Barcelona. Baclesse, 1809 CRONOLOGIA -------------------------------------------------------------1778: Sota el regnat de Carles III es configura la Mina de Montcada i Reixac per extreure aigua. -------------------------------------------------------------1825: Es construeix la Mina Baixa de Montcada per fer arribar aigua a les fonts de Barcelona. -------------------------------------------------------------1879: Es basteix l’edifici dels Pous de Montcada, sota projecte d’Antoni Rovira i Trias. -------------------------------------------------------------1888: S’inaugura la línia de tramvia a vapor de Barcelona a Badalona, amb baixador a Sant Adrià. -------------------------------------------------------------1915: S’instal·la a Sant Adrià la Catalana de Gas, SA, que donarà nom a un barri. -------------------------------------------------------------1917: S’instal·la a Montcada la fàbrica de ciment Asland. -------------------------------------------------------------1958: El Tribunal Suprem anul·la un decret anterior i Sant Adrià recupera la seva existència com a municipi. -------------------------------------------------------------1962: Es produeix la darrera gran besossada que afectà amb força al barri de la Catalana de Sant Adrià. -------------------------------------------------------------1965: Se suprimeix definitivament el subministrament d’aigua potable procedent del Rec Comtal. -------------------------------------------------------------1970: Es construeix la central tèrmica de Sant Adrià, en actiu fins el 2010. -------------------------------------------------------------1973-75: Es constitueix el barri de la Mina de Sant Adrià, propiciat per l’arribada de mà d’obra. -------------------------------------------------------------1977: Entra en funcionament la depuradora del Besòs. -------------------------------------------------------------1988: Es constitueix el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs per part de vint-i-cinc Ajuntaments de la conca i de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. -------------------------------------------------------------1989: Es tanquen els pous de Montcada a causa de la pèrdua de qualitat de l’aigua. -------------------------------------------------------------1992: S’inaugura el Parc de les Aigües de Montcada i Reixac, sota projecte dels arquitectes Antoni Cortina i Jordi Solé. -------------------------------------------------------------1995: Els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac signen un conveni per la millora del darrer tram del Besòs; és l’origen del Parc Fluvial. -------------------------------------------------------------2002: La depuradora de Montcada contribueix en la millora de la qualitat de l’aigua del Besòs. -------------------------------------------------------------8/5/2004: S’inaugura el TramBesòs. -------------------------------------------------------------9/5 a 26/9/2004: El Fòrum Universal de les Cultures se celebra entre Barcelona i Sant Adrià. -------------------------------------------------------------2005: La depuradora del Besòs es renova completament i incorpora el tractament biològic per millorar la qualitat de l’aigua depurada. És una de les depuradores cobertes integrades al teixit urbà més grans del món i la de més processament de Catalunya. -------------------------------------------------------------2006: Entra en funcionament l’Ecoparc per tal de tractar els residus i s’inaugura el Parc de la Pau, d’11 hectàrees, a Sant Adrià del Besòs. -------------------------------------------------------------2008: L’Ajuntament de Sant Adrià convoca un referèndum per convertir la central tèrmica en un centre social per la ciutat; la majoria aprova el projecte. -------------------------------------------------------------2009: Obre la nova Oficina Tècnica del Besòs que dissenyarà el desenvolupament de la part baixa de la Conca de Besòs. -------------------------------------------------------------2011: El nou Museu d’Història Natural de Catalunya s’instal·la a l’Edifici Blau del Fòrum. BESÒS DE FRONTERA A ESPAI PÚBLIC “Aguas de la acequia Condal en 1778. Volviendo, por la cronologia de los hechos, á las aguas del Besós, notaremos que habiendo observado los habitantes ribereños que corrian ordinariamente en mayor cantidad por debajo que por encima de su lecho en 1778 se proyectó y construyó á la confluencia del Ripollet, junto al pueblo de Moncada, una galeria de infiltracion al través del rio Besós y á la profundidad actual de 5 metros debajo de su lecho graveloso. Esta galeria, ... va á desembocar en la acequia Condal. Esta acequia amoldandose á la topografia del terreno y casi siempre al descubierto pasa por las inmediaciones de S. Andrés de Palomar, del Clot y del Fuerte-Pio, atravesando la ciudad por debajo del pavimento de las calles del Rech Condal, Balsas de S. Pedro, plaza de S. Agustin el viejo, calle de Tantarantana, Blanqueria y Rech, pasando la muralla por junto al baluarte de Mediodia y dividiendose en seguida en dos ramales que uno desagua en el anden del puerto junto á la fuente de Neptuno y el otro en la plaza de levante entre la Barceloneta y el fuerte de D. Cárlos, despues de haber recorrido una estension de cerca de 10 kilómetros. En todo su trayecto suministra esta acequia el riego á 661 Hectáreas de tierra sin perjuicio de dar al mismo tiempo movimiento á 10 molinos harineros y á una fábrica de curtidos y tafiltetes.” Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona levantado por orden del gobierno para la formación del proyecto de ensanche. Ildefons Cerdà, 1855 Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su Reforma y Ensanche (b/n). Ildefons Cerdà, 1859 -----------------------------------------------------------Ildefonso Cerdà. Teoría de la construcción de las ciudades aplicada al proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona. Pàrraf 243. Barcelona abril de 1859. “(…) Estas consideraciones (la falta de lugares para el esparcimiento) nos han decidido á destinar para tal objeto, un gran bosque que situamos á orillas del Mar y del Besós hasta la estación de Horta en el ferro-carril del norte. Este bosque cuya estensión es de 250 hectáreas, es susceptible de ser regado por la acequia Condal y de tener todos los juegos de aguas necesarios en tales sitios y los varios espectáculos, lidias y demas diversiones públicas que la cultura de nuestra época aconseja alejar del centro de las poblaciones. Pueden asimismo situarse en este bosque y á orillas del mar los establecimientos de baños que se crean convenientes.” -------------------------------------------------------------Ildefonso Cerdà. Teoría de la construcción de las ciudades aplicada al proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona. Pàrraf 1516. Barcelona abril de 1859. SERVEI EDUCATIU DEL CCCB Montalegre, 5 08001 BARCELONA T. 93 306 41 00 WWW.CCCB.ORG Delta ETAP Prat fluvial PERIFÈRIA: “El defora necessari per a l’existència del dedins, que ens explica la realitat que el centre amaga. La follia és la perifèria de la raó, el suburbi ho és de la ciutat” EDAR ..................................................................................................... Diccionari del malestar de la cultura. Atopia. www.cccb.org. Recuperació del territori AIGUA (F) (ES): AGUA (EN) WATER Compost format per un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen, que es troba en estat líquid, sòlid o gasós, constituint els oceans, els rius, els llacs, les glaceres, el vapor d’aigua atmosféric, etc. Parc Fluvial ..................................................................................................... Viabilitat i comunicació “(...) Els últims trenta anys hem assistit a una multiplicació dels espais públics, més enllà de les tipologies tradicionals com la plaça, el parc o el carrer. El procés de creixement i transformació de les ciutats mostra així tot un ventall d’espais periurbans que han passat de ser residus del procés urbanitzador a contenir en gran mesura la vida pública metropolitana: lleres fluvials a cavall entre diversos municipis, cobriments parcials d’infraestructures, antics espais productius o velles àrees industrials, àrees d’horts urbans o pedreres en desús conformen una varietat de paisatges anteriorment associats a intersticis entre infraestructures, territoris expectants o, simplement, abandonats, i que avui representen un patchwork territorial de nous espais públics en l’escala metropolitana. Una xarxa discontínua que mostra la capacitat del paisatge com a nou lloc cívic i que contrasta amb la competència per cada metre quadrat que suporten actualment els espais públics de la ciutat tradicional. Però si la forma física dels espais públics ha canviat, es pot dir el mateix de les maneres en què aquests són utilitzats per les poblacions metropolitanes. Nous usos i usuaris mostren així el perfil canviant de l’espai públic com a lloc de relacions socials en unes ciutats també en contínua transformació. Lluny de la idea d’uns espais urbans utilitzats quasi exclusivament pels habitants del barri, els espais de natura pública són freqüentats per poblacions diferents segons el moment del dia o el dia de la setmana. (...)” .............................................................................................. Local, Local. La ciutat que ve. Catàleg d’exposició. Ed. Diputació de Barcelona. pp. 28-31.Barcelona, 2010. Diccionari de GESTIÓ AMBIENTAL. Ed. Enciclopèdia Catalana. Sèrie Diccionaris Terminològics. 1997. Barcelona, Riu a riu. © Barcelona Regional, 2010 Espais periurbans Dipòsits de regulació d’aigües pluvials Biòtops submarins Desembocadura Xarxa de col·lectors Infraestructures