Església de Menorca dominical Número 1388 - Any XXVIII - 15 febrer 2009 Dimecres, dia 18 de febrer, a les 20,30, a la Casa de l'Església. Es convida als Consells Parroquials de l'Arxiprestat de Maó i a tots els interessats per la Pastoral Penitenciaria a un a Trobada amb el Padre José Sesma, Director del Secretariat Nacional de Pastoral Penitenciaria. Parlarà del voluntariat en servei dels presos. Hem de preparar aquest servei de l'Església de Menorca en el futur centre penitenciari. CARDENAL TARCISIO BERTONE, SECRETARIO DE ESTADO DE SU SANTIDAD En el LX Aniversario de la Declaración de los Derechos Humanos “LOS DERECHOS HUMANOS EN EL MAGISTERIO DE BENEDICTO XVI” Oferim dos paràgrafs de la conferència citada més amunt com una invitació a llegir-la. A internet o bé a revistes eclesials podreu trobar el text complert. www.conferenciaepiscopal.es/bertone/conferencia.html l respeto inexcusable hacia la dignidad humana E implica la defensa y la promoción de los derechos del hombre, y exige el reconocimiento de la dimensión religiosa del mismo. La libertad religiosa (Declaración, art. 18), como derecho primario e inalienable de la persona, es el sustento de las demás libertades, su razón de ser. La libertad religiosa traspasa el horizonte que trata de limitarla a una parcela íntima, a una mera libertad de culto o a una educación inspirada en valores cristianos, para solicitar al ámbito civil y social, libertad para que las confesiones religiosas puedan ejercer su misión. Asimismo resulta básico comprender la libertad religiosa como la condición primera e indispensable para la paz. Son piedras angulares del edificio de los derechos humanos, elementos básicos del bien común y de la solidaridad. La paz hunde sus raíces en la libertad y en la apertura a la verdad. El Estado democrático no es neutral respecto a la libertad religiosa misma, sino que, al igual que respecto a las demás libertades públicas, ha de reconocerla y crear las condiciones para su efectivo y pleno ejercicio por parte de todos los ciudadanos. Y justamente, en virtud de este respeto y apuesta positiva por la libertad religiosa, ha de ser, en cambio, absolutamente neutral respecto de todas las diversas particulares opciones que ante lo religioso los ciudadanos adopten en uso de esa libertad. Querer imponer, como pretende el laicismo, una fe o una religiosidad estrictamente privada es buscar una caricatura de lo que es el hecho religioso. Y es, por supuesto, una injerencia en los derechos de las personas a vivir sus convicciones religiosas como deseen o como éstas se lo demanden. 9. Libertad religiosa. Relaciones con la Comunidad Política R o d a d e p remsa El passat cap de setmana Mons. Sebastià Taltavull va venir a Menorca per tal de passar uns dies entre la seva gent. El dilluns migdia, a Cal Bisbe, va oferir una roda de premsa. El Bisbe Administrador Apostòlic Mons. Salvador Giménez va dedicar unes paraules a explicar el nou càrrec que l’Església ha encomanat al Bisbe Sebastià. El Vicari General Mn. Rafel Portella el va felicitar en nom de tot el Presbiteri Diocesà. A continuació els periodistes demanaren diferents qüestions a Mons. Sebastià Taltavull. FULL DOMINICAL 2 La paraula de Déu Diumenge VI de Durant l’Any Lectura del llibre del Levític 13, 1-2.44-46 El Senyor digué a Moisès i Aharon: "Si qualcú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin tèmer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d'anar escabellats, amb els vestits esqueixats, tapats fins a la boca, i han de cridar: "Impur, impur!" Mentre el mal persistesqui, són impurs, i han de viure tots sols, fora del campament." Salm responsorial 31 En vós he trobat el meu recer, Resposta: vós em guardau del perill. -Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa, que dins ell ja no manté l'engany. -M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat el meu pecat. Totd'una que m'ho he proposat, Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa. -Alegrau-vos, justs, celebrau el Senyor; homes rectes, aclamau-lo. Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint 10,31 - 11,1 Germans, quan mengeu o begueu, o faceu alguna altra cosa, feis-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu, tal com faig jo, que en tot procur adaptar-me a tots, i no cerc allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo seguesc el de Crist. Lectura de l'evangeli segons sant Marc En aquell temps es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu; suplicant-lo: "Si voleu, em podeu purificar." Jesús, compatit, el tocà amb sa mà i digué: "Sí que ho vull: queda pur." A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús li digué que se n'anàs, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació allò que Moisès havia ordenat, i certificar així que ja era pur. Però ell, totd'una que se n'anà, començà a proclamar-ho davant la gent i a fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent el venia a veure de tot arreu. LA Dg 15, BONA Dl 16, NOTÍCIA Dt 17, Dc 18, Salms de Dj 19, la Segona Dv 20, Setmana Ds 21, Dg 22, (Cicle B) Lectura del libro del Levítico 13, 1-2. 44-46 El Señor dijo a Moisés y a Aarón: «Cuando alguno tenga una inflamación, una erupción o una mancha en la piel, y se le produzca la lepra, será llevado ante Aarón, el sacerdote, o cualquiera de sus hijos sacerdotes. Se trata de un hombre con lepra: es impuro. El sacerdote lo declarará impuro de lepra en la cabeza. El que haya sido declarado enfermo de lepra andará harapiento y despeinado, con la barba tapada y gritando: "¡Impuro, impuro!". Mientras le dure la afección, seguirá impuro; vivirá solo y tendrá su morada fuera del campamento.» Salmo responsorial 31 Respuesta: Tú eres mi refugio, me rodeas de cantos de liberación. -Dichoso el que está absuelto de su culpa, a quien le han sepultado su pecado; dichoso el hombre a quien el Señor no le apunta el delito. -Había pecado, lo reconocí, no te encubrí mi delito propuse: «Confesaré al Señor mi culpa» y tú perdonaste mi culpa y mi pecado. -Alegraos, justos, y gozad con el Señor; aclamadlo, los de corazón sincero. Lectura de la primera carta del apóstol San Pablo a los Corintios 10, 31—11,1 Hermanos: Cuando comáis o bebáis o hagáis cualquier otra cosa, hacedlo todo para gloria de Dios. No deis motivo de escándalo a los judíos, ni a los griegos, ni a la Iglesia de Dios, como yo, por mi parte, procuro contentar en todo a todos, no buscando mi propio bien sino el de la mayoría, para que se salven. Seguid mi ejemplo, como yo 1, 40-45 sigo el de Cristo. Lectura del santo evangelio según San Marcos 1, 40-45 En aquel tiempo, se acercó a Jesús un leproso, suplicándole de rodillas: «Si quieres, puedes limpiarme» Sintiendo lástima, extendió la mano y lo tocó, diciendo: «Quiero: queda limpio.» La lepra se le quité inmediatamente, y quedó limpio. Él lo despidió, encargándole severamente: «No se lo digas a nadie; pero, para que conste, ve a presentarte al sacerdote y ofrece por tu purificación o que mandó Pero, cuando se fue, empezó a divulgar el hecho con grandes ponderaciones, de modo que Jesús ya no podía entrar abiertamente en ningún pueblo; se quedaba fuera, en descampado; y aun así acudían a él de todas partes. VI de durant l’any: Lv 13,1-2.44-46 / Sal 31 / 1Co 10,31-11,1 / Mc 1,40-45. Fèria: Gn 4,1-15.25 / Sal 49 / Mc 8,11-13. Fèria: Gn 6,5-8;7,1-5.10 / Sal 28 / Mc 8,14-21. Fèria: Gn 8,6-13.20-22 / Sal 115 / Mc 8,22-26. Fèria: Gn 9,1-13 / Sal 101 / Mc 8,27-33. Fèria: Gn 11,1-9 / Sal 32 / Mc 8,34-9,1. Fèria: Hb 11,1-7 / Sal 144 / Mc 8,34-9,1. VII de durant l’any: Is 43,18-19.21-22.24b-25 / Sal 40 / 2Co 1,18-22 / Mc 2,1-12. FULL DOMINICAL evangeli i vida 3 EN EL CORAZÓN DE LA CELEBRACIÓN E L L E P R Ó S R E T O R N AT AL MÓN DELS VIUS a lepra no ha desaparegut de la terra. L Encara és present a 100 països. Però la majoria de nosaltres no sabem exactament què és la lepra. Encara a l'Edat Mitja, a l'Occident, era una vertadera condemnació, encara més a l'època de Jesús. El leprós era un mort en vida: separat dels seus, separat de la comunitat de pregària, tingut per maleït per Déu...En el cor del leprós bategava sempre un cor humà, desitjós d'amor i fet per a la vida. Com podem comprendre la rebel·lió i la gosadia del leprós de l'Evangeli que, trencant tots els tabús va a l'encontre de Jesús! Segur que un rumor s'havia escampat i li devia haver arribat a les orelles. Hi havia un home bo, que curava els malalts. Aleshores, el malanat gosa acostar-se a Jesús, a pesar de que el podien fer fora a pedrades. Si vols, em pots purificar. Fixau-vos en el verb que empra el leprós: "purificar". La lepra era tinguda per un càstig diví terrible. El leprós no podia tenir cap contacte, ni tan sols amb Déu. Davant d'aquest home que no tenia figura humana, Jesús, ens diu s. Marc, es "compadí". En realitat Jesús és colpit per un sentiment que no pot trobar altre reflex que en la tendresa que amara el cor d'una mare davant la desgràcia del seu fill. Aquest és el sentit del verb emprat per Marc: Jesús és agafat, colpit, trasbalsat fins a les entranyes amb una tendresa maternal. Jesús és, en la seva humanitat, la presència de Déu a l'abast de la mà: en ell habita corporalment tota la plenitud de la Divinitat" ens diu sant Pau. Ell no pot actuar més que ens estreta relació amb el seu Pare. Dira: "Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare". Si voleu, dit d'altra manera: Jesús en tocar el leprós, és el Pare mateix que aboleix qualsevol distància. És el Pare que es fa talment proper que canalitza i lliscar, a través de Jesús, el seu immens amor creador. Ell és vertaderament, a la vegada, aquest "Pare-Mare" que no vol ni pot fer altra cosa que donar la vida. Ferit i commogut en les seves entranyes, Jesús retorna el leprós al món de la vida amb els altres. Allargant-li la mà, tocant-lo, Jesús mateix es fa impur. Però en agafar-lo de la mà, Jesús es fa seu el mal i el sofriment d'aquell home, l'allibera de la seva exclusió, de tota impuresa. Ara el leprós pot retrobar la companyia dels altres i de Déu. Però, de fet, és Jesús que pren el lloc del leprós en haver-lo tocat, ell que ha vingut a engolir en la seva persona i en el seu amor totes les nostres misèries. Nosaltres també som leprosos tocats per Jesús, hem estat curats, aixecats, alliberats, fets capaços d'entrar de bell nou en relació uns amb els altres i, sobre tot, acostar-nos de bell nou a Déu sense cap por ni temor. Josep Sastre Nada hay imposible para Dios, dijo el ángel a María, Y es verdad, Dios puede crear, puede salvar, puede santificar. Jesús puede curar a los enfermos que encuentra, pero espera una palabra de confianza: Si tú quieres! El hombre, entonces se somete a su voluntad. Ante esta confianza del enfermo, a Jesús se le conmueven las entrañas porque ve que el leproso se pone totalmente en sus manos para ser recreado, levantado, salvado, como se dejó moldear en la mañana de la creación. Si ordena el silencio, se trata de no querer aparecer como un curandero, un taumaturgo sensacionalista, cuando él viene a hacernos un signo de parte de Dios. Un solo grito le toca, le conmueve: ¡Si quieres, puedes! ¡Ah, si solo nuestra oraciones de petición comenzaran con la expresión de nuestra sumisión a la voluntad de Dios! Combatre la fam, projecte de tots L'ONG Mans Unides acaba de presentar la seva campanya anual, coincidint amb el seu 50 aniversari. Mans Unides ens recorda que 923 milions de persones pateixen fam i que, durant l'últim any, el nombre de persones malnutrides ha augmentat en 71 milions, segons dades de la FAO. L'ONG denuncia les polítiques neoliberals que s'han imposat als països pobres i vol sensibilitzar la població sobre la necessitat de pressionar les estructures de poder perquè canvïin els seus mecanismes injustos de relació amb els països del sud. PROGRAMA 10 hores. Acollida. (Recinte Firal) 10,30 hores. Xerrada per a pares i mares. "¿Qué pinta Dios en tu familia?" a càrrec de Mari Patxi Ayerra. (Sala multifuncional) Diàleg en grups. Qüestions obertes Simultàniament (10,3012,30 hores)- Recinte Firal Guarderia pels fillets petits Fillets/es de 7-11 anys Gimkama. Fillets/es de més de 12 anys. Taller dirigit per a Víctor Uwagba. 13,00 hores. Eucaristia. (Església de sant Martí) 14 hores. Dinar al Recinte Firal (cada família portarà el seu dinar, ). 15,30 hores. Activitats d'animació. 17 hores. Comiat. FULL DOMINICAL 4 Agrupament Escolta Federico Pareja L ' E M P R E M TA D E L ' E S C O LT I S M E escoltisme ha estat i és un dels moviments més L' representatius de la societat Menorquina de les últimes dècades. Als seus inicis l'any 1962, els agrupaments Sant Jordi i Sa Nau, van desenvolupar una idea innovadora dins la conservadora societat Menorquina dels anys 60, ja que fins el moment havia estat un moviment prohibit a tota Espanya pel règim franquista. A l'any 1968 es recuperà el moviment amb l'Agrupament Escolta Federico Pareja, a Ciutadella. Així, es podria dir que la ciutat de ponent ha estat la cuna del renaixement de l'escoltisme a Menorca. Després, a partir dels anys 70 han anat sorgint diferents agrupaments a tota Menorca, tot i que, malauradament, alguns d'ells s'han vist forçats a tancar les seves portes per diferents motius. St Antoni Mª Claret a Ciutadella, Sant Bartomeu a Ferreries, Santa Eulàlia a Alaior, Tramuntana a Maó i Àngel Ruiz i Pablo a Es Castell. Aquest any, i coincidint amb la celebració del 40 aniversari del nostre agrupament, estem organitzant sa Diada des Pensament (acte que es celebra cada any en commemoració de la mort del nostre fundador Sir Robert Baden Powell). Tindrà lloc dia 15 de Febrer sota el lema "l'empremta de l'escoltisme" i consistirà en una ruta pels diferents locals on s'ha desenvolupat l'escoltisme a Ciutadella des de els seus inicis. També, ens servirà per reflexionar sobre com hem viscut diferents aspectes de la nostra metodologia i de com els volem afrontar a partir d'ara. Què hem guanyat? Què hem perdut? Ens hem adaptat bé als canvis de la societat? Dia 15 s'obre un espai per a la reflexió. Perquè entre tots podem fer un escoltisme més proper. Us esperem, participa!!! Els escoltes, durant aquests anys, hem participat activa i públicament en causes com la protecció del territori i del medi ambient, actes culturals, de servei i de col·laboració amb diferents entitats... La solidaritat ha estat una màxima que l'agrupament ha tingut sempre en compte. Per tot això i més, és evident que hem deixat petjada en la societat Menorquina. És conegut el nostre compromís en l'educació de fiets i joves, estimulant el treball i la convivència en grup, el compromís, el respecte i estima al medi ambient i als altres, el servei desinteressat… Actualment són sis els agrupaments que desenvolupem aquesta tasca a Menorca, tots pertanyem a MSC (Moviment Scout Catòlic): Federico Pareja i C O N F R A R I E S D E S E T M A N A S A N TA Trobada: 1r diumenge de QUARESMA (1 de març) a la CATEDRAL: de 17 a 19h. Objectiu: en aquest ANY DE SANT PAU meditarem i pregarem a partir del testimoni de l'Apòstol sobre el misteri de Jesucrist mort i ressuscitat. 17h. - Benvinguda (Confraria de Ciutadella )-Meditació a partir de textos de Sant Pau -Oració final i benedicció18'30h. -Visita al patrimoni exposat de cada confraria de Ciutadella Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: comunic.bisbat@gmail.com