * A n t o n i o O l i v e r
Pianos, Auto-Pianos, Instrumentos, Gramófonos, Discos, M ú s i c a y M á q u i n a s de coser.
S . M i q u e l , 117 y M u n t a n e r , 6
— P A L M A
-
Órganos Eleizgaray y C
a
Azpeitia Guipúzcoa
L a p r i m e r a fábrica c o n edificio a d h o c existente en E s p a ñ a . Ó r g a n o s
n e u m á t i c o s y m e c á n i c o s . M o d e l o s litúrgicos y de salón,
eléctricos,
C o n s t r u c t o r e s del Ó r g a n o de la E x p o s i c i ó n de Sevilla y T e m p l o
N a c i o n a l de Sta. T e r e s a de M a d r i d .
EL
JAPO\
P a s e o B o r n e , 50. - P e l a i r e s , GO
•
•
A
L
M
A
VIDA
MUSICAL
B A R C E L O N A . — A v u i , dia 29, Pau Casals dóna un concert de violoncel a 1'"Associació de M ú s i c a de C a m e r a " . — D i j o u s , en donarà un altre a 1'"Associació Obrera
d e C o n c e r t s " , a m b motiu de la Festa del Treball.
D i a 6 la Orquestra Pau Casals inaugurarà
l'audició íntegra d e Manfred
d e Schumann.
la
temporada
de
primavera
amb
D u r a n t el m e s de m a i g es celebraran dues interessants audicions al C l u b Femení d'Esports. L a primera a càrrec d e M a r i a Carrataià, Concepció Callao i Pilar R u f í .
M ú s i c a d'autors clàssics, romàntics, moderns i d'avantguarda. Obres " d a c a m e r a " per
a dues veus femenines a m b acompanyament de piano. E n el segon concert, l ' A g r u pació Coral de M ú s i c a A n t i g a , que dirigeix el mestre Isidre M o l e s , donarà a conèixer u n a selecció d'obres polifòniques.
M e r c è C a p s i r actuarà al Palau de la Música Catalana
per al dissabte dia 3 de m a i g .
en un concert
anunciat
MEMENTO.
Baltasar
Samper, el músic mallorquí, que d'una manera tan exemplar, esmerça les seves múltiples activitats a Barcelona, ha assolit un nou èxit artístic en llegir
l a cinquena conferencia d e l'important cicle organitzat per la C o m i s i ó d e Festes del
Centenari del R o m a n t i c i s m e . " S c h u m a n n , mestre d e b o n g u s t " fou el tema desenrotllat pel conferenciant a m b la p r o f u n d a coneixença i a m b l'indeclinabJe bon gust literari i artistic q u e caracteritzen totes les seves produccions L'eminent pianista Blanca
Selva tocà seguidament, d'una manera mestrívola, les D a v i d s b ü n d l e r t à n z e i el Carnaval
o p . 9 del g r a n romàntic.
M A L L O R C A . — A v u i , dia 29, a les set, el Quartet Casals interpretarà, a la Sala
d e A . C . M . , el següent p r o g r a m a , en concert ordinari d e curs: Beethoven.
Quartet o p .
18, n ú m . 2.— Mendelssohn,
Quartet o p . 1 2 . — U sand izaga. Quartet o p . 31 sobre temes
p o p u l a r s bascs.
E l Quartet C a s a l s ha estat amablement invitat per a donar un concert al llac Martel d e les C o v e s del D r a c h , demà, dimecres, al m i g d i a . A l p r o g r a m a : Quartet o p . 7 6 ,
n.° 1 d e Haydn, Serenada d e Lalo i Allegretto de Donhany.
D i l l u n s , dia 5, a les 7, el j o v e pianista Josep Picó donarà un concert suplementari a
la Sala de A . C . M . Obres de G r i e g (Sonata op. 7 ) , P. J o s e p A . de Donostia, Falla,
M o m p o u , B o r o d i n e , Debussy, i Cyril Scott.
MEMENTO.
Roseta Rodés. El concert d'aquesta gentil guitarrista pot considerar se com un " e p í l e g " de l'inoblidable audició q u e el g r a n mestre Llobet— opti mus inter óptimos—ens
hav i a donat en una de les darreres sessions celebrades a la Sala A . C . M . Es prou sabut que
no tots els g r a n s intèrprets aconsegueixen ésser, ensems, aptes per a fer reviure el seu propi esperit en altres artistes. Entre els músics q u e han poseït en g r a u eminent aquest do comunicatiu d e veritable i g e n u i n a paternitat, han d'esmentar-se els n o m s del " b o n " Liszt,
el del " p a r e " F r a n c k , el del " v e l l " G u i l m a n t i altres. T à r r e g a era per a nosaltres l'exemp l e tipie entre els guitarristes. Però després d'haver sentit a Roseta R o d é s , no dubram
en posar al costat d'aquell n o m tan alt, .el n o m del mestre Llobet. Ell ens havia fet
conèixer el seu art directament en el seu concert: ara hem conegut, a m b el concert de
Roseta R o d é s , la vàlua del seu ensenyament.
Roseta R o d é s honora el seu mestre. Posseeix un bell temperament d e guitarrista.
L a seva pulsació és elegant i pulcra, distingida i plena de finesa. Interpreta a m b gust
i manifesta, en tot moment, una innegable musicalitat que, u n i d a a l'encant encisador
d e la seva modestia i honradesa artística, obrirà sens dubte, a la seva joventut el més
bell esdevenidor si segueix, com cal esperar, un camí que tan bellament va començar.
Roseta R o d é s va tocar a l'Associació de Cultura Musical i a l ' O r f e ó M a l l o r q u í .
I aprofitant la visita d e l'il·lustre P. O t a ñ o i del M t r e . Lambert, encara va obsequiar-nos
a m b una audició inoblidable a les Coves del D r a c h . D i n s la quietud del lla*, meravellós, la guitarra de la Roseta esdevenia un veritable instrument màgic. L a cova semblava un palau de fades a m b tota la suggestió del misteri de segles sense fi. I un n o m
s ' i m a g i n a v a que les notes petites, invisibles, més aviat que de la guitarra brollaven,
c o m gotes sonores, dels finíssims degotissos, transparents i musicals, com els tubus d'un
orgue encantat.—Th.
Lénora Bosset. Cal agrair a aquesta distingida professora i concertista de G i n e bra els seus dos concerts. L ' i n n e g a b l e interés dels programes que va oferir-nos i
les seves dots de pianista varen produir excel·lent impressió. Es remarcable la seva
tècnica gairebé s e m p r e justa, que posa de manifest la bona escola de la g r a n pianista catalana B l a n c a Selva q u e , durant tants d'anys, v a exercir les tasques p e d a g ò giques a la Schola C a n t o r u m , de la qual fou deixeble la Sreta. Bosset. A l g u n s dels
números de la primera part, dedicada als cla\ ecinistes; " S c h e r z o - V a l s e " de Chabrier,
i " C l a i r de l u n e " de Debussy, tocat remarcablement, foren, al nostre entendre, els
millors m o m e n t s del concert. E n altres obres del mateix p r o g r a m a , la interpretació d e
l'excel·lent pianista v a presentar un caràcter més subjectiu.
El s e g o n concert va ésser una e x q u i s i d a sessió dedicada a la música de Frederic
M o m p o u . M n . J o a n M . a T h o m à s abans del concert, feu una bella lectura explicant el
lloc que escau a M o m p o u dins la renaixença de la música catalana i el caràcter particular de l'art d'aquest músic tan interessant. L a Sreta. Bosset va interpretar f r a g m e n t s
d e " S u b u r b i s " i de " S c è n e s d ' e n f a n t s " , a més de " C h a r m e s " íntegres. El públic no
v a o m p l e n a r la Sala. J a f ó s perquè el concert no era " s u p l e m e n t a r i " , ja perquè no s'adonaren de la importancia de l'audició ni aquells qui estimen la música en general, ni
aquells qui l'estimen particularment emparentada a m b el nostre art i a m b la nostra
llengua, el cert és que solament acudí aquella minoria que a pesar d e la seva re:?tiva
limitació, és segur que seria suficient per a fer sovintejar sessions com aquesta, d'una
utilitat més evident que no altres de caràcter purament espectacular i e x t e r i o r . — G . M .
Altres concerts. L ' O r f e ó M a l l o r q u í , la nostra benemèrita agrupació choral, sota
la batuta del seu M t r e . Director Sebastià R a m i s , ha alternat a m b diferents solistes
en una serie d'interessants concerts de Quaresma. T a m b é altres societats de caràcter
cultural o recreatiu, c o m l'Ateneu, Circol M a l l o r q u í i F o m e n t del Civisme, han organitzat actes musicals. Finalment, el Mtre. Segura, després de considerables esforços,
va aconseguir a g r u p a r accidentalment les nostres hosts o r q u e s t r a l s — d e s g r a c i a d a n i e n : disperses desde fa a n y s — e n un concert que v a a celebrar-se al Teatre Principal a m b la
col·laboració de l ' O r f e ó M a l l o r q u í , en el p r o g r a m a del qual figuraven W a g n e r , Schubert, Rossini i Massenet. N o cal dir a m b quin gust treballaríem per aconseguir la
celebració més freqüent de concerts simfònics a m b els elements q u e actualment siguin
aprofitables.—X.
Guia
del
lector
" n o n multa sed m u l t u m "
REVISTES
I. M. I. ( A v r i l ) . — A u t e u r s et Interpretes, Jean Romégas. Pour l'Art, Joaquim N/u.
C o m m e n t Chanter, L. Matha.
Informations.
LA REVUE
MÚSIC ALE ( A v r i l ) . L ' O p é r a d e R a m e a u , P. M. Mosso».
L e Saxophone, Viktor Ullmann.
W a g n e r et Schuré, A. Roux. H u g o v o n H o f f m a n s t b a l , librettiste d e Rich. Strauss, Robe>t Pitrou. L a Question Rythmique Grégorienne, Dom Jeannin. Pensées sur l a M u s i q u e , André
Suares.
LA SEMAINE
MÚSIC ALE ( A v r i l ) . L a M u s i q u e Rnsse des " C i n q " j u s q u ' à n o s
jours. Conseils a u x jeunes compositeurs à propos d e l'imitation en musique, F. D Olivet. D e l'harmonie chez l e Grecs et les R o m a i n s , Un Ant/quaire.
V e r d i et ses contemporaines, Alb Zollinger.
LE COURRIER
MUSICAL
& THÉATRAL
(Avril). Cosima Wagner.
Gustava
Samazeuilh.
Rossinistes et Meyerberisres, Ch. Bottvet. M o d e s t e M o u s s o r g s k i , Marc Semenoff. L a M u s i q u e Finnoise, A . Presse.
LE GUIDE
DU CONCERT
( A v r i l ) . M. P. M o u s s o r g s k y le rebelíe inpénu ( 1 8 3 9 1 8 8 1 ) , Pierre Soccanne.
N o v e r r e , Magd. Vincelo.
Prière ( M u s i q u e ) , Adrianus Valentí s ( 1 6 2 6 ) .
LE GUIDE
MUSICAL
( M a r s - A v r i l ) . Lettres musicals d e Berlioz, Julien
Tiersot.
N o t e s sur la M u s i q u e populaire francaise. T. Baudry. L a M u s i q u e v u e p a r les Francais
des X V I I et X V I I I siècles, E . Borrel. L e Barbier d e Séville ( M u s i q u e ) ,
Paistello.
LE MENESTREL
( A v r i l ) . H o m m a g e à Paul D u k a s , Tony Aubin. R o s e C a i o n ,
Cbantavoine.
MONTHLY
MUSICAL
RECORD
( A p r i l ) . A n australian C o m p o s e r : R o y A g new, L. Drummond.
R o y A g n e w : A personal N o t e , William Murdoch.
Musical A n a tomy, Eric Blom. N o t e s o f the D a y : M a n u e l d e Falla. Recensions.
RITMO
( A b r i l ) . Editoriales. A m p l i t u d del verdadero criterio musical, M. Domènech Español. L o s Conciertos Sacros d e 1 8 5 9 , Luis Sobrado. L a s jugarretas d e l a s
erratas, José
Subirá.
TESORO
SACRO
MUSICAL
( A b r i l ) . L a riqueza d e E s p a ñ a en música polifónica, F. Rubio Piqueras. Carlos W e i n m a n n , P Warmons.
S u p l e m e n t o Musical, M.
Sierra. J. Iruarrrizaga,
Babil Echarri, G. Vera. C. M. F.
THE AMERICAN
ORGANIST
( A p r i l ) . A C o d e o f Erhics. Edif. I M o v e , Edif.
Franciscan Monastery, D. M. H. L i f e o f a Musician, Henri M. Dunham. Mayer's U s e ,
W. Hamilton.
O r g a n L e s o n s f o r Beginners', Prof. P. E. Grosh.—-The
organ-The
C h u r c h - N o t e s a n d Reviews.
THE ORGAN
( A p r i l ) . T h e O r g a n at A l e x a n d r e Palace, M u s w e l l HUÍ, / . A. G.
Beaumont.
O n e solution o f the Problem o f Church O r g a n D e s i g n i n g , Wm. King
Covell. T h e H a r r i s o n O r g a n in the N e w Concert H a l l N e w c a s t l e , A. J.
Robinson.
W e s t m i n s t e r A b b e y re-visited, Fr. Burgess.
O r g a n in St. Peter's Cranley iGardens,
Gilbert Benbam.
T h e B r o a d e a s t i n g Recital. H . Westerby. S o m e Ò r g a n s at B r u g e s ,
Rer. A. Freeman.
T h e O r g a n in Stowe School Chapel, C. Clutton.
Arrh. Pearson,
R. Meyrick-Roberts.
T h e O r g a n in Paisley Abbey. H. E. BaVer.
/.