MONÀRQUICS I REPUBLICANS. Començant el segle XX Blasco Ibáñez, V. “Corpus Valencià”. En El Cuento del dumenche. Núm. 24 (11 jun. 1914). BVNP. Biblioteca Nicolau Primitiu El segle XX, en cert sentit, començà com el XIX. Els intents d’estabilitat prompte mostraren les seues limitacions i la mateixa institució monàrquica quedà compromesa. Alfons XIII no va poder finalment evitar aparéixer com l’encarnació d’un règim antiquat, obsolet i injust. Monarquia o República era un dels grans debats, i Vicent Blasco Ibáñez, un dels seus més grans promotors, primer en La Bandera Federal i després en El Pueblo. També ho va ser amb la seua activitat política i literària, moltes vegades amb ressò internacional. Però, amb tot, Blasco no en fou l’únic, la tradició republicana i federal venia de més enrere, de la tant curta com idealitzada Primera República. La generació dels Lluch Soler i Llombart ara era seguida i ampliada amb més membres. Entre ells va destacar, juntament amb Blasco, un dels seus deixebles, Vicent Miguel Carceller, el jove director d’un setmanari satíric de renom, La Traca. Carceller esdevindria, més endavant, president també, d’un autèntic càrtel d’empreses del món de la cultura i de l’espectacle. El siglo XX, en cierto sentido, empezó como el XIX. Los intentos de estabilidad pronto mostraron sus limitaciones y la propia institución monárquica quedó comprometida. Alfonso XIII no pudo finalmente evitar aparecer como la encarnación de un régimen anticuado, obsoleto e injusto. Monarquía o República fue uno de los grandes debates, y Blasco Ibañez uno de sus más grandes promotores, primero en La Bandera Federal y después en El Pueblo. También lo fue con su actividad política y literaria, en muchos casos con eco internacional. Pero, con todo, Blasco no fue el único, la tradición republicana y federal venía de atrás, desde la tan corta como idealizada Primera República. La generación de Lluch Soler y Llombart, era ahora continuada y ampliada, con más miembros. Entre estos destacaba, junto con Blasco, uno de sus discípulos, Vicent Miguel Carceller, el joven director de un semanario satírico de renombre, La Traca. Carceller, se convertiría, más adelante, en presidente también, de un auténtico cartel de empresas del mundo de la cultura y del espectáculo.