TCDC Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya Ponència Jornada sobre la competència en la distribució de gasolina a Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic Dr. Lluís Franco i Sala Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya Ponència Competència i TIC Jornada sobre la competència en la distribució de gasolina a Catalunya La de la competència TICpromoció i competència. Presentació de l’estudi des de l’àmbit autonòmic* http://www.uoc.edu/symposia/competencia( Dr. Lluís Franco i Sala Alfons Cornella Resum La defensa i la promoció de la competència constitueixen dos dels objectius fonamentals dels poders públics i dels òrgans de defensa de la competència, però en aquest àmbit els òrgans autonòmics també tenen un gran paper. El Tribunal de Defensa de la Competència espanyol té molta tradició en l’elaboració d’estudis, però hi ha mercats i activitats d’àmbit autonòmic que tenen una gran rellevància i que incideixen fonamentalment en els ciutadans, i és aquí on els òrgans autonòmics poden desenvolupar una tasca important. D’altra banda, l’aplicació de l’anàlisi econòmica és molt important per a la defensa de la competència, fet que es dedueix precisament de les mateixes característiques de l’aplicació tant de normativa de defensa de la competència com de polítiques de competència. Cal buscar, doncs, una complementarietat entre l’anàlisi jurídica i l’econòmica quan es tracten els diferents aspectes de la competència. Pel que fa al Tribunal Català de Defensa de la Competència, les seves actuacions tenen com a objectiu defensar els ciutadans i les empreses mitjançant les seves resolucions –principalment mitjançant la resolució dels expedients–; elaborar propostes per a millorar la competència amb estudis, informes, etc., i difondre en la societat els beneficis de la competència mitjançant la informació i la difusió públiques. Paraules clau competència, defensa, promoció, estudis, informes, anàlisi jurídica, anàlisi econòmica, Tribunal Català de Defensa de la Competència Data de presentació: Novembre de 2006 Data de publicació: Maig de 2008 1. L a defensa i la promoció de la competència des dels poders públics Quan es tracta el tema de la defensa i la promoció de la competència, des de l’àmbit de les polítiques públiques sorgeixen d’entrada dues preguntes: per què ha de ser un objectiu la defensa de la competència?, i com es defensa i promociona la competència des dels poders públics? Pel que fa a la primera pregunta, cal considerar que els mercats no sempre garanteixen una assignació eficient dels recursos econòmics. El funcionament del mercat pot estar distorsionat de manera que les decisions de preus, de quantitats i d’inversió de les empreses no siguin òptimes i els consumidors resultin perjudicats. Les causes d’una assignació ineficient de recursos poden ser les següents: a) L’existència de fallades en el mercat (béns públics, externalitats, informació asimètrica, monopolis naturals...). *Ponència pronunciada en la Jornada sobre la Competència en la Distribució de Gasolina a Catalunya, que va tenir lloc a Barcelona el dia 16 de novembre de 2006. © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic b) La presència de comportaments anticompetitius d’alguns agents econòmics que distorsionin el funcionament del mercat. Així mateix, la intervenció dels poders públics en la correcció d’aquestes ineficiències pot ser mitjançant les accions següents: a) La utilització de mecanismes d’intervenció i de regulació del mercat per a garantir-ne el funcionament eficient. b) La correcció del comportament dels agents econòmics en el mercat mitjançant el mecanismes previstos en el sistema de defensa de la competència. És necessari defensar la competència perquè la seva existència comporta una sèrie de beneficis microeconòmics i macroeconòmics. Des del punt de vista microeconòmic, més competència afavoreix una assignació més eficient dels recursos, preus més reduïts, més possibilitats d’elecció dels consumidors, millor atenció al client, l’entrada de nous emprenedors o una millor posició de la petita i mitjana empresa (és més difícil, per exemple, que es produeixin abusos). Quant als beneficis macroeconòmics, la competència afavoreix la reducció de la inflació, el creixement econòmic, les possibilitats de crear ocupació, les exportacions (l’existència d’una veritable competència en els mercats interns és fonamental per a aconseguir uns nivells adequats de competitivitat internacional), el benestar i l’increment de la riquesa dels països. Tots aquests beneficis es veuen potenciats per l’existència d’òrgans autonòmics de defensa de la competència.1 Pel que fa a la segona pregunta, com es defensa la compe­tència des dels poders públics?, els òrgans de defensa de la competència tenen tres grans funcions o àmbits d’actuació: la vigilància, la promoció o el foment de la lliure competència, i la informació i difusió pública. La funció de vigilància s’ha d’exercir per a evitar i sancionar les conductes que tinguin per objectiu, produeixin o puguin produir l’efecte d’impedir, falsejar o restringir la competència en tot el mercat estatal o en una part. Les conductes sobre les quals cal posar especial atenció són les conductes de tipus col·lusori, com els pactes de preus, el repartiment del mercat o la limitació de la producció, o les conductes abusives d’una posició de domini. El segon àmbit d’actuació, la funció de promoció, correspon al que s’anomena advocacy of competition,2 entesa com la tasca fonamental que han d’exercir les autoritats quant a la promoció i l’impuls de la competència i del funcionament eficient dels mercats. Les activitats de promoció o foment van adreçades, d’una banda, a les autoritats públiques que tenen capacitat reguladora i, d’una altra, al conjunt de la societat a fi de promocionar un entorn competitiu en els sectors i les activitats econòmiques. El foment de la lliure competència es materialitza en la realització d’estudis i informes3 per a millorar la competència dels diferents sectors i activitats econòmiques, en les propostes normatives, etc. Cal remarcar que el foment de la competència no s’ha de referir únicament als comportaments dels agents econòmics privats, sinó també a les conductes dels agents econòmics públics i al comportament d’agents econòmics privats o públics en els sectors regulats.4 Els sectors regulats també han d’obrir-se a la competència. El tercer àmbit d’actuació és la informació i la difusió pública. En aquest sentit, cal esmentar tant la realització de jornades, seminaris, conferències, etc. com el deure d’aproximar –i informarne– els instruments de defensa de la competència als ciutadans i a les empreses. Dit en altres paraules, consisteix a estendre la cultura de la competència. Totes aquestes activitats s’han de realitzar amb el màxim de transparència. Per això el Tribunal Català de Defensa de la Competència divulga públicament les seves actuacions mitjançant la seva pàgina web.5 2. L’activitat de promoció des dels òrgans autonòmics Tant l’organisme estatal com els òrgans i institucions autonòmics de defensa de la competència han de tenir un paper preponderant en la implantació de la lliure competència en l’ordenament jurídic i el sistema econòmic. Com s’ha assenyalat, la promoció que exerceixen aquests òrgans pot incidir tant en l’actuació de les empreses com en la del mateix sector públic quan aquest actua com a operador econòmic, sense oblidar els aspectes relacionats amb l’activitat administrativa i normativa de l’Administració pública. Així mateix, és destacable el fet que la promoció pugui ser exercida per pròpia iniciativa dels òrgans de defensa de la competència, la qual cosa, juntament amb la independència de criteri en la seva actuació, contribueix a assegurar l’eficàcia de la política de competència. Igualment, la transparència en l’actuació dels òrgans competents i, concretament, la publicació dels informes, dels estudis, i de les propostes normatives que facin pot contribuir de gran manera a la promoció de la competència en el mercat. Sense perjudici de la referència expressa sobre la nova Llei de defensa de la competència6 que es farà en paràgrafs posteriors, 1.Sobre els beneficis de la descentralització, vegeu Franco i Sala (2004 i 2006a). 2.A la gran majoria dels països del nostre entorn, els òrgans de defensa de la competència fan un ús considerable de les funcions d’advocacy (Fernández de Araoz, 2005: 398). 3.Per a una anàlisi àmplia de tot tipus d’informes i dictàmens, vegeu Creus (2005) i Fernández de Araoz (2005). 4.L’abús de posició de domini no és inusual en els sectors regulats i també s’ha de perseguir en aquest àmbit. S’ha d’afegir que un dels mecanismes per a assolir una regulació procompetència és augmentar la cooperació i la coordinació entre els reguladors sectorials i les autoritats de la competència. 5. http://www.tcdc.cat. 6.Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159, de 4 de juliol de 2007). © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic cal dir que la normativa, específica7 o general, reguladora dels òrgans autonòmics de defensa de la competència atribueix a tots ells, amb major o menor grau de concreció, diverses funcions relacionades amb la promoció de la competència, entre les quals podem esmentar les següents: f) La legitimació per a impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa els actes administratius i les disposicions normatives amb rang inferior a llei dels quals es derivin obstacles al manteniment d’una competència efectiva en els mercats. a) La funció consultiva, consistent en l’emissió d’informes en matèria de lliure competència quan li siguin sol·licitats per les administracions públiques, els òrgans legislatius i de govern, etc. b) L’emissió d’informes sobre la normativa i la seva afectació a la competència. c) L’elaboració d’informes generals sobre sectors econòmics i l’actuació del sector públic en termes de competència, amb la possibilitat d’incidir i efectuar propostes i recomanacions tant respecte de l’activitat econòmica desenvolupada per les empreses com de la desenvolupada per l’Administració pública. d) La realització d’estudis i de treballs d’investigació en matèria de defensa de la competència. e) L’elaboració d’informes sobre els ajuts públics amb la perspectiva de l’afectació de la competència. La taula següent mostra l’activitat dels tribunals de defensa de la competència de Catalunya, Galícia, el País Basc i Aragó en informes i estudis des de gener de 2003 fins a octubre de 2007.8 El quadre recull els informes a instància del mateix organisme, informes a instància de conselleries i òrgans del govern autonòmic, informes sobre grans superfícies comercials, estudis i altres. En el quadre s’aprecien les dades següents: a) Un augment de l’activitat de foment a mesura que es van creant i estan en funcionament els organismes autonòmics. El Tribunal Català de Defensa de la Competència està en ple funcio­nament des de 2003, el de Galícia des de 2005, el del País Basc des de 2006 i el d’Aragó des de setembre de 2006. Durant els primers deu mesos de 2007, l’activitat dels INFORMES I ESTUDIS DELS TRIBUNALS DE GALÍCIA, PAÍS BASC, ARAGÓ I CATALUNYA (gener 2003 – octubre 2007) Concepte 2003 2004 2005 2006 2007 Total Informes a instància del propi organisme 6 1 4 5 6 22 Informes a instància de les conselleries 0 0 0 6 16 22 Informes grans superfícies comercials 0 0 9 34 51 94 Estudis 1 1 1 7 12 22 Altres 0 0 0 2 6 8 7 2 14 54 91 168 Total Informes a instància del mateix organisme Fonts: Tribunals de defensa de la competència de Galícia, el País Basc, Aragó i Catalunya. 7.Decret 222/2002, de 27 d’agost, pel qual es creen els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya; Decret 13/2004, de 13 de febrer, pel qual s’assignen funcions en matèria de defensa de la competència i es crea el Servei Regional de Defensa de la Competència de Múrcia; Llei 6/2004, de 12 de juliol, reguladora dels òrgans de defensa de la competència de la comunitat autònoma de Galícia; Llei 6/2004, de 28 de desembre, de creació del Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat de Madrid; Decret 81/2005, de 12 d’abril, de creació del Tribunal Basc de Defensa de la Competència i d’assignació de funcions del Servei de Defensa de la Competència de la comunitat autònoma del País Basc; Llei 2/2005, de 24 de juny, de creació del Jurat de Defensa de la Competència d’Extremadura; Llei 14/2005, de 23 de desembre de mesures fiscals, de gestió financera i administrativa i d’organització de la Generalitat (l’article 119 crea el Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana); Decret 29/2006, de 24 de gener, pel qual es creen i es regulen els òrgans de defensa de la competència d’Aragó; Decret 36/2006, de 25 de maig, pel qual s’atribueix la competència en matèria de defensa de la competència i es crea el Tribunal per a la Defensa de la Competència de la Comunitat de Castella-Lleó, i Llei 6/2007, de 26 de juny, de promoció i defensa de la competència d’Andalusia. 8.El quadre no recull informes i estudis elaborats pels òrgans autonòmics d’instrucció d’aquestes quatre comunitats autònomes (com és el cas, per exemple, dels estudis del Servei Basc de la Competència). © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic quatre organismes se situava en 91 actuacions en promoció de la competència. b) En el període considerat, es destaca quantitativament el nombre d’informes comercials (94 de 168 informes i estudis). Aquesta activitat ha estat desenvolupada pels òrgans competents de les comunitats autònomes en els seus respectius àmbits d’actuació en virtut de la Sentència 124/2003, del Tribunal Constitucional.9,10 c) No obstant això, també es destaca tant el nombre d’informes a instància dels mateixos organismes (22) com a instància de conselleries i òrgans de govern (22), així com el d’estudis sobre la competència en determinades activitats i sectors econòmics (22). d) La conclusió és que els organismes autonòmics exerceixen bé i eficaçment la funció de promoció de la competència. Aquesta important activitat va en la línia d’actuar ex-ante, de conformitat amb les tendències actuals en l’àmbit de la Unió Europea. 3. E l cas del Tribunal Català de Defensa de la Competència11 El Tribunal Català de Defensa de la Competència va ser el primer organisme autonòmic en aquest àmbit que va desenvolupar plenament les seves funcions des de gener de 2003. Quant a la funció de vigilància, el nombre d’expedients iniciats per la Direcció General de Defensa de la Competència i d’autoritza­cions sol·licitades al Tribunal Català de Defensa de la Competència ha estat de 6412,13 en el període comprès entre gener de 2003 i octubre de 2007. Els expedients per sectors d’activitat econòmica, com s’aprecia en el gràfic número 1, han estat 10 de distribució comercial, 9 de serveis diversos, 8 de distribució de premsa, 7 relatius a entitats públiques, 7 d’energia, 5 d’autoescoles, 5 de col·legis professionals, 5 de funeràries, 2 d’activitats de lleure i 4 d’altres. Tot i que la finalitat del Tribunal Català de Defensa de la Competència no és sancionar, sinó millorar la competència i vetllar perquè no es produeixin conductes contràries que perjudiquin el funcionament eficient dels mercats, quan correspon s’apliquen les sancions, com no podria ser d’altra manera. Amb aquesta Gràfic 1. Assumptes dels òrgans catalans de defensa de la competència per activitats econòmiques (Gener 2003 – Octubre 2007) 6 10 2 5 9 5 5 8 7 7 Distribució comercial -10 Autoescoles - 5 Serveis diversos - 9 Col·legis professionals - 5 Distribució de premsa - 8 Funeràries - 5 Entitats públiques - 7 Activitats d’oci - 2 Energia - 7 Altres - 6 Font: Tribunal Català de Defensa de la Competència i Direcció General perspectiva, en el període de gener de 2003 a octubre de 2007 s’han imposat sancions per un import de 1.408.100 euros.14 El segon gran àmbit d’actuació del Tribunal Català de Defensa de la Competència rau precisament en la promoció, mitjançant la realització de propostes, informes i estudis per a millorar la competència. S’han elaborat 44 informes i estudis des de gener de 2003 fins a octubre de 2007 (gràfic 2). Per iniciativa del mateix Tribunal Català de Defensa de la Competència s’han elaborat 19 informes. Els òrgans de defensa de la competència han de procurar cada vegada més l’anticipació i reforçar la funció de realització de propostes per a impulsar la competència en els mercats de béns i serveis, així com millorar l’eficàcia en l’aplicació de la seva normativa. En aquest àmbit s’han realitzat estudis i propostes relatius al marc institucional i organitzatiu,15 i estudis i propostes sobre normes materials de la 9.Sentència de 9 de juny de 2003. 10.En el cas de Catalunya, a més, segons l’article 154.2 del nou Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; DOGC, núm. 4.680, de 20 de juliol de 2006). 11.Sobre el model català, vegeu Franco i Sala (2006a). 12.Segons dades de la mateixa Direcció General de Defensa de la Competència de la Generalitat de Catalunya i del Tribunal Català de Defensa de la Competència. 13.61 són expedients sancionadors: 58 per a denúncies presentades i 3 per a actuacions iniciades d’ofici. Els 3 expedients restants fan referència a autoritzacions singulars. 14.De conformitat amb la següent distribució segons les activitats econòmiques: 920.000 euros a autoescoles, 300.000 euros a energia; 100.000 euros a distribució comercial; 85.000 euros a col·legis professionals, i 3.000 euros a activitats de lleure. 15.Per exemple, estudi i propostes a l’esborrany d’organització i funcionament del Consejo de Defensa de la Competencia (2003); estudi i propostes a l’esborrany d’organització i funcionament de la Junta Consultiva en matèria de conflictes (2003 i 2007); o comentaris del TCDC a la Xarxa d’Òrgans Espanyols Competents en Matèria de Defensa de la Competència (REC) (2006 i 2007). © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic Gràfic 2. Informes i estudis del tribunal català de defensa de la competència (Gener 2003 – Octubre 2007) 4 19 19 2 Informes a instància del TCDC - 19 Informes sobre grans superfícies comercials - 19 Informes a instància de departaments de la Generalitat - 2 Estudis - 4 Font: Tribunal Català de Defensa de la Competència competència. En aquest últim àmbit s’han fet no només les que pertanyen al marc català16 i estatal,17 sinó també les que pertanyen al marc comunitari.18 Pel que fa a la normativa espanyola, es destaquen les propostes dels òrgans catalans de defensa de la competència sobre la reforma de la normativa de defensa de la competència. Així mateix, s’han emès 19 informes sobre grans superfícies comercials, així com 2 informes sobre normes a petició de dos departaments de la Generalitat.19 S’han impulsat 4 estudis sobre activitats i anàlisi econòmica de la competència en diferents camps: les noves tecnologies de la informació i la comunicació; indicadors i metodologia per a l’anàlisi de la competència en els mercats de productes; la distribució de gasolina a Catalunya, i la recollida i el tractament dels residus sòlids per part dels ajuntaments de Catalunya.20 Un tercer grup d’actuacions del Tribunal Català de Defensa de la Competència se centra en la informació i la difusió pública. En aquesta línia, està a disposició de les empreses, les organitzacions, els professionals i tots els ciutadans la pàgina web del Tribunal,21 en la qual, a més de recollir les resolucions, publicacions en línia del TCDC, el marc normatiu, el fons biblio­gràfic, etc., es publica el butlletí trimestral d’actualitat de la competència. L’impuls i la millora de la competència també es desenvolupa mitjançant l’edició de publicacions (9),22 l’organització de jornades,23 l’elaboració de materials de difusió pública (3), el manteniment d’un servei de biblioteca i documentació (amb més de 500 exemplars especialitzats), la formació en pràctica d’estudiants universitaris, conferències, reunions amb organitzacions socials i econòmiques, universitats i un llarg etcètera. 4. La promoció en la nova llei de defensa de la competència El Libro blanco para la reforma del sistema español de defensa de la competencia (Ministeri d’Economia i Hisenda, 2005) inclou un 16.Per exemple, comentaris del TCDC en relació amb el procediment per a la tramitació de sol·licitud de la llicència comercial de la Generalitat establert en el projecte de decret pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials (2006); o informe sobre el Decret 363/2006 i la seva afectació a la competència. 17Per exemple, estudi i propostes sobre el Projecte de reial decret relatiu a l’aplicació a Espanya de les normes comunitàries de la competència (2004); estudi i propostes sobre el Libro blanco para la reforma del sistema español de defensa de la competencia (2005); estudi i propostes sobre el Projecte de reial decret d’exempció per categories dels registres de morosos (2005); estudi i propostes sobre l’esborrany de l’Avantprojecte de la llei de defensa de la competència (2005); observacions del TCDC a l’esborrany del Reglament de defensa de la competència (2007); o observacions a l’esborrany de l’Informe del Consell de Defensa de la Competència al projecte de reial decret, pel qual s’aprova el Reglament de defensa de la competència (2007). 18.Estudi i propostes sobre el Reglament 1/2003 de la Unió Europea i observacions als textos europeus sobre l’anomenat «Paquet de modernització» (2003); comentaris del TCDC al document de debat objecte de consulta per la Comissió Europea sobre l’aplicació de l’article 82 del Tractat als abusos d’exclusió (2006); comentaris del TCDC al Libro verde sobre reparación de daños y perjuicios por incumplimiento de las normas comunitarias de defensa de la competencia (2006). 19.Informe sobre la venda de bitllets d’avió (2006) i Informe sobre el decret de regulació del sistema d’assessorament agrari (2006). 20.Els títols dels estudis són Possibles conflictes de competència en l’economia digital (2003); Una metodologia per a l’anàlisi de la competència en els mercats de productes. Lliçons de l’experiència comparada (2004); La competència en la distribució de gasolina a Catalunya (2005), i La privatització de serveis locals: concentració empresarial i competència a Catalunya (2006-2007). 21.http://www.tcdc.cat. 22.Codi normatiu de defensa de la competència (2003); Competència i territori (2004); Memòria TCDC 2003 (2004); Reglament intern (2004); Competència i TIC (2004); Memòria TCDC 2004 (2005); Aplicació del dret de la competència a Catalunya (2006); Memòria TCDC 2005 (2006), i Memòria TCDC 2006 (2007). 23.Seminari Comerç Interior, Territori i Competència. Beneficis i Riscos del Nou Sistema de Política de Defensa de la Competència, juntament amb la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (2003); Jornada TIC i Competència, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (2004); Jornada sobre la Judicialització i Modificacions del Dret Administratiu de la Competència, juntament amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona (2005); Jornada sobre l’Anàlisi Econòmica de la Competència en els Mercats. Lliçons de l’Experiència, juntament amb la Universitat de Barcelona (2005); Jornada sobre Arbitratge i Competència, juntament amb el Tribunal Arbitral de Barcelona (2006); La competència en la Distribució de Benzina a Catalunya, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (2006); Aplicació del Dret de la Competència a Catalunya (2006), o Competència i Empresa, juntament amb Foment del Treball (2007). © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic capítol sobre la projecció social de la defensa de la competència en el seu apartat VII. En aquest apartat es fa al·lusió a la promoció de la defensa de la competència. En concret, el Libro blanco es refereix a les funcions que han d’exercir els òrgans de defensa de la competència per a detectar situacions de restricció de competència i proposar mecanismes per a la seva modificació o adaptació. Amb aquesta finalitat, menciona una sèrie de propostes per a reforçar les funcions de promoció de la competència que s’encomanarien a la Comissió Nacional de la Competència. En concret, es proposen les accions següents (Ministeri d’Economia i Hisenda, 2005, 83-84): a) L’elaboració d’informes generals sobre sectors, en el seu cas amb propostes de liberalització o modificació normativa. b) L’elaboració d’informes sobre qualsevol projecte normatiu d’àmbit estatal que pugui afectar la situació de la competència en els mercats. c) La realització d’informes o recomanacions sobre qualsevol acte administratiu. d) La legitimació d’impugnar davant de la jurisdicció contenciosa administrativa els actes o les normes que provoquen restriccions substancials de la competència. e) La possibilitat de preveure en I’informe anual de competència un apartat sobre I’actuació pública. Així mateix, el Libro blanco assenyala que cal plantejar-se que els òrgans autonòmics tinguin les mateixes facultats respecte de la seva comunitat. Cal valorar positivament que el Libro blanco recomani que els òrgans de defensa de la competència, tant de I’Estat com autonòmics, tinguin atribuïdes expressament funcions, no només en relació amb els informes relatius a sectors i activitats econòmiques, sinó també respecte de I’actuació administrativa general i, més concretament, dels projectes normatius i dels actes administratius que puguin afectar la situació de competència en I’àmbit territorial respectiu. La Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència, pel que fa a les funcions de consulta i promoció, disposa el següent: a) La Comissió Nacional de la Competència actua com a òrgan consultiu sobre qüestions relatives a la defensa de la competència (article 25). En tot cas, ha de dictaminar, entre d’altres, sobre projectes i proposicions de normes que afectin la competència (article 25.a), així com sobre els projectes d’obertura de grans establiments comercials, quan la seva instal·lació a la zona corresponent pugui alterar Generalitat de Catalunya la lliure competència en un àmbit supra-autonòmic o en el conjunt del mercat estatal (article 25.b). Alhora, els òrgans autonòmics competents han de dictaminar sobre projectes d’obertura de grans establiments comercials, quan la seva instal·lació a la zona afectada pugui alterar la lliure competència en un àmbit que no superi l’autonòmic.24 b) La Comissió Nacional de la Competència ha de promoure l’existència d’una competència efectiva en els mercats, en particular mitjançant les funcions següents (article 26.1): – promoure i elaborar estudis i treballs d’investigació en temes de competència; – realitzar informes generals sobre sectors, si escau, amb propostes de liberalització, desregulació o modificació normativa; – elaborar informes, si escau, amb caràcter periòdic sobre l’actuació del sector públic; – efectuar informes generals o puntuals sobre l’impacte de les ajudes públiques sobre la competència efectiva en els mercats; – dirigir a les administracions públiques propostes per a la modificació o supressió de les restriccions a la competència efectiva derivades de la seva actuació, així com, si escau, les altres mesures conduents al manteniment o al restabliment de la competència; – proposar al ministre d’Economia i Hisenda, per a la seva elevació, si escau, al Consell de Ministres, les directrius de política de defensa de la competència en el marc de la política econòmica del Ministeri i, en particular, les propostes normatives corresponents. En canvi, amb la perspectiva de la claredat normativa sorprèn que no estableixi expressament les mateixes competències de promoció, i les consultives, pels òrgans competents de les comunitats autònomes (Rodríguez Mínguez, 2006: 25-26). Les activitats esmentades ja les desenvolupaven els òrgans autonòmics competents,25 atès que la facultat ja s’havia establert anteriorment en la Disposició addicional primera de la Llei 1/200226 en relació amb l’article 31 de la Llei 16/1989,27 així com en les mateixes normatives de creació. En el cas concret de Catalunya, a més, el nou Estatut d’autonomia disposa en l’article 154.1 que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats, respecte de les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya (Franco i Sala, 2007: 100). A més a més, en el Libro blanco, com ja s’ha mencionat, s’assenyala que cal plantejar-se que els òrgans autonòmics disposin d’iguals facultats en relació amb la comunitat 24.De conformitat amb la Sentència 124/2003, de 9 de juny, del Tribunal Constitucional, amb relació al compliment del que estableix la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç detallista, així com del sentit de l’article 25.b de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència. 25.Activitat reflectida en les memòries i les pàgines web, com ara la del TCDC, http://www.tcdc.cat. 26.Llei 1/2002, de 21 de febrer, de coordinació de les competències de l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència (BOE núm. 46, de 22 de febrer de 2002). 27.Llei 16/1989, de 17 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 170, de 18 de juliol de 1989). © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic respectiva pel que fa a elaborar informes generals sobre sectors, informar sobre projectes normatius que afectin la situació de la competència dels mercats, informes o recomanacions sobre qualsevol acte administratiu, la facultat d’impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa o informar sobre l’actuació pública (Ministeri d’Economia i Hisenda, 2005: 83-84). Cal recordar que la promoció s’ha convertit en una funció bàsica de la política de la competència i dels organismes que la impulsen. Hi ha altres articles del text que també fan referència a aspectes relacionats amb la promoció de la competència, com ara els següents: a) L’article 11, que regula les funcions dels òrgans de defensa de la competència d’anàlisi dels criteris de concessió dels ajuts públics en relació amb els seus possibles efectes sobre el manteniment de la competència efectiva.28 Segons l’apartat primer, la Comissió Nacional de la Competència pot emetre informes sobre els règims d’ajuts i els ajuts individuals29 i adreçar a les administracions públiques propostes per al manteniment de la competència. En l’apartat segon es disposa que la Comissió Nacional de la Competència emetrà un informe anual sobre els ajuts públics concedits en l’àmbit espanyol. Aquest informe serà fet públic i hi incorporarà els informes que elaborin els òrgans autonòmics de defensa de la competència respecte dels ajuts públics concedits per les administracions autonòmiques o locals del seu àmbit territorial. Pel que fa als òrgans autonòmics, l’apartat cinquè de l’article 11 disposa l’elaboració d’informes sobre ajuts públics concedits per les administracions autonòmiques o locals al seu respectiu àmbit territorial en relació amb els possibles efectes sobre el manteniment de la competència efectiva en els mercats.30 Aquests informes s’han de remetre a la Comissió Nacional de la Competència a l’efecte que s’incorporin en l’informe anual que aquesta comissió ha d’elaborar. L’atribució d’aquesta facultat als òrgans autonòmics augmentarà l’eficàcia per a detectar ajuts contraris a la competència i evitar els perjudicis que comporten. El sistema millora en termes d’eficàcia, ja que, amb relació als ajuts autonòmics o locals, els òrgans autonòmics de defensa de la competència poden obtenir més fàcilment informació i fer un seguiment que resulta més dificultós per a les administracions més llunyanes, tant pel menor coneixement de la situació en un territori com pel volum de feina que representa el conjunt dels ajuts a escala estatal (Franco i Sala, 2007: 98). b) La Comissió Nacional de la Competència està legitimada per a impugnar davant de la jurisdicció contenciosa administrativa els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu i les disposicions generals de rang inferior a la llei dels quals es derivin obstacles per al manteniment d’una competència efectiva en els mercats31 (article 12.3). Així mateix, els òrgans competents de les comunitats autònomes també estan legitimats per a impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa els actes de les administracions públiques autonòmiques o locals del seu territori subjectes al dret administratiu i les disposicions generals de rang inferior a la llei, dels quals es derivin obstacles per a la competència (article 13.2). Aquesta capacitat d’impugnació és innovadora, i degudament exercida pot contribuir eficaçment a l’eliminació de molts actes i normes de rang inferior a llei ineficients (Petitbò Juan, 2007: 256). 5. Conclusions A la llum del que s’ha exposat en els apartats precedents es dedueixen les conclusions següents: Primera. La promoció de la competència és una funció bàsica dels òrgans de defensa de la competència. Segona. Els òrgans autonòmics de defensa de la competència exerceixen bé i amb eficàcia la funció de promoció de la competència. Tercera. La normativa autonòmica de defensa de la competència i la Llei 15/2007, de defensa de la competència, atribueixen importants facultats de promoció als òrgans competents. Quarta. La promoció i l’impuls de la competència per part dels òrgans estatals i autonòmics es traduiran en un funcionament més eficient dels mercats, en benefici dels ciutadans i de les empreses. Bibliografia CREUS, A. (2005, gener-abril). «Funciones de información y dictamen». Gaceta Jurídica de la Unión Europea y de la Competencia. Núm. 241, pàg. 81-88. FERNÁNDEZ DE ARAOZ, A. (2005). «Funciones de información y dictamen de la autoridad española de defensa de la competencia». A: La modernización del derecho de la competencia 28.Aquestes funcions s’exerciran sense perjudici de les facultats de la Comissió Europea i dels òrgans jurisdiccionals en el control dels ajuts públics. 29.Anteriorment només es recollia la possibilitat d’informes sobre criteris de concessió d’ajuts. Igualment, poden ser d’ofici o a instància de qualsevol administració pública (fins ara eren d’ofici o a instància del ministre d’Economia i Hisenda, article 19.3 de la Llei 16/1989). 30.De conformitat amb l’apartat primer del mateix article ja esmentat, aquesta funció comprèn tant l’emissió d’informes respecte als règims d’ajuts com els ajuts individuals. 31.En aquest àmbit cal recordar que l’article 4.2 de la Llei 15/2007 disposa, com ja ho feia la Llei 16/1989, que les prohibicions establertes en la norma són d’aplicació en les situacions de restricció de competència que es derivin de l’exercici de les potestats administratives o que siguin causades per l’actuació dels poders públics o la de les empreses públiques sense empara legal. © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006 Tribunal Català de Defensa de la Competència Generalitat de Catalunya La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic en España y en la Unión Europea. Santiago Martínez Lage; Amadeo Petitbò Juan (directors). Madrid: Fundación Rafael del Pino, Marcial Pons. Pàg. 379-416. FRANCO I SALA, L. (2004). «Els òrgans catalans de defensa de la competència. Els beneficis de la descentralització». Competència i Territori. Generalitat de Catalunya. Pàg. 101-115. FRANCO I SALA, L. (2006a, 1r. quadrimestre). «La defensa de la competencia en el modelo autonómico: el modelo catalán». Ekonomiaz. Núm. 61, pàg. 216-231. FRANCO I SALA, L. (2006b). «La judicialització del dret de la competència i el nou paper dels òrgans administratius». Aplicació del Dret de la Competència a Catalunya. Òrgans administratius, òrgans judicials. Generalitat de Catalunya. Pàg. 15-27. FRANCO I SALA, L. (2007, març-abril). «La nueva Ley de Defensa de la Competencia y los órganos autonómicos». Gaceta Ju- rídica de la Unión Europea y de la Competencia. Núm. 248, pàg. 93-102. MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA (2005). Libro blanco para la reforma del sistema español de defensa de la competencia. Madrid. PETITBÒ JUAN, A. (2007). «La modernización del derecho español de defensa de la competencia. La necesidad de remover estorbos». La Administración Pública que España necesita. Libro marrón. Madrid: Círculo de Empresarios. Pàg. 237-279. RODRÍGUEZ MÍNGUEZ, J.A. (2006). La reforma del sistema español de defensa de la competencia. La descentralización administrativa de la aplicación del Derecho español de la competencia en España [document de treball en línia]. CEU Ediciones (Documentos de Trabajo Serie Política de la Competencia; núm. 22/2006). <http://www.idee.ceu.es> Citació recomanada: FRANCO, Lluís (2006). «La promoció de la competència des de l’àmbit autonòmic». A: Jornada sobre la competència en la distribució de gasolina a Catalunya (16 de novembre: Barcelona) [ponència en línia]. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]. <http://www.uoc.edu/symposia/gasolina/dt/cat/franco.pdf> Dr. Lluís Franco i Sala President del Tribunal Català de Defensa de la Competència i professor titular de Política econòmica de la Universitat de Barcelona. © Lluís Franco, 2006 © D’aquesta edició: FUOC, 2006