8 Bellver La darrera Diario de Mallorca JUEVES, 2 DE JUNIO DE 2016 Biel Mesquida Plagueta de notes (DCXLI) Llibres bons a voler AMB L’ONADA DE LA FIRA DEL LLIBRE. Els lectors demanen i jo obeesc. Més llibres. Més recomanacions. I vet aquí una petita llista tan personal com transferible. Harem. Transcripció al català de l’obra anònima del segle XIX A night in a Moorish Harem a càrrec de Gabriel Mestre Oliver (Un Cop d’Ull). Deliciosa obra de contes orientals en què la luxúria, la invenció, el sabor i una voluptuositat sense límits ens duen a la fruïció més intensa. La feina extraordinària de traducció de Gabriel Mestre és creació i fa que aquestes peces ens arribin amb un català ric, salerós, carregat de festes verbals a més a més de les joies de les aventures que travessen aquests relats de dalt a baix. Molt entretingut! Neu negra, de Marc Romera (Labreu Edicions). Un llibre de poemes que et travessa com un llamp amb una meditació sobre la mort més necessària que mai en aquests temps que corren de frivolitat, superficialitat i pocasoltisme. El llenguatge explora la incomunicació fins que el buit de la mort concentra aquesta impotència de dir. La mort de l’arbre, el pare, i del far, el mestre, és determinant. Un cant vitalista tanca com a convit final una obra intensa i cervellprenedora. Per al amadors dels ritmes verbals! L’illa sense temps, d’Esperança Camps (editorial Meteora). Tot comença amb una escriptora i periodista que va cap a Menorca perquè han assassinat una anciana de anys amb unes estisores al cap. Ja som dins el brou de cultiu apassionant i engrescador d’una novel·la plena de misteris i interrogants que et fan avançar la lectura amb un ritme vertiginós. Però cal accentuar que el llenguatge també hi juga en aquesta partida de negrors, soliloquis i discerniments. I el d’Esperança Camps és ric, sensual, ple de meandres i suscitacions. La protagonista, Júlia Cases, amb aquest viatge de recercadora trobarà moltes de coses, i entre 01 Susanna Rafart ha publicat ‘Crisàlide’ a Labreu Edicions. ENCONTRADA aquestes coses, dues molt importants: la visió d’una societat ciutadellenca complexa i plena d’averanys i el seu propi passat que tenia enfonsat sota capes d’oblit. Molt recomanable. Judes i la primavera, de Blai Bonet (Club Editor), a cura de Nicolau Dols. Per primera vegada el lector podrà llegir l’edició completa sense cap tall d’una obra essencial de la literatura catalana. Una bomba que esclata en el text original inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau Dols. Una novel·la que comunica amb les obres de Pasolini i Faulkner en què la bellesa neix de la impuresa. L’eclosió del sexe i de Déu en uns al·lots de postguerra, una religiositat singular i dissident que qüestiona la llei i la Setmana Santa a Hostili (referent de Santanyí) amb cacics criminals, infants suïcides i adolescents que ens mostren nous mons. El postfaci del professor Dols és com una novel·la curta, sensacional. Un llibre engrescador! Els nois, de Toni Sala (L’Altra Editorial). Dins un paisatge de la Catalunya profunda hi ha el desdoblament aturat d’una carretera. I es produeix una multiplicació de les prostitutes a les cunetes de la nacional. Hi ha rètols que diuen: N- Carretera de la vergonya. Desdoblament ja. Amb una llengua potent, dura, ben esmolada, Toni Sala ens mostra el perfil d’una generació d’al·lots de la crisi que es perfilen amb tots els seus problemes, els seus amors, el seu contacte quotidià amb una realitat difícil, esqueixadora, freda, amb la qual hauran de lluitar sense descans. Una novel·la per a paladars exquisits. I per acabar aquesta antologia d’urgència, una petita joia: Crisàlide. Pastoral en si menor de Susanna Rafart (Labreu Edicions). Una faula de ritme ternari que embolcalla el lector des del moment en què un dia xafogós d’estiu un registrador arriba al bell mig de la Dordonya per fer un informe mediambiental per mor de la plaga de vespa asiàtica que hi ha. A partir d’aquí es posa en marxa una calidoscòpica maquinària verbal que et duu cap a paradisos d’una bellesa insòlita, paratges en què un halo de tragèdia sobrevola persones i coses, i on s’entreveu tot allò que s’hi insinua i et commou tot allò que s’hi calla. Commovedora i subtil. Molt recomanable. Llegir fa tornar intel·ligents i guapos! No ho oblideu! Cuando Alcover le enseñó catalán a Chejov Paseo de ronda POR FRANCESC M. ROTGER Antón Chejov y Antoni Maria Alcover se conocieron en persona y el filólogo mallorquín le contagió al dramaturgo ruso el deseo de aprender catalán. Así lo imagina Pep Tosar en su espectáculo Qui bones obres farà (el título también procede de la tradición popular de Mallorca), que hasta el 12 de junio se pone en escena en la Sala Petita (lo de “petita” es un decir) del Teatre Nacional de Catalunya. Una aproximación fascinante al universo chejoviano, donde el propio Tosar encarna al autor de La gavina en la espléndida compañía de (entre otros) el gran Miquel Gelabert, la maravillosa Imma Colomer o Mireia Ros, recuperada para los escenarios en esta fábula, triste y divertida, que reivindica el teatro del arte contra la comedia basura. 01 En la Sala Gran del Nacional continúan representando, también hasta el próximo día 12, el que probablemente sea el espectáculo estrella 02 de la cartelera barcelonesa del momento, Victòria, escrita y dirigida por Pau Miró y con un cuarteto de prodigiosos intérpretes al frente: Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mercè Aránega y Jordi Boixaderas. Esta crónica de la posguerra suena a deseo de revalidar las mieles de Barcelona. No llega a tanto, pero sí es un espectáculo realizado con buen oficio. Arànega protagonizará en el Festival Grec, que ya está a la vuelta de la esquina (1 al 31 de julio), Neus Català, un cel de plom, sobre texto de Carme Martí adaptado al teatro por Josep Maria Miró y dirigido por el mallorquín Rafel Duran. Arriesgada apuesta la de Albert Arribas con F.R.A.U, montaje de ¡siete horas! en el que interviene la mallorquina Antònia Jaume. 03 En el Grec del año pasado, Pep Tosar estrenó su Federico García, a partir de textos de Lorca. Un espectáculo que, inexplicablemente, seguimos sin ver por aquí. Sería una manera oportuna de conmemorar las ocho décadas del asesinato del poeta granadino, que, por desgracia, se cumplirán este próximo verano. 04 Imma Colomer y Pep Tosar en ‘Qui bones obres farà’. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA La relación de Camilo José Cela, quien en 2016 hubiera cumplido cien años, fue tangencial con el teatro, aunque interesante. Esta tarde (jueves, 2), a las seis, rendiremos homenaje al Premio Nobel de origen gallego en el Passeig del Born, en esta Palma que fue su ciudad durante tantos años, dentro del programa de la Fira del Llibre, con una mesa redonda. Intervendrán su 05 nieta, Camila Cela; los profesores de la Universitat de les Illes Balears y buenos conocedores de la producción celiana y de la personalidad del autor Perfecto Cuadrado y María Payeras (ella mediante un texto escrito, ya que no podrá asistir en persona) y un servidor de ustedes, como moderador. Un bosque del libro: el lugar idóneo para recordar a un escritor.