Presentació dels territoris Présentation des territoires Lurraldeen Presentación de aurkezpena los territorios > Les territoires > Socio-économie > Contexte institutionnel 8 14 20 > Lurraldeak 8 > Sozioekonomia 14 > Erakundeen antolamendua 20 > Els territoris > Socioeconomia > Context institucional 8 14 20 > Los territorios > Socioeconomía > Contexto institucional 8 14 20 8 Les territoires Els territoris La chaîne pyrénéenne s’étend de la Méditerranée à l’Atlantique sur l’isthme qui relie la péninsule Ibérique au reste de l’Europe. Politiquement, elle se trouve à la charnière de trois Etats : la France, l’Espagne et l’Andorre, les deux premiers appartenant à l’Union Européenne. Le territoire de référence de cet Atlas est formé par trois Régions françaises (Aquitaine, Midi-Pyrénées et LanguedocRoussillon), quatre Communautés autonomes de l’Etat espagnol (Pays Basque, Navarre, Aragon et Catalogne), ainsi que par l’Andorre. Ce territoire représente 6,4 % de la superficie de l’Union Européenne (UE), avec près de 212 000 km2, et compte une population de 17,8 millions d’habitants, soit 4,7 % de l’UE. La densité de population diffère significativement entre les territoires concernés, ainsi qu’à l’intérieur de ceux-ci. La serralada pirinenca s’estén del Mediterrani a l’Atlàntic, en l’istme que uneix la península Ibèrica a la resta d’Europa. Políticament, es troben a la frontissa de tres Estats: França, Espanya i Andorra, els dos primers de la Unió Europea. El territori de referència d’aquest Atles està format per tres Regions franceses (Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló) quatre Comunitats autònomes de l’Estat espanyol (País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya), així com Andorra. Aquest territori representa el 6,4 % de la superfície de la Unió Europea (UE), amb prop de 212.000 km2, i compta amb una població de 17,8 milions d’habitants, és a dir el 4,7 % de la UE. La densitat de població varia significativament d’uns a altres territoris, així com al seu interior. Pirinioak, Espainia Europarekin lotzen duen istmoan, hasi Mediterraneotik eta Ozeano Atlantikoraino heltzen diren mendi-lerroa dira. Politikaren ikuspuntutik hiru estatu elkartzen diren lekuan daude, hau da, Frantzia, Espainia eta Andorra ikutzen ditu, lehenengo biak gainera Europako Batasunekoak. Atlas honetan, beraz, Frantziako hiru erregio (Akitania, Midi-Pyrénées eta LanguedocRoussillon), estatu espainiarreko lau autonomia erkidego (Euskal Autonomia Erkidegoa, Nafarroa, Aragoi eta Katalunia), eta Andorra jorratu ditugu. Lurralde horrek Europako Batasunaren lurraldearen % 6,4 hartzen du, ia 212.000 km2-tara heltzen baita, eta 17,8 milioi biztanle bizi da bertan, hau da, Europako Batasuneko % 4,7. Biztanlegoaren dentsitatea nabarmen aldatzen da lurralde batetik bestera, bai eta lurralde horien barruan ere, eskualde batetik bestera. La cordillera pirenaica se extiende desde el Mediterráneo al Atlántico, en el istmo que une la península Ibérica con el resto de Europa. Políticamente, se encuentran en la articulación de tres Estados: Francia, España y Andorra, los dos primeros de la Unión Europea. El territorio de referencia de este Atlas está formado por tres Regiones francesas (Aquitania, Midi-Pyrénées y Languedoc-Rosellón) cuatro Comunidades autónomas del Estado español (País Vasco, Navarra, Aragón y Cataluña), así como Andorra. Este territorio representa el 6,4 % de la superficie de la Unión Europea (UE), con cerca de 212.000 km2, y cuenta con una población de 17,8 millones de habitantes, es decir el 4,7 % de la UE. La densidad de población difiere significativamente de un territorio a otro, así como en su interior. Le Pays Basque (2,1 millions d’habitants, 7 300 km2) est une des régions les plus industrialisées d’Espagne. Sa situation de carrefour et de transit, un tissu industriel diversifié et fort (produits et minerais métalliques, matériel de transport, industrie du papier et agroalimentaire), une longue tradition de dynamisme industriel, une main d’œuvre qualifiée et un bon niveau de développement des services constituent les principaux atouts du Pays Basque. Sa population s’est fortement accrue par apport migratoire jusque vers 1985 ; en revanche, depuis 1990, elle diminue, le solde naturel et le solde migratoire devenant négatifs. El País Basc (2,1 milions d’habitants, 7 300 km2) és una de les regions més industrialitzades d’Espanya. La seva situació de cruïlla i de trànsit, un teixit industrial diversificat i fort (productes i minerals metàllics, material de transport, indústria del paper i agroalimentària), una llarga tradició de dinamisme industrial, una mà d’obra qualificada i un bon nivell de desenvolupament dels serveis constitueixen els principals avantatges del País Basc. La seva població va créixer fortament per aportació migratòria fins al 1985; en canvi, des de 1990 minva, amb els saldos natural i migratori negatius. Euskal Autonomia Erkidegoa (2,1 milioi biztanle, 7 300 km2) Espainiako erregiorik industrailizatuenetakoa da. Konfluentzia eta trantsitoko leku izatea, industria dibertsifikatua eta sendoa (metal produktu eta mineralak, garraiogaiak, papergintza eta nekazaritzako elikagaien indutria), tradizio handiko dinamismo industriala, eskulan kualifikatua eta zerbitzuen garapen maila ederra dira Euskal Autonomia Erkidegoak eskaintzen dituen abantaila nagusiak. Euskal Autonomia Erkidegoko biztanleria nabarmen hazi zen 1985era arte, migrazioen eraginez, baina 1990az geroztik gutxituz doa, saldo naturalak nahiz migraziosaldoak negatiboak baitira. El País Vasco (2,1 millones de habitantes, 7 300 km2) es una de las regiones más industrializadas de España. Su situación de confluencia y de tránsito, un tejido industrial diversificado y fuerte (productos y minerales metálicos, material de transporte, industria del papel y agroalimentaria), una larga tradición de dinamismo industrial, una mano de obra cualificada y un buen nivel de desarrollo de los servicios constituyen las principales ventajas del País Vasco. Su población creció considerablemente por aportación migratoria hasta 1985; en cambio, desde 1990 disminuye, con los saldos natural y migratorio negativos. 9 Lurraldeak Los territorios Zone d’étude Zona d’estudi Azterketaren eremua Zona de estudio 0 50 100 km