Revista de Psiquiatría y Psicología médica de España y América

Revista de Psiquiatría y Psicología médica de España y América Latina
Va ser fundada l'any 1953 pel Prof. Ramón Sarró i Burbano, poc després d'haver
guannyat les oposicons a la càtedra de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona, com a
òrgan d'expressió de les activitats de la càtedra, com a revista local de l'especialiutat. i
de relació amb les distintes iniciatives que es portaven a terme en la resta d'altres centres
científics, especialment en els països de parla castellana.
El primer nombre de la Revista va aparéixer al Gener de 1953. Tenia una periodicitat
trimestral i el seu últim número té la data de 1987. Per això comprén una àmplia
extensió de més de 30 anys que oferixen una panoràmica prou dilatada per a poder
tindre una visió molt interessant de la vida acadèmica, i diguem oficial, de la Psiquiatria
a Catalunya.
El programa que pretenia complir s'exposa en el primer nombre amb un extens article
del director en què exposa els objectius que es planteja amb la seva publicació.
Considera el Prof. Sarró que en l'acabat de Primer Congrés Mundial de Psiquiatria que
es va celebrar en Paris no va poder aconseguir-se la desitjada unificació de la Psiquiatria
quedant ben definits Quatre grans àrees culturals l'anglosaxona, la germànica, l'eslava i
la llatina. La Revista té commo objectiu bàsic la potenciació de l'última que considera
posseïdora d'una gran potencialitat, ofegada pels individualismes nacionals. La revista
ha de servir a l'últim objectiu de fomentar el progrés de la Psiquiatria de parla hispana.
Esta Psiquiatria que concep com integradora de diverses tendències, somaticistas o
psicogeneticas, que botiga a buscar les analogies biològiques i culturals, que busque les
formes nosològiques bàsiques i supere el simple nominalisme, referme la personalitat de
la Psiquiatria per damunt d'altres consideracions reconocindo no obstant això les
distintes subespecialitats els terrenys fronterers. Afirma que és necessària una actitud
ètica en totes les actuacions psiquiàtriques que situe abans que res el valor únic de
l'home. Considera que ha de tindre's sempre en compte les ensenyances del passat per a
no repetir els errors. Creu que existix ja suficients raons per a superar la psicoanàlisi i
substituir-ho per una nova concepció de la personalitat. Finalment un dels objectius és
el foment de la Higiene Mental i la potenciació de la Psicologia mèdica en tot l'ampli
1
camp de la Medicina tant pel que fa al coneixement dels mecanismes de l'emmalaltir
com en la terapèutica.
Al servei d'aquestes aspiracions posa a disposició la revista que pretén ser el vincle
d'unió entre els dos mons, Amèrica i Europa, que volen, com les àguiles de l'emblema
d'aquella, "que volen a la seva trobada des dels confins de l'orbe llatí"
El Prof. Sarró pretén assegurar-se la complicitat de diversos personatges influents de la
psiquiatria de parla hispana i d'esta manera projectar-se cap a Hispanoamèrica. D'altra
banda fa un gest cap als poderosos de la resta de l'Estat. Els secretaris generals van ser
els Dres. Obiols, en aquell moment el seu dofí, encara que per poc de temps i Vallejo
Nàgera jr. Fill del totpoderós D. Antonio, catedràtic de Madrid, per a evitar localismes
que no es veien amb bons ulls pels que detenien el poder polític i assegurar-se la seva
protecció enfront del stablishment franquista.
La revista figurava publicada per diversos psiquiatres hispanoamericans:
L'Acevedo, Matte Blanco i M. Francisco Beca, de Xile, J, Bustamente de Cuba;
Honorio Delgado del Perú; M Falcón i R. Gonzalez Enriquez (†) de Mèxic, E, Krapf,
d'Argentina, I Mes d'Ayala, d'Uruguai; A.C. Pacheco e Silva, i M de Medeiros de
Brasil.
Europeus com Henry Ey , P.Guiraud, J Lhermitte i J Delay de França; H.J. Barahona de
Portugal; M Gozzano d'Itàlia i F. Mor-lo de Suïssa.
I espanyols com a R. Safareig de València; A. Vallejo Nágera, J.J. López Ibor i J. Rof
Carballo de Madrid.
El consell de redacció estava constituït pels col·laboradors del Prof. Sarró en la càtedra
(el Prof. Adjunt Pigem) i en la Clínica Psiquiàtrica: Caps de Clínica d'Hòmes Joan
Obiols, de Dones Marià de la Cruz, del Dispensari Leopoldo Montserrat, del Servei de
Psicologia Clínica, Enrique Cerdá, i altres col·laboradors.
La Revista estava dividida en les Seccions següents:
Articles originals en nombre d'uns quatre, Critica de Llibres, Col·lecció, Vida
acadèmica, i Informació que es van mantindre poc més poc menys al llarg de tota la
vida de la Revista. En números posteriors apareixen noves seccions com a Novetats i
esquemes terapèutics o Notes clíniques.
Entre els autors dels articles originals que hi publicaren més de tres artícles hi trobem:
Sarró
Ruiz Ogara
Martí Tusquets
Cerdá
Coderch
Rojo Sierra
Seva
Cabaleiro
Sal y Rosas
Ferrer Hombravella
Obiols
Sanchez Blanqué
Gomezdel Cerro
37
23
19
10
10
7
7
6
6
6
6
5
5
2
Knobel
Martinez Pina
Montserrat Valle
Polaino
Pons Bartran
Solé Sagarra
Conde
Diez Manrique
Fuster
Gonzalez Monclús
Llavero
Pelaz
Pigem
Rojas
Barcia
Ballús
Barraquer
Vazquez Barquero
5
5
5
5
5
5
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
La freqüència de la participació dels autors referenciats estan en relació directa amb la
seva vinculació amb el director pel que fa als seus col·laboradors en la càtedra o en la
Clínica (assenyalats en gris en la taula) i els agenos a la càtedra, per les seues
aspiracions a ocupar en un futur pròxim les càtedres que haurien de dotar-se.
Tampoc les aspiracions a atraure la col·laboració dels pocs catedràtics espanyols va
passar de ser discretíssima (un article) a pesar de figurar com a editors de la mateixa:
Safareig, Lopez Ibor, Rojas Ballesters o Vallejo Nágera. El mateix pot dir-se de figures
internacionals com Ey, Guiraud, Frankl o Roland Kuhn. La competència de les altres
revistes espanyoles (Arxius de Neurobiologia, o Actes luso-españolas) o de les de cada
país, no van permetre a la Revista aconseguir suficients cotes de prestigi.
A la secció d'Excerta mentre va subsistir s'oferia un resum d'aquells articles d'altres
revistes que es consideraen d'interès. Es dividien en apatats d'acord amb els següents
criteris:
Psicologia
Psicologia infantil
Psicopatologia
Tests mentals
Clínica
Aspectes endocriológicos
Medicina psicosomàtica
Psiquiatria forense
Psiquiatria social i assistència psiquiàtrica
Terapèutica
Terapèutica convulsivante
Psicoteràpia
Psicoanàlisi
Aspectes doctrinals
Investigació
Entre els col·laboradors quevan encarregar-se d'aquesta secció cal esmentar:
3
EXCERTA
Coderch
Cerda
Ruiz Ogara
Vallejo Botas
Ballus
Montserrat Valle
Rey Ardid
Robledo
Ubaldo Rodrigo
Pons Bartran
Gonzalez Monclús
Costa Molinari
Fuster de Carulla
Bassols
Pons Bartran
Martí Tusquets
Toro
Cirera
Turó
Gil
Carbonell
Tiffon
Pujol
Serrate
Buñuel
Guarné
Llaneras
Betzendahl
Cirlot
Torrico
Farre Raldua
Corominas
<1956-57
121
44
36
27
28
21
20
10
8
6
3
4
3
1
1
>1958 Total
340 340
73 194
14
58
36
3
30
28
21
20
13
13
10
2
10
7
7
6
2
5
5
5
4
4
4
4
4
3
3
3
3
3
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
1
1
1
1
1
1
1
1
Són dignes de menció les nombroses contribucions de Coderch i Cerdá en aquest
apartat. Les col·leccions dels primers números van anar a càrrec en gran part de Cerdá
fins que a partir de l'any 57 Coderch s'incorpora com a Ajudant de classes pràctiques i
comença la seva col·laboració en la revista de què arriba a cobrir el només, durant
diversos números, de les crítiques dels articles de revista. El seu esforç va meréixer el
premi d'una plaça de Professor adjunt.
La secció de Crítica de libros es ressenyaven els llibres rebuts a la redacció de la revista.
Els autors més productius foren els següents:
CRITICA DE LIBROS
Montserrat Esteve
41
4
Sarró
Solé Segarra
Martinez Pina
Sarro, Artur
Cerdà
Fuster de Carulla
Abella
Ferrer Hombravella
Coderch
Montserrat Valle
Otaola
Ruiz Ogara
Vallejo Botas
Pigem
Pons Bartran
Vidal Teixidor
Rodriguez Martos
Jimenez Martin
23
20
20
19
10
8
6
6
6
4
4
4
3
3
3
3
3
3
La secció més important per a observar la vida acadèmica és la del mateix títol.
S'anuncien les activitats més significatives per a la Psiquiatria tant des del punt de vista
científico-acadèmico com assistencial.
ACTIVITATS DE LA CÀTEDRA PROF. SARRÓ (H.CLINIC) RECOLLIDES A LA REVISTA (Cursos, Seminaris, Congressos, Societats i Escoles Professionals) 1953. Té lloc el Primer curs de l'acabada de crear Escola de Visitadores Socials que la
càtedra, en col·laboració amb la Secció femenina de Falange Espanyola de Barcelona,
tenia com a objectiu la formació d'un cos d'auxiliars psiquiàtrics que col·laborarien amb
els psiquiatres en tasques d'ajuda social als malalts i a les seues famílies. En el segona
curs se li va voler donar un cert relleu i la inauguració va tindre lloc en la Reial
Acadèmia de Medicina amb un discurs del Prof. Sarró sobre "El diagnòstic social en
època de crisi"
1954. Inauguració oficial de la Clínica medica universitària. En la Facultat de Medicina
i en el seu annex l'Hospital Clínic la Psiquiatria estava representada per diversos serveis
dependents d'algunes càtedres en què un petit grup de psiquiatres exercien una
important funció d'interconsulta i mantenien una activitat extrahospitalària en forma de
dispensari. El més important era el dirigit pel Dr. Santiago Montserrat de la Clínica de
Patologia Medica del Prof Pedro Pons, També funcionava un servei en la càtedra del
Prof. Gibert Queraltó dirigit pel Dr. Pelach, un altre en la càtedra del Prof Soriano a
càrrec del Dr. Sastre Lafarga, un altre en la Clínica de Patologia General del Prof.
Fernandez Cruz dirigit pel Dr. Pigem i finalment un altre en la càtedra de Pediatria del
Prof Ramos a càrrec del Dr. Solé Sagarra. Quan Sarró s'incorporáo com a catedràtic a la
Facultat de Medicina els seus primers esforços van ser la de crear un autèntic servei de
Psiquiatria de la càtedra i a la llarga anar absorbint els petits dispensaris que volia
unificat davall la seva direcció i control. Açò no es va produir sinó anys després amb
motiu de la reorganització de l'hospital que va tindre lloc durant els anys 70.
5
El que ara ens ocupa és la inauguració de la clínica psiquiàtrica universitària que es va
allotjar en un angle de l'edifici de la Facultat. El servei va quedar estructurat de la
manera següent: Catedràtic director, Ramón Sarró, Professor Adjunt José M. Pigem,
Cap de clínica d'Hòmens Dr.Obiols, Cap de la Clínica de Dones Dr. de la Cruz i Cap del
Dispensari Dr. Leopoldo Montserrat Vall. Metges col·laboradors els Drs. Pons Bartrán,
Enrique Cerdá que s'ocuparia de la Psicologia Clínica i Martí Tusquets, a més de
nombrosos assistents i alumnes interns que s'encarregarien de les tasques del Servei.
Ha de destacar-se l'enorme capacitat de convocatòria del Prof. Sarró, la seva atractiva
personalitat i la seva activíssima actuació tant dins de la càtedra com en la seva
projecció exterior de manera que la seva càtedra va acollir gran part de l'activitat
barcelonina de psiquiatria. No obstant la revista es fa eco de què encara s'anaven
desenrotllant reflectint-se en l'apartat d'activitats de les institucions psiquiàtriques que
duen a terme una activitat científica. Entre elles trobem, òbviament, la destacada
activitat exercida per la pròpia càtedra preferentment a través dels Seminaris:
En els distints cursos van participar nombrosos col·laboradors encapçalaments pels més
pròxims en la càtedra i en la Clínica, com pot observar-se en la taula següent on es
consignen els autors que han publicat més de tres articles, tenint en compte que s'han
comptabilitzat només els primers firmants. Observem la col·laboració dels socis de
l'Institut de Medicina Psicològica, els integrants del grup de psicoanalistes barcelonins, i
distingits psiquiatres com Montserrat, Irazoqui, o Jerónimo de Moragas, que no volien
se'ls considerara allunyats del centre de poder de la psiquiatria que era la càtedra o altres
que aspiraven a algun avantatge per acostar-se a l'arbre que més calfa i tindre content a
qui podr convertir-se en un contrincant perillós .
Quart Curs del Seminari de la Càtedra de Psiquiatria amb distintes activitats davall el
títol d'Anàlisis fenomenològiques dels símptomes neuròtics. Psicoteràpia infantil,
Psicoteràpia general i especial, i un Symposium de primavera amb diverses
intervencions al voltant de temes com la formació del psicoterapeuta, l'organització de
campanyes d'Higiene mental i la visitació social psiquiàtrica.
Els anteriors havien tingut lloc abans de la publicació de la revista.
1955. Cinquè curs del Seminari. Amb el títol general de Vella i Nova Psiquiatria, el
seminari desenrotllament diverses activitats en "Psiquiatria preventiva i Salut Mental
l'objectiu de formar psicohigienistas, Una altra activitat van ser les sessions sobre
Psicoteràpia de grup i Psicodrama, Clínica psicosomàtica, un col·loqui internacinal
sobre Narcobióticos i un curset de sis lliçons sobre tornat de la seva llarga estada a
Indonèsia i Índies Orientals Holandeses.
1956. VI Curs del Seminari amb el títol de Ho visc i allò que s'ha mort en l'obra de
Freud, Dotze cursos monogràfics i un Symposium sobre la concepció pluralisa de
l'esquizofrènia que va tindre lloc a Reus i Tarragona (10-20, maig 1956) on es va
ampliar una ponència que el Prof. Sarró havia desenrotllat anteriorment. Les sessions
van ser presidides pels professors Safareig, Lopez Ibor, Rojas Ballesters i Vallejo
Nágera. Les comunicacions van ser:
Coderch, Costa y A. Sarró. La distinción entre las formas incoherentes
alucinatorias, las formas disgregadas puras y la esquizofasia.
6
Almudevar y Población. La bipolaridad euforico-depresiva en la nosografia de la
hebefrenia.
Alonso y Población. Las formas psicomotoras: bradifemica-parafémica,
proscinética-negativista y acinética-paracinética.
Ruiz Ogara. Diveridad de respuestas psicopatologicas y terapeuticax de la
intoxicación experimental por el ácido lisérgico.
Abella y Gonzalez Monclús. Problemas de psiquiatría comparadad: Diferencias
entre las formas descritas por Leonhard y las observadas en España.
De la Cruz y Martí Tusquets. Génesis biológica y culturaal de estas diferencias.
Obiols. La interpretación psicoanalítica y antropológica existencial del
polimorfismo de la esquizofrenia.
Almudevar, Schweizer y Grañen. Trascendencia psicoterápica de la nueva
concepción de la esquizorenia.
Vilaseca, El mundo de la fantasiofrenia.
Solé Sagarra. Crítica de la concepción monista y de os ensayos de concepción
pluralista anteriores a la Escuela de Frankfurt.
Alier. Diferencias entre la mentalidad psicótica. La primitiva y la civilizada.
Marsal. Somatopsicosis y autopsicosis.
García. Posición nosológica del delirio de influencia.
Colom. Alucinosis verbal y la concepción del automatismo mental de
Clerambault.
Cavalle. Las estereotípias
catatonia.
hebefrénicas y las formas de trnasición con la
Subirá. El factor racial mediterráneo y las diferencias antropológico-culturales.
Entre els cursos monogràfics podem destacar: L'home com a integració a càrrec de
Pedro Caba; Psicosis artificials a càrrec del Dr. Carlos Ruiz Ogara; Temes
d'antropologia cultural pel Dr. Joaquin Alier; Cibernètica i Neuropsiquiatria pel Dr. S.
Montserrat Esteve; Art psicopatològic, Dr. J. Obiols; El mètode psicoanalític i la
patologia dinàmica en Clínica mèdica; Hi ha relacions entre la neurofisiología cerebral i
e psicoanàlisi, Carlos Oliveres de la Riva, Relacions psicoendocrinas, E. Irazoqui i J
Vilaclara; Noves tècniques en Psicologia Clínica, Cerdà, Psicoteràpia col·lectiva. De la
Cruz, Visitació Social, Marià de la Cruz; Seminari d'analítica existencial directora
Sarró, secretària Teresa Cumsille,
7
1957 VII Sèptim curs: Estat actual del problema de l'esquizofrènica; Psicologia i
Patologia de la intel·ligència, Psicologia social i un curset de quatre lliçons sobre
simbologia i simbolisme per Juan Eduardo Cirlot, cèlebre crític literari. Psicologia de la
Mentalitat Primitiva, impartit per Joaquin Alier, que hi havia regresao de la seva llarga
estada a Indonèsia.
1958. VIII.- Octau curs monogràfic: El punt de vista antropològic existencial en
Psiquiatria. Planificat com un conjunt de discussions preparatòries al Tema principal del
IV Congrés internacional de Psicoteràpia. A banda un curset sobre Medicaments
psicoactius organitzat en col·laboració amb la càtedra de Farmacologia del Prof.
Valdecasas. Problemes actuals de psicoteràpia profunda a càrrec dels psiquiatres
directortes de l'Institut de Medicina Psicològica, Otaola, Grañén i Farré Puyal;
Psicoogia sòcia i Psicoteràpia, L'emoció, en relació amb la clínica psicosomàtica; ; de
Taylor a la "Human engineering", passant per Freud; Curs Teòric pràctic de
Psicoteràpia menor, Organitzat per S. Montserrat i els seus col·laboradors;
Psicopatologia i Arts Pásticas; Correlacions entre Psiquiatria i la Neirofisiología, Un
curs organitzat per J. Wukmir sobre la seva teoria sobre la Psicologia done-la orientació
vital , un Seminari sobre Terapèutica psicoanalítica, i un altre sobre Psicologia Clínica,
un seminari continuació del desenrotllada el curs anterior per Cirlot sobre simbologia.
Finalment un seminari impartit pel Prof. Sarró sobre estructura de la personalitat segons
les escoles psiocológiocas alemanyes contemporànies, de fet destinat a la promoció del
lliure de Psicologia de Lersch, publicat per Sciencia i que recomanava com a llibre de
text per a la Psicologia Mèdica.
1960. X Curs del Seminari: Any Mundial de Salut Mental. Curs Intensiu de formació
psicoterápica del medique general. Clínica de les neurosis; Psicodinamia i psicoteràpia
psicoanalíotica; Clínica i terapèutica psicosomàtiques; Suggestió i hipnosi;
Psicoteràpies col·lectives; Clínica psiquiàtrica i psicoteràpia infantils; altres
psicoteràpies individuals; Integració de la psicofarmacologia en la psicoteràpia.
Curset de psicologia medica per a infermeres.
La dislñexia en el nen
Curs de psicopatologia laboral. El treball social l'any Mundial de la Salut mental
Any Nacional de la Salut Mental "WMHY 1960"
1963. XIII Curs del seminari Integració mútua de la Psicoanàlisi i la Psiquiatria.
Una activitat que era de l'agrad del Professor, com a Cap del Servei d'Higiene Mental de
Barcelona eren les
SETMANES DE SALUT MENTAL:
1954 IV SETMANA D'HIGIENE MENTAL. La Federació Mundial de la Salut Mental
va encarregar a un Comité presidit pel Dr. Martínez Borso, Cap provincial de Sanitat i
el Prof. Sarró i integrat per Abella, de la Cruz, Ferrer-Hombravella, Folch Camarasa,
Obiols, Pelach i Vidal Teixidor.
8
Es van realitzar nombrosos actes de promoció de la Salut Mental, inauguració d'obres
entre les que destaquen la de la Clínica Psiquiàtrica universitària.
Quan el professor Sarró va guanyar les oposicions a la Càtedra de Barcelona la
Psiquiatria en la Facultat s'impartia com a part de la Medicina Legal i l'assistència
psiquiàtrica en l'Hospital Clínic estava fragmentada en les distintes càtedres de
Patologia General i Metgesses en forma de petits serveis que realitzaven les
interconsultes i ambulatoris. El més important d'aquests era el dirigidso `por Santiago
Montserraten la Càtedra de Patologia mèdica del Prof A.Pedro Pons; en la del Prof.
Soriano estava a a càrrec del Dr. Sastre Lafarga, en a del Dr. Gibert Queraltó el
dispensari del Dr. Pélach i en la de Patologia General el Dispensari del Dr. Pigem a qui
va substituir el Dr. Vidal Teixidor.
Esta situació disgustava al Prof Sarró que desitjava unificar tota l'activitat psiquiàtrica
de l'Hospital davall la seva direcció en la Clínica Psiquiàtrica. Es va instal·lar de manera
precària en un àngulo de l'edifici de la Facultat. Estava contituida per un Srvicio
d'Hòmens a càrrec del dr. Obiols, una sala de Dones a càrrec de de la Cruz –Que de fet
no havia acabat la seva carrera-, del Dispensari a càrrec del Dr. Montserrat Vall i amb
els metges de Servei, Cerdá –Que s'ocupava fonamentalment de la Psicologia Clínica- i
de Martí Tusquets i Pons Bartrán .
Es va voler donar un cert relleu a l'acte sent beneïdes les precàries instal·lacions per
l'arzobisp de Barcelona i es va celebrar una sessió acadèmica a càrrec dels profs,
Safareig, Lopez Ibor, Vallejo Nágera i Pedro Pons, degà de la Facultat.
En anys posteriors es van celebrar successives Setmanes d'Higiene mental.
1960. Reunió d'experts, sota la presidència del Dr. Sivadon i la participació de
nombrosos psiquiatres espanyols.
1967. V setmana d'Higiene mental.
1969. VII setmana de salut mental.
1959. XII Reunió anual de la Federació Mundial de la Salut Mental.
Les altres institucions on es van realitzar activitats que van meréixer ser referenciades
en aquest apartat trobem:
L'INSTITUT MENTAL DE LA SANTA CRUZ,
1
L'Institut Frenopàtic,
La Clínica Psiquiàtrica Provincial de Santa Coloma de Gramenet
Els Instituts Psiquiàtrics de Sant Boi.
El Dispensari de Psiquiatria i Medicina Psicosomàtica del Dr. Santioago Montserrat
9
L'Institut de Medicina Psicològica dels Dres. Otaola, Grañen i Farré Puyal que tant
hauria de col·laborar en la càtedra
L'Institut de Pedagogia terapèutica del Dr. Jerónimo de Moragas
I l'Institut Torremar del Dr. Lluïs Folch Camarasa, institucions pioneres de la Psiquiatria
Infantil de Catalunya.
El Servei de Psiquiatria i Medicina Psicosomàtica de l'Hospital de Sant Pere Claver
dirigit pel Dr. Ferrer Hombravella, ajudant de Classes pràctiques de la càtedra i un dels
més actius col·laboradors del Prof Sarró.
1969. III Symposium sobre actualitats en Medicina. Hospital del Sagrat Cor. Febrer
1970. Dres. Puigdollers i Martinez Pina
Van aconseguir una certa importància les activitats desarrolldas en el si de l'Acadèmia
de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.
SESSIONS I CONGRESSOS
1953.Sessió inaugural de la Societat Espanyola de Psiquiatria Infantil.
La ponència era sobre Encefalopaties infantils i les seves seqüeles, i va ser desenrotllada
per Sole Sagarra: Delimitació de síndromes anatomoclínicos en el marc de
l'encefalopatia infantil
Moragas. Oligofrènia símptoma i oligofrènia entitat
Claudi i Ramon Bassols: Trastorns de conducta consecutius a l'encefalopatia infantil
Entre les comunicacions psiquiátricques hi figuren les de Pertejo, J Corominas, Delclos,
Vazquez Velasco, Folch Camarasa, Ibarrola, Gonzalez Pinto, Miret, Beá i Veiga.
Sarró. Higiene mental i Psiquiatria infantil
SOCIETAT DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA que va tindre lloc el 13 de juny a
Madrid amb el tema general de Trastorns psiquiàtrics de la vellesa, amb una ponència
dirigida pel Prof. Sarró: Psicosis senils
Abella Medicina psicosomàtica de la vellesa
De la Cruz Psicologia de l'edat senil
Obiols: Neurosi dels vells
Solé Sagarra: Anatomia patològica dels trastorns psiquiàtrics senils.
10
CONGRÉS IBEROAMERICÀ D'INTERCANVI MEDICO-PSICOLÓGICO. President
Sarró. Aula Magna de Barcelona. El tema central del Congrés va ser "L'Obesitat". La
sessió inaugural a càrrec del Prof. Sarró va tindre com a títol ""L'ingrés de la
psicoanàlisi en la Universiad Iberoamericana". La primera ponència va estar a càrrec del
Dr. Raskovsky: "Psicopatologia de l'obesitat"; la segona del Dr. Angel Garma va ser
"L'obesitat com a malaltia Psicosomàtica" La tercera va ser la del Dr. Va reforçar
Membrives "Fisiopatologia de l'Obesitat"; finalment El Prof. Marañón va desenrotllar la
quarta ponència que portava el títol de "Psicologia l'obés vist per un metge no
psicoanalista".
En el transcurs del Congrés es va celebrar una sessió d'homenage a CG Jung amb motiu
del seu vuitantè aniversari.
Constitució de la SOCIETAT ESPANYOLA DE MEDICINA PSICOSOMÀTICA I
PSICOTERÀPIA.
President: Rof Carballo
Vicepresident: Sarró
Secretari: Morales Belda
Vicesecretari: de la Cruz
Tresorer: Frutos
Vicetresorer: Vidal Teixidor
Vocals Cessar Vaca, Carolina Zamora, Irazoqui, Otaola.
Una de les primeres activitats de la Societat i sens dubte l'esdeveniment més important
realitzat per la càtedra va ser l'organització del
------------------------------------------------------------------------------------------Mereix l'atenció la important col·laboració de Santiago Montserrat i Solé Sagarra,
distingits psiquiatres amb àmbits professionals allunyats de la càtedra i inclús de la
ideologia sarroniana, deguts, sens dubte, als seus profunds coneixements de l'alemany.
Pareix que el Prof. Sarró premiava la fidelitat dels seus col·laboradors i dels seus afins,
a part dels ja mencionats S. Montserrat i Solé Sagarra (Abella, Fuster de Carulla, o
Otaola) amb llibres per a comentar. Els altres quedaven en la banqueta o es dedicaven a
comentar articles de revistes estrangeras que constituïen la Secció de Col·lecció.
Diversos Apartats de la Col·lecció
-------------------------------------------------------------------
11
1967. Reunió anual de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia.
28-29 Gener. Fernandez Cruz, Sarró, Lopez Ibor.
1970. Reunió de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia. A
Sitges.
XII Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia. En Lloret. Sexualitat
i medicina interna.
Constitució de la Societat Espanyola d'Història de la Medicina.
Lain, Granjel, Palafox, Albarrasí, Usandizaga, Castillo de Lucas i Lopez Piñero.
1970. I Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana.
II Congrés internacional de psicodrama.
Moreno (president honorari)
Sarró (president)
Vice presidents: Lopez Ibor, Siguan, Salustiano del Camp
Genral mànager: Obiols
Secretaris científics: Martí Tusquets, Melcior Mateu, Ricardo Moragas
Vocals: Coderch, Ferrer, Gonzalez Monclús, Ruiz Ogara, Montserat Castells,
Secretaris internacionals: Zerka, Schützenberger
Els temes proposats van ser: La tercera revolució psiquiàtrica; La imatge pública del
psicodrama a Europa i Amèrica; Aplicació de la psicoteràpia de grup en la Medicina
Psicosomàtica; Tècniques de grup en psicòtics crònics Transformacions de la
psicoteràpia de grup pels psicofàrmacs; Desenrotllament de la personalitat social de
l'estudiant univeritario per la seva participació en grups de formació, metodologia
d'investigació enmlos grups; Influència del numeroi de mioembros en en el
desenrotllament i conducta dels grups; Grups de referència com a models de conducta;
Cooperació i conflicte en els grups industrials; Psicoteràpia de grup en la família;
Lideratge en la dinàmica de grup; Pressions externes que influïxen en el comportament
del grup; "Tele" i transferència en spicotrapia individual i col·lectiva; Psicodrama i
anàlisi existencial; Psicodrama i behaviorisme; Dinàmica dels grups esportius; Eficàcia
i satisfacció en el grup de treball.
1968. I Congrés internacional de caracterologia general i aplicada.
Sarró, Parellada, Cervantes, Carreres, Coderch, Corominas, Gonzalez Monclus, Obiols i
Vilatella.
12
Activitats psiquiàtriques de l'ACADÈMIA DE CIÈNCIES MEDIQUES DE
CATALUNYA I DE BALEARS.
1960 ASSOCIACIÓ DE PSIQUIATRIA I NEUROLOGIA. Moragas organogènesi i
psicogènesi de les oligofrènies.
Premon Pere Mata a Arranz pel seu treball "Vida i obra del Dr. Antonio Pujadas."
Premon Ramon i Cajal a Ballús per i Pi i Molist desert.
Sessió inaugural de l'ACMPN. Fuster La fundació de la Societat de Psiquiatria i
Neurologia
2-XII-1961. ACMNP Commemoració del 50 aniversari de la seva fundació.
Tolosa, Barraquer, Fuster, Irazoqui, Rodriguez Arias, i Sarró.
1962. ACMNP Marti Granell: Nuetra experiència sobre l'efecte de la psilocibina i de
l'ac. lisérgico en els obsessius.
Folch Mateu. L'entrevista,
Montserrat Esteve; Estudi timodinamico de les síndromes obesivos. Nota prèvia.
ACMNP Els problemes psicològics de la infància amb disminucions psíquiques.
Federico Brau, Sarró, Ballus, Porca, Folch Camarasa, Marti Tusquets, Obiols, Ruiz
Garcia, Sals Vazquez Ramon.
Interferències psicodinámicas en l'acció dels psicofàrmacs. Obiols. Abella, Bea, Caral,
Folch Mateu, Montserrat Vall i Prat.
Symposium sobre els problemes que planteja la infància subnormal. Sals Vazquez,
Obiols i Folch Camarasa, Goday, Prats i Raventos
Pons Bartran: Problemes psiquiàtrics en la patologia del Treball.
ACMPN. Modernes perspectives de la investigació neuro-psiquiátrica, Montserrat
Esteve
Freixa. Estudi dels fonaments de la psicoanàlisi
Múrcia. Experiències psicoterapèutiques de l'alcoholisme.
17-XII-1963.Col·loqui sobre assistència psiquiàtrica. Beltran, Costa, Parellada, Vidal
Teixidor.
Consideracions sobre els nous neurolépticos en el tractament de les psicosis.
13
ACMNP. Symposium sobre rehabilitació del malalt psiquiàtric. Obiols, Sals, Basols,
Corominas Vigneaux, Pedrosa, Otaola.
Societat Catalana de Psiquiatria. Alvarez i Casas. Liti i oligoelements en Psiquiatria.
Societat Catalana de Psiquiatria
Neurobiologia de l'ansietat
1987 Societat Catalana de Psiquiatria VI simposi Avenços en Psiquiatre.
Conseqüències de l'abús de la cocaïna i el seu tractament.
Societat Catalana de Psiquiatria juny .IV Simposi sobre Avenços en terapèutica
psiquiàtrica. Herrero Velasco
1983. 16 juny. III Simposi Avenços en terapèutica psiquiàtrica. Celebrat en el Col·legi
de Metges.
1960. Davall l'impuls de Prof. Sarró es va crear l'ASSOCIACIÓ CATALANA DE
SALUT MENTAL que va organitzar un Col·loqui sobre assistència psiquiàtrica en què
van participar els Dres.. Abella, Pedrosa, Marti Tusquets, Gomez del Turó, Gonzalez
Monclus i Ballús, davall la dirfección del DR. Antonio Martí Granell.
ACM Salut Mental. Grañén: Timidesa
Folch Camarasa. VI Cong Internacional de la Salut Mental de Paris.
ACMSM. Pacifisme i Salut Mental. Christian d'Anouers.
ACMSM. Campos. Fonaments tècnics per al tractament combinat o concomitant de la
psicoanàlisi individual i de grup.
ACMSM. Anouers: informe critique del VI Congrés internacional de Psicoteràpia.
Londres, Gonzalez Monclús, Martí Tusquets, sota la presidència de Sarró.
ACMSM. Obiols, Abella i Folch. Llibertat, temporalitat i transferència en l'analítica
existencial de Martín Santos.
ACMSM. Salut mental en la comunitat:
Estat actual: Beltran, Martí Tusquets, Coderch, Buñuel i Clusa;
Assistència psiquiàtrica i Seguretat social: Obiols, Portabella, Ferrer-H, Lamel·les,
Ballús, Morales, Beltran, Abella,
Formació del personal.: Fuster, Abella, Lartigau, Buñuel, Marti, Parellada,
Nova reglamentació de l'assistència Hospitalària Psiquiàtrica: Parellada, Ruiz Ogara,
Pons, Fuster
14
1962. També per instigació de Sarró que regentava la Càtedra d'Història de la Medicina,
es va crear l'ASSOCIACIÓ D'HUMANITATS MEDIQUES. La primera sessió va anar
a càrrec del Prof. Pedro Lain amb el títol: La malaltia com a experiència filosòfica.
ACM Humanitats. Lopez Ibor. La dona és i l'home fa.
ASSOCIACIÓ DE CIBERNÈTICA MÈDICA. Les seues activitats es reflectixen en
part en la revista i encara que Sarró i la seva escola tenia escàs interés per esta
disciplina, dirigida i creada per Santiago Montserrat, per tractar-se d'un personatge
respectat per Sarró i la seva escola, i per relacionar-se en alguna mesura amb la
psiquiatria, les seues activitats troben en aquella el seu reflex.
ACM CREACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ DE SEXOLOGIA: Martin Garriga Roca,
Massana, i Angle, secretaris.
1963. I Curs de Psicologia Escolar de la SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOLOGIA:
Gonzalez, Ballús, Cerdá, Moragas, Siguan, Fernandez Hortes, Ajuda Morales.
1964.14-17 maig: IX Reunió de la Societat Espanyola de Psicologia.
Institut mèdic Farmacèutic. Situació actual de la Medicina Psicosomàtica a Espanya
pronunciat per Sarró.
Reunió de la Societat luso-española de psicoanàlisi. Bofill, Llig Bartemeier, Buckle,
Krapf, Diatkine
1954 Mort de Marco Merenciano.
1955 Kurt Schneider Estats depressius
Conferència Vallejo Nagera en la RAMC. Esquizofrènia.
26 d'abril Bleuler. Problemes relacionats amb l'esquizoferenia.
1957 Zuric
Conferència d'Hans-Werner Janz. La crisi de la nostra època com a problema
psicopatològic
Diatkine. Psicodrama en el tractament de l'esquizofrènia.
Anorèxia mental. Sarró, ponents Anouers, Folch Mateu i Abella.
1958. Nous fàrmacs en terapèutica psiquiàtrica, els moderns timolepticos en el
tractament de les depressions
Pare Laburu Psicologia del bou de toreig.
15
1960. Conferència de Samuel Klausner. De Columbia, psiquiatre i sacerdot.
Càtedra: Soler Bachs: Aspecte EEG de l'histero-epilepsia,
Ferrer Hmbravella. Marcel Proust, precursor de la psicoanàlisi?
Montserrat Vall. Consideracions sobre la instintividad.
1963. Càtedra. Rivadeneyra. Psicologia, psicosomàtica i somatopsíquica.
VI Congrés Nacional de Neuropsiquiatria. Celebrat a Barcelona els dies 27 d'abril a l'1
de maig de 1960. Swesion inaugural Porf. Sarró: Aportació de les Ciències psiquiáricas
i neurològiques al moviment de Salut Mental.
Ponències: El punt de vista de la Psicologia animal en l'estudi de l'afectivitat humana,
Sarró Martin,
Neuropatologia i endocrinologia de l'afectividad Rof Carballo i Ledesma
Evolució de l'afectivitat en la infància, Gutierrez Gomez i Morales.
Psicopatologia de l'afectivitat Poveda i Lerma.
Concepció psicoanalítica de l'afectivitat. Ratllador.
Clínica i tratamoiento dels trastorns de l'afectivitat. Parellada i Caballeiro.
Nerocirugía de l'afectivitat, Albert.
Problemes metge-legals de l'afectivitat patològica, Magraners i Ordia'ls.
Conferència extraordinària del Dr. Macdonald-Critchley sobre "Broca's contribution to
aphasia, considered a century later"
Seguit d'un Symposium sobre estats depressius en què van intervindre tots els
catedràtics de Psiquiatria d'Espanya i i el Dr. R. Kuhn.
Càtedra. Frank Ayd Cinc anys amb experiència amb les drogues depressives
Sarró Pla nacional de Salut mental exposat pel president Kennedy
Garafulich. Planificació acual de l'assistència psiquiàtrica xilena pota xiquets i adults.
Càtedra. Markowitz. El paper de l'hombe i dona com coterapeutas i la seva interacció en
el progrés terapèutic amb un grup de parelles casades,
1963. Càtedra. Garcia de la Vega. Toxicomania.
Resnik. Una experiència de psiquiatria social a Anglaterra.
16
Mor Franz Gabriel Alexander.
1965(?) Càtedra.
Càtedra: Escola de visitadores. Siguan: Desenrotllament econòmic i evolució social.
ASSOCIACIÓ MEDITERRÀNIA DE PSIQUIATRIA. 1967. La fallada relativa de la
revista i del seu fundador en el seu objectiu principal d'integrar la psiquiatria del món
llatí, va inspirar sens dubte a Sarró a reconsiderar el seu anhel de convertir-se en líder
d'un moviment que sense l'ambiciós anhel de vincular Europa i Amèrica Llatines,
transcendira les estretes fronteres de l'estat espanyol i li propulsara a l'exterior, sense
haver d'adoptar posicions de subordinació davant dels psiquiatres poderosos del centre
espanyol. Amb la col·laboració d'altres col·legues fraceses desitjosos de desvincular-se
del centralisme parisenc i d'altres col·legues italians, es va decidir fundar l'Associació
Mediterrània de Psiquiatria que va tindre lloc a Palma de Mallorca, amb la finalitat de
"donar forma i a aconseguir unes bases per a estructurar, entre els psiquiatres d'aquests
tres països, una organització que els unira en els ambirtows cientñificos i personals,
ajudant-los a resoldre problemes afins i facilitant la seva influència en la psiquiatria
mundial."
El Comité dirctivo va quedar constituït de la manera següent:
President: Prof. Sarró.
Vicepresidents: Profs. Sutter i Padovani
secretari general: Ballús
Tresorer Mestre.
Reunió a Palma ()
Reunió en Sorrento
Reunió a Barcelona. Sota la presidència del Prof. Sarró se celebra una reunió a
Barcelona comte es contínua la discussió de les ponències presenadas en Sorrento. Es
pronuncien dos conferències per part del Prof, Sarró amb el títol "El problema de la
comunicació en els casos de Hellen West i Dürg Zünt de Binswanger" i per part del Dr.
Santiago Montserrat sobre "La comuicación des del punt de vista cibernètic"
1973. Congrés de l'Associació Mediterranea de Psiquiatria. Peníscola.
1976. V Congrés de l'Associació Mediterranea a Niça.
A Mediterranea de Psiquiatria. Taula redona sobre geropsiquiatria. Sutter i Cala
CREACIÓ EN 1966 DE LES ESCOLES PROFESSIONALS DE PSICOLOGIA
CLÍNICA I DE PSIQUIATRIA.
17
ESCUELA PROFESIONAL DE PSICOLOGIA MEDICA. (1966-1967)
ESTADO ACTUAL
INTELIGENCIA
DE
NUESTROS
CONOCIMIENTOS
SOBRE
LA
OBIOLS. Introducción al concepto de inteligencia
REY Bases neurofisiológicas de la inteligencia
TORO. Herencia y ambiente: influencia en el desarrollo intelectual
Cervantes. Cibernética e inteligencia
Costa. Inteligencia y persomalidad
Corominas Estudio factorial de la inteligencia
Massana. Aptitudes, eficiencia y neurosis
Cerdá. La evolución de los métodos de medida de la inteligencia
LLAUDER. Deterioro intelectual
EVOLUCIÓN Y ESTUDIO DE LA PERSONALIDAD
CERDA. Problemas inherentes al estudio de la personalidad
BELMONTE. Psicodesarrollo de la personalidad
CERVANTES. Influencia del ambientre en la persoanlidad
FREIXA. Comunidad social y personalidad
SOLÁ. Conducta y papel social
MASANA. Enfoque dimensional de la personalidad
TORO. Cambios en la personalidad
COROMINAS. Cuestionarios y pruebas objetivas.
LLAUDER. Técnicas proyectivas
CONCEPCIONES PSICOLOGICAS ACTUALES
FOLCH MATEU. Tendencias actuales del psicoanálisis
TORRAS, Eulalia. Importancia de Melanie Klein en el psicoanalisis
18
CODERCH. Las concepciones de Eric Fromm y Harry S Sullivan
OBIOLS. Directrices fenomenolígicas en psicología
VILALTELLA. La antropología de von Gebsattel
CODERCH. Análisis existencial en psicología
MASANA Concepciones psicofisiológicas
COSTA. Psicología de la forma
TORO Escuela reflexológica
COROMINAS. Escuelas factorialistas
MARTÍ TUSQUETS. Psicología social
SARRO. “Sincronía y diacronía en la teoría de las Ciencias del Hombre”
En el segundo curso la Escuela se estructuró de la siguiente manera:
Curso 1.- Historia de la Psicolgía,
Psicología dinámica,
Psicologia genetica y diferencial,
Psicologia experimental 1;
Psicofisiología 1
Estadística y
Cursos monográficos.
Curso 2.- Psicologias antropológico existenciales.
Psicologia evolutiva infantil
Psicometría y exploración psicológica 1
Psicología experimental 2
Psicofisiología 2
Bioestadística 2 y
Cursos monográficos.
19
Curso 3.- Psicologia social y sociometría
Psicometría y exploración psicológica 2
Psicopatologia general
Psicopatologia infantil
Introduccción a la psicosomática
Técnicas de aconsejamiento y
Cursos monográficos.
Los cursos monográficos aludidos fueron:
Corrientes psicopatológicas y filosóficas actuales de interés para las profesiones
psicológicas: Sarró
Psicosociologia de la senilidad. Pujol
Psicologia de la expresión. Obiols
Psicosociologia de la inadapotación infantil Llauder
Psicologia animal. Sarró Martín
Psicologia de la delincuencia, Corbella
Introducción al psicoanálisis. Angulo.
Psicologia de la orinetación vital. Wukmir
LA ESCUELA DE PSIQUIATRIA. (1969)
Primer curso.
·
Clinica psiquiátrica. Gonzalez Monclús, Pons Bartran, Freix, Pujol , Gil-Sanjuan
·
Sofrologia. Caycedo
·
Estadística. Corominas
·
Psic0ología clínica. i. Cerdá y Coromionas.
·
Psicologia social. Martí Tusquets.
20
·
Psicoterapia práctica de orinetación analítica. Otaola, Grañén Y Farré Puyal.
·
Seminario Bibliográfico: Obiols y Solá
·
Neurofisiología. Soler Bachs y Ballús.
·
Terapéutica somatica. Gonzalez Minclus, Caral y Eche
·
Criminologia. Obiols y Pons Bartran
·
Psicopatologia Genral. Obiols, Font-Rodon y Freixa
·
Terapéuticas de basae conductista. Masan, Toro y Solá.
·
Psicologia dinámica. Coderch y Pérez-Sanchez
·
Psicoanálisis y psicoterapia analítica. Coderch, Beá, Feduchi y Ruiz Ogara.
Segundo curso
·
Bioquímica. Cuenca.
·
Genética. Prevosti y Pedrosa
·
Histopatología `psiquiátrica. Solé-Sagarra
·
Solá.
Métodos de relajación y descondicionamiento. Caycedo, Masana, Puncernau y
·
Psicoterapias de orientacion antropológico –existencial. Cervantes.
·
Psicopatología II. Obiols, Font-Rodon y Freixa.
·
Psiquiatria infantil. Bemonte.
·
Psicologia clínica II. Corominas.
·
Medicina psicosomática. Cervantes y Caycedo.
·
Psicoterapia de grupo- Psicoterapia de psicosis Ruiz Ogara y Martí Tusquets.
·
Clínica psiquiátrica II. Gonzañez Mopnclus, Pons Bartran, Freixa, Pujol, y GilSanjuan.
·
Caracterlogía. Parellada.
·
Psiquiatria médico legal. Pons Bartrán.
21
·
Asistencia psiquiátrica. Martí Tusquets y Costa Molinari.
·
Historia de la psiquiatria. Ruiz Ogara.
Además se celebrarán diversos actos como un curso extraordinaro dirigido por el Dr.
Sarró que llevaba por título: “Retorno de psicoanálisis a la Psiquiatría Clínica” y otras
actividades como las siguientes:
·
Simposium sobre psicosis endógenas en el Instituto Pedro Mata de Reus:
Argilaga, Cavallé, Colom, Marsal, Solé-Sagarra y Subirá.
·
Symposium sobre Clínica psicofarmacológica. Dirigido por el Dr. Pigem, en el
Sanatorio Provincial de Gerona, en Salt:
·
Simposium sobre rehabilitación de subnormales dirigido por Cambrodí, en el
Centro de Rehabilitación Psicosocial “La Esperanza” de Lérida
·
Coloquio sobre Psiquiatria transcultural en el Sanatorio Psiquiatrico de Jesús de
Palma de Mallorca, dirigido por el Dr. B.Mestre.
Necrologia: Moragas
1969. XI Col·loqui internacional de Psicologia medica. De la Société de Psychologie
Medica-li de langue Française. Sarró: Funció universitària d'una unitat de psiquiatria
d'ensenyança i d'investigació; Davost: resultats d'una enqúesta; Caille: Els problemes
psicopedagògics plantejats per la introducció dels models i els mètodes de la
informàtica en l'ensenyança de la medician", Obiols, Toro, Corominas: L'aprenentatge;
"Mganenat "Els problemes psicopedagògics plantejats per l'ensenyança clínica, i
Burner.
1971. Jubilació del Professor Sarró que abandona les seues obligacions ordinàries
docents i a pesar de la seva mala relació amb el nou catedràtic, contínua col·laborant
amb la càtedra impartint un curs monogràfic de doctorat sobre la seva concepció
mitologemática dels deliris.
Presa de possessió per trasllat del Prof. Obiols que havia guanyat la càtedra de Santiago
de Compostel·la.
En enguany (1972) es desenrotlla El Curs Monogràfic de Doctorat del Prof Obiols amb
el Tema general d'Etoterapia, amb el programa següent:
Fundamentos:
Historia. Conceptos básicos, Su lugar en la Psiquiatría actual. Fundamentos teóricos
Prof. Obiols
Teoría reflexológica, Dr. Corominas
Personalidad y condicionamiento. Teorias de Eysenck. Dr. Masana
22
Bases biológicas del aprendizaje. Masana
Técnicas.
Terapia asertiva. Dr.Solá
Desensibilización, Farré
“Implosion” “Aversion Relief”. Masana
Técnicas aversivas químicas, Cirera
Tecnicas aversivas electricas; sensibiliación vigil e hipnótica. Masana
Técnicas operantes. Dr. Toro.
Otras técnicas: “Thought stopping”, modelamiento. Masana.
Aplicaciones:
Ansiedad y fobias. Masana
Sindromes depresivos, Dr. Farre
Enuresis, encopresis, tics, tartamudez. Dr. Toro
Alcoholismo y tocicomanías, Dr. Freixa
Trastornos de la sexualidad. Experiencias de Maters y Johnson. Farré.
Homosexualidad y otras derivaciones. Masana
Alteraciones psicosomáticas. Patologia córtico-visceral. Colodr-on
Perspectivas y futuro de la etoterapia. Prof. Obiols
I el comentat curs del Professor Sarró en què es desenrotllava la seva teoria dels
mitologemas amb el títol Anàlisi cosmoantropológico dels deliris esquizoparafrénicos.
En ell col·laboraven els Dres. Alberni, Fábregas, Pons i Torres
En 1974 els cursos de doctorat es realitzen en col·laboració amb els departaments
d'Història de la Filosofia del Porf. E. Lledó i d'Antropologia cultural del Prof. Esteva
Fabregat.
El curs del Prof Sarró presa el nom de Psicopatologia de les esquizoparafrenias des del
punt de vista de la deliriología. Col·laboraven els drs. Ruiz Ogara, Gimeno, Fábregas,
Cabrer, freixas Calafat, Linares de Mula Bofill, Folch Mateu, Font, Arturo Sarró i
Coderch. El programa de divoide en tres seccions:
23
I.- Mitologemas, filosofemas Biologemas
II.- Crítica de la psicopatologia defectologic
III Deliriologia i Ciències humanes
CREACIÓ DE L'ESCOLA SUPERIOR DE SOFROLOGIA
El Dr. Alfonso Caycedo psiquiatre colombià, procedent de Madrid, Es va instal·lar a
Barcelona propagant el que ell bateig amb el nom de Sofrologia, amb la qual cosa
pretenia actualitzar l'antiga hipnosi. El seu entusiasme li va portar a organitzar diverses
activitats una de les quals va ser la creació de l'escola superior de Sofrologia emparat
per la càtedra de Psiquiatria, amb l'anunci de tres cursos internacionals.
El Prof. Sarró contínua dirigint la revista en una segona època. La nova situació del
director que va introduir alguns canvis en la revista no van impedir que esta iniciara un
cert declivi i gradualment perdera impuls i influència, en part, afavorit per les relacions
tenses entre el nou catedràtic i el seu antic professor i valedor.
1973. A l'abril de 1973 té lloc a Barcelona el IV Congrés Nacional de Psicologia sota la
presidència d'honor del Prof. Borres París i amb la composició següent : president Prof.
Carlos Ballús,
Secretari Dr. José Corominas
Tresorer Dr. Enrique Cerdá
Vocals: Aragó Mitjans, Ballesters, Cereceda, Costa Molinari, Gonzalez Monclús,
Martinez Berrade, Salvador Trullàs i Natalia Ardevol.
Les ponències van ser les següents:
Motivació a càrrec de les Prof Yela i Assecades
Posturografia acargo de Profs. Dantín i Ballús
Neuropsicologia, Fernanda Mnasterio i José Corominas
Psicolingüística a càrrec dels profs. Mirambells i Siguan.
1974. Mort Minkowski
1975. Mort de Rojas Ballesters.
Càtedra. Curs 74-75 Monogràfic de Doctorat.
1977. Reunió de la S. E. de PSIQUIATRIA presidida per Ruiz Ogara
Symposium internacional sobre la prevenció de la subnormalitat Aspanias.
24
Mort de Foulkes
1978. II Congrés Mundial de Psiquiatra Biològica.
Ballus, agregat a lletres 1974
Setembre. I Congrés iberoamericà de Psiquiatria. A continuació de l'anterior.
Setembre de 1978. I Congrés Iber americà de Psicologia social.
La Mort d'Obiols no oferix canvis en la revista que contínua una vida lànguida. La
renovació impulsada per Sarró es reflectix en la Nova composició del Comité de
direcció de la revista
Director. Sarró
Consell de redacció: Alonso, Garbelladures, comte, Giner, Ledesma Lopez Ibor Adob,
Clauer, Obiols(†) Rojo, Ruiz Ogara, Seva. Secretaris de redadccion: José Maicas
Mallent, Albert Sarró.
Al mes següent afegeix secretaris Gascó Barrachina, Alícia Rodriguez Martos
1982. Jornades Catalano-croates de Psiquiatria social. Ballús i Vladimir Hudolin.
Setembre-octbre, 1982. I Congrés de Neuropediatria. St Joan de Deu.
---------------BALLÚS-------------1984. XI Congrés Internacional de Rorschach i mètodes projectius. Vera Camp.
1984. Col·loqui internacional de la Societat Espanyola de Psicopatologia de l'expressió.
II Congrés Nacional de Psiquiatria Biològica.
Abril. Lloret de Mar. Jornades de metodologia. Pujol Anorèxia, Fiquedos
d'epidemiologia psiquiàtrica, Nivells plàsmics de psicofàrmacs.
1 juny 1986
1987. Març. II Jornades sobre síndrome de Down.
Abril 1987. II Reunió sobre teràpies comportamentales. Farré Martí.
Societe Médico-Psychologique. Pujol Domenech
Congrés de psiquiatria infanto-juvenil (Homenatge al Dr. Folch i Camarasa.)
1987. Secretari S. Estàun.
25
Abril 1985. II S
Symposium Espanyol de Sexologia.
Desembre. V Congrés de l'Associació Espanyola de Psiquiatria i Psicologia Socials.
Integració de la psiquiatria social i biològica; Programes per a la prevenció de la
toxicomania en els països mediterranis; Estudi transcultural de la psiquiatria social en
l'àrea Mediterranea, Teràpia familiar i de grup en els països mediterranis.
Desembre. V Congreso de la Asociacion Española de Psiquiatria y Psicologia Sociales.
Integracion de la psiquiatría social y biológica; Programas para la prevención de la
toxicomanía en los países mediterráneos; Estudio transcultural de la psiquiatria social en
el area mediterranea, Terapia familiar y de grupo en los países mediterráneos.
SEMINARIS DE LA CÁTEDRA DE PSIQUIATRIA
El pensamiento autista indisciplinado en
medicina psicosomática Idolatria del hipòtalamo
El pensamiento autista indisciplinado en
medicina psicosomática: Idolatria de la
psicogénesis a ultranza letamendiana
El nuevo contacto entre el medico y el enfermo
impuesto por la patologia psicosomática.
Emoción y pasión como paradigmas de
psicosomatosis aguda y crónica.
Trastornos psicosomáticos del apetito irascible
Trastornos psicosomáticos del apetito
concupiscible
Trasotrnos psicosomaticos originados por la
ansiedad y la angustia.
Patología psicosomática en las edades de la
vida: Infancia
Patología psicosomática en las edades de la
vida:adolescencia
Patología psicosomática en las edades de la
vida:madurez
Patología psicosomática en las edades de la
vida:climaterio
Patología psicosomática en las edades de la
vida:senectud
Alma y mundo. La psicologia necesaria al
medico
Diagnóstico, pronóstico y tratamiento en
Medicina Psicosomática
Sarró
Saumench
Seminario 1952
Seminario 1952
Sole Sagarra
Seminario 1952
Nogales
Seminario 1952
Pelach
Seminario 1952
Bea
Ferrer Hombravella
Seminario 1952
Seminario 1952
Sanchez borja
Seminario 1952
Folch Camarasa
Seminario 1952
Moragas
Seminario 1952
Fuster
Seminario 1952
Nogales
Seminario 1952
Abella
Seminario 1952
Irazoqui
Seminario 1952
Montserrat
Seminario 1952
Trastornos funcionales en patologia digestiva.
De lo funcional a lo organico y viceversa
Constelacin psiquica del enfermo de aparato
circulatorio
Dermatología y psicosomaticismo
Las maifestaciones dispneicas de carácter
psicosomático
Gallart Monés
Seminario 1952
Gibert Queraltó
Seminario 1952
Vilanova
Soriano
Seminario 1952
Seminario 1952
26
Interpretación Psicoanañítica de los pesonajes
literarios modernos.
La profundidad y la inconsciencia del hombre
en los Karamazov de Dostoyevski
Confluencias entre el naturalismo de Freud y la
concepción de Zola en “Naná”·
La limitación del hombre en sus limitaciones
egoistas en “Le rouge et le noir” (Adler y
Sthendal)
La atomización impresionista del individuo en el
“Ulises” de James Joyce
La busqueda extraviada del si mismo en la
memoria. “A la recherche du temps perdú»
Freud, Bergson y Proust
La moral resentida en los personajes de Ruiz
de Alarcón
La inautenticidad amorosa de Madanme Bovary
de Flaubert (histeria y bovarysmo)
La envidia o la metafísica del odio en Abel
Sanchez de UnamunoEl estado de indeterminación antropologica en
“El seductor” de Kierkegaard
La dimensión onírica y angustiosa en la obra de
Kafka.
El proceso de autorealización en os personajes
e Ibsen (Brand y Juan Gabriel Borkman)
La superación de la desesperación existencial
en la literatura católica.
El camino de los personajes
Sarró
Seminario 1952
Seminario 1952
Moragas
Seminario 1952
Miret
Seminario 1952
Molinié
Seminario 1952
Vidal Teixidor
Seminario 1952
Pigem
Seminario 1952
Castro y Calvo
Seminario 1952
Cordoba
Seminario 1952
Vilanova
Seminario 1952
De la Cruz
Seminario 1952
Mettra
Seminario 1952
Obiols
Seminario 1952
Roig Gironella
Seminario 1952
Agustí, Ignacio
Seminario 1952
Simbología psicoanalítica
El simbolo desiderativo
Concepto general de signo y símbolo
Simbologia de las religiones aorientales.
El símbolo en la liturgia
El leguaje figurado
Los simbolos en las neurosis
Los símbolos en las psicosis
Simbólica existencial
La proyección experimental de los símbolos
Símbolo, expectación y catexis
Sistenma y génesis de las formas simbólicas
según Bachelard
Los arquetipos del “si-mismo” en Jung
El contenido simbólico de la obra de Bachoffen
y de Klages.
Otaola
Pigem
Gurría
Cirlot
Roquer
Abella
Corominas, Julia
Grañen
Obiols
Miret
Portabella
De la Cruz
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Seminario 1952
Grañen
Sarró.
Seminario 1952
Seminario 1952
Terapeutica ocupacional y recreacional
El método de autosugestión de Coué
El entenamiento autógeno de Schultz
La hipnosis activa fraccionada de Krestschmer
El ensueño lucido de Desoille
La sugestión y la hipnosis
Catarsis y narcoanálisis
La transferencia
Pons Bartran
Gonzalez Monclús
Ballús
Montserrat Valle
De la Cruz
Cordoba
Pelach
Folch Mateu
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
27
El mundo de los insttntos
El mundo del ego y del superego
El sentimiento de inferioridad
Las compensaciones neuróicas del sentimiento
de inferioridad en Adler y en Künkel
El proceso de integración de los arquetipos
El factor ético en la logoterapia de Frankl
La superación de la angustia en la convivencia
auténtica
Psicoterapia de grupo y psicodrama
Interpretación antropologico-cultural el complejo
de Edipo.
Otaola
Grañén
Montserrat Esteve
Cerda
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
Bassols
Abella
Obiols
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
Montserrat Valle
Sarró
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicoterapia
La relación psicoterapeutica con el niño
Psicoterapia institucional
Psicoterapia en la escuela
Psicoterapia en la familia
Tecnicas psicoterapicas usadas en la infancia
Psicoterapia de grupo en la infancia
La evolución del analisis sintomatologico
Pigem
Folch Camarasa
Moragas
Corominas Julia
Obiols
De la Cruz
Sarró
S 1954. Psicoterapia
S 1954. Psicot Infantil
S 1954. Psicot Infantil
S 1954. Psicot Infantil
S 1954. Psicot Infantil
S 1954. Psicot Infantil
S 1954. Psicot Infantil
S1954 Anal fenom s.
neuróticos
Seudologia y fabulación
Pons Bartran
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
La gran crisis histérica
Granados
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Paralisis y contracturas histéricas
Otaola
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Los estados crepusculares histericos
Pelach
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
La ilusión de lo “Dejà vu”
Tomas Calveras
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Trastornos el lenguaje histéricos
Portabella
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Desdoblñamientos de la personalidad
Beá
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
La despersonalización
Sanchez Borja
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Trastornos sensoriales histericos
Torrá
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Claustrofobia y agorafobia
Montserrat Esteve
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Nosofobias
Abella
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Ereutofobia, antropofobia y “phobie du regard”
Vidal Teixidor
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
« Idées de laideur » y dismorfofobias
Farre Puyal
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
« La folie du doute »
Folch Mateu
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Fobias de contraste
Ferrer Hombavella
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Fobias de responsabilidad
Martí Granell
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Los escrúpulos
Montserrat Valle
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
28
Las obsesiones impulsivas
Pedrosa
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Rituales obsesivos
Grañén
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Los « tics »
Cerda
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
La tartamudez
Saumench
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Calambres profesionales
Solé Sagarra
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Angustia e hipertiroidismo
Irazoqui
S1954 Anal fenom s.
Neuróticos
Sintesis de la labor del seminario
Sarró
S1954 Anal fenom s.
neuróticos
La formación del psicoterapeuta
Otaola
Folch. El punto de vista
psicoanalítico
Sarró. El punto de vista de la
antropologia cultural hispánica
Obiols. El punto de vista de la
antropologia existencial
Rosemary Douglas: El punto
de vista del psicoanálisis
jungiano
La enseñanza de la psicoterapia y de la
pisquiatria dinámica
Transferencia y contratansferencia
Organización de campañas de Higiene Mental
en España
Montserrat Esteve
Visitación Social Psiquiatrica
De la Cruz
Abella , Cerda, Ferrer-H, Folch
Camarasa, Montserrat Valle,
Obiols, Pelach
Misión de los patronatos Provinciales de
Higiene Mental
La integración social del enfermo Psiquiaco
Higiene mental del neurótico
Higiene mental
La edad pre-escolar
La edad escolar
Prevención de la delincuencia
Criminologia e higiene mental
Normas generales de higiene mental en los
ejércitos de tierra, mar y aire (I)
Normas generales de higiene mental en los
ejércitos de tierra, mar y aire (II)
Higiene mental y religión
Higiene mental industrial
Prevención de las toxicomanías
Eugenesia
Visitación social psiquiátrica
Teatro e Higiene mental
Cine e Higiene Mental
El periodismo al servicio de la Salud Mental.
Sarro
1955Prev&HM
Torras
Farre Puyal
Belmonte
Bassols
Folch Camarasa
Sales Vazquez
Perez Vitoria
Granados
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
Sanchez de Borja
1955Prev&HM
Roquer
Ferrer-Hombravella
Marti Granell
Pedrosa
Abella
Obiols
Pedro Maza
Llusá
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
Córdoba
Folch Camarasa
Pelach, Obiols, Ferrer-H, De la
Cruz i Abella
29
Propaganda del Movimiento de Salud Mental
Personal auxiliar sanitario
Parapsicologia
Relaciones humanas
Relaciones internacionales
Psicohigiene de la familia
Psicohigiene del Trabajo
La salud mental y la medicina psicosomática
Orientaciones enla profilaxis del alcoholismo
Sociología e Higiene mental
Higiene mental y clases sociales. Aspecto no
técnico de las profesiones
Sense titol
Asistencia psiquiátrica en Cataluña
De la Cruz
Cerda
Pigem
Paniker de Pelach
Paniker
Moragas
Farreras
Saumench
Caral
Ballús
Torra
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
1955Prev&HM
Fuster
Juncosa
Presi Moragas
Secr: Marti Tus
1955Prev&HM
1955Prev&HM
Grup/Dram
Psicoterapia de grupo en enuróticos
Psicoterapia de grupo en la infancia
Psicoterapia de grupo en enfermos internados
Finalidades el psicodrama
La espontaneidad en el psicodrama
Psicodrama y Psicoanálisis
Apuntes para una psicologia de la mentalidad
primitiva:
Ila mentalidad llamada rimitiva y su significado en el
estudio científico general y aplicado
II.- El estudio evolutivo de la personalidad humana
III.-El hombre y el ambiente
IV.- Primitivo y primitivismo
V.- El aspecto dual de la persoanlidad
VI.- Resumen
Montserrat Valle
Corominas, Julia
Bea
Gonzalez monclus
Martí Tusquets
Turó
Alier
Grup/Dram
Grup/Dram
Grup/Dram
Grup/Dram
Grup/Dram
Grup/Dram
Clínica Psicosomatica
Presi Irazoqui
Secr Vidal Texidor
La responsabilidad del psiquiatra frente a la
Medicina Psicosomática
La patología PSIcosomática como una nueva
actitud en medicina. Hacia un nuevo clinicismo
Bases neurofisilógicas de la Patología
Psicosomática
Patología de la vitalidad en Medicina
psicosomática
Patologia psicosomatica de la distonía
neurpovegetativa
Supuestos generales de la endocrinología y
patología psicosomatica
La correlación psicoendocrina en patologia
psicosomática. Anorexia mental
Personalida y funciones reproductoras.
Patologia psicosomatica de las disfunciones
sexuales
Patología psicosomática en traumatología
Patologia psicosomática en reumatologia
Patologia psicosomatica del esófago
Patologia psicosomatica del intestino
Patologia psicosomatica dela hipertensión
Sarró
Clínica Psicosomatica
Irazoqui
Clínica Psicosomatica
Rof Carballo
Clínica Psicosomatica
Vilaclara
Clínica Psicosomatica
Obiols
Clínica Psicosomatica
Irazoqui- Vilaclara
Clínica Psicosomatica
Nogales-Folch Mateu
Clínica Psicosomatica
Alier-Fabregas
Otaola-Payás
Clínica Psicosomatica
Clínica Psicosomatica
Portabella-Rubies
Grañen-Poal
Irazoqui-Rocha
Vidal T-Gallart
Montsaerrat-Gibert
Clínica Psicosomatica
Clínica Psicosomatica
Clínica Psicosomatica
Clínica Psicosomatica
Clínica Psicosomatica
30
Patologia psicosomatica del asma bronqial
Problemas psicosomáticos que plantrea la
clínica de los reumatiosmos
Inician los narcobióticos una nueva era en
Psiquiatría
Problemas de terminología en los narcobióticos
Estudio biológico de la narcosis
Nueva concepción del sistema nervioso
Estudio farmacológco y farmacodinámico de los
narcobióticos
Narcobióticos, sistem nervioso y sistema
endocrino
Narcobiosis e hibernación
Discusión y Clínica
Fundamentos, límites y práctica de la
Psicoterapia.
Planteamiento y finalidad de la revisión del
Psicoanálisis
Los origenes del Psicoanálisis
Freud y Empédocles de Agrigento.
Satre-Froutchman
Sole Sag-Barceló
Clínica Psicosomatica
Clínica Psicosomatica
Sarró
Col Int Narcobioticos
Trumert (Munich)
Decourt (Paris)
Decourt (Paris)
Malmejac (Alger)
Col Int Narcobioticos
Col Int Narcobioticos
Col Int Narcobioticos
Col Int Narcobioticos
Nogales
Col Int Narcobioticos
Brunaud (Toulouse)
Terzian (Padua)
Laburu.
Col Int Narcobioticos
Col Int Narcobioticos
Vivo y muerto de PA
Sarró
Vivo y muerto del PA
Lopez Ibor
Rof carballo
Vivo y muerto delPA
Vivo y muerto del PA
Nuevas aportaciones a la interpretación biográfica
de Freud
a)La época de Breuer y Fliess.
Nuevas aportaciones a la interpretación biográfica
de Freud
b) El autoanálisis de Freud.
Nuevas aportaciones a la interpretación biográfica
de Freud
c) Historia de los cismas psicoanalíticos
Revolución psicoanalítica en ta teoria de las
neurosis y en la Psicoterapia
El hombre como integración.
Revolución psicoanalítica en Medicina
Freud y la Medicina Naturalista.
Contactos entre la doctrina psicoanalítica y la
teología
Ëtica y Psicoanálisis
El Picoanálisis y el punto de vista de la Biología
Revolución psicoanalitica en la interpretación de
las Psicosis.
La influencia del psicoanálisis en Psiquiatría
Infantil.
Influencia del psicoaálisis en Puericultura.
Jaspers y Freud.
La transformación de la Psicología clínica por el
psicoanálisis.
La repercusión del psicoanálisis en la
Sociología mo-derna
Psicoanálisis y Antropología Cultural.
El delincuente a la luz del psicoanálisis.
Freudismo y psicoalistas ante la moral cristiana
Leibniz y el descubrimiento de lo inconsciente.
El tema de la vida y de la muerte en Freud y en
la Filosofía moderna.
La acogida de Freud en lberoamérica.
El psicoanálisis y la higiene mental
Otaola
Vivo y muerto del PA
Montserrat Valle
Vivo y muerto del PA
Cerdá
Vivo y muerto del PA
Pigem
Vivo y muerto del PA
Caba
Vidal Teixidor
Montserrat Esteve
Vaca
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vaca
Bea
Almudevar, Alonso, Poblacion
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Folch Camarasa
Vivo y muerto del PA
Belmonte
Martín Santos
Gonzalez Monclús
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vidal Folch
Vivo y muerto del PA
De la Cruz
Perez Vitoria
Roquer
Carreras Artau
Obiols
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Ferrer Hombravella.
Pelach
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
31
Eros y Sexus en la obra de Freud
Influencia de Freud en el psicodrama
Génesis psicoanalítica del surrealismo
Influencia de Freud en la concepción
psicológica de los personajes de la novela
moderna
Psicoterapia hispánica y antropología
existencial
Estado actual de la investigación en curso
El hombre como integración
Psicosis artificiales
Tres temas de antropoplogia cultural
Cibernética y neuropsiquiatria
Arte psicopatológico
El método psicoanalitico y la patologia dinamica
en clínica médica
Lartigau
Martí Tusques
Cirlot
Lujan
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Vivo y muerto del PA
Sarró
Vivo y muerto del PA
Decourt
Caba
Ruiz Ogara
Montserrat Esteve
Obiols, Cirici, Cirlot
Otaola, Grañen, Folch M, Farré Puyal
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
¿Existen relaciones entre la neurofisiología
cerebral y el psicoanálisis
Relaciones psicoendocrinas
Nuevas técnicas en Psicología Clínica
Concepción pluralista de las esquizofrenias
Diagnosis y terapéutica analítico-existencial
Valor de las nuevas investigaciones
farmacológicas para la Psiquiatria
Oliveras de la Riva
Seminarios 1956
Irazoqui, Vilaclara
Cerda, Cumsille, Pons,
Tarragona
Sarró, Cumsille
Valdecasas, Sarró
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Seminarios 1956
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Reencarnación, fin del mundo, hilozoismo,
soteriología, espacio y tiempo páticos,
hostilidad y fraternidad cósmica, etc.
Presidente Ramon Sarró. Relatores:
Vidal Teisidor; Nogales; Pons; de la
Cruz; Otaola Bassols.
La historia clinica de la esquizofrenia desde
Esquirol hasta la escuela de Heildelberg.
Revisión de la casuística de los psiquiatra
españoles del siglo XIX: Pi i Molist, Giné,
Pujadas, Galceran, etc.
Psicofarmacología. Ortotimicos y timolíticos
Presidente: Oscar
TorrasRelatores:Granados; Parellada;
Pelach.; Otaola; Grañen; Arturo Sarró.
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Presidente; Valdecasas
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Tests psicometricos y de proyección en la
esquizofrenia,
Relatores: Puig Muset; Ruiz Ogara;
Massons; Ferrer Hombravella;
Lartigau.
Presidente: Teresa Cumsille
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Cerdá; Ferrer Hombravella;
Pons; Torrá; Subirá; Garcia; Llusá.
Neurofisiologíaa de la esquizofrenia
Presidente: Santiago Montserrat.
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Nogales; Ballús; Alier; Soler
Bachs; Bachs; Llusá, López Batllori.
Psicosociologia de las relaciones interhumanas
en la esquizofrenia.
Clínica de la esquizofrenia. Formas típicas y
atípicas.
Presidente: De la Cruz.
Relatores: Gonzalez Monclús; Llusá;
Ferre Hombravella; Sabaté; Bardía;
Pedrosa; Beá.
Presidente: Pigem.
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Cavallé, Abella; Subira;
32
Garcia; Llusá.
Clínica de la esquizofrenia . Período inicial y de
estado.
Presidente: Obiols
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Gonzalez Monclús, Sabaté;
Pedrosa, Beá, Bardía.
Clínica de la esquizofrenia. Forms terminales
Presidente: Vidal Teixidor.
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Sanchez Borja, Saumench,
Artur Sarró, Coderch, Costa Molinari.
Clínica de la esquizofrenia . Formas infantiles.
Presidente: Folch Camarasa.
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Pons, Obiols, Bassols,
Belmonte.
Nuevas técnicas de psicoterapia profuinda en la
esqui<ofrenia.
Análisis psicologico y fisiológico de las actitudes
y movimientos de los esquizofrénicos.
Presidente: Otaola
Relatores: Grañen, Gonzalez
Monclús,Monserrat Valle, Bofill, Folch
Mateu, Martí i Tusquets.
Presidente: Moragas
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Estado actual del problema de
la esquizofrenia 1957
Relatores: Suarez de Puga, Cavallé,
Arturo Sarró.
Lectura de Marcel
R. Bassols.
Lectura de Boss
Lectura de Minkowski
Lectura de Frankl
Lectura de Lersch
Lectura de Merleau-Ponty
Lectura de Scheler
Lectura de Binswanger
Lectura de Jaspers
Influencia de Husserl y Heidegger en la
Psiquiatría contemporánea
P. Folch.
Ruiz Ogara..
Abella
Sarró Martin.
De la Cruz
Vidal Teixidor.
Obiols
Pons Bartran.
Sarró
Internacional de Psicoterapia
(Barcelona, septiembre 1958)
Medicamentos psicoactivos
Estudio clinico experimental de los alucinantes.
Sarro:
Curso organizado en
colaboración con la cátedra de
Farmacología (Prof. F. G.
VALDECASAS)
Psicoactivos 1958
Estudio químico de las substancias
psicoactivas.
Calvet:
Psicoactivos 1958
Relaciones entre esructura química y acción de
las substancias psicoactivas.
Estudio farmacologico general de la
psicoactividad.
Estudio farmacologico de los alcaloides del
Puig Muset
Psicoactivos 1958
Valdecasas
Psicoactivos 1958
Salva
Psicoactivos 1958
33
grupo de la Reserpina.
La Reserpina en Clínica psiquiátrica
: Estudio farmacológico de las fenotiazidas
Las fenotiazinas en Clínica Psiquiàtrica
Estudio farmacologico de los derivados del
benzhidrol
Los derivados del benzhidrol en clínica
psiquiátrica.
Estudio farmacológico de los hipnóticos como
tranquilizantes
Los tranquilizantes hipnóicos en clínica
psiquiátrica.
Estudio farmacológico de los esteroides
psicoactivos.
Los esteroides psicoactivos en clínica
psiquiátrica.
Los estados de tensión y las medicaciones
psicoactivas
PROBLEMAS ACTUALES DE PSICOTERAPIA
PROFUNDA
La evolucion del pensamiento cientifico en
Psicoterapia. Los aspectos especulativos. Los
metodos cien-tificos. Comprensión e
interpretación.
El terapeuta. El paciente y su proceso
terapeutico. La denominada incorporacion y el
aborde fntimo de la relación sujeto-objeto..
Plasticidad y mimetismo. Diferencias con e
proceso de identificacion. Arte, historia y
enseñanza como formas de concepción del
mundo.
Psicologia de los grupos humanos
Estudio actual de la psicoterapia colectiva.
Control psicoterápico en grupos de enfermos
dados de alta.
Comentarios bibliográficos sobre psicoterapia
de grupo.
Psicoterapia de grupo en la esquizofrenia.
Psicología del Iíder
La Visitación social en socioterapia.
Psicoterapia del medio familiar
Problema de la psiquiatría existencial dinámica.
Planteamiento de su problemática en relación
con la Clínica psicosomática
Importancia de la etiología emociond en la
clínica actual.
Evolución histórica de los conocimientos sobre
la emoción
Neurología de la emoción.
La emoción desde el punto de vista humoralendocrino.
Reactividad emocional
Emoción e inconsciente
Emoción y psicosomática. Expresividad clínica
de las emociones.
Emociónn y farmacología
Obiois Vie
Cuenca
Psicoactivos 1958
Psicoactivos 1958
Sarró Martin
Valdecasas
Psicoactivos 1958
Psicoactivos 1958
Vidal Teixidor
Psicoactivos 1958
Laporte
Psicoactivos 1958
De La Cruz
Psicoactivos 1958
Massons
Psicoactivos 1958
Parellada
Psicoactivos 1958
Lopez Ibor
Psicoactivos 1958
Otaola
Psicologia Profunda
Grañen
Psicologia Profunda
Farre Puyal
Psicologia Profunda
Abella
Marti Tusquets
Buñuel
Psicologia Social
Gil
Psicologia Social
Ruiz Ogara
Monserrat Valle
De La Cruz
Gonzalez Monclus
Martin Santos
Psicologia Social
Psicologia Social
Psicologia Social
Psicologia Social
Psicologia Social
LA EMOCIÓN
Fernandez Cruz
Emoción 1958
Abella
Emoción 1958
Barraquer
Vilaclara
Emoción 1958
Emoción 1958
Lopez Batllori
Folch Mateu
Vidal Teixidor
Emoción 1958
Emoción 1958
Emoción 1958
Valdecasas
Emoción 1958
Psicologia Social
34
Emoción y psicoterapia.
Emoción y cultura.
La emoción en relación con el devenir
existencial humano.
La emoción en la literatura.
La emoción en su perspectiva filosófica
Concepción Klages-Lersch de la vida
emocional.
DE TAYLOR A LA “HUMAN ENGINERING”,
pasando por Freud.
Psicología general y psicología industrial.
Psicología del jefe y psicología del grupo
general.
Presente, pasado y futuro de los metodos de
selección del personal.
Sociometría y psicosociodrama en la industria
El ingeniero organizador ante los problemas
psicológicos de la empresa.
Obiols.
De La Cruz
Nogales
Emoción 1958
Emoción 1958
Emoción 1958
Gutierrez
Sanvicens
Sarro
Emoción 1958
Emoción 1958
Emoción 1958
Human Enginering 1958
Sarro
Cerda
Human Enginering 1958
Human Enginering 1958
Cerda
Human Enginering 1958
Marti.
Daniel
Human Enginering 1958
Human Enginering 1958
Higiene mental e industria.
Asistencia social e industria
Evolucion psicosocial del trabajo femenino
Tests y readaptación laboral de los enfermos
mentales.
Posibilidades de adaptación laboral de los
deficitarios.
Dialogos sobre el counseling y la “human
engineering
CURSO TEÓRICO PRÁCTYICO DE
PSICOTERAPIA MENOR. Organizado en
colaboración con la Catedra de Patología
Medica “A” ( Prof. A. PEDRO PONS)
Planteamiento historico y fundamentación
teorica de las técnicas suges-hipnoticas.
Monserrat Valle
De La Cruz
Vazquez
Pons Bartran
Human Enginering 1958
Human Enginering 1958
Human Enginering 1958
Human Enginering 1958
Gonzalez Monclus
Human Enginering 1958
Farre y J.Toro
Human Enginering 1958
Montserrat Esteve.
Psicoterapia menor
Sugestión. Consideraciones generales y
tecnicas.
La hipnosis clásica. Hstoria y evolución;
técnicas reflexológicas.
Antecedentes y tecnicas de relajación.
Hipnosis actual. Consideraciones de conjnto.
Costa Molinari
Psicoterapia menor
Ballus Pascual
Psicoterapia menor
Bayle
Montserrat Esteve
Psicoterapia menor
Psicoterapia menor
PSICOPATOLGIA Y ARTES
PLASTICAS
Expresión plástica y psicodinámica.
El punto de vista plástico en el arte
psicopatológico.
Análisis psicopatológico de Ias producciones
artísicas de los enfermos mentales
La terapeutica por el dibujo en la clínica
psiquiátrica.
Obiols Vie
Cirici Pellicer
ARTES PLASTICAS
ARTES PLASTICAS
De La Cruz
ARTES PLASTICAS
Coderch.
ARTES PLASTICAS
Mecanismos desarrollados en la terapéutica por
las artes plásticas.
CORRELACIONES ENTRE LA PSIQUIATRIA
Y LA NEUROFISIOLOGÍA
Tratornos de conducta y EEG.
Correlaciones entre el comportamiento y las
lesiones orgánicas cerebrales de tipo
quirurgico.
Obiols Vie
ARTES PLASTICAS
Psicoterapia menor
Soler Bachs
Bachs
35
Correlaciones entre el comportamiento y
lesiones orgánicas cerebrales de tipo médico.
Neurosis y neurofisiologia
La psicología elemental y la clíinica.—Del “Nemo
medicus nisi Psychologus” al “Nemo homo nisi
psychologus”.—El L mecanismo básico de la
orientación vital.
Las controversias de la instintología. — El instinto
de creación.
El ego y sus coeficientes.—La psicoidea.—Carácter
y tempera-mento.—El orden y el balance de
ideas.—La definición diferencial entre el ego y la
personalidad.
La llegada del estimulo.—Somatización y
suprasomatización- La elaboración emocional.
Analisis de las emociones: las emociones negativas
del miedo: angustia, ira, odio, envidia, etc.—La
recaída sobre el organismo.
Analisis de las emociones: las emociones positivas
del amor eticas, esteticas, religiosas.
Analisis de las emociones: las emociones de
autovaloración—Las sintonías y las distonías
emocionales.—Las paraemociones.—El circulo
vital.
El acto y la autorrealizacion. - La fórmula “sufro,
luego existo”.
La psicología de la orientación vital y la
patopsicología.
LA ESTRUCTURA DE LA PERSONALIDAD
SEGÚN LAS ESCUELAS PSICOLÓGICAS
ALEMANAS CONTEMPORÁNEAS.
Ruiz Ogara
Ferrer Hombravella
Wukmir
PSICOLOGIA DE LA
ORIENTACION VITAL
P. Bofill Tauler
SEMINARIO DE
TERAPÉUTICA
PSICOANALÍTICA.
Cerdá
SEMINARIO DE PSICOLOGÍA
CLÍNICA
Juan Eduardo Cirlot
SEMINARIO DE SIMBOLOGÍA
Sarró
Clínica de las neurosis
Bobé, Montserrat Valle, FerrerHombravella
Seminarios 1960
Psicodinamia y Psicoterapia psicoanalítica
Clínica y Terapéutica psicosomáticas
Bofill y Gil
Vidat, abella, Nigales, Folch Mateu
Seminarios 1960
Seminarios 1960
Sugestión e hipnosis
Psicoterapias colectivas
Clinica psiquiatrica y psicotera`pioas infantiles
Ballús y Sabaté
Martí i Gonzalez
Folch Camarasa y Júlia Corominas
Seminarios 1960
Seminarios 1960
Seminarios 1960
Otras psicoterapias individuales
Integración de la psicofaracología en la
Psicoterapia
Cujrsillo de Osicologia Médica para enfermeras
Obiols y De la Cruz
Sarró Martín y Coderch
Seminarios 1960
Seminarios 1960
De la Cruz, Ferrer-H Gonzalez M,
Obiols y Bobé
Seminarios 1960
Introducción . Definiciones y conceptos
Bases neurológicas de la lectura
Psicologia y Pedagogia de la lectura
Trastornos de la lateralida del esquema
Folch Camarasa
Barraquer
Bassols y Leal
Marí Batlló
La dislexia en el niño
Disléxia 1960
Disléxia 1960
Disléxia 1960
Disléxia 1960
36
corporal y de la organización espacial
Tradtornos de la organiación temporal, de la
palabra y del pensamiento
Personalidad del disléxico
Aplicación de la psicometria a los trastornos
disléxicos
Aspectos estadísticos a tener en cuenta para la
investigación científica sobre trastornos
dislexicos
Visión de conjunto: síntesis y punto de partida
para el estudio de los niños disléxicos en la
práctica. Metodología
Esteve
Disléxia 1960
Canals
Cerda
Disléxia 1960
Disléxia 1960
Puijol y Corominas
Disléxia 1960
Folch Camarasa
Disléxia 1960
Psicopatologia laboral
Las nuevas relaciones entre psicologia e
industria
Coloqujio sobrfe funciones psicológicas del medico
en la Empresa. Definición y delimitación
Sarró
Neurosis traumáticas y de renta
Sala Hombres
CLINICA NEUROSIS
Síndrome neurasténico
Dispensario
CLINICA NEUROSIS
Neurosis de angustia
Dispensario
CLINICA NEUROSIS
Histeria de conversión
Sala de Mujeres
CLINICA NEUROSIS
Neurosis obsesivo-anancásticas
Sala Hombres
CLINICA NEUROSIS
Síndromes fóbicos
Sala de Mujeres
CLINICA NEUROSIS
Neurosis de caracter
Dispensario
CLINICA NEUROSIS
Organoneurosis
Dispensario
CLINICA NEUROSIS
Introducción, bosquejo histórico del desarrollo de la
psicologia de la inteligencia
: El analisis factorial de la inteligencia
Relaciones entre la inteligencia y la afectividad
Psicopatologia de la inteligencia a) Déficits de
inteligencia
Psicopatologia de la inteligencia b) El deterioro
mental. Los métodos del “scatter”
Estudio de un grupo de epilepticos con la
escala de Wechsler-Bellevue.
Primera aplicaciones en sujetos españoles del
Cornell Index FN2 y del Test D-48
Concepto y fundamentos de la psicologia social.
IRENE Vazquez.
Cerda
Folch Camarasa
Moragas
PSICOLOGIA Y PATOLOGIA
DE LA INTELIGENCIA
INTELIGENCIA
INTELIGENCIA
INTELIGENCIA
Cerda
INTELIGENCIA
Pons
INTELIGENCIA
Cerda
INTELIGENCIA
Abella
PSICOLOGIA SOCIAL
Psicologia social de las funciones psíquicas
Marti Tusquets
PSICOLOGIA SOCIAL
Psicologia socia de la personalidad
Coderch
PSICOLOGIA SOCIAL
Psicologia social y psicoterapia.
Gonzalez Monclús
PSICOLOGIA SOCIAL
Psicología social de los grupos humanos
Monserrat Valle
PSICOLOGIA SOCIAL
Visitación social y trabajo en equipo
De La Cruz
PSICOLOGIA SOCIAL
Sarró, Tapia, Arrando, Casas Riera,
Martí Tusquets y Gonzalez Monclús
Cirlot. Juan Eduardo
SIMBOLOGIA Y
SIMBOLISMO.
37
Psicología del individuo
Caracterología
Conceptos básicos de patología psicosomática
Conceptos psiquiátricos básicos
Psicología y dinámica de grupos
BOFILL.
GONZALEZ MONCLUS.
VIDAL TEIXIDOR
OBIOLS
MARTI TUSQUETS.
Psicología de los mandos
Sociometria
Coloquio sobre “Trabajo en equipo. Función de la
Visitadora social psicólogs en la Empresa
ARRANDO
MARTI TUSQUETS
SARRO,DE LA CRUZ,R.GRAU DE
LLINAS YA.MIRALLES
El problema de la Orientación Profesional
Coloquio sobre “Metodos cientificos y
pseudocientíficos: Tests, Rating scales i
entrevistas”
CERDA
SARRO,CERDA,ARRANDO Y DE LA
CRUZ
Conceptos básicos de Estadistica y Psicometria
La mensuracion de las aptitudes
La mensuración de la personalidad
CERDA
SARRO MARTIN.
CERDÁ
Adaptación y desadaptación laboral
Simulación, neurosis, psicosis en Medicina
laboral
Valoración de los factores psicológicas en la
enfermedad común
Valoración de los factores psicológicos en los
accidentes de trabajo y enfermedades
profesionales
Coloquio sobre “Aspectos psicológicos de la
medicina de Empresa.
GONZALEZ MONCLUS
SARRO MARTIN.
Casos de aplicación práctica
TAPIA, ARRANDO y CASAS RIERA.
VIDALTEIXIDOR
TAPIA
SARRO, J. OBIOLS, J. L
MARTI TUSQUETS
yJ.TAPIA.
Los tests y su realización práctica
CERDA y SARRO MARTIN.
Higiene Mental e Industria
SARRO
EL TRABAJO SOCIAL EN EL AÑO MUNDIAL DE LA SALUD MENTAL
Asistencia psiquiátrica
ROSER GRAU DE LLINAS
Psicologización de la Medicina
Necesidades de la infancia
Necesidades de la juventud
Problemas psicológicos en la industrialización
La enseñanza de la Salud Mental
LA MEDICINA ANTROPOLOGICA Y LA
ANTROPOLOGIA FILOSOFICA ANTE EL
HOMBRE COMO PROBLEMA
RODRIGUEZ, Carmen
DELGADO LAURA
CLIMENT MATILDE
MIRALLES AVELINA
baldajos Amelia
NOGALES, COLOMER, OBIOLS,
ABELLA, VIDAL TEIXIDOR Y FOLCH
MATEU
Objetivos nacionales:
1. Asistencia Psiquiatrica.
2. Psicologización de la Medicina.
3. Necesidades de la Infancla y de la Juventud.
4. Problemaa psicológicos en la industrializacion.
5. Enseñanza de la salud mental.
El niño
La famllia
AÑO MUNDIAL DE LA SALUD
MENTAL “WMHY 1960”
BOFILL
Gozalez Monclús
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
38
La escuela
Problemas psicológicos en la industrialización
Juventud
Asistencia hospitalaria
Asistencia psiquiátrica
LEAL Y BASSOLS
CERDA TAPIA
OTAOLA
BALLÚS Y ZAMORA
VIDAL TEIXIDOR, GRAU DE LLINAS
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
Problemas pSicológicos en geriatría
Vida religiosa y salud mental
ABELLA y RALLO
GONZALEZ MONCLÚS, CODERCH Y
PUNCERNAU
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
AIcoholismo
MARTI TUSQUETS, BU-ÑUEL Y
MURCIA.
“WMHY 1960”
Mlgración
VIDAL FOLCH J. JUNCOSA
“WMHY 1960”
Tlempo llbre
Ejercito
Delincueciia
OBIOLS Y SARRO MARTIN
SANCHEZ DE BORJA
BOBE Y COSTA MOLINARI
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
Prensa
Rehabilitación
Establecimientos de asistencia y Reformatorios
Genetica y eugenesia
Deportes.
DE LA CRUZ
SALES VAZQUEZ
FOLCH CAMARASA
PEDROSA
FERRER HOMBRAVELLA
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
“WMHY 1960”
Los esfuerzos para la unificación de la medicina en
la época letamendiana y en la actual
SARRO
Seminarios 1963
Integración del Psicoanalisis y
la Psiquiatria
Revisión del concepto de neurosis
GONZALEZ MONCLÚS
Seminarios 1963
Psicoanálisis y caracterología
PARELLADA
Seminarios 1963
La interpretación freudiana de Moises y Leonardo
da Vinci
Revisión del mecanismo de sublimación
ABELLA
Seminarios 1963
MARTINEZ PINA
Seminarios 1963
Teoría de la información y psicoanálisis
COSTA MOLINARI
Seminarios 1963
Psicoterapia y regresión
SOLE SAGARRA
Seminarios 1963
Relaciones entre psicoanálisis e hipnosis
Prat Homs
Seminarios 1963
Síntoma primario, timodinámia y psicogénesis
Ballus
Seminarios 1963
Mecanismos de defensa en la escala animal
Sarro Martin
Seminarios 1963
El dualismo de los instintos de Freud a la luz de la
genética.
Teoria del aprendizaje y psicoanálisis
Pedrosa
Seminarios 1963
Cerda
Seminarios 1963
Revisión de la teoría freudiana de las psicosis
Freixa
Seminarios 1963
Contenido del inconsciente
Coderch
Seminarios 1963
El sector reprimido del inconsciente
Pons Bartran
Seminarios 1963
La sociologia contemporánea ante el psicoanálisis
Rallo Pique
Seminarios 1963
La neurosis de carácter
Bobe
Seminarios 1963
Los trastornos de la identificación
Monserrat Valle
Seminarios 1963
39
Revisión de la teoria desiderativa de los sueños
Otaola.
Seminarios 1963
La clinica ante la teoría de los instintos de muerte
Eche.
Seminarios 1963
Teoria de las perversiones
Perez Sanchez
Seminarios 1963
Anverso y reverso del analisis didáctico
Grañén
Seminarios 1963
La influencia de la concepción de Charcot de la
histeria, en la de Freud
La crítica del psicoanálisi por Eysenck
Pons Clotet
Seminarios 1963
Ferrer Hombravella
Seminarios 1963
El amor en la perspectiva psicoanalítica
Nogales
Seminarios 1963
El Complejo de Edipo a la luz de la etnografía
Alier
Seminarios 1963
Reevaluación de los conceptos de psicología social
freudiana
La teoria situativa del transfert
Martí Tusquets
Seminarios 1963
Obiols
Seminarios 1963
Psicoanaisis y estructura familiar
Vidal Teixidor
Seminarios 1963
Revisión de las ideas e Melanie Klein a la luz de la
psicologia de los primeros años de vida
La agresividad en los niños
Belmonte
Seminarios 1963
Esteve
Seminarios 1963
La teoria de la sexualidad infantil revisada medio
siglo después de su formulación
Realidad y mito del complejo de Edipo en la
infancia
Teoría actual de los símbolos
Moragas
Seminarios 1963
Folch Camarasa
Seminarios 1963
Beá
Seminarios 1963
Los símbolos en la infancia
Torras
Seminarios 1963
Psicodinamia y trastorno corporal
Folch Mateu
Seminarios 1963
Evolución del concepto psicoanalitico de resistencia
a la curación
Valor teórico de la concepción kleiniana
Ruiz Ogara
Seminarios 1963
Corominas Julia
Seminarios 1963
Contratransferencia
Bofill
Seminarios 1963
La Psiquiatría Social en Inglaterra
Resnik
Seminarios 1963
Revista de Psiquiatría, Neurología y dominios afines
A començaments del 1936, un grup de psiquiatres i neuròlegs van abandonar la Societat
Catalana de Psiquiatria, Neurologia " per dissidències amb l’”orientació científica,
docent, d’assistència i d’ordenació professional”. Aquesta ruptura i separació va donar
lloc a la creació d’una nova societat: la Societat de Neurologia, Psiquiatria y
Psicoterapia. 1935 (¿) i la publicació d’aquesta revista.
Les ànimes d’aquesta situació eren el Dr. E. Irazoqui que en fou el secretari de Redacció
i el Dr. J. Fuster que era l’Administrador.
40
Considerava que es distingia d’altres revistes en la incorporació d’una secció eventual
sobre “Tribuna de sociologia mèdica” on “els assumptes socials de la vida
neuropsiquiàtrica, especialment els factors possibilitadors de la producció científica,
seran estudiats amb la deguda objectivitat i també amb el degut valor”
La redacció estava constituïda per: Ancoechea, Busquets, Corachan Llort, Escardó,
Fuster, de Gispert, Irazoqui, Montserrat, Mur Serra, Sarró, Soler Martín i Tolosa.
Hi trobem articles de:
R. Sarró: “Etapas de la nueva psicologia médica de C.G. Jung”
E Irazoqui: “Planteamiento y orientaciones e la psicologia en la esquizofrenia”,
J. Fuster: “La insuficiente protección legal de los enfermos psiquicos internados en los
establecimientos psiquiatricos” de
Karl Schneider: ”Nuestra experiencia con el tratamiento activo en la clinica de
Heildelberg”, o
Hermann Simon: “Defensa de la terapeutica ocupacional”
En una Secció denominada “Vida acadèmica” es referencien les activitats de la nova
societat, amb les intervencions d’I. de Gispèrt “Sobre la patogenia de la siringomielia.
Observación de varios casos familiares” i d’E. Tolosa “Sobre la localización de los
trastornos apràxicos. Sembla que solament se’n va publicar un únic número.
41
Revista Frenológica
Publicación destinada a difundir en todas las clases de la sociedad el conocimiento de la
frenología. Vilanova i la Geltrú fundada i dirigida per. Magí Pers i Ramona. 1852-1854.
Es presenta en tres volums relligats corresponents als tres anys en que fou publicada de
377, 382 i 384 pàgines respectivament.
Es propasa la difusió de la frenologia i de servir d’organ de divulgació de les activitas
dutes a terme per la Societat Frenològica Vilanovesa de la qual Pers era el president
honorari.La majoria dels articlers son de la ploma de Pers. En ells tracta del fonaments
de la frenologia, altres de divulgació filosofica, sobre l’origen i formació de les
llengües, reflexions sobre el be i el mal, d’economia política, sobre la vanitat, sobre las
alienaciones mentales, “sentimientos innatos en el hombre de la existencia de Dios y
una religión”, observaciones sobre la filogenitura, o sobre l’orgull, Contestación
razonada a las gratuitas suposiciones y argumentos fútiles que en contra de mi artículo
sobre “verdaderass industrias y riquezas” publicó en el número 194 del Diario de
Barcelona el Sr. Tomas Illa y Balaguer, “Consideraciones sobre el suicidio; Paral·lel
entre orgull i vanitat; Necesidad de una exacta definición de la locura y clasificación de
las enfermedades mentales; De la poesia; “Los maniáticos”;”Consideraciones sobre un
buen pal de estudios”;”De las causas de la locura”;”Algunas consideraciones sobe la
ciencia económica”; Mejoramiento de la especie humana;”Consideraciones sobre los
sistemas de gobierno”; “De las pasiones” discurs a la SFV; Despertamiento súbito de
algunas facultades afectivas e intelectuales en el hombre”; “De las razas”:”De la
sociabilidad. Observaciones sobre el descubrimiento de esta nueva facultad”;”El
progreso intelectual”; ”Estudios filosóficos, observaciones sobre la justicia”;
“Inconsecuencia de los amigos y cabilosidad de los partidos”; “Consideraciones sobre la
atención”; “Aplicación de la Frenología a la Historia, Observaciones sobre el rogreso de
los pueblos en relación con su desarrollo cefálico”; “De la voluntad como causa de las
facultades”; “ Ciencias, de la educación y desigualdad de los sexos”; “Del juicio”;
“Estudios filosófico-morales, Importancia del descubrimiento de la Frenología”; “El
42
socialismo considerado a la luz de la Frenología, su historia y sus consecuencias”;
“Reflexiones sobre el modo e combatir las pasiones”(discurs a la SFV 18 set 1853)”;
“de la Felicidad del hombre”; “Rápida imagen sobre el origen de las artes y las
ciencias”; “Del ejercicio de las facultades afectivas e intelectuales”; “Aplicación de la
Frenología a las lenguas, del lenguaje de los animales”; “Estudios filosóficos,
Consideraciones sobre la imaginación”; “Consideraciones sobre el angulo facial”;
“Algunas reflexiones sobre el talento poético”; “Politica-Morañ, paralelo entre el
despotismo y la libertad”; “El hombre no es malo porque tenga poco o mucho talento”;
“Consideraciones sobre la fisiognomía oel talento de conocer lo interior por lo exterior”;
“Estudios filosóficos de las acciones de los hombres”; “Consideraciones sobre la
utilidad de la enseñanza mútua”; “Los moralistas”; “Consideraciones sobre un asilo o
casa de locos y de sus condiciones arquitectónicas para facilitar la curación de los
enagenados.”; “De las leyes del ejercicio” dicurs a la SFV 19 de març 1854; “De la
patognomia o de la pantomima en general”; “Justo tributo pagado a Gall y a su ciencia
por uno de sus adversarios”; “De la educación”; “Dos palabras mas sobre el
perfeccionamiento progresivo del hobre y las ciencias” discurs a la SFV el 16 d’abril de
1854; “De la necesidad y utilidad de ocupar los enagenados curables”; “Dos palabras
sobre la mendicidad de los pueblos y modo de extirparla”; “Defensa de las doctrinas de
Gall y pruebas de su buena fe e imparcialidad al establecerlas”; “ Examen de las causas
que tan particular y visiblemente distinguen y hacen supeior al hombre de resto de los
animales”.
De Teodor Creus, sobre aplicacions de la Frenologia, Estudios filosófico-legislativos, o
consideraciones sobre la necesidad de reconocer un organismo material para poder
hacer el alma sus manifestaciones>; doctrinas de Sto. Tomás en su apoyo y refutación
de materialismo con este motivo contra la frenologia formulada, “Origen del carácter
tipo particular y moral que cada individuo manifiesta; o el seu discurs a la SFV titulat
Refutación Filosófica 6y cristiana de la acusación de fatalismo que comúnmente se
acostumbra dirigir a la Frenologia; desposta a una objecció contra la Frenologia
pretendida deducir delos cambios de conducta repentinos que se operan a veces en
algunos individuos, llegit a la SFV el 8 d’agost de 1852.; “Otra prueba aun de la verdad
frenológica, Armonías del sistema descubierto por Gall”; “
Altres col·laboradors van ser Julian de Arrese (“Paralelo entre los descubrimientos e
invenciones y su aplicación al sistema de Gall con respecto al de los demás órganos”;
sobre la libertad moral; Comercio del alma cn el cuerpo;”Responsabilidad moral”;
“Aplicaciones de la Frenoologia”; “Aplicaciones de la Frenoloia a la educación”;
Pau Mimó i Reventós sobre « Del modo de activar y enfrenar los órganos cerebrales”;
o la relació que com a secretari fa dels treballs de la SFV, i la Relació dels treballs de
l’any 1853
Joan Gonzalez i Pujol, Amatividad. Observaciones sobre su excesivo desarrollo.
Discurs de Joseph Pers i Ricard, editor de la Revista i president de la SFV.
Apart dels articles del propi Pers inclou articles de Gall, amb el títol “¿Nuestras
acciones son irresistibles por la razón de ser nuestras inclinaciones y facultades
innatas?, o unes observacions de Gall sobre un informe fet a l’Acadèmia de Ciencias de
Paris pel seu secretari perpetu Baró de Cuvier sobre uns experiments fets per Flourens
43
relatius a les funcions del sistema nerviós; Importancia del estudio anatómico y
fisiológico del cerebro;”Observaciones y algunas objeciones”; “Consideraciones sobre
eñsentimiento de la propiedad”: ““Cuestiones historico-filosóficas, ¿La especie humana
es indefiniblemente perfectible?”; “Aplicación de mis principios al hombre considedo
como objeto de educación”; “Pruebas anatómicas de la pluralidad de los órganos del
alma”; “De la educación de la especie humana”; “Pruebas fisiológicas de la pluralidad
de los órganos del alma”: “Aplicación de la frenología a la historia natural de losviages
de los animales”; “Pruebas patológicas. Desarrollo ulterior de la sexta prueba fsiológica
y primeraprueba patológica”; “Estudios fisiólogo-filosóficos. ¿Cuál es el mundo del
hombre y de las diversas especies de animales?”; “Aplicación de la Frenologia a la
moral natural, sobre la bondad, benevolencia y sensibilidad en el hombe”; “Sentido
moral, sentido de lo justo y de lo injusto”; “ Consideraciones filosófico-morales de la
conciencia”; “Reflexiones filosóficas sobre el lenguaje de palabra”; “estudios filologofilosoficos del lenguaje universal”
o de Fossati sobre el talent musical, o Observacions cranioscòpiques; Direcció que
deben darse a los estudios frenológicos;
Reproducció d’un dircurs de Felix Voisin sobre nens idiotes i epilèptics, o la
transcripció d’un article del Journal de la Societé Phrenologique sobre “Consideraciones
sobre un buen sistema de gobierno”; “De la elcción de un legislador o de las
condiciones frenológicas para tener un buen legisklador, discurs com a predident de la
Societat Frenològica de Paris”
o un article de Spurzheim “Importancia de la moralidad de los actos”; “Del reglamento
para un hospital de insensatos curables”; “Consideraciones sobre la inspeccuión de los
asilos u hospitales de locos”; “Paralelo entre la moral natural y la moral cristiana”.
George Compte sobre “Aplicación de la Frenologia al diagnóstico de la locura”;
”Método o modo de enseñar”;”Del tratamiento de la locura”;” Del tratamiento de las
causas idiomáticas dinámicas de la locura”; “Observaciones sobre la locura, del
tratamiento de la locura cuando es el efecto de causas simpáticas”.
Discurs de M. Le Corbiere, president de la Sociedad frenológica de Paris.
Discurs de M. Blouchet a la Societat Frenologica de Paris “Aplicaciones frenológicas”
Thoré”Aplicación de la frenologia al estudio de la ciencia del hombre”
Appert “Aplicaciones frenologicas al mejoramiento de los criminales” de la S F de
Paris.
C.L. Bessières. “Consideraciones filosóficas sobre las manifestaciones humanas”
Broussais, “Barruntos frenológicos o frenologia presentida por los filosofos antiguos”
Biografies de Cervantes, Feijoo, Gall, Balmes, Napoleó, Jovellanos Fra Francesc
Armanyà, arquebisbe de Tarragona, Benjamín Franklin, Ciceró, Homer, Sócrates,
Fenelon, Bernarde de Palissy, Gutenberg, fetes per Pers
44
Teodor Creus: el negre Eustaqui, Maquiavelo, Rafel Sanzio Urbina, Madame Rolland,
Maria I reina d’Anglaterra, Montesquieu, Colom, Broussais, Miquel de l’Hospital,
L’emperador Carlos I d’Espanya,
Biografia de Benjamín Constant de M.L. Richy
Revista Frenopática Española
Va ser fundada per Antonio Rodríguez Morini (en realitat Rodriguez i Rodríguez) un
cop va ser nomenat director del manicomi de Sant Boi com a òrgan científic del mateix.
Estava dirigida per ell, acompanyat per quatre redactors: Rius i Matas i Llinàs de la
Tejera, metges interns del manicomi i per Cunill i Blanc i Net i Cardona, metges
auxiliars i com a secretari J.A. del Cueto. Figuren com a col·laboradors: Rodríguez
Mendez, Rodrigo Gonzalez, Brosa Gelabert, Martin Montellà, Añíbarro, Ribas i Pujol,
Galceran i Granés, Calleja i Borja-Tarrius, Giné i Masriera, Gimeno, R. Cutanda i
Sivilla.
Es publicava cada mes en castellà encara que hi ha algun treball en francès.
Va ser una de les de més prestigi i influencia sobre la psiquiatria catalana de principis
de segle XX.
Estava dividida en diverses seccions : articles originals; consultes sobre importants
qüestions de regim frenopàtic, Documents médico-legals, Revista de la premsa,
Estadística dels manicomis i Butlletí del manicomi de Sant Boi.
La primera recull treballs originals de diversos autors entre els que hem de destacar els
del propi director,
L’apartat consultes sobre mportants qüestions de regim frenopàtic, tractava de
problemas d’índole pràctica i anava a càrrec, generalment, dels diversos directors de les
45
institucions que podien veure-s’hi afectades: Rodríguez Morini de Sant Boi, Briansó del
Pere Mata de Reus, Sivilla del manicomi de la Santa Creu, Rodríguez Mendez,
catedràtic de la Facultat de Medicina, i Galceran Granés de Reus
Documentos médico-legales generalment a càrrec de Rodríguez Morini i altres
col·laboradors
Revista de la premsa on s’analitzaven les publicacions més recents, a càrrec de Cueto. I
de Rius i Matas.
XIII
03
04
05
06
07
08
09
10
11
7
6
7
5
5
6
5
ALVAREZ GOM-SALAZ
AÑÍBARRO
11
DELAMARE
15
TOTAL
8
4
8
9
GALCERAN
4
4
4
GARCIA TRUGILLO
6
GARNIER
7
9
4
GAYARRE
6
GIMENO RIERA
4
LOPEZ TRUGILLO
4
5
MARAVER
6
PACTET
4
RIUS
7
ROD MENDEZ
8
ROD MORINI
21
RODRI ARIAS
14
5
7
DOMINGO GOMEZ
F-VICTORIO
13
6
BRAVO MORENO
COROLEU
12
10
6
12
10
5
9
7
7
14
Estadística dels manicomis de Ciempozuelos (Dr. Francisco Maraver), Palencia pel Dr. Martin Isturiz, i Santa Agueda (Guipúzcoa)
pel Dr. Ricardo de Añíbarro, o Girona, Murcia o Valencia o Leganés. Butlletí del manicomi de Sant Boi. Per Rodríguez-Morini.
També hi havia notes de psiquiatria clínica, notes terapèutiques, notícies de congresos,
una secció varia i una altra de publiccions rebudes.
1910. Fundació de la Sociedad de Psiquiatría y Neurología.
President Galceran, vicepresident Xercavins, Tresorer Ribas i Pujol, comptador
Saforcada, arxiver Farreras, secretari Moles i vicesecretari Conill. En una sessió acorda
demanar:
1. Legislació científica sobre alienats tant per allò que es refereix a responsabilitats
i capacitats com a entrades i sortides dels establiments corresponents.
2. Ensenyança de la Psiquiatria i de la Neurologia i creació de càtedres, museus,
laboratoris, clíniques i dispensaris.
3. Unificació de la classificació de les malalties mentals
4. Creació d’un cos de Metges alienistes
46
5. Que l’autoritat gubernativa consulti al Comités regional de l’Associació sobre
entrades i altes d’alienats
6. Fundació d’un Patronat
7. Creació d’un cos d’infermers i infermeres psiquiàtrics, prèvia formació.
Nº 106, Fernandez-Vitorio, Metge Major de Sanitat Militar (agregat a Sant Boi) “va
tenir l’honor de ser el primer professor oficial de Psiquiatria per la Reial Ordre delo
Ministeri de la Guerra que obliga a estudiar un curs de Psiquiatria als alumnes de
l’Acadèmia del Cos de Sanitat Militar.
Necrològica del Dr. Lluís Dolsa i Ramon i de son pare Tomàs Dolsa. Necrològica de
Rodriguez Morini.
Necrològica de Lombroso
Tesi de laure a Bolonia de Diego Ruiz.
Psicopatologia de la Duda de Ingegnieros
Mas i Casamada. Diversos articles.
Revista de revistes:: Rodriguez Arias
Revista Mèdica Barcelonesa
Publicació mensual de caràcter general però amb articles de caire psiquiàtric. Fou
fundada per
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Editorial sobre assumptes científics i professionals d’actualitat
Treballs originals de col·laboració directa d’autors nacionals i estrangers.
Cròniques sobre qüestions doctrinals, clíniques, experimentals i d’aplicació
pràctica.
Ressenya regular de l’activitat científica de les entitats mèdiques de Barcelona.
Extrets de les produccions més interessants aparegudes en revistes nacionals i
estrangeres
Crítica dels llibres recentment publicats
Necrologies i Biografies de personalitats de relleu
Notes d’actualitat (instruments nous, tècniques de tractament i exploració, etc.)
Annexes amb noves interessants i d’actualitat (oposicions, premis, concursos,
congressos, etc.)
Dr. Josep M. Costa i Molinari. UAB
Copyright © 1999
Reservats tots els drets.
Revisat el: 05-12-2010.
47