Versió en català i castellà

Medi ambient, canvi climàtic i conflictes internacionals:
Medio ambiente, cambio climático y conflictos internacionales:
LA QÜESTIÓ DE
la cuestión
L’
del
AIGUA
agua
COL·LABORA / Colabora:
Introducció:
1.
La bretxa de l’aigua a nivell mundial
Mitjana de despesa d’aigua per persona i dia
1998-2002 (litres)
600
Estats Units
550
500
Austràlia
450
400
350
Itàlia
Japó
Mèxic
Espanya
300
Noruega
França
250
200
150
Àustria
Dinamarca
Alemanya
Brasil
Perú
Filipines
Gran Bretanya*
Índia
100
Xina
50
0
*: OFWAT 2001
Llindar de pobresa
de l’aigua
Bangla Desh, Kenya
Ghana, Nigèria
Burkina Faso, Níger
Angola, Cambodja, Etiòpia
Haití, Rwanda, Uganda
Moçambic
Font: FAO 2006
Aquesta exposició podria haver parlat de petroli, gas, coltan,
o qualsevol altre recurs natural pel qual es dóna una competència que pot derivar en conflicte. Però hem considerat
l’aigua com un element que, per la seva escassetat relativa;
la seva dependència de factors climàtics encara impredictibles; la seva desigual distribució en el temps i en l’espai;
el seu caràcter de recurs natural finit i fàcilment vulnerable
als efectes de la contaminació, així com per ser un element
essencial i imprescindible per a la vida, els ecosistemes i el
desenvolupament econòmic de regions i localitats; és cada
vegada més un recurs clau per al futur dels països en particular i de la humanitat en general.
No obstant això, i malgrat ser un recurs fonamental, cada
vegada creix una major consciència entre la societat al voltant de la idea que encara ens queda molt per fer i que, primer, ens enfrontem a un dels majors reptes de la humanitat per evitar greus catàstrofes humanitàries i conflictes
armats, i segon, que potser a través de la qüestió de l’aigua
podem aconseguir una millora global tant en l’àmbit de
la cooperació internacional com en el de la pau i els drets
humans.
Introducción:
La brecha del agua a nivel mundial
Media de gasto de agua por persona y día
1998-2002 (litros)
600
Estados Unidos
550
500
Australia
450
400
350
Italia
Japón
México
España
300
Noruega
Francia
250
200
150
Austria
Dinamarca
Alemania
Brasil
Perú
Filipinas
Reino Unido*
India
100
China
50
0
*: OFWAT 2001
Umbral de pobreza
del agua
Bangladesh, Kenia
Ghana, Nigeria
Burkina Faso, Níger
Angola, Camboya, Etiopía, Haití,
Ruanda, Uganda
Mozambique
Fuente: FAO 2006
Esta exposición podría tratar del petróleo, el gas, el coltán o
cualquier otro recurso natural por el que se puede llegar a una
competencia que derive en conflicto. Pero debemos considerar el agua como un elemento que, por su escasez relativa; su
dependencia de factores climáticos todavía impredecibles; su
desigual distribución en el tiempo y en el espacio; su carácter
de recurso natural finito y fácilmente vulnerable a los efectos
de la contaminación, así como por ser un elemento esencial
e imprescindible para la vida, los ecosistemas y el desarrollo
económico de regiones y localidades; es cada vez más un recurso clave para el futuro de los países en particular y de la
humanidad en general.
Sin embargo, y a pesar de ser un recurso fundamental, cada
vez hay una mayor conciencia entre la sociedad en torno a
la idea de que todavía nos queda mucho por hacer y que,
primero, nos enfrentamos a uno de los mayores retos de la
humanidad para evitar graves catástrofes humanitarias y conflictos armados y, segundo, que quizá a través de la cuestión
del agua podremos conseguir una mejora global tanto en el
ámbito de la cooperación internacional como en el de la paz
y los derechos humanos.
Foto: Inrevés
Atardecer en el río Huallaga. Llano amazónico.
Capvespre al riu Huallaga. Pla amazònic.
La pesca es la actividad económica más importante de la cuenca del río Senegal después de la agricultura.
La pesca és l’activitat econòmica més important de la conca del riu Senegal després de l’agricultura.
Foto: Inrevés
2.
L’aigua al Món:
El agua en el mundo:
Actualment, uns 1.100 milions d’habitants
de països en desenvolupament manquen
d’un accés adequat a l’aigua i 2.600 milions no disposen de serveis bàsics de sanejament.
Actualmente, unos 1.100 millones de habitantes de países en desarrollo no disponen
de un acceso adecuado al agua y 2.600 millones no disponen de servicios básicos de saneamiento.
La privació de l’accés a l’aigua és una crisi silenciosa que experimenta la població
pobra i que toleren aquells amb els recursos, la tecnologia i el poder polític per resoldre-la.
La privación del acceso al agua es una crisis
silenciosa que experimenta la población pobre y que toleran aquellos con los recursos,
la tecnología y el poder político para resolverla.
És una crisi que està frenant el progrés
humà i que relega grans segments de la humanitat a viure en la pobresa, la vulnerabilitat i la inseguretat. Aquesta crisi es cobra
més vides a causa de les malalties que una
guerra per les armes, i també reforça les
greus desigualtats d’oportunitats que divideixen a nacions pobres i riques al món.
Es una crisis que está frenando el progreso
humano, relegando a grandes segmentos de
la humanidad a vivir en la pobreza, la vulnerabilidad y la inseguridad. Esta crisis se cobra
más vidas a causa de las enfermedades que
una guerra a través de las armas, y también
refuerza las graves desigualdades de oportunidades que dividen a naciones pobres y ricas del mundo.
Cuenca del río Mekong.
Conca del riu Mekong.
Foto: Lorem Ipsum
Foto: Inrevés
Seguretat humana, ciutadania i justícia social:
Seguridad humana, ciudadanía y justicia social:
La inseguretat de l’aigua viola alguns dels principis fonamentals de la justícia social. Alguns
d’ells són:
La inseguridad del agua viola algunos de los
principios fundamentales de la justicia social.
Algunos de ellos son:
Igualtat de la ciutadania: tots els éssers
humans disposen dels mateixos drets
socials, polítics i civils, inclosos els mitjans per exercir aquests drets de manera eficaç. La inseguretat d’aigua compromet aquests drets.
Igualdad de la ciudadanía: todos los seres humanos disponen de los mismos
derechos sociales, políticos y civiles, incluidos los medios para ejercer estos derechos de manera eficaz. La inseguridad
de agua compromete estos derechos.
El mínim social: tots els ciutadans tenen accés a suficients recursos per cobrir les necessitats bàsiques i portar una
vida digna. L’aigua neta forma part del
mínim social i el requeriment mínim
és 20 litres per persona al dia.
El mínimo social: todos los ciudadanos
tienen acceso a suficientes recursos para
cubrir las necesidades básicas y llevar una
vida digna. El agua limpia forma parte
del mínimo social, cuyo requisito mínimo es 20 litros por persona al día.
Igualtat d’oportunitats: la igualtat
d’oportunitats, un requeriment clau per
a la justícia social, disminueix a causa
de la inseguretat d’aigua.
Igualdad de oportunidades: la igualdad de oportunidades, un requisito clave para la justicia social, disminuye a
causa de la inseguridad de agua.
Distribució justa: totes les societats
estableixen límits justificables a les
desigualtats. La desigualtat en l’accés
a aigua neta a la llar o a aigua productiva al camp no compleix amb els
criteris d’una distribució justa, especialment quan es veu acompanyada
per alts nivells de pobresa i morts infantils evitables.
Distribución justa: todas las sociedades establecen límites justificables a las
desigualdades. La desigualdad en el acceso al agua limpia en el hogar o a agua
productiva en el campo no cumple con
los criterios de una distribución justa,
especialmente cuando va acompañada
por altos niveles de pobreza y muertes
infantiles evitables.
Cultivos a orillas del río Nilo.
Cultius a vores del riu Nil.
Foto: Inrevés
Immensos costos en el desenvolupament humà:
La privació de l’aigua i sanejament produeix
els següents costos en desenvolupament
1
humà :
Niños en la cuenca del río Mekong.
Nens a la conca del riu Mekong.
Foto: Inrevés
Costes inmensos en el desarrollo humano:
La privación del agua y saneamiento produce
1
los siguientes costes en desarrollo humano :
Aproximadament 1,8 milions de morts
infantils anuals a causa de la diar-rea
(4.900 morts diàries o l’equivalent a la
població de menys de 5 anys de les ciutats de Nova York i Londres juntes). En
conjunt, l’aigua bruta i la falta de sanejament constitueixen la segona causa de
mortalitat infantil del món.
Aproximadamente 1,8 millones de
muertes infantiles anuales a causa de
la diarrea (4.900 muertes diarias o el
equivalente a la población de menos de
5 años de las ciudades de Nueva York y
Londres juntas). En conjunto, el agua
sucia y la falta de saneamiento constituyen la segunda causa de mortalidad
infantil del mundo.
La pèrdua de 443 milions de dies escolars a l’any a causa de malalties relacionades amb l’aigua.
La pérdida de 443 millones de días escolares al año por enfermedades relacionadas con el agua.
Pràcticament la meitat dels habitants
dels països en desenvolupament pateixen en algun moment algun problema de salut causat per la falta d’aigua i
sanejament.
Prácticamente la mitad de los habitantes de los países en desarrollo sufren
en algún momento algún problema de
salud causado por la falta de agua y saneamiento.
Milions de dones dediquen vàries hores
al dia a anar a buscar aigua, fet que es
tradueix en una pèrdua d’oportunitats
d’educació i de les consegüents oportunitats d’emancipació.
Millones de mujeres dedican varias horas al día a ir a buscar agua, hecho que
se traduce en una pérdida de oportunidades de educación y de las consiguientes oportunidades de emancipación.
Desavantatges en el cicle de la vida
que afecten milions de persones, amb
malalties i pèrdua d’oportunitats educatives en la infància que condueixen a
la pobresa en l’edat adulta.
Desventajas en el ciclo de la vida que
afectan a millones de personas, con enfermedades y pérdida de oportunidades educativas en la infancia que conducen a la pobreza en la edad adulta.
1 Informe sobre Desenvolupament Humà 2006 de les Nacions Unides.
1 Informe sobre Desarrollo Humano 2006 de las Naciones Unidas.
2.1.
Escassetat d’aigua:
Escasez de agua:
La Terra és el planeta de l’aigua, però el
97% de l’aigua del nostre planeta es troba als oceans. La majoria de l’aigua restant està atrapada als casquets de gel
de l’Antàrtida o sota terra, fet que deixa
menys de l’1% disponible per a l’ús humà
a llacs i rius d’aigua dolça de fàcil accés. A
diferència del petroli o del carbó, l’aigua
és un recurs infinitament renovable. En
el cicle natural, l’aigua de pluja cau dels
núvols, retorna al mar salat a través dels
rius d’aigua dolça i s’evapora per tornar
als núvols. El cicle explica per què no es
pot acabar amb l’aigua, però, no obstant
això, l’oferta d’aigua és finita.
La Tierra es el planeta del agua, pero el
97% del agua de nuestro planeta está en
los océanos. La mayoría del agua restante
está atrapada en los casquetes de hielo de
la Antártida o bajo tierra, hecho que deja
menos del 1% disponible para uso humano
en lagos y ríos de agua dulce de fácil acceso. A diferencia del petróleo o del carbón,
el agua es un recurso infinitamente renovable. En el ciclo natural, el agua de lluvia
cae de las nubes, vuelve al mar salado a través de los ríos de agua dulce y se evapora
para volver a las nubes. El ciclo explica por
qué el agua no se puede acabar, pero, sin
embargo, la oferta de agua es finita.
Extracción de agua en un pozo de Mauritania.
Extracció d’aigua en un pou de Mauritània.
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3
Motobomba y tubos sumergidos para extracción de agua.
Motobomba i tubs submergits per a extracció d’aigua.
Abastiment d’aigua adequat i
augment de l’estrès i l’escassetat:
Abastecimiento adecuado de agua y
aumento del estrés y la escasez:
Les normes internacionals establertes per organismes com
l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les
Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) suggereixen un
consum mínim de 20 litres al dia d’una font que es trobi a
un quilòmetre de la llar. Aquesta quantitat és suficient per
beure i per a la higiene personal bàsica. Les persones que no
accedeixen a aquesta quantitat d’aigua veuen limitades les
seves capacitats per mantenir el seu benestar físic i la dignitat que comporta el fet d’estar net. Si es consideren les necessitats d’aigua per al bany i per rentar, augmentaria el límit
per persona fins a aproximadament uns 50 litres diaris.
Las normas internacionales establecidas por organismos como
la Organización Mundial de la Salud (OMS) y el Fondo de las
Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF) sugieren un consumo mínimo de 20 litros al día de una fuente que se encuentre a un kilómetro del hogar. Esta cantidad es suficiente para
beber y para la higiene personal básica. Las personas que no
tienen acceso a esta cantidad de agua ven limitadas sus capacidades para mantener su bienestar físico y la dignidad que
comporta el hecho de estar limpio. Si se consideran las necesidades de agua para el baño y para lavar, aumentaría el límite
por persona hasta aproximadamente unos 50 litros diarios.
Estrès d’aigua dolça
1995
2025
Estrés de agua dulce
1995
Percentatge d’aigua extreta
del total disponible
Sobre 40%
20-10%
Sobre 40%
20-10%
40-20%
Menys del 10%
40-20%
Menos del 10%
Persones que sofreixen estrès
i escassetat d’aigua
Personas que sufren estrés
y escasez de agua
Milers de milions de persones afectades
Miles de millones de personas afectadas
7
6
5
4
3
2
1
0
Alt
Mitjà
Baix
1995
2050
Projecció de població
Estrès
Escassetat
Font: World Meteorological Organisation (WMO), Geneva, 1996; Global Environment Outlook 2000 (GEO), UNEP, Earthscan, London, 1999.
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3
Porcentaje de agua extraída
del total disponible
2025
7
6
5
4
3
2
1
0
Alto
Medio
Bajo
1995
2050
Proyección de población
Estrés
Escasez
Fuente: World Meteorological Organisation (WMO), Geneva, 1996; Global Environment Outlook 2000 (GEO), UNEP, Earthscan, London, 1999.
D’altra banda, convencionalment s’ha decidit considerar que el llindar nacional per satisfer els requeriments
d’aigua per a l’agricultura, la indústria, l’energia i el medi
3
ambient és de 1.700m per persona. Així s’entén que la
3
disponibilitat per sota de 1.000m representa un estat
3
“d’estrès per falta d’aigua”, i per sota dels 500m , “escassetat absoluta”.
Por otro lado, desde el punto de vista convencional se ha decidido considerar que el umbral nacional para satisfacer los requisitos de agua para la agricultura, la industria, la energía y el
3
medio ambiente es de 1.700 m por persona. De esta manera se
3
entiende que la disponibilidad por debajo de 1.000 m representa un estado de “estrés por falta de agua” y por debajo de los
3
500 m , “escasez absoluta”.
Avui en dia, al voltant de 700 milions de persones en 43
països viuen per sota del llindar de l’estrès d’aigua. Amb
3
una disponibilitat mitjana anual de 1.200m per persona, el Pròxim Orient és la regió del món més afectada
per l’estrès d’aigua. D’altra banda, l’Àfrica subsahariana
és la regió que inclou la major quantitat de països que
pateixen estrès d’aigua.
Hoy en día, alrededor de 700 millones de personas en 43
países viven por debajo del umbral de estrés hídrico. Con
3
una disponibilidad media anual de 1.200 m por persona, el
Próximo Oriente es la región del mundo más afectada por
el estrés hídrico. Por otro lado, el África Subsahariana es la
región que incluye la mayor cantidad de países que sufren
estrés hídrico.
Dret humà a l’aigua i al sanejament:
Derecho humano al agua y al saneamiento:
El punt de partida per solucionar el problema de l’aigua
i sanejament és el reconeixement que l’aigua és un dret
humà bàsic. El 2002, el Comitè de Drets Econòmics,
Socials i Culturals de les Nacions Unides va adoptar un
Comentari General sobre “el dret humà a l’aigua per a
usos domèstics i personals”, i va establir un marc regulatori vinculant no legal perquè el dret humà a l’aigua i
al sanejament “s’apliqui de forma progressiva”.
El punto de partida para solucionar el problema del agua y del
saneamiento es el reconocimiento de que el agua es un derecho humano básico. En 2002, el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales de las Naciones Unidas adoptó un Comentario General sobre “el derecho humano al agua para usos
domésticos y personales”, estableciendo un marco regulatorio
vinculante no legal para que el derecho humano al agua y al saneamiento “se aplique de forma progresiva”.
Motobomba para extracción de agua.
Motobomba per a extracció d’aigua.
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3
Orillas del río Nilo. Assuan
Vores del riu Nil. Assuan.
Bebedero para dromedarios en Mauritania.
Abeurador per a dromedaris a Mauritània
Foto: Inrevés
2.2
La gestió de les aigües compartides:
cooperació o conflicte?
La gestión de las aguas compartidas:
¿cooperación o conflicto?
El nombre de països amb conques compartides (145, que representen més
del 90% de la població mundial) posa de manifest la profunda interdependència existent entre els Estats en relació a la qüestió de l’aigua.
El número de países con cuencas compartidas (145, que representan más del
90% de la población mundial) pone de manifiesto la profunda interdependencia existente entre los Estados en relación con la cuestión del agua.
En l’actualitat existeix un debat públic sobre l’aigua i la seva competència
entre països. Hi ha qui afirma que en un futur tindrem les ja esmentades
“guerres de l’aigua”. Per contra, d’altres asseguren que no s’han produït
guerres per l’aigua des d’un esdeveniment ocorregut fa uns 4.000 anys on
seria avui en dia el sud de l’Iraq i que la competència creixent per aquest
recurs s’entén com un catalitzador per a una major cooperació en el futur.
En la actualidad existe un debate público sobre el agua y la competencia entre países por la misma. Hay quien afirma que en un futuro tendremos las
famosas “guerras del agua”. En cambio, otros aseguran que no se han producido guerras por el agua desde un hecho ocurrido hace unos 4.000 años
donde se encuentra actualmente el sur de Irak y que la creciente competencia por este recurso se extiende como un catalizador para una mayor cooperación en el futuro.
Conques internacionals que comparteixen diferents països
Cuencas internacionales que comparten diferentes países
Conca
Número
de països
Països
Cuenca
Número
de países
Países
19
Albania, Austria, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, Croacia, República Checa, Alemania,
Hungría, Italia, Macedonia, Moldova, Montenegro, Polonia, Rumanía, Serbia, Eslovaquia,
Eslovenia, Suiza, Ucrania
13
Angola, Burundi, Camerún, República Centroafricana, Congo, República Democrática del
Congo, Gabón, Malawi, Rwanda, Sudán, Tanzania, Uganda, Zambia
11
Burundi, República Centroafricana, República Democrática del Congo, Egipto, Eritrea,
Etiopía, Kenia, Rwanda, Sudán, Tanzania, Uganda
Níger
11
Argelia, Benín, Burkina Faso, Camerún, Chad, Costa de Marfil, Guinea, Malí, Níger, Nigeria,
Sierra Leona
Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam, Veneçuela, Guaiana Francesa
Amazonas
9
Bolivia, Brasil, Colombia, Ecuador, Guayana, Perú, Suriname, Venezuela, Guayana Francesa
9
Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Països Baixos, Suïssa
Rin
9
Austria, Bélgica, Francia, Alemania, Italia, Liechtenstein, Luxemburgo, Países Bajos, Suiza
Zambezi
9
Angola, Botswana, República Democràtica del Congo, Malawi, Moçambic, Namíbia, Tanzània,
Zàmbia, Zimbabwe
Zambeze
9
Angola, Botswana, República Democrática del Congo, Malawi, Mozambique, Namibia,
Tanzania, Zambia, Zimbabwe
Llac Txad
8
Algèria, Camerun, República Centreafricana, Txad, Líbia, Níger, Nigèria, Sudan
Lago Chad
8
Argelia, Camerún, República Centroafricana, Chad, Libia, Níger, Nigeria, Sudán
Mar d’Aral
8
Afganistan, Xina, Kazakhstan, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan
Mar de Aral
8
Afganistán, China, Kazajstán, Kirguizstán, Pakistán, Tayikistán, Turkmenistán, Uzbekistán
Jordà
6
Egipte, Israel, Jordània, Líban, Territoris Palestins Ocupats, Síria
Jordán
6
Egipto, Israel, Jordania, Líbano, Territorios Palestinos Ocupados, Siria
Mekong
6
Cambodja, Xina, Laos, Myanmar, Tailàndia, Vietnam
Mekong
6
Camboya, China, Laos, Myanmar, Tailandia, Vietnam
Volta
6
Benín, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Ghana, Mali, Togo
Volta
6
Benín, Burkina Faso, Costa de Marfil, Ghana, Malí, Togo
GangesBrahmaputra-Meghna
6
Bangla Desh, Bhutan, Xina, Índia, Myanmar, Nepal
GangesBrahmaputra-Meghna
6
Bangladesh, Bhután, China, India, Myanmar, Nepal
Tigris-Éufrates
6
Iran, Iraq, Jordània, Aràbia Saudita, Síria, Turquia
Tigris-Éufrates
6
Irán, Irak, Jordania, Arabia Saudí, Siria, Turquía
Afganistan, Xina, control xinès demandat per la Índia, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan
Tarim
5 (+1)
19
Albània, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, República Txeca, Alemanya,
Hongria, Itàlia, Macedònia, Moldova, Montenegro, Polònia, Romania, Sèrbia, Eslovàquia,
Eslovènia, Suïssa, Ucraïna
13
Angola, Burundi, Camerun, República Centreafricana, Congo, República Democràtica del
Congo, Gabon, Malawi, Rwanda, Sudan, Tanzània, Uganda, Zàmbia
11
Burundi, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Egipte, Eritrea,
Etiòpia, Kenya, Rwanda, Sudan, Tanzània, Uganda
Níger
11
Algèria, Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Níger, Nigèria,
Sierra Leone
Amazones
9
Rin
Danubi
Congo
Nil
Danubio
Congo
Nilo
Tarim
5 (+1)
Indus
5
Afganistan, Xina, Índia, Nepal, Pakistan
Indo
5
Afganistán, China, India, Nepal, Pakistán
Neman-Nemunas
5
Bielorrússia, Letònia, Lituània, Polònia, Rússia
Neman
5
Bielorrusia, Letonia, Lituania, Polonia, Rusia
Vístula
5
Bielorrússia, República Txeca, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna
Vístula
5
Bielorrusia, República Checa, Polonia, Eslovaquia, Ucrania
La Plata
5
Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai, Uruguai
La Plata
5
Argentina, Bolivia, Brasil, Paraguay, Uruguay
Senegal
4
Guinea, Mali, Mauritània i Senegal
Senegal
4
Guinea, Mali, Mauritania y Senegal
Font: Informe de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides 2006
Afganistán, China, control chino demandado por la India, Kirguizstán, Pakistán, Tayikistán
Fuente: Informe de Desarrollo Humano de las Naciones Unidas, 2006.
Río Huallaga, llano amazónico.
Fins al moment, la realitat ha estat que, al llarg de la Història, els governs han trobat solucions innovadores i cooperatives per resoldre les tensions relatives a la gestió de
les aigües transfrontereres, i fins i tot en les situacions polítiques més difícils.
Hasta el momento, la realidad ha sido que a lo largo de la
Historia, los gobiernos han encontrado soluciones innovadoras y cooperativas para resolver las tensiones relativas a
la gestión de las aguas transfronterizas, incluso en las situaciones políticas más difíciles.
No obstant això, sí és cert que es produeixen tensions, i
aquestes no s’han de veure com a fets aïllats perquè estan
vinculades a factors que van més enllà de les relacions entre estats, com interessos de seguretat nacional, oportunitat econòmica, sostenibilitat mediambiental i equitat.
Sin embargo, sí es cierto que se producen tensiones. Éstas
no deben verse como hechos aislados porque están vinculados a factores que van más allá de las relaciones entre estados, como los intereses de seguridad nacional, oportunidad
económica, sostenibilidad medioambiental y equidad.
Riu Huallaga, pla amazònic.
L’ús descontrolat de l’aigua està danyant el medi ambient
a les principals conques hídriques mundials
Indicador d’estrès
d’aigua a les
principals conques
Sobreexplotació
(més d’1,0)
Fortament explotat (0,8
a 1,0)
Moderadament explotat
(0,5 a 0,8)
Lleugerament explotat (0
a 0,5)
Foto: Inrevés
El uso descontrolado del agua está dañando el medio ambiente
en las principales cuencas hídricas mundiales
Indicador de estrés
de agua en las
principales cuencas
Font: Informe de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides 2006
Sobreexplotación
(más de 1,0)
Fuertemente
explotado (0,8 a 1,0)
Moderadamente
explotado (0,5 a 0,8)
Ligeramente
explotado (0 a 0,5)
Fuente: Informe de Desarrollo Humano de las Naciones Unidas, 2006.
L’estat de la cooperació:
El estado de la cooperación:
Fins al dia d’avui, ha estat poca la cooperació exhaustiva per aconseguir els objectius més amplis de desenvolupament humà establerts a les Normes de Hèlsinki o a la Convenció de les Nacions Unides per a
l’ús de Cursos d’Aigua Compartits no Navegables de
1997. Quant a l’abast geogràfic de la cooperació és
igualment limitat: de 263 conques hidrogràfiques internacionals, 157 no disposen de cap marc de cooperació.
Hasta el día de hoy, ha sido poca la cooperación exhaustiva para conseguir los objetivos más amplios de
desarrollo humano establecidos en las Normas de Helsinki o en la Convención de las Naciones Unidas para
el uso de Cursos de Agua Compartidos no Navegables
de 1997. En cuanto al alcance geográfico de la cooperación, también es limitado: de 263 cuencas hidrográficas internacionales, 157 no disponen de ningún marco
de cooperación.
I quan existeixen marcs de cooperació, aquests solen ser bilaterals en lloc de multilaterals. De les 106
conques que compten amb institucions per a l’aigua,
prop de dos terços tenen tres o més estats riberencs,
però menys d’una cinquena part dels acords complementaris són multilaterals. Amb freqüència, fins i
tot les conques multilaterals es gestionen mitjançant
sèries d’acords bilaterals.
Y si existen marcos de cooperación, suelen ser bilaterales en vez de multilaterales. De las 106 cuencas que
cuentan con instituciones para el agua, cerca de dos
tercios tienen tres o más estados ribereños, pero menos de una quinta parte de los acuerdos complementarios son multilaterales. Con frecuencia, incluso las
cuencas multilaterales se gestionan mediante series
de acuerdos bilaterales.
Orillas del Mekong.
Vores del Mekong.
Foto: Inrevés
Río Lee.
3.
Riu Lee.
Estudi de casos:
Estudio de casos:
a) Conca del Jordà (Orient Pròxim)
a) Cuenca del Jordán (Oriente Próximo)
b) Conca del Paranà – La Plata (Amèrica del Sud)
b) Cuenca del Paraná – La Plata (América del Sur)
c) Conca del Mekong (Sud-est Asiàtic)
c) Cuenca del Mekong (Sureste asiático)
d) Conca del Nil (Àfrica)
d) Cuenca del Nilo (África)
e) Conca del Senegal (Àfrica)
e) Cuenca del Senegal (África)
Foto: Inrevés
a) Conca del Jordà (Orient Pròxim)
La conca del riu Jordà comprèn part dels territoris ocupats
per Israel (Cisjordània i els Alts del Golan), territori de Jordània, i la part sud-oest de Síria. Aquesta regió pateix una
greu escassetat d’aigua i una crisi de gestió i protecció del
recurs.
L’ús de l’aigua és desigual
entre Israel i els Territoris
Palestins Ocupats
Consum total 2005
(milions de m3 per any)
2400
a) Cuenca del Jordán (Oriente Próximo)
La cuenca del río Jordán incluye parte de los territorios ocupados por Israel (Cisjordania y los Altos del Golán), territorio de Jordania y la parte sur-oeste de Siria. Esta región sufre
una grave escasez de agua y una crisis de gestión y protección del recurso.
Israel
2200
2000
1800
1600
1400
1200
1000
A Israel, els principals problemes són la sobreexplotació del
recurs i la mala gestió, fet pel qual s’ha hagut de desenvolupar un ampli sistema de reutilització d’aigües residuals.
Quant a Cisjordània, la situació és diferent. La població
àrab és totalment depenent de l’aigua subterrània i la distribució del recurs està totalment controlada per un Estat
d’Israel que no és gens equitatiu: segons l’organització israeliana B’Tselem, el sistema de tarifes per consum d’aigua
a Israel i als Territoris Ocupats, controlats per la companyia israeliana Mekorot des de 1982, fa que un palestí pagui a aquesta companyia el doble que un israelià i, segons
fonts palestines, fins a cinc vegades més.
Quant a Gaza, es combinen elements que fan que la situació sigui crítica: creixement de la població, una economia basada en l’agricultura intensiva, la vulnerabilitat de
l’ecosistema d’aigua dolça, i una distribució del recurs gens
equitativa.
600
Territoris
Palestins
Ocupats
400
200
0
En Israel, los principales problemas son la sobreexplotación
del recurso y la mala gestión, hecho por el que se ha tenido
que desarrollar un amplio sistema de reutilización de aguas
residuales.
Font: Jägerskog i Phillips 2006
Consum 'per càpita' 2005
(m3 per any)
1200
Colons israelians
(Gaza)
900
800
700
600
2400
Israel
2200
2000
1800
1600
1400
1200
Colons israelians
(Cisjordània)
300
200
100
Israel
Territoris
Palestins
Ocupats
0
Nota: Les colònies israelianes de la Franja de Gaza van ser
evacuades entre l’agost i el setembre del 2005.
Font: Jägerskog i Phillips 2006
600
Territorios
Palestinos
Ocupados
400
200
0
En cuanto a Cisjordania, la situación es diferente. La población árabe depende totalmente del agua subterránea y la
distribución del recurso está controlada por un Estado de
Israel que no es nada equitativo. Según la organización israelí B’Tselem, el sistema de tarifas por consumo de agua en
Israel y los Territorios Ocupados, controlados por la empresa israelí Mekorot desde 1982, hace que un palestino pague
a dicha empresa el doble que un israelí y, según fuentes palestinas, hasta cinco veces más.
El agua es más escasa para
unos que para otros
Consumo per cápita 2005
(m3 por año)
1200
1100
1000
En lo que concierne a Gaza, se combinan elementos que hacen que la situación sea crítica: crecimiento de la población,
una economía basada en la agricultura intensiva, la vulnerabilidad del ecosistema de agua dulce, y una distribución del
recurso nada equitativa.
Colonos israelíes
(Gaza)
900
800
700
600
500
400
800
Fuente: Jägerskog and Phillips 2006
L’aigua és més escassa per a
uns que per a d’altres
1000
Consumo total 2005
(millones de m3 por año)
1000
800
1100
El uso del agua es desigual
entre Israel y los Territorios
Palestinos Ocupados
Colonos israelíes
(Cisjordania)
500
400
300
200
100
Israel
Territorios
Palestinos
Ocupados
0
Nota: Las colonias israelíes de la Franja de Gaza fueron
evacuadas entre agosto y septiembre de 2005.
Fuente: Jägerskog and Phillips 2006
Foto: age fotostock
Fuente del río Jordán. Golán, Israel.
Font del riu Jordà. Golán, Israel.
Cuenca del río Jordán.
Conca del riu Jordà.
Foto: age fotostock
b) Conca del Paranà – La Plata
(Amèrica del Sud)
b) Cuenca del Paraná – La Plata (América del Sur)
La conca del Paranà - La Plata és una de les conques més extenses del món amb una superfície de
2
3.100.000 km i al voltant de 128 milions d’habitants.
Aquesta conca internacional travessa els territoris de
l’Argentina, Brasil, Bolívia, Paraguai i Uruguai.
La cuenca del Paraná - La Plata es una de las cuencas más
extensas del mundo con una superficie de 3.100.000
2
km y alrededor de 128 millones de habitantes. Esta
cuenca internacional atraviesa los territorios de Argentina, Brasil, Bolivia, Paraguay y Uruguay.
Des del 1969, el Tractat de la Conca del Plata estableix
el Comitè de Coordinació Intergovernamental (CIC),
com a òrgan permanent encarregat de promoure, coordinar i seguir la marxa de les accions multinacionals que tinguin com a objecte el desenvolupament
integrat de la conca, l’assistència tècnica i financera així com l’execució de les decisions que adoptin
els ministres de relacions exteriors dels signants del
tractat.
Desde 1969, el Tratado de la Cuenca del Plata ha establecido el Comité de Coordinación Intergubernamental (CIC) como órgano permanente encargado de
promover, coordinar y seguir la marcha de las acciones multinacionales que tengan como objeto el desarrollo integrado de la cuenca, la asistencia técnica
y financiera, así como la ejecución de las decisiones
que adopten los ministros de relaciones exteriores de
los firmantes del tratado.
Petroleros en el río de Paranà delante del área industrial de Santa Fe. Argentina.
Petroliers en el riu de Paranà davant de l’àrea industrial de Santa Fe. Argentina.
Foto: age fotostock
Foto: Inrevés
Delta del río Paraná, Buenos Aires. Argentina.
Delta del riu Paranà, Buenos Aires. Argentina.
Río Huallaga, llano amazónico.
Riu Huallaga, pla amazònic.
Foto: age fotostock
c) Conca del Mekong (Sud-est Asiàtic)
c) Cuenca del Mekong (Sureste asiático)
La conca del Mekong s’estén en una superfície de 795.000 km ,
quasi equivalent a la mida de França i Alemanya juntes. Des
del seu naixement al Tibet, el riu Mekong recorre sis regions
geogràfiques diferents. Té una longitud de 4.800 km., i dins de
la conca es troben els següents països: la República Popular de
la Xina, Myanmar, Vietnam, República Democràtica Popular
de Laos, Tailàndia i Cambotja.
La cuenca del Mekong se extiende por una superficie de 795.000
2
km , casi equivalente al tamaño de Francia y Alemania juntas.
Desde su nacimiento en el Tíbet, el río Mekong recorre seis
regiones geográficas diferentes. Tiene una longitud de 4.800
km. Dentro de la cuenca se encuentran los siguientes países:
la República Popular China, Myanmar, Vietnam, la República
Democrática Popular de Laos, Tailandia y Camboya.
El 1995 es va crear la Comissió del riu Mekong, integrada per
Cambodja, Laos, Tailàndia i Vietnam, i sense la Xina i Myanmar, que encara no han signat l’acord, tot i que treballen conjuntament en un marc de cooperació com a Socis de Diàleg.
En 1995 se creó la Comisión del río Mekong, integrada por Camboya, Laos, Tailandia y Vietnam, sin China ni Myanmar, que
todavía no han firmado el acuerdo, aunque trabajan conjuntamente en un marco de cooperación como Socios de Diálogo.
L’objectiu d’aquesta Comissió és servir als estats membres mitjançant el suport a les decisions que aquests prenguin i promoure
el desenvolupament sostenible així com la lluita contra la pobresa com una manera de contribuir als objectius de desenvolupament del mil·lenni de Nacions Unides. Entre d’altres, els objectius de l’organització són: promoure i donar suport a estratègies
de desenvolupament coordinades, sostenibles i que beneficiïn
principalment la població més pobra, reforçar una cooperació
regional efectiva, enfortir el sistema de control ambiental a tota
la conca així com un sistema d’avaluació d’impactes, i enfortir la
capacitat de la Gestió Integrada de Recursos de l’Aigua.
El objetivo de esta Comisión es ayudar a los estados miembro
apoyando las decisiones que tomen y promover el desarrollo
sostenible, así como luchar contra la pobreza como manera de
contribuir a los objetivos de desarrollo del milenio de Naciones Unidas. Los objetivos de la organización son, entre otros:
promover y apoyar estrategias de desarrollo coordinadas, sostenibles y que beneficien principalmente a la población más
pobre, reforzar una cooperación regional efectiva, reforzar el
sistema de control ambiental en toda la cuenca, así como un
sistema de evaluación de impactos y mejorar la capacidad de
la Gestión Integrada de Recursos del Agua.
2
Río Lee.
Riu Lee.
Foto: Inrevés
Foto: Inrevés
Río Mekong.
Riu Mekong.
Pescadores en el río Mekong.
Pescadors al riu Mekong.
Foto: Inrevés
d) Conca del Nil (Àfrica)
d) Cuenca del Nilo (África)
La conca del Nil comprèn 10 països: Burundi, RD
Congo, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Rwanda, Sudan, Tanzània i Uganda, i hi viuen 300 milions de
persones.
La cuenca del Nilo engloba a 10 países: Burundi, RD
Congo, Egipto, Eritrea, Etiopía, Kenia, Ruanda, Sudán, Tanzania y Uganda, donde viven un total 300
millones de personas.
La Iniciativa de la Conca del Nil (NBI, en anglès ) busca desenvolupar el riu Nil d’una manera cooperativa,
compartir beneficis socioeconòmics i promocionar la
pau i la seguretat regionals. Per a una millor gestió
s’ha efectuat una divisió institucional entre el “Nil
Est”, que comprèn: Etiòpia, Eritrea (quan hi entri),
Sudan i Egipte; i el “Nil Sud” comprès per Burundi,
Rwanda, Tanzània, Kenya, Uganda, RD Congo, Egipte i Sudan.
La Iniciativa de la Cuenca del Nilo (NBI, en inglés ),
busca desarrollar el río Nilo de una manera cooperativa, compartir beneficios socioeconómicos y promocionar la paz y la seguridad regionales. Para obtener
una mejor gestión se ha realizado una división institucional entre el “Nilo Este” que incluye: Etiopía, Eritrea (cuando entre), Sudán y Egipto; y el “Nilo Sur”
englobado por Burundi, Ruanda, Tanzania, Kenia,
Uganda, RD Congo, Egipto y Sudán.
La seva estructura operacional consta del Consell de
Ministres d’Afers d’Aigua de la Conca del Nil (NileCOM), que marca les polítiques a seguir; el Comitè
assessor Tècnic (Nile-TAC), que proporciona consells
tècnics i assistència al Nile-COM; i el Secretariat de
la Conca del Nil (Nile-SEC), que ofereix els serveis
administratius al Nile-COM i al Nile-TAC.
Su estructura operacional consta del Consejo de Ministros de Asuntos de Agua de la Cuenca del Nilo (Nile-COM), que marca las políticas a seguir; el Comité
Asesor Técnico (Nile-TAC), que proporciona consejos
técnicos y asistencia al Nile-COM; y el Secretariado
de la Cuenca del Nilo (Nile-SEC), que ofrece los servicios administrativos al Nile-COM y al Nile-TAC.
1 Organisation pour la mise en valeur du fleuve Sénégal.
1 Nile Basin Initiative.
1
1
Assuan. Río Nilo.
Assuan. Riu Nil.
Foto: Inrevés
Foto: Inrevés
Falucas en el río Nilo.
Faluques al riu Nil.
Faluca en el río Nilo.
Faluca al riu Nil.
Foto: Inrevés
e) Conca del Senegal (Àfrica)
e) Cuenca del Senegal (África)
La conca del riu Senegal està situada a l’Àfrica occidental i
és drenada pel riu Senegal, que té una longitud de 1.800 km.
Aquesta conca compta amb una població total de 3.500.000
habitants, que corresponen als quatre països que la comparteixen: Guinea, Mali, Mauritània i Senegal.
La cuenca del río Senegal está situada en el África occidental y está drenada por el río Senegal, con una longitud de
1.800 km. Esta cuenca cuenta con una población total de
3.500.000 habitantes que corresponden a los cuatro países
que la comparten: Guinea, Malí, Mauritania y Senegal.
L’Organització per al Desenvolupament del Riu Senegal
1
(OMVS en francès ) va ser fundada fa aproximadament tres
dècades per tres dels quatre Estats riberencs. L’assignació de
les aigües als estats riberencs no es determina en funció del volum d’aigua extreta sinó dels diferents usos, tenint en compte
la disponibilitat del recurs. Els diferents usos són: l’agricultura,
la pesca continental, la ramaderia, la piscicultura, la silvicultura, la fauna i la flora, la producció d’energia hidroelèctrica,
el proveïment d’aigua potable a les zones urbanes i rurals, la
sanitat, la indústria, la navegació i el medi ambient.
La Organización para el Desarrollo del Río Senegal (OMVS
1
en francés ) fue fundada hace aproximadamente tres décadas
por tres de los cuatro Estados ribereños. La asignación de las
aguas a los estados ribereños no se determina en función del
volumen de agua extraído sino de los diferentes usos, teniendo
en cuenta la disponibilidad del recurso. Estos usos diferentes
son: la agricultura, la pesca continental, la ganadería, la piscicultura, la silvicultura, la fauna y la flora, la producción de
energía hidroeléctrica, el suministro de agua potable a las zonas urbanas y rurales, la sanidad, la industria, la navegación
y el medio ambiente.
Quant als futurs projectes que l’OMVS té previst portar a terme, està el de millorar la navegabilitat del riu. Aquesta és avui
en dia molt limitada i representa una qüestió d’importància
estratègica per a l’economia de països com Mali en particular, que amb un riu navegable tindria accés a l’Oceà Atlàntic,
i de la regió en general.
1 Organisation pour la mise en valeur du fleuve Sénégal.
Río Senegal.
Riu Senegal.
En cuanto a los proyectos futuros que tiene previstos llevar a
cabo la OMVS está mejorar la navegabilidad del río. Hoy en
día está muy limitada y representa una cuestión de importancia estratégica para la economía de países como Malí en
particular, que con un río navegable tendría acceso al Océano Atlántico, y de la región en general.
1 Organisation pour la mise en valeur du fleuve Sénégal.
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3
Instalación de una bomba extractora de agua a orillas del río Senegal.
Instal·lació d’una bomba extractora d’aigua a vores del riu Senegal.
Instalación de una bomba extractora de agua a orillas del río Senegal.
Instal·lació d’una bomba extractora d’aigua a vores del riu Senegal.
Foto: Fundació Solidaritat UB - Món 3