RITA LEVI MONTALCINI (1909 – 2012) PREMIO NOBEL DE MEDICINA 1986 "El cos fa el que vol. Jo no sóc el meu cos: sóc la meva ment " Rita neix a Torí el 1909, (la seva família és d'origen jueu, respectuosa amb la religió jueva encara que no -practicant). El pare de la Rita era enginyer i la família gaudia en les dècades inicials del segle XX d'una bona posició econòmica, això va permetre que tots / es els fills i filles poguessin accedir a la universitat, quatre germans/es: un noi i una noia majors que Rita, i ella i la seva germana bessona Paola. Per voluntat familiar, Rita realitzar l'ensenyament primari en una escola bàsica de Torí on es barrejava alumnat de diferents capes socials incloses fills / es de classe obrera i petita burgesia. Posteriorment i en finalitzar els estudis secundaris, es va trobar una mica confusa, no volia casar-se ni formar una família encara que això era el que se suposava que havia de desitjar. Tres anys després, el 1932, i després de perdre a un ésser estimat per causa del càncer, es va matricular a la facultat de Medicina, especialitzant-se en Neurologia i Psiquiatria. Rita va ser testimoni de les dues guerres mundials, a la primera era tot just una nena, però la segona va marcar la seva vida de manera inesborrable. Els seus orígens jueus la van col·locar en el punt de mira primer dels feixistes italians i més tard dels nazis. Acabats els seus estudis - el 1936 - va entrar a formar part de l'equip d'investigació de l'Institut d'Anatomia i del de Medicina Neurològica, però el 1938 es va iniciar a Itàlia la sèrie de legislacions racistes que impedien als jueus / es, primer els matrimonis mixtos i més tard l'exercici de qualsevol activitat professional. Davant la impossibilitat d'investigar Rita, va marxar el 1939 a Bruselas on li havien ofert una plaça a l'Institut de Neurologia, la seva estada va durar tot just un any, amb la invasió de Polònia per part d'Alemanya i amb la guerra ja cantada Rita va tornar a Torí. Durant tot el període inicial de la 2 ª Guerra Mundial, va seguir investigant utilitzant un petit laboratori que va muntar al dormitori de casa. Quan el 1943 va dimitir Mussolini, els encarregats feixistes de defensar les grans ciutats se les van lliurar als nazis, això va provocar la fugida massiva de l'escassa població jueva des Nord cap al Sud, perquè en aquelles zones que controlaven les tropes alemanyes, les deportacions de la població jueva cap als camps de concentració eren sistemàtiques. Moltes famílies jueves es van salvar de la deportació gràcies a la complicitat de famílies italianes que els van acollir i la conscient poca eficiència del personal buròcrata encarregat de comprovar les identitats. De tornada a Torí el 1944, quan ja havien entrat les tropes aliades, Rita va fer de metge amb la Creu Roja fins al final de la guerra. Després va tornar a les seves investigacions i el 1946 va partir cap als Estats Units, concretament a la Universitat de St Louis, amb l'objectiu d'aprofundir en les investigacions de microbiologia que havia abandonat durant l'últim període de la guerra. L'estada que s'havia programat per a 9 mesos, va acabar sent de 30 anys, si bé amb períodes intermitents a Itàlia. El 1977 va tornar a Europa, concretament a Roma per dirigir l'Institut de Recerca cel·lular, encara que va seguir realitzant viatges diaris als Estats Units. Per investigacions sobre el sistema nerviós, li va ser concedit el Premi Nobel de Medicina el 1986, premi que va compartir el seu col·lega d'investigació Stanley Cohen. Els seus treballs van servir per descobrir que les cèl·lules només comencen a reproduir quan reben l'ordre de fer-ho, ordre o missatge que es transmet per unes substàncies anomenades factors de creixement. El 1999, va aparèixer una entrevista que li van fer a El País, on es percep una dona d'un esperit profundament optimista i humà. El 1998 va sortir publicada la seva autobiografia titulada "Elogi de la imperfecció", on Rita, al fil de la seva biografia, repassa la història del temps que li va tocar viure amb els seus descobriments en microbiología. RITA LEVI MONTALCINI (1909 PREMIO NOBEL DE MEDICIONA 1986 “El cuerpo hace lo que quiere. Yo no soy mi cuerpo: soy mi mente” Rita nace en Turín en 1909, (su familia es de origen judío, respetuosa con la religión judía aunque no-practicante). El padre de Rita era ingeniero y la familia disfrutaba en las décadas iniciales del siglo XX de una buena posición económica, esto permitió que todos/as los hijos e hijas pudieran acceder a la universidad –cuatro hermanos/as: un chico y una chica mayores que Rita, y ella y su hermana gemela Paola. Por voluntad familiar, Rita realizó la enseñanza primaria en una escuela básica de Turín donde se mezclaba alumnado de diferentes capas sociales incluidas hijos/as de clase obrera y pequeña burguesía. Posteriormente y al finalizar los estudios secundarios, se encontró algo confusa, no quería casarse ni formar una familia aunque eso era lo que se suponía que debía desear. Tres años después, en 1932, y tras perder a un ser querido por causa del cáncer, se matriculó en la facultad de Medicina, especializándose en Neurología y Psiquiatría. Rita fue testigo de las dos guerras mundiales, en la primera era apenas una niña, pero la segunda marcó su vida de manera imborrable. Sus orígenes judíos la colocaron en el punto de mira primero de los fascistas italianos y más tarde de los nazis. Acabados sus estudios – en 1936- entró a formar parte del equipo de investigación del Instituto de Anatomía y del de Medicina Neurológica, pero en 1938 se inició en Italia la serie de legislaciones racistas que impedían a los judios/as, primero los matrimonios mixtos y más tarde el ejercicio de cualquier actividad profesional. Ante la imposibilidad de investigar Rita, se marchó en 1939 a Bruselas donde le habían ofrecido una plaza en el Instituto de Neurología, su estancia duró apenas un año, con la invasión de Polonia por parte de Alemania y con la guerra ya cantada Rita volvió a Turín. Durante todo el periodo inicial de la 2ªGuerra Mundial, siguió investigando utilizando un pequeño laboratorio que montó en el dormitorio de su casa. Cuando en 1943 dimitió Musolini, los encargados fascistas de defender las grandes ciudades se las entregaron a los nazis, esto provocó la huida masiva de la escasa población judía desde Norte hacia el Sur, porque en aquellas zonas que controlaban las tropas alemanas, las deportaciones de la población judía hacia los campos de concentración eran sistemáticas. Muchas familias judías se salvaron de la deportación gracias a la complicidad de familias italianas que los cobijaron y a la consciente poca eficiencia del personal burócrata encargado de comprobar las identidades. De vuelta a Turín en 1944, cuando ya habían entrado las tropas aliadas, Rita ejerceció de médico con la Cruz Roja hasta el final de la guerra. Luego volvió a sus investigaciones y en 1946 partió hacia Estados Unidos, concretamente a la Universidad de St. Louis, con el objetivo de profundizar en las investigaciones de microbiología que había abandonado durante el último periodo de la guerra. La estancia que se había programado para 9 meses, acabó siendo de 30 años, si bien con periodos intermitentes en Italia. En 1977 regresó a Europa, concretamente a Roma para dirigir el Instituto de Investigación celular, aunque siguió realizando viajes periódicos a Estados Unidos. Por investigaciones sobre el sistema nervioso, le fue concedido el Premio Nobel de Medicina en 1986, premio que compartió que su colega de investigación Stanley Cohen. Sus trabajos sirvieron para descubrir que las células sólo empiezan a reproducirse cuando reciben la orden de hacerlo, orden o mensaje que se trasmite por unas sustancias denominadas factores de crecimiento. En 1999, apareció una entrevista que le hicieron en El País, donde se percibe una mujer de un espíritu profundamente optimista y humano. En 1998 salió publicada su autobiografía titulada “Elogio de la imperfección”, donde Rita, al hilo de su biografía, repasa la historia del tiempo que le toco vivir junto con sus descubrimientos en microbiología. Obras: Elogio de la imperfección, 1998 La galaxia mente, 2000 El as en la manga, 2003 Las pioneras, 2011 Tiempo de revisión, 2012 Tiempo de cambios, 2012 Tiempo de acción, 2012 Cronología de un descubrimiento 2012 Rita Levi Montalcini - YouTube.flv http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=w7E72-QwG54#! http://www.youtube.com/watch?v=DHtIdzHQSFM