TERRASSA Territori De Fanzines un fanzine tropical per A Una Exposició Tropical Terrassa, novembre de 2009 Aquest fanzine ha estat editat en el marc de "Una exposició tropical: Terrassa territori de fanzines" per a Interferències'09 a la Biblioteca Central de Terrassa Participants: Albert Madaula (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició) Carles B. Arnan (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició) Joni D. (participant a la xerrada) Lluc Mayol (cura, coordinació, participant a la xerrada i maquetació del fanzine) Margarita Pineda (catalogació dels fanzines i suport a la producció) Marinetta (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició) Mireia C. Saladrigues (registre d'audio, fotografies i transcripció) Ricardo Duque (participant a la xerrada) Santi Palos (participant a la xerrada i donació de material per a l'exposició) Toni Tena (participant a la xerrada, donació de material per a l'exposició i fotografies) Imatge de portada extreta del fanzine Terrazza Tropical núm. 1, realitzada per Toni Tena. Distribució: Impressos 100 exemplars que es regalaren durant la inauguració. Durant el període de l'exposició es podíen aconseguir còpies del mateix a la copistería de Grup Digital situada al costat de la Biblioteca Central. Organitza: Amb el suport de: www.terrassa.cat/artsvisuals Aquest fanzine està subjecte a una llicència No comercial—Sense obres derivades Creative Commons. Vostè és lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra sota les condicions següents: No comercial. No pot utilitzar aquesta obra per a fins comercials. Sense obres derivades. No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada a partir d’aquesta obra. Al reutilitzar o distribuir l’obra, ha de deixar bé clar els termes de la llicència d’aquesta obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si s’obté el permís del titular dels drets d’autor. Res en aquesta llicència menyscaba o restringeix els drets morals dels l’autors. Aquesta publicació pot descarregar-se lliurement de: http://www.saladestar.com/interferencies09/fanzine.pdf Un fanzine tropical para una exposición tropical Un fanzine tropical per a una exposició tropical Este fanzine pretende fijar parte del relato colectivo que tuvo lugar el 10 de octubre del 2009 en un encuentro entre distintas personas que han tenido relación con la edición de fanzines, la mayoría en el contexto de Terrassa, desde finales de los años ‘70 hasta la actualidad. Aquest fanzine pretén fixar part del relat col·lectiu que va tenir lloc el 10 d’octubre del 2009 en una trobada entre diferents persones que han tingut relació amb l’edició de fanzines, la majoria en el context de Terrassa, des de finals dels anys ‘70 fins a l’actualitat. Se trató de una estrategia para generar los contenidos de una exposición sobre “fanzines de Terrassa” (si es que hay fanzines de algún lugar) que debía tomar forma a partir de este encuentro. Todo el material de la exposición fue cedido por las personas que participaron en el encuentro y su conversación se transformó en el cuerpo de tesis de la propia exposición. Es tractà d’una estratègia per generar els continguts d'una exposició sobre “fanzines de Terrassa” (si és que hi ha fanzines d’enlloc) que havia de prendre forma a partir d’aquesta trobada. Tot el material de l’exposició va ser cedit per les persones que van participar en la trobada i la seva conversa es va transformar en el cos de tesi de la pròpia exposició. Haciendo el vermut, bonita manera de conocernos. Bonita manera de engendrar una exposición. Nos citamos el sábado por la mañana, más bien tarde. Preparamos una mesa en el patio de la “Casa Soler i Palet” con patatitas, berberechos y alguna cosa más. El vermut me lo traje del Maresme, el de “Can Espinaler”. Mireia trajo su grabadora de audio y la cámara de fotos. Yo había traído la cámara de vídeo y otra cámara de fotos. Todo un despliegue de medios para registrar el encuentro. Decidimos que una de las cámaras se quedaría en la mesa para que la usara quien quisiese. Llegaron en primer lugar Marinetta y Santi. Parecía que ya se conocían. Estuvimos un buen rato especulando sobre el movimiento del sol y cual sería el mejor lugar para situar la mesa. Más tarde nos dimos cuenta que el problema principal no era el sol si no los mosquitos, por suerte Margarita (que estuvo en todo momento ayudándonos en la preparación del evento) se escapo un momento y consiguió una loción repelente. Desupés fueron llegando el resto de los invitados: Carles y Albert, Ricardo, Toni y finalmente Joni. Al principio el ambiente era parecido al de una fiesta de solteros: repasos de pies a cabeza, sonrisas tímidas, miradas evasivas… para evitar que se tensara demasiado la situación, nos pusimos manos a la obra. Nos sentamos alrededor de la mesa, nos servimos el vermut y empezó la conversación. - Para vosotros, de qué hablamos cuando hablamos de fanzines? … Fent el vermut, bonica manera de conèixer-nos. Bonica manera d’engendrar una exposició. Ens vam citar el dissabte al matí, més aviat tard. Prepararem una taula al pati de la “Casa Soler i Palet” amb patatetes, “berberechos”i alguna cosa més. El vermut me’l vaig portar del Maresme, el de “Can Espinaler”. La Mireia va portar la seva grabadora d’àudio i la càmera de fotos. Jo havia dut la càmera de vídeo i una altra càmera de fotos. Tot un desplegament de mitjans per a enregistrar la trobada. Decidirem que una de les càmeres es quedaria a la taula perquè la fes servir qui volgués. Primer van arribar la Marietta i el Santi. Semblava que ja es coneixien. Vam estar una bona estona especulant sobre el moviment del sol i quin seria el millor lloc per a situar la taula. Més tard ens vam adonar que el problema principal no era el sol si no els mosquits, per sort Margarita (que va estar en tot moment ajudant-nos en la preparació de l’esdeveniment) es va escapar un moment i va aconseguir una loció repelent. Després van anar arribant la resta dels convidats: el Carles i l’Albert, el Ricardo, el Toni i, finalment, el Joni. Al principi l’ambient era semblant al d’una festa de solters: repassos de cap a peus, somriures tímids, mirades evasives… per a evitar que es tibés massa la situació, ens vam posar mans a la feina. Ens vam asseure al voltant de la taula, ens servirem el vermut i va començar la conversa. - Per a vosaltres, de què parlem quan parlem de fanzines? … Para nosotros el fanzine era absolutamente una publicación auto editada, o sea, donde pudieras publicar tú mismo sin tener que buscar publicidad ni historias. Porqué todo Carles B. Arnan: esto empezó porqué queríamos... mm... hacer un proyecto común en el que pudiéramos permitirnos de hacer por dinero y tal, y tiempo. Y queríamos hacer una revista pero no podíamos y... pues dijimos, ah pues va, pues hacemos un fanzine! Toni Tena: Es un museo, eh? (riures) Carles B. Arnan: Es...es una expo... Lluc Mayol: Para ellos un fanzine es un museo (riures) Albert Madaula: Y era la idea también de que un sobre fuera todo de pequeñas cosas que tu vas descubriendo ¿no? que están todas cerradas y tienes que abrir; que son de distinta gente... un poco de nuestra generación, de nuestro entorno, de... gente, gente que hace cosas y hacemos un poco de plataforma para... para unir todo este trabajo que es este, que se está moviendo ¿no? ... Y era un poco así como agruparlo, pero no tal cuál puesto sino también nos gustaba la idea esta de... como que vas abriendo, vas descubriendo vas.... y... .que todo tiene una historia en común ... y ... pero esto ¿no?, que vas pasando y vas descubriendo cosas y tal.... Lluc Mayol: (afirmación) Albert Madaula: y un poco de esto, de .... y la razón era de ajuntar cosas que, o sea, que fueran bonitas e interesantes ¿No? Era un poco la idea de... de tal. Y la ventaja es ésta. En comparación a una revista, era eso de ... que era más... tu puedes coger esto y, si te gusta, la puedes colgar en la pared de tu habitación; si puedes tener esto... que nos encanta esto de poder ir a los encantes y ver “chuminalles”, que decimos nosotros ... pues, meter también una "chuminalla que nos gusta" ... o ¿sabes? objetos y estas cosas que una revista no puede hacer, incluso material audiovisual y todo eso... Pues un poco una ventaja que no Ricardo Duque: ...Son iguales, son exactas la una con ...¿Cuántas copias hacéis? Carles B. Arnan: Ah.... hacemos unas cincuenta. (…) Toni Tena: ¿Es una obra única o es una edición, Santi Palos: Jo és que relaciono molt els fanzines amb la fotocòpia i fins i tot, com, amb la història de la fotocòpia .... a veure no, és que .... esto? Carles B. Arnan: Ah...por ejemplo, esto , esto.... es de un libro que encontramos de flores y cada, cada uno es una foto diferente. Toni Tena: Ajá Albert Madaula: Y el otro era de un libro de medicina. Toni Tena: Msí Albert Madaula: Y también. Cada uno pies tiene un órgano distinto. Ricardo Duque: Ya ya ya Carles B. Arnan: ....claro, como está hecho a mano cada uno es diferente, pero en principio, el contenido sí que es... el mismo Lluc Mayol: Mmm he estat mirant una mica el tema i representa que, clar, representa que el...el...els fanzines potser van començar a ser possibles gràcies a l’Edison, no? .... que va ser el que va inventar el ciclostil o ...el mimeógrafo ... Marinetta: el ciclostil Lluc Mayol: Sí, sí Santi Palos: ... però allavons a partir d’aquí, molta gent va començar a auto publicar coses... potser que la historia del fanzine seria la història de .... l’auto publicació que ja comença gairebé amb el començament de la impremta Lluc Mayol: Mmmm...ja Santi Palos: ... però jo crec que , em sembla que això Albert Madaula: ... el animal, cada uno es distinto, luego varía el dibujo de... de ... ho deies el dia aquell que ens vam passar, que el fanzine comença amb el món de la novel·la de la ciència ficció, als anys 50 ... que és quan la gent comença a fer, comença a fer aquelles publicacions ciclostiades de ... de almenys de fans d’una cosa... i d’aquí ve la paraula. O sigui, per exemple.... Carles B. Arnan: ... de la etiqueta ... Toni Tena: Fans zines, clar Albert Madaula: ...de a etiqueta adhesiva Carles B. Arnan: Sí Carles B. Arnan: ...y luego de.... Albert Madaula: ... que posteriorment van aparèixer els que en deien els zines perquè li elimaven la part de fan, feien... era més... tipus llibres d’art. Únics, en series limitades... que era més ... Albert Madaula: Lo que también varía, varía, por ejemplo, es la ... Carles B. Arnan: En el tercero es que ... Lluc Mayol: Este es el último, ¿no? ... Carles B. Arnan: Sí Lluc Mayol: El que.. . está prometido pero no salió aún jajá Carles B. Arnan: Sí, sí Albert Madaula: Tenemos problemas económicos y por eso no los podemos sacar Santi Palos: Però la història aquesta de petites publicacions auto editades del món de l’art .... mmm, suposo que ja existien amb les vanguardes quan els anys 30, dels anys 20, no? Lluc Mayol: Sí, inclús abans Carles B. Arnan: Y hi havia uns zines que no recordo com es deien, que eren, eren com col·laboracions, eren diferents artistes que ajuntaven .... peces i feien així com uns llibres .... però eren únics, em sembla. Ricardo Duque: El término, término, fanzine, bueno, según lo que hemos investigado nosotros en la fanzinoteca viene de ahí. Viene de allí, viene de hecho, de las primeras publicaciones de ciencia ficción... los fans no publicaban realmenteeee.... era una mezcla del mail art, del sistema del mail art, o sea, del arte por correo y ... y ... pero eran escritos, eran textos. Gente que sabía de algo, y que se apasionaba por esos temas de ciencia ficción, armaban grupos y se iban enviando. Sacaban 15 copias... por ejemplo, si el grupo eran 15 , 15 copias de su texto y se lo mandaban a uno. Y se sacaba una, y metía las otras 14 copias de, de lo suyo y ... sabes, se iban pasando y al final cada unos se quedaba con un fanzine... Lluc Mayol: Mmmm Ricardo Duque: Eso, eso era lo que era. Que viene de allí, o sea, de la ciencia ficción. De los fans de estos escritos, como de los 50s, 40s en Estados Unidos.... Marinetta: Yo supongo que luego el formato, luego la gente lo acabaría usando para... Ricardo Duque: Eso es lo que... Marinetta: ...acabaría usando, tch, para lo que cada uno era fan de ... no? Lluc Mayol: Mmm Ricardo Duque: Claro, claro... y la técnica de fotocopiar... Marinetta: Mmm Ricardo Duque: ... de acceso a la rotoscopia, o hacer dos copias... ya... ese sí que es el modo de hacer el que se va generalizando.... Lluc Mayol: Però jo em pensava que, que ademés ... em sembla molt... lo que, lo que, lo que el Santi estava com situant així... jo penso que quan estem parlant de fanzines, sí que realment ens situem en primer lloc en els fanzines de ciència ficció, de, de... principis del segle vint ... Toni Tena: Eje Lluc Mayol: Però después ja Fem. un salt casi ...així brutal al Punk i al do it yourlself, no? Jo penso que.... Ricardo Duque: Msí, msí Joni D.: O sigui, aquí.... ve d’això, realment, aquí els primers fanzines, a Barcelona, surten al ‘82, al gener i.... i és per tota la moguda musical juvenil. I en principi són molt molt exclusivament musicals... i poc a poc es van obrint, jo diria, pues a altres.... altres coses que ja es centren... o sigui, ja obren a tot el panorama juvenil, des de ...polític, musicaal, eeeh.... cineee.... de tot. Però en principi, els primers fanzines que sorgeixen aquí, a part d’algun que hi ha de ciència ficció a finals dels ‘70 ja ... perooò... quan hi ha el boom és al 82 amb els fanzines musicals. I aquí en Terrassa en concreet, pues el “Blitzkrieg Bop” , “Tentaciones” ... eh... “Tutti Frutti” ... eh “Tutti Frutti”, no? Santi Palos: “Trepidaciones”, “Trepidaciones”, no? Joni D.: ... ai “Trepidación”... (riures) Toni Tena: “Trepidación” y “Tutti Frutti” , no? Santi Palos: Sí ,sí,.... De totes maneres, per exemple, això... allà als anys 60 70 hi ha com uns avanços tecnològics... que , és clar, les fotocopiadores, per exemple, ...... o el casset que permet gravar... això és una gran revolució ... Joni D.: Mm, mmmsí Santi Palos: I allll. I al mateix temps, per exemple, comença a sortir el el Punk .... i hi ha com una mena dee..., bueno que que potser ja no importa tant la forma com una mica la immediatesa i totes les característiques de espontaneïtat i energia i estètica... Joni D.: Clar, jo crec que per nosaltres és una mica... Santi Palos: ... tu... és que ....va una mica lligat. Com el casset, la fotocòpia i el Punk... Joni D.: Tot. Sí, sí, una mica sí. Però jo crec que és una necessitat visceral d’expressar-te i que... sorgeix així. No et plantegees, o sigui, eh.... realment sí que diuSanti Palos: vaig a fer un fanzine, perooò ... perooò, o sigui, jo no sé si en el teu cas si comences tot sol tirant del carro ... o sigui, jo en el meu cas, amb 14 anys començo jo sol a fer un fanzine per una necessitat... Santi Palos: Mmsí Joni D.: ...imperiosa d’expressar. I el primer numbro gairebé és un recull dee .... notícies que has sentit en una ràdio que has trobat de casualitat en dos revistes underground, en el “Star” i ... a partir d’aquí és quan comences a ficar-te en un món que, que de cop vaas, vas desenvolupant. Ricardo Duque: Claro, es que es muy guay eso ... porqué son tus intereses que te mueven, en tanto que tienes que sacarlos y .... y empiezas a armar redes, porqué encuentras gente que responde, no? Y así es como .... Joni D.: O sea claro, yo en el... o sea, yo ahora he hecho un ... un trabajo que saldrá un libro.... es una crónica Punk del a Barcelona de los 80 ... Ricardo Duque: Ahá Joni D.: ....Y he hecho todo un repaso a los fanzines y he encontradoo en ellos pues hasta la fecha que conocí al Santi. Lluc Mayol: Jaja Joni D.: Que salía en un fanzine porqué nos encontramos casualmente en un bar que se distribuían fanzines de Barcelona y venían los de la “FANTA” -que eran FANzines de TArrasa- que venían a dejar sus fanzines y era e.... los tres.... o sea, ehm... ens vem conèixer al Piano Bar ... Santi Palos: El Piano Bar, sí sí Joni D.: Barato Santi Palos: A més a més, és que el fet del DIN A4 quan el doblegues, hi poses una capçalera a dalt, ni que sigui un foli, ja tenia una sensació màgica de que era una revista ... Ricardo Duque: Ja Marinetta: Sí Santi Palos: ... i al ser una revista, era com un petit univers, no? Joni D.: ... que era un bar de Barcelona donde se distribuían fanzines, en el 27 de julio del 82 ... Marinetta: ahah Lluc Mayol: Jajaja teus gustos de la mateixa manera que les coses que hi havien al al quiosc, vull dir... Joni D.: .... que había gente de Código Neurótico que llevaban el primer número de Bri..., el segundo número de “Blitzkrieg Bop”, tu que portaves el primer de “Trepidación”, el Soriano y jo... Santi Palos: El “Tutti Frutti” Joni D.: ... i jo, jo que portava el segon “Barna Rock”. I això, per exemple, vull dir, és una data històrica... Santi Palos: Sí, sí Joni D.: ...que la trobes en els fanzines que si no... Santi Palos: Que em sembla que els vam deixar en dipòsit i no vam passar a a.... i no vam passar mai a cobrar-los . Joni D.: Jo ... anava a passar.... (riures) Santi Palos: On tu expressaves la teva identitat i els Joni D.: sí, sí Lluc Mayol: Mm, mm Santi Palos: O sigui, hi ha com com un simbolisme aquest del... Joni D.: És veritat Santi Palos: ... però n’hi havia un que era que podia ser com un foli... Joni D.: Sí, però més tard Santi Palos: Més tard Joni D.: Al principi... bueno, no, hi havia algun, però la majoria eren, eren.... Santi Palos: Era això. Un foli d’allòs... i ja podies fer seccions, podies fer això... Joni D.: Jo anava a passar Joni D.: Sí (riures) Santi Palos: ... tot el món en en miniatura d’una Santi Palos: ...., és que donava igual.... és que a revista, però el feies tu. més jo em sembla que fer fotocòpies, si fa no fa, era lo que .... el que passa que uns anys abans, fer fotocòpies era molt car... Marinetta: Aha Joni D.: Clar, perquè quan era novetat la fotocopiadora, com tot, era caríssim i ... Santi Palos: ... el que passa que va haver un moment que es van abaratir, sobretot si en feies ja a partir de cinquanta. Santi Palos: I a més, amb totes les possibilitats de... de contactar amb la gent que comparteix les teves sèries... Lluc Mayol: Mm, mm (…) Carles B. Arnan: jaja Marinetta: Esto más, casi que pertenece más al tipo Marinetta: ... tch, jugando con dos o tres nombres de fanzine de “Yo y mi mundo”... a la necesidad dee, de expresar tú un poco lo que, lo que necesitaas y... para que pareciera que el fanzine lo estaba haciendo mucha gente, no? Toni Tena: Cuántos hacías al final? Marinetta: ¿De cada uno de éstos?... lo que, lo que solía hacer era tiradas de 15, a lo mejor... Por ahí va. 15 o 20 y luego las iba reeditando, vale? Porqué si es que, la suerte, es que los fanzines me los quitaban de las manos. O sea, sacaba y enseguida los vendía, no? Y lo mismo, o sea, no los vendía para sacar pasta, los vendía exactamente para recuperar a lo mejor las diez mil o doce mil pelas que me había dejado en fotocopias y... y demás, no? Que diez mil pelas, pues estoy hablando de diez mil pelas de... Toni Tena: 60 euros, joder jaja Marinetta: ... cuando yo tenía veinte años, o sea que... que ... Ricardo Duque: Era como meterle 350 euros a una publicación tuya, no? Marinetta: ...y era de cuando estaba enferma, no? ...no, aún estaba con la quimio, estaba con el rollo, yo no trabajaba... y yo las sacaba de la pasta que me daba mi madre para la semana. La, la típica paga que te dan tus padres para que... puedas hacer alguna cosa, que yo me lo gastaba en discos y en fanzines. Y me caían unas broncas tremendas... Pero o sea... eso sí, que era todo... de hecho, colaboraban sólo Juanjo, Kreato,... y luego colaboraba un chico que era muy amigo mío que... que ahora se dedica a hacer poesía digital, pero un tío que se ha expandido bastante, Isaías, que bueno, vivía eso como, como... sus sus croónicas, era así un rollo como muy tolkiniano. Y todo lo demás era yo, que entonces, como era el complejo de que “lo estoy haciendo yo sola” y además era un mundo como más masculinoo, no? el mundo del fanzine... eeeh.. entonces me, me inventaba pseudónimos, no? Entonces iba con el rollo de... Joohny no sé qué, Portal de Belén, no se qué ... Toni Tena: Jaja Toni Tena: Es muy de tíos, no? El fanzine? Marinetta: Sí, sí, Era ,era muy masc..., yo creo que sí. Era muy ... Toni Tena: Por ahí hay chicas a las que le gusta? Ricardo Duque: Sí, sí. Carles B. Arnan: Ah.. colaboradoras Marinetta: ...masculino. Bueno, ahora no lo sé... pero, pero en mi época era una cosa pues... Toni Tena: ¿Colaboradoras? Carles B. Arnan: sí Albert Madaula: Colaboradoras Marinetta: Ahora, ahora supongo, y más con esta línea, supongo que será más fácil encontrar, pero cuando yo lo hacía, pues... era una cosa que... además lo hacía en mi habitación, encima de mi cama. O sea, no tenía estudio... Toni Tena: Jajaja Marinetta: ...de hecho tengo un documento biográfico que estoy yo con Juanjo a las 4 de la mañana, pues pegando la manoo... tch, hay uno de ellos que lleva una mano de pintura enganchada, no sé cuál es ... que ponía, no sé, no sé cuál es, pero lleva una merca de pintura... este lleva un salva slip para ... (riures) Marinetta: ...absorber el ciclo del universo... Toni Tena: Fanzine feminista, lo tuyo... como los del País Vasco, no? Marinetta: ...bueno... Toni Tena: Es más femenino el fanzine en... Marinetta: Sí, pero hay uno de estos, donde está la mano... Joni D.: Ee.... a Barcelona hi havia moltes dones en el fanzine... a Barcelona hi havia moltes dones Marinetta: Sí? ... pues jo no... Toni Tena: ... primer fanzine feminista de Terrassa... Joni D.: Els primers fanzines eehh... el “Radio Caroline”... el feien entre 6 que eren tres dones... Toni Tena: Ahà Joni D.: ... eeeel, aal “Rompeolas” també hi havia la Juana. Al “Cuánto hemos de aguantar”, que era del Resorte, hi havia dos dones, al “Drama del horror” hi havia 1 o 2 dones... Marinetta: ... pues ... Joni D.: ... sí, hi havia moltes dones, però a Barcelona... o sigui aquí... Marinetta: ... ah vale....aquí jo no vaig conèixer a ninguna, Joni D.: ... però en els d’aquí no hi havia ninguna dona, no? En els fanzines d’aquí... (...) Joni D.: Clar, jo el sorgiment aquest dels fanzines de n’aquells moments sí que els relaciono molt amb el canvi de Règim, vull dir, de sortida d’un forat comunicatiu súper important... o sigui, jo sempre dic que nosaltres som la primera generació sense Franco, saps? Lluc Mayol: Mm Joni D.: .. que, que... o sigui, de joves que... amb 14 anys aquest senyor ja no estava i hi havia hagut un canvi de coses.... i llavors et prens laa necessitat expressiva i la necessitat vivencial d’una altra manera .... Lluc Mayol: Mmm Joni D.: ... o sigui, jo crec que nosaltres necessitàvem sortir del forat de silenci, realment ... Lluc Mayol: Mmsí Joni D.: .. i era una necessitat imperiosa de, de , de fer coses a tots els nivells, eh? Perquè, va haver-hi una barreja de... vull dir, com la “FANTA”, que hi havia un fanzine de Rockabilly, un de Punk, el ... o sigui, era tota una barreja de coses i que ... en aquell moment, per exemple, aquí a Terrassa eeh...., o sigui, va haver-hi una temporada que jo crec que va ser gairebé la capital del Punk catalana, no? .... perquè hi havia una dinàmica d’activitats i... una mínima complicitat per part de l’Aujntament que, que ... en altres ciutats i poblacions no existien ni en broma. Però clar, jo penso que aquestaa complicitat de l’Ajuntament també ve gràcies a que hi ha uns fanzines i una, una, una moguda al carrer que, que és real. Toni Tena: Ja Joni D.: ... perquè que si no, l’Ajuntament... Lluc Mayol: I això de la “FANTA” què era? Santi Palos: La veritat és que el nom aquest de la “FANTA”, jo me n’havia oblidat del tot, eh? (riures) Toni Tena: Está buenísimo Lluc Mayol: Aquí hay un lío... (riures) Joni D.: ...a la FANTA... Santi Palos: A la FANTA? Ostres pues... Joni D.: ...a la FANTA, sí. ...al 1981 al... al bar de Santa Coloma que hi havia... s’havien fet exposicions exposicions de la “FANTA”. Santi Palos: I amb aquest nom, “FANTA”? Joni D.: Sí, sí... o sigui, i en els fanzines sortia com, com a tal... que s’havia creat la “FANTA” i... Toni Tena: Fanzines Tarrasa, no? Joni D.: ...estaven “Villa Triste” (?)... I era “FANTA”, eh? O sea, Fanzines Tarrasa. No era, no era... Toni Tena: Cómo es, no? Joni D.: Sí, sí... Toni Tena: Es que claro ... es otro tema... no? Santi Palos: I això, això que deies, per exemple, jo me’n recordo que era molt... era bastant curiós perquè ensenyaves un fanzine a alguna gent una mica més gran que encara la seva joventut l’havia passat en els anys de de l’antic franquisme i.... estaven una mica estorats. Primer perquè al començament deien: “Ostres, per això fa quatre anys potser t’haurien perseguit” ... I jo mai, jo mai.... Joni D.: Exacte.... Santi Palos: ...tenia la idea que m’haurien perseguit per fer el fanzine aquest.... Joni D.: Claro, perquè nosaltres ja veníem, ja veníem de llegir el “Star”, per exemple... I aquesta ara avui en dia seria sacrilegi total. Clar, jo no crec que no sigui, o sigui no ho sé .... espero equivocar-me però ... no? Una revista com l’”Star”, quee .. o sigui, s’ho carregava absolutament tooot amb una naturalitaat i una llibertat absoluta.... clar, nosaltres ja, el que poguéssim dir o fer als fanzines... (…) Toni Tena: ...eh... Toni Tena: Mmm, o sea, “Terrazza Tropical” era...una una gente que se juntó por ahí variopinta... con, con, o sea, con inquietudes diferentes y luego.... acabamos organizando la quincena .... Marinetta: Sí, de hecho, el paso de una de les Marinetta: Això és.. o sigui, si t’ho vols mirar... tinc trobades de fanzines a la del siguiente año o a la ... creo que fue biennal, yo recuerdo dos,... había un cambio bastante significativo el tema infraestructura, no? Recuerdo una en La Rambla, pleno invierno, pasando un frío allí con una pancartica .... todos allí rolloo mercadillo... aquí la... Carles B. Arnan: Ahá, okey Toni Tena: ... Jolín jajjaja Toni Tena: Y luego fue más... Lluc Mayol: Jajaja Marinetta: ... y luego fue en la Didó, que nos daban Toni Tena: ... tremendo. Pero pues sí, luego se como una especie... montaban pues ... Toni Tena: Sí, sí como ... Marinetta: Hi havia la.. Marinetta: ... sí, como unas carpitas a cada uno, no? Toni Tena: ...la trobada de fanzines.... Toni Tena: Y fue muy sonado, no? Me parece... Marinetta: ...la trobada de fanzines Marinetta: Sí, ahí vino, vino el Sputnik, que es el Toni Tena: ... era muy interesante. Eran todas las publicaciones independientes de la Península Ibérica pues venían aquí. Subterfuge, por ejemplo, cuando empezaba .... es, es ... había un concurso, no? Y ellos se llevaron el primer premio, no? Esto es un poco la, la, la... o sea Mariscal, o sea.... Lluc Mayol: Claro, i l’Ajuntament, la Baumann... Toni Tena: ... pero sí... Lluc Mayol: ...Diputació i... Toni Tena: ... la gente era, bueno, lo que te contaba antes. Era la España Tropical, el Euskadi Tropical, era un poco, no? Había diferentes inquietudes o había gente más vinculada a la música, a la políticaa, a.... al cómic, también.. no? Y.... de todo esto, “Terrazza Tropical” nació así un poco por accidente, no? Por gente, sobretodo gente del cómic que estaba un poco en el mundo del cómic y que luego pues.... llegó, llegó otra gente con otras inquietudes quee .... acabamos organizando laa... luego se convirtió en un colectivo, acabamos organizando la quincena del cómic y ahí era un pocoo.... mucha complicidad municipal y entonces era un culo de ideas, no? Que toda esa gente que colaboraba, tenía sus ideas y colaboraba, no? ... pues.... Lluc Mayol: Mmsí trozo de tele este que sale el ..... (…) Santi Palos: Es que de fer, fins i tot com a consumidors de fanzines, que és clar, jo sempre també he comprat tots els fanzines que veia... supo... la gràcia és és sempre trobar, trobar una informació que no trobaves a les revistes estàndars que estaven als quioscs. Per exemple quan quan... els fanzines musicals parlaven de grups, ademés en un moment en que la premsa musical estava molt tancada a tot això... Joni D.: sí, sí Marinetta: Mmm Santi Palos: ...vull dir, és que la (…incombrensible…) podia treure un article sobre el Punk en general, però una informació... Joni D.: Molt atrassada ademés Santi Palos: ...concreta. I a sobre, això que feien que publicaven amb casset ademés és que no, no... Joni D.: Clar, no, no... Santi Palos: ...no existia, vull dir... Marinetta: I també per promocionar a bandes que sorgien... hi ha molts fans, jo tinc molts fanzines de la època que... el que feien era dedicar tota l’atenció als grups independents, ja no independents, vull dir, quina sort, no? estar en un grup independent, sinó tots els grups maqueteros... enviaves la maqueta al fanzine. O al revés, el fanzine s’enterava que havies fet una maqueta... jo me’n recordo que em van arribar a arribar mogollón de cartes de fanzineros que volien... tch, allò, la típica entrevista por teléfono o... por cartaa o quedando con ellos para poder hacer un un artículo sobre tu grupo porqué acababa de salir y era interesante. Y tu... clar, era una forma de... òstia mira, hi ha un fanzine que, jo què sé, a Castellón o Andalusia que parlaran dels Helly o dels Bandecul o de qui sigui.... i és l’única manera que conseguim de que en parlin i també... també era la forma d’aconseguir informació de grups que ningú mes, ningú més parlaria d’ells ,no? Lluc Mayol: Mmsí Marinetta: Hi havia realment un d’aquests era “Miracles for Sale” i estava bé perquè hi havia una part que era molt de cinema, que és veritat, que hi havia un apartat de cinema, però... sí que parlaven de grups que tu potser ni, no en senties a parlar, no? O maqueteros, d’aquests que... Albert Madaula: I també tot aquest moviment de connexió entre fanzines , d’aquestes coses, crec que també una mica ara, pels amics que tenim i gent que li agrada fer coses i... i s’interessen per coses h i ha molt la plataforma dels blogs que... pues mouen pues... Toni Tena: Es tu fanzine personal Ricardo Duque: Es muy interesante, por ejemplo, vuestra opinión sobre esto porqué básicamente cuando empezasteis a, a publicar el fanzine existía blogspot y existían todas estas herramientas gratuitas de publicación, donde puedes subir audios, puedes subir vídeos, puedes subir... o sea, es lo mismo, pero aún así resistís a juntar cosas, a imprimirlas, a jugarlas... Carles B. Arnan: Pero a ver, es que cuando hicimos el fanzine, la gente que conocimos que colaboraron, nos conocimos porqué publicaban en internet en blogs y cosas. Lo que queríamos era conseguir que... o sea, el problema es que internet está muy bien y todo el mundo lo conoce pero todo es muy rápido, nada permanece realmente... Lluc Mayol: Mm, sí Carles B. Arnan: ... y que aparecían cosas nuevas, pero ... era como, es como aire. Realmente no existía. Y hasta que no, no intentamos como... coger un momento y convertirlo en algo real porqué al menos esto permanece porqué en in, internet también todo se borra, todo desaparece, no te acuerdas dónde has visto... Albert Madaula: Y un poco lo que decís de buscar información que no está en las revistas convencionales es un poco lo que hacen la gente con sus blogs, no? Que agrupan allí información que no te encuentras en las publicaciones Ricardo Duque: Claro, pero además, hacerlo, publicarlo en papel, es como hacer una polaroid, no? Es como hacer una instantánea... Albert Madaula: sí, sí Ricardo Duque: De un momento ,de todo lo que estáis viendo y bajarlo ahí... y queda. Carles B. Arnan: Y además de hacer que luego hubiera lago real, daba más sentido que luego hubiera más información en internet porqué claro, también había, también hicimos la web de la... del fanzine Ricardo Duque: Sí compagináis además la publicación con la movida online porqué... Lluc Mayol: Es que casi tothom que está fent fanzines està jugant a aquestes dues bandes... Ricardo Duque: Mmm, mmm Lluc Mayol: ...està jugant a aquests dos suports per... Ricardo Duque: Claro, pero es una reconciliación con lo que dices que... claro, realmente parecía que no tuviera sentido publicar en papel, pero... pero me hace ilusión que sí, que sí se compaginan y además se apoyan. La red y el papel Marinetta: Ostras, no? Nada como coger una cosa... lo que habéis hecho me parece una idea excelente, no de? ... porqué lo virtual está allí como... es como... infinito pero por ahí inalcanzable, no? (riures) Carles B. Arnan: Sí Marinetta: Es como que te sientes absolutamente perdido en el océano y dices... sss, lo tengo todo... Carles B. Arnan: Ya Joni D.: Peroo, pero el concepto y visualmente... era exactamente lo mismo, o sea, todo muy agresivo como si fuera fotocopia, porqué el original estaba hecho en fotocopia... o sea, y... y... a nivel de tratamiento de textos imágenes y demás, pues era igual Ricardo Duque: Entonces el tema de la autoría también y el de derecho de autores, superclaro... porqué lo mismo que dices tú. Tú leías una cosa en un sitio y luego haces un remix de ese artículo porqué tenías que sacarlo aquí. Traducido... Joni D.: Y bueno en aquella época se hacían muchos Marinetta: ...y en realidad no, no tengo nada . Y en fanzines que lo único que hacían era traducir fanzines o revistaas inglesas, por decir algo cambio, cuando tienes esto es como... como sí, no? Toni Tena: Exacto, exacto... Joni D.: Bueno, no? La cuestión es empezar, yo Santi Palos: Sí creo... o sea yo... la primera tirada seguramente sería de 50 o algo así, que es lo que solía hacer... y la final el fanzine llegó a tener una tirada de 1000 números... y ya llegas a decir si es un fanzine o no es un fanzine... se imprimía en Zaragoza, se distribuía por todo el Estado... Joni D.: La información... Tampoco todo el mundo sabía inglés en aquella época y entonces se... habían fanzines que eran traducción de, de cosas editadas en Inglaterra o en los Estados Unidos Joni D.: El “Niños…” Ricardo Duque: Pero pensando que se puede hacer un paralelo por ejemplo en... no sé si conocéis los "Torrents" y todas estas cosas de las descargas en internet... Ricardo Duque: Te salía más barato hacer de offset... Marinetta: Mm, si Lluc Mayol: El del “Niños…” Ricardo Duque: Que mucha gente se pregunta quién coño se dedica a coger una serie de internet, tres minutos después la comprime perfecta, impecable y la sube. Y el otro la baja y la traduce y la sincroniza y la... sabes? esa, esa cosa. Es lo mismo, quién coño se dedica a comprar una revista, o sea, las encargas de no sé dónde y además las traduce, y además se pone en contacto con el autor, y demás las saca en español y en catalán... es lo mismo, no? Es como la gente que por las ganas, solamente por compartir, es una cosa de de de compartir. Te mueve a hacer cosas que una editorial, una burocracia de una editorial podría a veces tardar... o sea se pasa... se se disuelven los grupos antes de que salgan los artículos. Si tuvieras que hablar con el grupo, hablar con el director, hablar con el manager, los que publicaron. Los... Joni D.: O sea, la necesidad de “si yo no hago esto, no lo va a hacer nadie”, por lo tanto, lo hago. Toni Tena: Vale, exacto, es eso. Ricardo Duque: Es la inmediatez como de compartir y es eso como... Lluc Mayol: Es como una máquina invisible que, que se niega... des de circuitos oficiales, obviamente fundamentalmente porqué no no sale a cuenta decir que eso funciona. Pero es obvio que la potencia y la efectividad que tiene, no? Esta, esta red de trabajo en el momento que eran fotocopias, eran fotocopias; en el momento que era cassettes, eran cassettes, que funciona. O sea, funciona y produce y distribuye a un nivel tan impresionante como la multinacional. O sea, todo eso está hablando de micro historias, micro... de cuestiones absolutamente domésticas que... esto es imposible de fagotizar. ¿Cómo haces de algo doméstico, íntimo, micro algo meganegocio? O sea, es imposible. Se contradice por esencia, es imposible. Y eso, que funciona por red, funciona porqué alguien que sale en el fanzine de “Terrazza Tropical” también sale en “Blow Cosmic”, también sale... esas cosas, es esa máquina de la que yo hablo. (…) Joni D.: Vosaltres distribuïu a altres llocs? Carles B. Arnan: Bueno, veníem a tendes de Barcelona Joni D.: I fora de Barcelona, re? I a nivell d’intercanvi, a nivell de coses així? Albert Madaula: Volíem arribar a passar a Madrid a vendre, perquè teníem una de les tendes que ens deia que ens portaria a Madrid. El que passa que això al final no va funcionar. Joni D.: A la nostra època et trobaves que hi havia l'intercanvi. O sigui, jo t’envio 50 fanzines , tu m’envies 50 fanzines y cadascúuu ven els de l’altre... i això funcionava moltíssim. Toni Tena: Coreos se ponía por las nubes... Marinetta: Ja, ja... I además no llega... Joni D.: ...i la majoria de botigues que venien fanzines o... a fanzines directament sota la base de l’intercanvi. Lluc Mayol: Mm Santi Palos: Clar, jo era d’aquells que de les 100 còpies, em sembla que, algun dels últims números, la majoria dels exemplars, era intercanvi un per un a altres que me n’enviaven. I llavors jo ressenyava. Lluc Mayol: Mm Albert Madaula: Però correu sí que havíem usat abans , perquè abans teníem xapes. I era anterior al fanzine i allavorans, a través del photolog, pues enviàvem xapes a gent d’arreu d’Espanya que ens demanava xapes. I això sí que ho enviàvem per correu tradicional. Ens arribaven les monedes per correu tradicional, que les enganxaven, els demanàvem que les enganxessin amb celo per a que no... Joni D.: No es moguessin i tot això... Home, nosaltres a la nostra època eh... bàsic per distribuir fanzines era.... ficar-lis sabó a tots els segells (riures) Joni D.: I era un cosa que feien tots fanzines, que quan tu rebies un paquet i 50 fanzines del País Basc, de Madrid o de Las Canarias, tallaves el troços on hi avíen els segells, agafares una esponja amb una miqueta d’aigua, treies el sabó, treies el mata segells i aquells segells els utilitzaves per a tornar-li a enviar els teus fanzines en ell Toni Tena: Jaja, muy Punk Lluc Mayol: Jaja Joni D.: Això ho feia absolutament tothom (riures) Ricardo Duque: Pero tiene mucho que ver con el mail art... Joni D.: Els segells els utilitzaves 4 o 5 vegades i quan rebies un paquet de discos o fanzines d’Alemania, li havies de tornar el segells. Sempre... es venien a botigues, també. Com Castelló i llavors ja ho assumies, que era una cosa pública. Que no hi havia clandestinitat possible. O sigui, que al mateix temps que deia que a ell se li feia impossible pensar que pogués passar algo, o sigui, jo que sí que ho pensava perquè el meu fanzine era una mica... o sigui, va arribar a un punt en que era més canyero políticament, eh... m’era absolutament indiferent. Perquè sí que era una cosa pública i tampoc pretenies nar a la clandestinitat, ni res semblant. O sigui, no pretenies fer premsa clandestina. Santi Palos: No és que, que això, això era una generació dels... Joni D.: 70... Santi Palos: ...anterior... Joni D.: ...anterior Lluc Mayol: Mmm Santi Palos: ...ostres, i és que a vegades et trobaves Joni D.: ...sempre. Perquè els segells portaven sabó. algú que et deia “Ostres, això no té dipòsit legal” I clar, com que eren d’Alemania, tu ja no els podies utilitzar... però ells els tornaven a utilitzar (riures) Santi Palos: Bueno, és que clar, amb internet has guanyat amb això, vull dir, li envies l’arxiu i ja no cal enviar-li un CD. Per altra banda, per això, suposo que els mecanismes de tot lo que surt per internet pot ser molt més fort per part d’un govern que no... que no el fet de fer un fanzine fotocopiat i repartir-lo a la gent. Toni Tena: Clar, clar, clar Santi Palos: I aquí això pot tenir una petita importància, però a d’altres països com Xina o l’Iran suposo que... Joni D.: Bueno, jo realment en aquella època, la paranoia de... si el fotoco... o sigui, si el de la impremta li passava a la policia o li passava a no sé qui sempre la tenia, realment. Lluc Mayol: Mmm, mmm Però ja a la impremta, perquè anava a la impremta... Joni D.: O sigui, el fotocopiador. El de la papereria Joni D.: Clar jo... eh... Marinetta: Què és això? Joni D.: una ,una... o sigui, sobre això sempre me’n recordo que la CNT tenia una parada a Les Rambles de Barcelona que... bueno, encara de tant en tant continúa estant, que venien llibres i venien revistes anarquistes i així... i va haver-hi una vegada, la primera vegada que vam nar a portar-li un parell de fanzines que van... o sigui, van dir que ells allò no ho venien, que jo era molt curte, que no sé què i.... clar, nosaltres érem coMarinetta: “Però com és possible?” Lluc Mayol: Mmsí Joni D.: O sigui, aquesta gent que són anarquistes, que no sé què... ens estan dient que això és cutre, que ells volen qualitat i... saps?... era una mica contraposat, però era una qüestió generacional, realment. Santi Palos: Sí, és que lo de les fotocòpies hi havia... Lluc Mayol: Ja la la generació anterior no ho entenia perquè en tot cas la gent més polititzada havia fet coses d’aquestes amb ciclostil que... Joni D.: Però bueno, realment eren fanzines que Joni D.: Que ja era clandestí... on féiem les fotocòpies o el que fos Santi Palos: ... i era perquè allò tenia com una Marinetta: No ho sé, ara que jo ho escolto així estètica per ells... potser, des de fora també sembla més una necessitat de, de ser reconegut com a part de lo que hi havia, no? Ser reconegut, o sigui, moltes vegades -i suposo que ens ha passat a tots d’alguna manera-, no?, eh... quan mires el panorama musical o... en què se centren els programes de televisió, o en què se centra la cultura no sé què no sé cuantos, sempre hi ha moments a la teva vida o ... o, potser et passes tota la vida pensant, que mai estàs representat. o sigui, jo jo no em trobo. On estan els textos que m’interessen, on estan els grups que m’interessen, quan faran el cinema que m’interessa? Llavors, quan trobaré coses que jo em vull trobar? Perquè, perquè... saps? La necessitat de primer de ser reconegut i després de dir “Ei! a veure si n’hi ha més com jo”, no? Joni D.: ...sí, sí Santi Palos: ...però absolutament diferent Ricardo Duque: Sí, era un salto estético más que de contenidos porqué... Joni D.: ...clar, no hi havia fotos amb ciclostil, era una altra cosa Lluc Mayol: Sí, clar Joni D.: Jo no ho sé. per nosaltres, per exemple, també era molt important la guerra contínua amb els mitjans de comunicació... Lluc Mayol: Clar, mm mm Joni D.: ...convencionals... o sigui tots els fanzines parlaven horrors de les revistes musicals que hi havien en el moment, etc etc Toni Tena: Jaja Joni D.: I això era bàsic i... o sigui, perquè no reflectien... o sigui, a les revistes quan hi havia el típic apartat del que passa a Barcelona, no reflectia la realitat de lo que nosaltres vivíem; i que era la realitat que s’explicava als fanzines. I clar, o sigui, hi havia molts articles amb noms i cognoms dels periodistes, fotent-los verds dient que era tot mentida... i era un, i era... una necessitat vital ,també de de de demostrar que hi havia també una altra forma de comunicar, també. no? Lluc Mayol: Mm, mm Santi Palos: Sí, mira... Joni D.: Jo crec més això, jo per la meva banda... Santi Palos: Sí, sí... Joni D.: ...estic convençut de que no estic sol... Marinetta: Clar, però no deixa de ser una forma de ser reconegut, de dir... Joni D.: ...jo no necessito, o sigui,... Marinetta: ...no, no reconeixement de: “oh, que que em reconeguin”, sinó de... algú més s’ha d’identificar amb mi i jo amb ell... Joni D.: ...o sigui, jo existeixo Joni D.: Sí Marinetta: ... exacte. De ser reconegut Toni Tena: ...los 80... Joni D.: ...jo existeixo. I segur que hi ha més com jo... Joni D.: Yo es lo que digo, que hubo un momento en el que... Marinetta: ...clar Toni Tena: Blue Tabern , no? Blue Tavern... Joni D.: ...i és la manera de trobar-nos Joni D.: Sí, sí Marinetta: És la manera, sí sí. Toni Tena: Blue Tavern era un lugar alucinante. O Santi Palos: Hi havia un fanzine de de de dones gordes, no? Que reivindicaven... Marinetta: ...ah , sí? Joni D.: Bueno, i a Barcelona hi havia un fanzine gay, també... que per exemple, en un moment que no... o sigui, que no... Santi Palos: Sí Joni D.: ...que no hi havia cap mena de visibilitat, però hi havia, me’n recordo, un, un... dins dels moviments gays un col.lectiu més radical, diguéssim, i van fer un fanzine per visibilitzar... de dir: “Existim”. Però bueno, la meva vinculació amb Terrassa és això: de... amb 14 anys, o sigui, conec aquesta gent i va haver-hi un vincle que va durar bastant de temps Marinetta: Mmm, mm Toni Tena: Es curioós, porqué en aquella època era todo como más efervescente no? De hecho Terrassa, en aquella època, en los los... sea, la periferia tenía su, su vida, no? O sea, como Liverpool, no? Es que tenía un montón de bares, un montón de gente, un montón de conciertos, un montón de bandas.... Y eso se ha perdido un poquito, no? Es más genérico todo, no? Joni D.: Mmm, o sea, era más fácil tocar un grupo Punk en una plaza de Terrassa que en una plaza de Barcelona Toni Tena: Sí, sí Joni D.: Eso por supuesto Toni Tena: sí Marinetta: Pero eso, eso es la percepción, eh? De de que ahora no está pasando eh... Lluc Mayol: Están pasando otras cosas Marinetta: Están pasando cosas Santi Palos: De todas maneras, tornant a això a lo que dèiem ara, les possibilitats de comunicació, interconnexió i de canals de comunicació que hi ha ara comparat amb els anys 80, són... Marinetta: Ja Santi Palos: ...jo les veig infinites... mai hauria, jo crec que ara mai no hi haurà gent per a aprofitar tots els canals de comunicació, però... Lluc Mayol: Però, però a la vegada és al revés, no? Santi Palos: Pensa una mica en la societat dels anys 80 quan trèiem els fanzines... Joni D.: O sigui, jo crec que ara és més difícil de canalitzar-ho, ara... Lluc Mayol: Clar Joni D.: ...mentres que abans era molt fàcil. Santi Palos: Clar, és que abans no hi havia res. Joni D.: No hi havia res, i en el moment que feies algo ja sabies.... o sigui jo, per exemple, eh... el fet de ficar-m’hi amb tota aquesta moguda és perquè un dia...eh.. .quan amb 14 anys quan havia d’anar al cole, amb 14 anys, em poso malalt i sintonitzo Radio Pica. Era una ràdio lliure, pirata, sense permís, sense llicència, i... i des d’allà, o sigui, sento el primer grup musical de Barcelona que sento... em diuen que hi ha una cosa que es diuen fanzines, em diuen on es poden trobar i... i per una casualitat tal com aquesta. Però a partir d’aquí ja saps a on t’implica i... i com canalitzar tota la xarxa. O sigui, ara internet, com a mínim peer a nosaltres, com a generació, se’ns fa molt complicat pensar que realment puguis dirigir en la bona direcció i que puguis arribar a tothom que puguin estar interessat. no? Mentres que llavors si, si, si tu feies un fanzine diguem, per exemple, pels Punks , sabies on portar-lo per a que els Punks el poguessin localitzar i els hi interessava comprar-lo o no. Albert Madaula: Però també es queden, això, els submóns, eh? Marinetta: Sí Albert Madaula: ...dintre, dintre de lo que la gent es queda interessat també es creen xarxes, i amb links i no sé què... Si, si t’agrada un blog o t’agrada et linkarà a tot de coses que també et portarà a un revista interessant, no sé què... i es van creant com petites xarxes a dintre de...en ell… Blitzkrieg Bop Fanzine musical. Vinculat al grup “Código neurótico” Homec Fanzine de còmic de ciencia ficció. núms.: 2 i 3 (anys '80) núm.: 1 (actual) Borkösmic Fanzine de creació. Kringlan Fanzine literari. núms.: 0, 1, 4 i 5 (primera meitat dels '90) (principis dels '80) Bowling Balls from Terrassa Fanzine musical (d’un sol número) editat a Terrassa en anglès amb material de col·laboradors internacionals. (anys '80) Melodías Destructoras Fanzine Punk musical. núms.: 0, 1, 1 extra i 2 (principis dels '80) Mirall de Glaç Fanzine literari de poesia visual. (principi dels '80) Editorial Fanzine Dadà. (anys '80) Escola de Sirenes Fanzine música, moda, cinema, cultura i altres temes relacionats amb Terrassa. núms.: 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (primera meitat dels '80) Necrológica Fanzine poètic. núm.: 1 (anys '80) Pollemón "Fanzine de sexuals i depravades aventures". núms.: 1 i 2 (principi dels 2000) Sodoma & Camorra Revista/Fanzine del Centre d’estudis dels moviments socials de Terrassa. núms.: 1,2,3,4,5,6,7,8 i 9 (segona meitat dels '80) Tabazco en la Mazkina Fanzine músical. núms.: 3, 4 i 5 (finals dels '80) Terrassa se'n va de l’olla Fanzine de continguts variats crítico-polítics de l’àmbit de Terrassa i els seus voltants. núms.:1 i 3 (finals dels '80, principi dels '90) Terrazza Tropical “humor crítico, pretendidamente negro, bastante manoseao, poco resignado y demasiado paciente”. núms.: 1, 5, 6, 7 i 8 (primera meitat dels '90) Una exposició tropical: Terrassa territorin de fanzines Llista d'exemplars de l'exposició Tony Tonic “Fanzine del cómic y el dibujo animado” amb temes de l’actualitat cultural nacional i internacional del moment. Villa Triste Fanzine Dadà. núms.: 1 i 2 (principi dels '80) Trenc Fanzine d'actualitat cultural. Yeah! Fanzine “El Fanzine de cosas bonitas”. Al voltant d’una temàtica comú, els col·laboradors elaboren continguts per al fanzine en múltiples formats: Artícles, objectes, fotografíes, cartells, enganxines, “xuminalles”, etc. núm.: 1 (principi dels '80) núms.: 2 i 3 (actual) núms.: 1,2,3 i 4 (principi dels '80) Trabajo y Vigilancia Fanzine musical. (principi dels '80) Trepidación “Fanzine de música moderna”. núms.: 1,2 i 3 (principi dels '80) Tuttifruti Fanzine Rockabilly. núms.: 1,2,3, 4 i 5 (principi dels '80) Dates de publicació aproximades Una Terrassa Tropical Interferències ’09