RAMON LLULL:

RAMON LLULL:
Ramon Llull va nèixer a la ciutat de Mallorca el 1232 o el 33. Allà es va formar en les matèries que
s'ensenyaven als nois de bona familia, com ell. Es va dedicar a la bona vida: fent de poeta oferint versos a les
dames; d'estil trobadoresc i en occità.
Llull destaca en la història de la literatura catalana i europea. Va ser escriptor, filòsof i missioner. Al llarg de
la seva vida, va escriure 280 obres, eren obres que abastaven un gran ventall de gèneres i estaven escrites en
català, llatí i àrab, on destaquen llibre d'evast i Blanquerna.
Cap als 30 anys la seva vida va canviar quan una aparició de Jesucrist el va persuadir que havia d'abandonar la
vida prosaica i dedicar−se únicament a servir a Déu. Va disposar a passar els anys que li quedaven perseguint
aquest objectiu. L'eix d'aquesta tasca ingent és l'Art, un mètode científic ideat per ell que persegueix explicar
amb una lògica incontrovertible la veritat de la fe cristiana. Va viatjar per tot el món conegut al segle XII amb
l'objectiu de fer proselitisme del seu sistema filosoficoreligiós i evangelitzar els infidels.
1. El fill de la conquesta
La Corona catalanoaragonesa vivia en un moment àlgid, fred. L'illa era un lloc privilegiat per al comerç amb
tota la Mediterrània. El biògraf de Llull Anthony Bonner anota que quan el filòsof tenia 50 anys, encara dos
terços del tràfic marítimde l'illa es fèien amb els països del Magrib. Aixa que, si volem entendre l'ambient de
Ramon Llull va conèixer, ens hem de desfer de dues imatges intuïtives: la de l'abisme i la de le Balears. Aixa
doncs, Mallorca no s'assemblava gaire al que és ara. La gran diferència era la religió. En aquest entorn va
nèixer fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill, tots dos de l'alta burguesía barcelonina. Formaven part dels
poderosos, dels que estaven convensuts de la seva visió de la vida, el seu Déu i la seva estructura social, era la
bona.
Poesies adúlteres: arribat al moment, es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills: Magdalena i
Domènec. Tot i això, va seguir vivint aventures en forma de literatura amorosa.
2. L'il·luminat
La senyora sabia proa bé que aquell marit no estava per ella però procurava no fer−se mala sang. El Jove
Ramon se sentia apassionat i tenia ganes d'acabar aquell poema per a encendre una mica més l'amor en
aquella dama que ocupava el seu cor nit i dia. Es va concentrar i va comensar a escriure però no va acabar els
versos perquè de cop, se li va aparèixer Crist clavat a la creu. Sense saber com reaccionar es va posar al llit.
L'endemà es va aixecar i i va torna a fer el de sempre, sense preocupar−se de la visió. Ell no era un home
religiós, però la visió es va anar repetint fins que, finalment, va interpretar que havia d'abandonar aquella vida
mundana i dedicar−se únicament a servir a Déu, quan tenia 30 anys.
La missió: no tenia ni idea de com convertir−se d'un dia per l'altre en un home pietós. Va sentir una missió li
entrava al cor. Li calia convertir els infidels, havia d'escriure el millor llibre per a poder demostrar els dogmes
de la fe cristiana, i treballar per a la fundació de monestirs. Mesos después va sentir un sermó sobre Sant
Francesc i va vendre les seves propietats exepte la més petita per l'esposa i els fills. Es va vestir pobrament i
amb una barba llarga que ja no volia atreure a les dones i va buscar la formació que li permetés cumplir la
seva missió. Tenia la intenció d'estudia a París, però es va quedar a Mallorca, on va aprendre llatí i llengua i
cultura àrabs. També va aprendre teologia i filosofia. Nou anys després, explica que de sobte el Senyor
il·lustrà la meva ment, donant−li la forma i manera de fer el llibre contra els errosrs dels infidels. Era l'Art.
Sentia que desenvolupar el mètode i aplicar−lo era el seu objectiu. Era un il·luminat, un phantasticus, com
deia ell mateix, però un boig que criea en la raó.
1
3. El missioner nòmada
R. Llull, armat amb la seva missió, va viatjar constantment. Va visitar els principars centres de poder
d'Europa, Roma i París. Va anar a Tunis i Bugia, a Italia i França.
A Europa, la llengua franca era el llatí, Ramon el parlava raonalment, però també conexilla l'occità, el francés,
i l'italià a més d'àrab i català.
Per a ell, qualsevol racó era bo per a escriure: ho va fer als convents que el van acollir, en un ambient de repòs
i tranquil·litat.
Fins al final: el vaixell on viatjava va naufragar proa de Pisa: algunes persones van morir i altres, amb l'ajuda
de Déu, es van salvar. Entre aquests es trobaven Ramon Llull o un companyó seu, que, havent perdut tots els
llibre i la roba, van arribar en una barca. L'home va sobreviure aquest fet però aquesta experiencia no el va fer
quedar−se a casa. Va anar a Tunis, on la llegenda diu que va morir allà, màrtir, encara que va ser enterrat a
Mallorca.
4. L'home polèmic
El teòleg dominic Nicolau Eimeric (Girona, 1316−1399) es va obsesionar amb Ramon Llull. Era inquisidor
general de la Corona. Estava convençut que la obre de Llull contenia errors. El 1372 va iniciar la causa contra
Llull i va aconseguir que el papa Gregori XI fes una butlla on manés examinar i, si calgués, cremar, les seves
obres. Eimeric va ser suspés i reincorporat al seu càrrec més d'una vegada. L'inquisidor va escriure el llibre
Diàleg contra els lul·listes, on inventava diàlegs, d'una gran violencia verbal.
Obrir el camí: en l'únic camp on no hi ha discussió és en el literari, on se'l considera un pioner i el creador de
la prosa catalana culta. Va escriure la primera novel·la europea en llengua vulgar de temàtica contemporània,
sempre utilitzant un lèxic extensíssim i uns recursos lungüístics sorprendents per algú que tenia molts pocs
procedents sobre els quals avançar. La major part de la seva producció la va fer en català, i algunes obres en
àrab. També va escriure en llatí. Uns dels factors més innovadors de Llull va ser l'adaptació del registres, el
format, i la llengua de cada obra al públic al qual volia dirigir−se. Al rei de França, li va escriure un llibre en
llatí, i en va fer una còpia per a la reina en francés; alguns llibres didàctics els va fer en rima per a arribar me´s
fàcilment als lectors. Les sevs obres van ser traduïdes a diverses llengües i la creació de Llull ha arribat fins
als postres dies.
2