Any 11 - B," 7 6 Preu: 10 cèntims una campanya ver <íDíce que solo las izquierdas tienen •»soluciones para la obra social y poHti^ca de Espana.^ De la ressenya del Discurs d'En Pi i Sunyer, pronunciat a Llansà, i publicada en ^La Lucha> del dia 12 del corrent, n°633,anynL Sengles articles i inacabables comentaris podríem posar al marge dels parlaments pronunciats per En Pi i En Domingo,a Figueres, Llansà i Port·Bou,però ens dóna la tasca feta un reputat home públic, un dels més assabentats «leaders» del socialisme espanyol, N'Oscar Pérez Solís, al qual va referir-se amb elogi En Pi i Sunyer en el seu parlament de Figueres. Aquest il·lustre adversari nostre que té el prestigi de la seva intel·ligència preclara, de la seva història política immaculada, i l'altíssima executòria de haver tingut de deixar l'uniforme militar per a defensar les seves idees, en uns notabilíssims articles que veuen ara la llum en un rotatiu madrileny, contesta, en realitat, els tòpics verbalistes, la fullaraca republicana-revolucionària que s'és escampat suara sobre el terreny,—sortosament força esquiimat, - del republicanisme històric empordanès. Per això, als que s'engrescaren amb les prèdiques pinistes i marcelinistes, com als que les escoltaren amb indiferència a faisó de cosa pintoresca, i als que les recolliren com una cosa xorca i merament retòrica, oferim aquests pensaments d'un «veritable home d'esquerra» que desfà tota la fumarel·la de la traca valenciana amb què han intentat espatarrar-nos D. August i En Marcelino: «He de apresurarme a decir que la Revolución y la República, si fueran entre nosotros algo mas que palabras huecas, no deberían inspirar temor a ningiín demòcrata. Però cuando detràs de ellas no se ven sinó confusión e interrogantes, si deben producirnos inquietud a quienes erttendemos que el progreso político y social de un pueblo no pue.de ni debe ser obra que se haga a ciegas, sinó labor juiciosa y sòlida en,cada momento.» irrecusa * Entona un himno al Socialismo y al >Nacionalismo afirmando que s,ó\o \en»dràrs splución çcn la implantación deia »Repüb!ica.» De la ressenya del discurs d'En Marcelí Domingo, pronunciat a L·lansà, i publicada en <íLa Lucha^ del dia 12 del corrent, nP 633, any UI. puntales de las truculenías y lamentables peroratas mitinescas con que se supone equivocadamente en muchos sectores de las izquierdas políticas espanolas que se perfecciona la educación del pueblo para la vida pública.» «Se me dirà que las izquierdas espailolas tienen un programa de acción. Si, es verdad, tienen un programa. çiCual? Hasta hace unos meses este programa era éste: Maura, no, y la República, flotantes, ambos principios fundameníales sobre un turbión de negaciones sistemàticas. Desde marzo, el Maura, no, ha pasado a las antologías de frases mandadas recoger; però queda el propósito—nada mas que el propósito según todas las trazas — de instaurar la República, revolucíonariamente desde luego. Y eso es todo. Porque el programa de acción de las izquierdas, que va tremolado en una bandera donde cuarenía y cinco anos de impotència republicana y de verbalismo radical lian escriío historias lúgubres o tràgicómicas que no pueden conseguir para sus editores la confianza de Espana, no dice nada mas.» «Un pueblo, antes de eambiar de régimen político, tiené derecho a cerciorarse de que /?o va solameníe a eambiar los rótulos sinó, las esencias. Entre una República que deje intactas las bases jurfdicas de la propiedad territorial y una Monarquia que las revoluciona, yo votaré siempre por la Monarquia.» «El Qobierno tiene siempre la culpa de todo y en superficiales «(íQué cuestiones de economia gàrrulas, tales como las frecuentes nacional han puesto sobre el tapete invocaciones al analfabetisme es- las izquierdas? Aun no sabemios capafïol, ala emigraçjón, e t c , dignos I tegóricamente, estando en puertas Diputació de Girona — Servei de Biblioteques de una revisión arancelaria, si son librecambistas o proteccionistas. De estàs no le habian al pueblo. Va a sdfneterse al Parlamento el presupuesto del Estado para 1919. Lo natural era que, aun desconociéndoie la estructura de esa obra econòmica, clave de la vida espanoía, procuraran las izquierdas ofrecer al pais su presupuesto con sus orientaciones en matèria tributaria, con algo mas que ese sobado loar el difunto proyecto de gravàmenes sobre los beneficiós extraordinarios, alfa y omega, por lo visto, de la ciència financiera alegada por las izquierdas. Y en la cuestión de las subsistencias —que lo es dígase lo que se quiera de producción i de altos salarios, no de empirismos arbitristas ni de fàciles acometidas al acaparador, como- din para escapar a las mas àrduas meditaciones sobre el problema— debieran las izquierdas exhumar su plan. No lo hay.y> . «Lo importante aquí es conocer la capacidad gubernamental de las izquierdas. Porque una sola gota de sangre espanoía me parecería un precio demasiado oneroso para pagar la sustítución de! actual sistema político vígente en Espaila, por otro que se liamase de dístínto mode y fuese igual... o peor. Y por esto pienso que mientras las izquierdas espanolas no den pruebas palmarias y sòlidas garantías de qué, echando abajo el Trono, ellas gobernaràn mejor que los ministros del rèy,ytí creeréun acto de insensatez, mas aún, un crimen de lesa pàtria, la revolución que predican las izquierdas.» Si des d'un principi vàrem conceptuar un lamentable, error polític el fet de què En Pi i Sunyer i En Marcelí Domingo anessin de bracet a fer propaganda comú a Llansà iPort-Bou, més s'havia d'afermar en nosaltres aquella opinió en saber que s'aprofitava la celebració d'aquells actes per a donar en la nostra ciutat un miting d'inoportunitat republicana que cap cosa no el reclamava i que a cap necessitat obeïa. En l'article publicat damunt aquestes columnes en el nostre número passat, en el qual comentàvem des del punt d'obir de la lògica i de la conseqüència aquella inaudita i estreta unió del diputat republicà nacionalista pel nostre districte i de l'aspirant a orientador de les masses protestaries espanyoles, ja diguérem el concepte que ens mereixia aquella unió, concepte que hem hagut d'afermar i potser hauríem d'accentuar encara després de sabudes \es argumentacions utilit- «En la izquierda se trabaja poquísimo, aunque se pedantea mucho. Bien es cierto que la masa, pésimamente educada para la vida pública, solo pide manjares fuertes, palabras explosivas, pensamientos detonantes, ruído, ruído...y> De «El Sol» de Madrid, dels dies 3, 8 i 11 de l'actual mes, núms. 275, 280 i 283, any II. zades pels baladrers de la política republicana en els mítings de Figueres, de Llansà i de Port Bou. Cap fet, cap raó abona ni excusa el que En Pi i Sunyer acomboï per terres del seu districte al xiscladís Mercelino; altrament els fets consumats i la raó abonarien al [>r. Pi i Sunyer sempre que negués al Diputat tortosí no solament la seva collaboració per a ajudar-lo en la seva pesada aspiració de fer-se amb un cabdillatge popular, sinó també en privar totes les ocasions d'una fingida afectuositat personal. Constatem els fets, historiem-los també per a guardar-nos-en després el resultat que en pervingui per a poder assenyalar en nosaltres més endavant orientacions justes i posades en raó a les causes de la conseqüència deduïda. En Pi i Sunyer ha vingut als pobles del districte que representa en les Corts espanyoles a posar-se en contacte amb