21 de març de 2002Núm. 20 V legislatura

DIARI DE SESSIONS DE LA
COMISSIÓ DE TURISME
DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
DLPM 352-1992
Fq.Con.núm. 33/27
V legislatura
Any 2002
Núm. 20
Presidència
de l'Honorable Sr. Andreu Crespí i Plaza
Sessió celebrada dia 21 de març del 2002
Lloc de celebració: Seu del Parlament
SUMARI
PREGUNTES:
1) RGE núm. 411/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a reconeixement per part
del conseller de Turisme de la copropietat d'un allotjament turístic sense llicència per part d'un alt càrrec de la conselleria.
242
2) RGE núm. 412/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la manca de llicència
de l'establiment turístic d'un alt càrrec de la Conselleria de Turisme.
243
3) RGE núm. 413/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la comunicació al
Consell de Govern del fet que un alt càrrec de la Conselleria de Turisme tenia un establiment d'allotjament sense llicència.
244
4) RGE núm. 414/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a l'empresa encarregada
d'elaborar la imatge corporativa de les Illes Balears.
246
242
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
EL SR. PRESIDENT:
Començam aquesta sessió d’avui donant la benvinguda al
conseller de Turisme, que és aquí per respondre les preguntes
que constitueixen l’ordre del dia.
En primer lloc, demanaria als grups parlamentaris si es
produeixen substitucions.
EL SR. CAMPS I COLL:
Sí, Guillem Camps substitueix Joan Verger.
EL SR. RAMON I JUAN:
Sí, Miquel Rosselló, o sigui, Miquel Ramon substitueix
Margalida Rosselló.
EL SR. PRESIDENT:
Bé, moltes gràcies. Idò passam al debat del punt únic de
l’ordre del dia, relatiu a preguntes.
1) RGE núm. 411/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María
González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a
reconeixement per part del conseller de Turisme de la
copropietat d'un allotjament turístic sense llicència per part
d'un alt càrrec de la conselleria.
Per formular la pregunta número de registre 411 del 2002,
relativa a reconeixement per part del conseller de Turisme de la
copropietat d’un allotjament turístic sense llicència per part
d’un alt càrrec de la conselleria, té la paraula l’Hble. Diputat Sr.
José María González Ortea, autor de la mateixa.
EL SR. GONZÁLEZ I ORTEA:
Sí, gracias Sr. Presidente, señoras y señores diputados. Sr.
Conseller de Turisme buenos días y gracias por acudir a
contestar las preguntas que le queríamos formular. El tema de
las preguntas de hoy es un tema que ha saltado a los medios de
comunicación relativamente recientemente, hace algo más de un
mes, en que en esos medios de comunicación se ponía de
manifiesto, se puso de manifiesto, que el Sr. Jaume Garau,
Director General de Conselleria de Turisme, a sus órdenes, que
tenía un establecimiento de agroturismo, un establecimiento en
Algaida de nombre Binicomprat, que estaba abierto y que
estaba, además, en funcionamiento, lógicamente, y que no tenía
la autorización definitiva para que este establecimiento pudiera,
efectivamente, estar abierto al público. El establecimiento se
anunciaba en diversos medios y efectivamente no se llegó a
desmentir, por lo menos con rotundidad y claridad, que esto
fuera así.
Mi primera pregunta al respecto es si tenia conocimiento el
conseller de Turismo y cuándo tuvo ese conocimiento de que
el nombrado director general de su conselleria era, por lo
menos, copropietario de este establecimiento de agroturismo
que funcionaba sin la preceptiva licencia.
Gracias.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Diputat. Per contestar té la paraula el conseller
de Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies, Sr. President, senyores diputades, senyors
diputats. Sr. Diputat, la pregunta que vostè em formula, jo crec
que potser que o bé de la informació de la premsa o de la
informació que li vàrem enviar quan li vàrem fer arribar
l’expedient, crec que no és absolutament precisa, o crec que hi
ha qualque equivocació, perquè del que es dedueix de
l’expedient i llavors també de la resta d’investigacions que he
fet és que el Sr. Garau mai no ha estat copropietari de la
possessió Binicomprat ni de l’agroturisme de Binicomprat, i que
per tant davant la conselleria mai no ha constat com a
copropietari perquè no ho era. Davant la conselleria sempre ha
constat el Sr. Biel Oliver, com a propietari de la finca i a més
com a la persona que ha fet totes les gestions davant la
conselleria.
Tampoc no constava davant la conselleria fins el 19 de
febrer del 2002, és a dir que precisament uns mesos que en el
seu moment el Sr. Garau va tenir accions d’una empresa
explotadora d’agroturismes que tenia un contracte amb aquesta
empresa, amb la propietat de la possessió de Binicomprat. Per
tant, o sigui, de fet podríem dir que el Sr. Garau no és
copropietari; que davant la conselleria no hi ha hagut mai
constància que hi hagués aquesta relació, que hi hagués una
empresa explotadora en la qual el Sr. Garau duia no la part
administrativa sinó la part de gestió de qualitat fins al febrer del
2002, quan ja el Sr. Garau ja no tenia accions en aquesta
empresa.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Conseller. En torn de rèplica, té la paraula el Sr.
González Ortea.
EL SR. GONZÁLEZ I ORTEA:
Sí, gracias, Sr. Presidente. Vamos a ver, porque la verdad es
que yo pretendía con la pregunta aclarar alguna cosa y la
verdad es que estoy más confuso, me he quedado más confuso
de lo que estaba. Usted me dice que la información que salió en
los medios no era precisa porque el Sr. Jaime Garau no era
copropietario, pero tenía acciones de la empresa, en definitiva,
que explotaba o que explota el alojamiento turístico que
funcionaba sin licencia, el alojamiento de Binicomprat. Jo
supongo y le pido por favor que quede claro eso, el hecho de
que el propietario de los terrenos fuera el Sr. Gabriel Oliver, el
propietario primero, en fin, no sé porque me ha hablado usted,
sinceramente, yo no le he entendido, yo no sé si es que usted
me lo ha dicho confusamente o es que yo no he tenido la
capacidad suficiente para entenderlo. Pero, en definitiva, el que
haya otras personas en la propiedad o en la empresa
explotadora, etc., eso no quita que el Sr. Jaime Garau,
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
efectivamente, tuviera la mitad de las acciones, supongo
vamos; que no quita eso, y le pido por favor que lo aclare, la
mitad de las acciones de la empresa explotadora de este
agroturismo de Binicomprat.
Y tanto es así que el propio Sr. Garau, si hemos de atender
a lo que vimos reflejado en los medios de comunicación y
nunca se desmintió, dijo que había vendido las acciones que
tenía, que eran de un 50%, las había vendido a su mujer; lo
cual, bueno, no sé si es así o no es así, pero, en definitiva, me
parece irrelevante si las acciones están a nombre de su mujer o
están a nombre del propio Sr. Garau, me parece un tema, ya
digo, irrelevante. Y usted no ha citado aquí a su mujer, pero, en
definitiva, yo no quiero entrar en si las tenía su mujer o no, en
lo que sí quiero entrar es ¿efectivamente era el propietario de la
mitad de las acciones, vendidas o no vendidas a su mujer, pero
era el propietario de la mitad de las acciones de la empresa
explotadora de este alojamiento turístico que estaba
funcionando sin la autorización definitiva? Me gustaría que me
contestara con precisión y claridad, ya que usted alude a la
precisión.
Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies. Sí, per tancar la qüestió té la paraula el conseller de
Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies. És a dir, si, per ser concrets i precisos, el Sr.
Garau no, i en relació a la pregunta que me formula el diputat,
no ha estat mai propietari de l’establiment possessió de
Binicomprat.
Segona, davant la conselleria, donat que en el seu moment,
quan se li dóna la prèvia, no s’acompleixen els requisits formals
que s’havien d’haver complit, no hi ha constància mai, perquè
no hi ha escriptures, que la societat explotadora Morgartur, no
hi ha constància de cap escriptura de societat explotadora
Morgartur perquè no se li va demanar incorrectament, se li va
donar una llicència prèvia, sense haver solAlicitat un element
precís i un requeriment que era tenir l’escriptura (...)
Per tant, la conselleria no té constància, no hi ha un acte
administratiu que el Sr. Garau sigui explotador en cap moment
de l’empresa de l’agroturisme de possessió Binicomprat.
Posteriorment, ja quan la conselleria té constància d’això, de
què havia estat una societat, que, per tant, no tenia, entenc jo,
que no tenia cap responsabilitat jurídica perquè una persona
pot anar a la conselleria, pot dir jo venc en nom de tal, però si
la conselleria no li fa la constatació prescriptiva en el moment
de donar una prèvia, que és obligació demanar-li, de fet aquella
persona només actua en nom sol, en nom seu, pot dir que actuï
amb d’altres en nom seu i davant la conselleria, és a dir que
actuava el Sr. Biel Oliver.
Posteriorment, i com a més informació, perquè a més jo crec
que aquí no hi ha mala voluntat en cap moment, és a dir, el Sr.
243
Garau, és a dir, efectivament, va tenir una societat amb aquest
senyor, en la qual ell, de la part de la societat, duia els temes de
qualitat, no cap tema administratiu.
No sé si li he aclarit suficient, però estic a la seva disposició
per aclarir-l’hi.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Conseller. Queda tancada, per tant, aquesta
primera pregunta.
2) RGE núm. 412/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María
González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la
manca de llicència de l'establiment turístic d'un alt càrrec de
la Conselleria de Turisme.
Passaríem a la segona, número de registre 412 del 2002,
relativa a la manca de llicència de l’establiment turístic d’un alt
càrrec de la Conselleria de Turisme. Per formular-la té la paraula
el Sr. González Ortea.
EL SR. GONZÁLEZ ORTEA:
Sí, gracias, Sr. Presidente. Muy bien, entonces ahora creo
que me he enterado mejor de lo que quería decir el conseller. El
Sr. Garau no aparece cuando se pide la previa, cuando se pide
la previa aparece exclusivamente el Sr. Oliver, y en la
Conselleria de Turismo no hay una escritura en la cual,
lógicamente de la empresa explotadora que pide alojamiento
turístico, el agroturismo, y efectivamente, en base a eso, el
conseller de Turismo ignora si el socio del Sr. Gabriel Oliver
pues es el Sr. Garau. Después se entera, no sé en qué momento
se entera de que el Sr. Garau, efectivamente, es socio del Sr.
Oliver; supongo que cuando la cosa está ya en los medios de
comunicación, pero no lo sé, en este sentido van mis
preguntas, y, bueno, y entonces dice que, aclara que el Sr.
Garau no estaba en las cuestiones administrativas. Bueno, esté
en las cuestiones administrativas o no de la empresa es lo de
menos, el Sr. Garau tiene el 50% de la empresa, si tiene el 50%
de la empresa, si no se ocupa de la cuestión administrativa o no
sabe de la cuestión administrativa es su problema, pero tiene el
50% de las acciones de la empresa, insisto. Parece que eso es
fehaciente.
Bien, yo, mi segunda pregunta se refiere a si usted, cuando
propuso el nombramiento del Sr. Garau como director general
ante el Consejo de Gobierno, sabía si era, usted dice no
propietario, no era copropietario del establecimiento, bien,
copropietario de la empresa que explotaba un establecimiento
turístico, Binicomprat, en Algaida, que estaba funcionando sin
autorización definitiva, ¿usted tenía conocimiento cuando lo
propuso ante el Consejo de Gobierno -después de hablar con
el Sr. Garau, supongo, cuando le propone ser director general,
supongo que usted habla previamente con el Sr. Garau y tiene
mínimamente un conocimiento de lo que hace, a qué se dedica
y qué relación tiene con el turismo-, usted tenía conocimiento
de que era copropietario de la empresa explotadora de ese
establecimiento de Binicomprat?
244
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. González Ortea. Per contestar, té la paraula el
conseller de Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Diputat, no, no tenia
coneixement de què tengués el 50% de les accions d’aquesta
empresa que es diu Morgartur. El Sr. Garau, quan vàrem estar
parlant, és a dir, la seva relació amb el turisme a mi em venia
més pel que és la seva feina de qualitat; em va explicar que
estava fent tota una, que ell es dedicava bàsicament a temes de
qualitat i el que li vaig indicar, com és normal, que de les
empreses que tengués havia de deixar de ser, tenir càrrecs de
responsabilitat, perquè això no ho permetia la Llei de
compatibilitats. Per tant, no tenia coneixement.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, en torn de rèplica, té la paraula el Sr. González
Ortea.
EL SR. GONZÁLEZ ORTEA:
Sí, gracias, Sr. Presidente. Hombre, Sr. Conseller, yo creo
que es, la verdad, un hecho lamentable que usted hable con un
señor, le proponga ocupar una dirección general y este señor
tenga, insisto, una participación muy importante, tanta como el
50%, de una empresa que está explotando un establecimiento
vulnerando la Ley general de turismo, puesto que lo tiene
abierto al público y no tiene la autorización definitiva. Este
señor de alguna forma le ha engañado a usted; ustedes
hablaron de temas de calidad y supongo que de otros, pero me
parece evidente que este señor tenía que haberle puesto en
antecedentes, incluso aunque la empresa turística que regía el
establecimiento de agroturismo tuviera la autorización
correspondiente, parece lógico que ante una propuesta como
la suya le pusiera al corriente de sus negocios en el mundo del
turismo, en el cual él iba a entrar como actor fundamental y
principal al pasar a ser director general de la conselleria. De
manera que, mucho más, claro, si resulta que su establecimiento
no estaba o no disponía de la autorización definitiva.
Por consiguiente, yo me temo, Sr. Conseller, que usted fue
engañado por el Sr. Garau, por su actual Director General de
Turismo.
Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies. No, miri, no me sent enganyat perquè el Sr.
Garau, el dia, pel que després, és a dir a partir de quan surten en
el diari les notícies, efectivament, és a dir, aquí quan dic que qui
havia dut tots els tràmits administratius era el Sr. Oliver, vol dir
que el Sr. Oliver no havia dut els tràmits administratius en
funció, per la seva pertinença a Morgartur, perquè Morgatur no
està mai inscrita, registrada a la Conselleria de Turisme, sinó
que el Sr. Oliver du les seves gestions. I el Sr. Garau m’expressa
en el seu moment que du diferents qüestions de qualitat. És a
dir, no li puc dir si en aquest moment me diu que du la qüestió
de qualitat a Binicomprat, sí que li puc dir que duia qüestions
de qualitat d’altres empreses, grups importants, i que
segurament, és a dir són els que a mi, quan parlam, me criden
més l’atenció.
El Sr. Jaume Garau, en el moment que surt a la premsa tota
la qüestió, és a dir no crec que demostri cap voluntat
d’enganyar el seu conseller, sinó tot el contrari, demostra una
colAlaboració i a més el fet clar que en aquell moment determinat
el Sr. Garau mai havia estat administrativament davant la
conselleria, és a dir, no existia una causa administrativa perquè
la conselleria no tenia constància de la seva, és a dir, no havia
fet el tràmit administratiu corresponent, per tant el responsable
no era Morgartur, sinó el Sr. Oliver, perquè no s’havien fet els
tràmits per error de la conselleria, és a dir, no hi havia, no tenia
responsabilitat administrativa. Segona, quan surt a la premsa el
Sr. Garau ja no té accions en aquestes empreses o en aquesta
empresa; i per tant, o sigui, en no haver-hi una responsabilitat
administrativa, en no tenir accions a l’empresa i dins la
conversa que tenim nosaltres en aquell moment m’explica totes
les seves activitats, que són activitats en temes de qualitat que,
de fet, és l’activitat que podia dur en relació amb Binicomprat;
jo crec que no hi ha cap moment en què em pugui sentir
enganyat per part del Sr. Garau.
EL SR. PRESIDENT:
Molt bé.
3) RGE núm. 413/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María
González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la
comunicació al Consell de Govern del fet que un alt càrrec de
la Conselleria de Turisme tenia un establiment d'allotjament
sense llicència.
Passaríem doncs a la tercera pregunta, 413 del 2002, relativa
a comunicació al Consell de Govern del fet que un alt càrrec de
la Conselleria de Turisme tenia un establiment d’allotjament
sense llicència. Té la paraula el Sr. González Ortea per formular
la pregunta.
EL SR. PRESIDENT:
EL SR. GONZÁLEZ ORTEA:
Moltes gràcies. Té la paraula el conseller de Turisme per
tancar aquesta qüestió.
Sí, gracias, Sr. Presidente. Aunque imagino que la respuesta
a esta pregunta es que no, porque claro, usted estaba,
efectivamente, engañado por su director general y por
consiguiente desconocía esto, por lo que usted nos dice, pues
lógicamente supongo que usted no pudo dar aviso al Consell
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
de Govern del hecho de que usted nombraba un señor Director
General de Turismo que estaba incumpliendo la Ley general de
turismo gravemente. Porque, claro, todo eso que usted me
cuenta, todo eso es irse por las ramas, Sr. Conseller, que en la
Conselleria de Turismo el que figuraba y hacía los trámites era
el Sr. Oliver por la empresa Morgartur; bueno, pero igual que si
fuera Perico de los palotes, eso me es igual; el Sr. Garau, y
usted no me lo ha desmentido y vamos con la tercera pregunta,
el Sr. Garau tenía el 50% de las acciones, él mismo lo ha
reconocido públicamente, que se las vendió luego a su mujer,
lo cual es reconocer que las sigue teniendo, no nos
engañemos. Por consiguiente, el Sr. Garau, su director general,
es nombrado director general teniendo el 50% de las acciones
de una empresa que está explotando un establecimiento de
alojamiento turístico que incumple gravemente la Ley general
de turismo.
Eso, si usted, efectivamente, lo hubiera dicho en el Consell
de Govern, que lo hubiera sabido, eso, dicho en términos
coloquiales, eso es meter la zorra en el gallinero.
Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Diputat. Per contestar, té la paraula el conseller
de Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies, Sr. President, senyores diputades, senyors
diputats. Sr. Diputat, l’empresa Morgartur té responsabilitat, és
a dir, comença l’explotació de Binicomprat el 19 de febrer del
2002, quan, davant la Conselleria, se li exigeixen els tràmits. Per
tant, abans, l’explotadora d’aquesta empresa, des del punt de
vista d’aquesta o, com a mínim, és dubtós que aquesta empresa
fos l’explotadora d’aquesta possessió. L’explotadora d’aquesta
possessió era el Sr. Oliver; que el Sr. Oliver, a la vegada, tenia
una empresa en què hi havia el 50% del Sr. Garau és cert, però
aquesta empresa no consta, no té el registre, no ha fet els
tràmits, l’administració no li donat els tràmits perquè se
certifiqui com a explotadora d’aquesta possessió, qui és
l’explotador és el Sr. Oliver. Per tant, aquí és un primer matís
que jo li vull dir.
Segona. El conseller de Turisme no ha d’informar el Consell
de Govern, els alts càrrecs han de fer una declaració de béns en
el Registre de Patrimoni de la Secretaria General Tècnica de la
Conselleria de Presidència, segons la Llei 2/1996,
d’incompatibilitat dels membres del Govern i d’alts càrrecs de
les Illes Balears. El director general va declarar els seus béns
dins el termini previst per la llei. D’altra banda, si jo volgués
accedir al registre públic no hi puc accedir, el conseller no hi
pot accedir; qui pot consultar el registre públic és un diputat
del Parlament, en cas com a diputat hi podria accedir, o només
hi poden accedir els parlamentaris, el jutjat i el síndic de
greuges que, desgraciadament, encara no el tenim. Per tant, els
tràmits legals ha fet que, s’han complert tots els tràmits legals;
és a dir, el Sr. Garau fa la seva declaració de béns i qui pot
accedir a aquesta declaració de béns no és el Govern ni és el
245
conseller, sinó que és el Parlament, el jutjat o el síndic de
greuges.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies. En torn de rèplica, té la paraula el Sr.
González Ortea.
EL SR. GONZÁLEZ ORTEA:
Sí, gracias, Sr. Presidente. Mire, Sr. Conseller, claro que
usted trate de escudarse una y otra vez en cuestiones
puramente administrativas me hace gracia, aquí estamos
hablando de política. Usted ha nombrado a un director general
que, insisto, le ha engañado por era, tenía la mitad de las
acciones de una empresa explotadora de un establecimiento de
alojamiento turístico, Binicomprat, en Algaida, que estaba
abierto al público, sin licencia y vulnerando gravemente la Ley
general de turismo. Lo demás, todo lo demás son juegos
florales, eso es así.
Y claro, si la única defensa que tiene usted es que resulta
que en la Conselleria de Turismo administrativamente no
figuraba el no sé qué de la empresa y usted no puede ir al
registro a ver si este señor ha hecho declaración o no ha hecho
declaración, todo eso es música celestial; usted coge a una
persona, la sienta y le dice: mira, me gustaría hacerte director
general de Turismo porque tenemos estos planes y estos y tal
y cual, y cómo estás y qué vas a hacer y cómo haces y qué
dejas de hacer, y este señor no le cuenta a usted la parte de la
película más importante desde el punto de vista de las formas
y del fondo; no le cuenta a usted que tiene la mitad de las
acciones de una empresa explotadora en la que figura el Sr.
Oliver y hace los trámites o deja de hacerlas, y en las que se lo
vende, supongo que el 19 de febrero, cuando usted me dice
que empieza a figurar y ya no figura él, figurará a nombre de su
esposa, él lo ha dicho por los medios de comunicación, es su
esposa, qué más da, ¡me va a contar!
Políticamente, de lo que estamos hablando es de que usted
aún defiende una actuación que evidentemente es
tremendamente equívoca y que, además, insisto, o usted estaba
engañado o, si usted lo sabía, entonces aún me parece mucho
peor, porque usted engañó al Consejo de Gobierno. Por eso le
preguntaba esto. Naturalmente, usted se me va por las ramas,
me cuenta una y otra vez lo mismo, que no tenía los nombres o
no figuraba el nombre de este señor en la empresa explotadora,
que allí el único que aparecía por la conselleria a traer y llevar
papeles era este señor Oliver; pero eso, eso es igual, eso es
irrelevante. Insisto que el 50%, reconocido incluso
públicamente por el Sr. Garau, era del Sr. Garau, de este
establecimiento, de un establecimiento de alojamiento turístico
que incumplía gravemente la Ley general de turismo. Y que, por
cierto, ¿está ya autorizado, está autorizado este
establecimiento?
Gracias, Sr. Presidente.
246
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Diputat. Per tancar la qüestió té la paraula el
conseller de Turisme.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies. Per contestar té la paraula el conseller de Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies, Sr. President. Li he de tornar a insistir, jo no
m’he sentit enganyat en cap moment pel director general; crec
que, a més, s’ha obrat de bona fe, és a dir, el fet que ell mateix
hagi donat explicacions a la premsa, crec que ha actuat de bona
fe; crec que el fet que vengués les accions a la seva dona, és a
dir, no tenia cap obligació, ell l’única obligació que tenia era
deixar de ser administrador d’una empresa, en el cas que estàs
d’administrador. Per tant, no hi havia, ell, des del punt de vista
administratiu és molt dubtós que hi pogués haver alguna
responsabilitat, i si no hi ha una responsabilitat des del punt de
vista administratiu i des del punt de vista i jo no me sent
moralment enganyat, és a dir, no tenia perquè agafar cap
determinació.
Quant a la comunicació al Govern, com li he dit, no crec que
n’hagi anat por las ramas, sinó que la comunicació és el que
legalment s’ha de fer i jo crec que s’ha observat estrictament la
legalitat i que per tant en aquest tema crec que es va fer el que
s’havia de fer, ni més ni manco del que s’havia d’haver fet.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies.
4) RGE núm. 414/02, de l'Hble. Diputat Sr. José María
González i Ortea, del Grup Parlamentari Popular, relativa a
l'empresa encarregada d'elaborar la imatge corporativa de les
Illes Balears.
Passam idò a la darrera pregunta d’aquesta sessió d’avui,
la número de registre 414 del 2002, relativa a mesures preses pel
conseller de Turisme en relació amb la manca de llicència de la
possessió de Binicomprat. Té la paraula el Sr. González Ortea.
EL SR. GONZÁLEZ ORTEA:
Sí, gracias, Sr. Presidente. Mire, las obligaciones que tenía
el Sr. Jaime Garau no vienen de ser copropietario de una u otra
empresa o de catorce mil empresas, las obligaciones del Sr.
Garau vienen de ser copropietario de una empresa que está
funcionando ilegalmente, cosa que usted, una y otra vez, o
bien, pero que es por lo que estamos hoy aquí, si la empresa
funcionara legalmente ningún problema que sea copropietario
el Director General de Turismo, insisto, de una o de catorce mil
empresas, eso no da para una comisión parlamentaria ni da, en
absoluto, para ningún reproche político.
¿Qué medidas ha tomado el Sr. Conseller de Turismo, una
vez enterado finalmente de la falta de licencia del
establecimiento del cual la esposa del Sr. Garau, ahora ya le
constaba a usted, era copropietaria?
Gracias, Sr. Presidente.
Moltes gràcies, Sr. President. Bé, la dona del Sr. Garau era
copropietària de l’empresa explotadora, no sé si és
copropietària de la possessió, això també s’ha de, o és
copropietària de l’empresa explotadora.
Bé, les mesures que es varen tractar són les mesures jo crec
que pertinents, les que s’havien de fer, es va visitar
immediatament l’establiment per veure la situació en què
estava; estava tancat. A més, Morgartur va informar del
tancament la conselleria; després, el 6 de febrer, es va fer un
informe tècnic d’obertura parcial, on constava que l’establiment
ha demanat una obertura total, ja que totes les unitats estan
p reparades per ser explotades; l’11 de febrer, 14 de febrer i 18 de
febrer les comprovacions dins la campanya d’inspecció
d’agroturisme que s’ha fet a les campanyes que es fan, totes
han resultat una existència d’explotació turística; i dia 15 de
març s’ha fet l’autorització d’obertura. S’ha fet l’autorització
d’obertura perquè dins aquest temps s’havia dut la
documentació.
I aquí jo hi voldria fer una distinció, hi voldria fer una
precisió. És a dir, es du la documentació, igual es visiten 180
establiments en aquests moments en què hi ha una situació de
fase d’obertura o de fase prèvia d’activitat turística i d’aquests
establiments se’n troben 19 més; 19 més que no són
establiments, la immensa majoria, que venguin d’ara, sinó que
venen de fa bastants anys d’explotació.
Jo crec que hi havia una sensació, o una certa, diríem,
activitat o una forma de fer dins aquest sector que sempre havia
conduït al fet que els establiments començaven a actuar només
amb la prèvia. Començaven a actuar perquè la documentació
dels ajuntaments i dels consells insulars, em pareix, eren difícils
d’aconseguir i per tant se’ls donava. Fins i tot la premsa ha
indicat alguna vegada que hi havia un acord tàcit entre
l’Associació d’Agroturisme i la conselleria perquè començàs a
funcionar només amb la prèvia, cosa que, dels 180 establiments
que hi havia nous, n’hi ha 171 que no hi han funcionat perquè
nosaltres des de la conselleria no és aquest el criteri. En canvi
n’hi havia 19 que venien la majoria d’ells darrere que hi
funcionaven, i que jo crec que les raons eren -crec- que era
difícil, a vegades tardava dos anys la llicència d’activitats de
l’ajuntament o la cèdula d’habitabilitat del consell insular.
Per tant hi havia una situació de fet que no excusa ningú de
l’incompliment de la llei però hi ha una situació de fet, una
situació de fet que s’ha anat comprovant i jo crec que, a més,
aquesta situació de fet demostra que molta gent que pugui
estar i que en aquest moment té expedients o actes oberts no
actuaven de mala fe, sinó que actuaven perquè se’ls havia
informat en el seu moment que podien actuar d’aquesta manera.
Això no els eximeix de la responsabilitat, ja ho sé; hi ha les
actes aixecades i durant aquest any s’han tancat exactament...,
un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, vuit agroturismes.
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
Per tant era una situació que s’ha d’anar reconduint. Ja dic
que no eximeix del compliment però és una situació que existia.
Les actuacions entorn al que era Binicomprat es varen fer de
forma immediata. L’establiment no tenia clients i per tant no se
li va poder aixecar acta. Es va comunicar exactament el seu
tancament i el dia 15 de març es va autoritzar l’obertura perquè
va dur tota la documentació que era pertinent per a aquesta
obertura.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies. En torn de rèplica té la paraula el Sr. González Ortea.
EL SR. GONZÁLEZ I ORTEA:
Gracias, Sr. Presidente. Es lamentable que un (...) como éste
la Conselleria de Turismo lo cierre de esta manera. Eso
demuestra una vez más que no todos somos iguales.
Efectivamente había una serie de agroturismos; usted lo
publicó y se publicó por todas partes y se supo enseguida que
usted inmediatamente había organizado una especie de
persecución de otros agroturismos porque a (...), a río revuelto
ganancia de pescadores. Como resulta que cogen a su director
general en un renuncio impresionante, la solución es meter a
todos los demás en el mismo saco y decir la gran cantidad de
ilegalidades que hay y, efectivamente, usted -es público y
notorio, se sabe perfectamente en el mundo turístico y más en
el mundo del agroturismo- usted ordenó inmediatamente unas
inspecciones a los demás. A la de su director general ya la
anunció, “mañana iremos a ver el establecimiento”, y estaba
cerrado, claro, cerrado por vacaciones, además. Nat uralmente
que cerró por vacaciones cuando le mandó usted los
inspectores.
Deduzco, pues, que con eso ya se quedó tranquilo, ningún
problema, ningún expediente administrativo al establecimient o
copropiedad de la esposa de su director general. Hay otros que
no tuvieron tanta suerte y tampoco tuvieron tanta suerte en
cuanto a la autorización definitiva. Yo tengo aquí algunos, no
voy a citar sus nombre porque, entre otras cosas, tampoco les
quiero perjudicar, pero que están pendientes de autorización
definitiva..., pues mire, tengo uno del 22 de mayo del 2001 y
otro del 26 de julio del 2001, por citar solamente dos. El de
Binicomprat a tenido más suerte. El 15 de este mes, viernes,
obtiene la cédula de habitabilidad del Consell Insular de
Mallorca, y el mismo día 15, viernes, de este mes le da usted la
autorización definitiva. Pero, claro, naturalmente en esto no
tiene nada que ver el que la esposa del director general, de su
director general, Sr. Conseller, sea copropietaria de la empresa
Morgartur, de la mitad de la empresa Morgartur. No tiene nada
que ver, es puramente casual, y naturalmente responde a la
agilidad con que normalmente lleva usted la Conselleria de
Turismo.
Lamentable, Sr. Conseller, lamentable todo este asunto y
lamentable que políticamente no haya hecho frente tampoco a
este pequeño escándalo que se da en su conselleria y que,
247
como usted sabe muy bien, no es el primero. Lamentable, Sr.
Conseller, el principio y el final.
Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies. Per tancar la qüestió té la paraula el conseller de
Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies, Sr. President. Miri, la primera campanya que
es va fer d’agroturisme i que es varen visitar tots els
agroturismes va ser el març de l’any 2000. Per tant es varen
visitar, com dic, tots i no es varen fer parts i quarts.
Es va trobar una situació, i jo torn a dir que aquí pot ser que
s’hagi pecat d’ingenuïtat, que..., no només ho dic jo, ho diu la
premsa, que el Sr. President de l’Associació d’Agroturisme
arriba a un acord amb el conseller de Turisme d’aquell moment
per poder funcionar amb prèvies. Nosaltres és la situació que
trobam el març de l’any 2000, una gent que ve funcionant
només amb la prèvia, amb una clientela allà dins i que sabem
que el problema no és un problema ni de qualitat, ni
d’instalAlacions, perquè tota aquesta documentació la tenen,
sinó que és un problema de cèdula d’habitabilitat i de llicència
d’activitats, que és un tràmit administratiu absolutament
necessari per a l’obertura.
Com que aquesta era la qüestió, supòs que el conseller en
el seu moment degué pensar d’arribar a un acord, no escrit
perquè evidentment això no es pot escriure perquè seria una
ilAlegalitat, perquè funcionin. El president, conegut president de
l’Associació d’Agroturisme i d’una clara tendència política
perquè això no s’ha d’amagar, arriba a l’acord amb el conseller,
i nosaltres ens trobam amb el fet que hi ha una gent que explota
uns agroturismes i turismes rurals només amb la prèvia.
Automàticament la conselleria els avisa, no s’aixeca acta
d’infracció perquè crèiem que aquesta gent no actuava amb
mala fe, sinó que s’aixeca l’acta i se’ls commina a accelerar
aquesta actuació. Uns es van legalitzant, altres efectivament hi
ha llicències que tarden dos anys, dos anys i mig, i se’ls torna
a visitar durant l’any 2001. El febrer del 2002, dins les visites
que es fan el març, febrer de cada any, es tornen a visitar, a
mesura que es fan les visites es van legalitzant i, efectivament,
es mantenen una sèrie d’establiments que estan pendents
d’aquesta situació. Se’ls avisa que a la pròxima ja s’aixecaran
les actes. Estam en aquest moment.
Efectivament , ha estat ingènua la conselleria, ha estat
ingènua per mantenir la paraula que s’havien donat dues
persones, paraula que jo esper que no neguin en aquests
moments, com pareix ser, i senzillament ha estat això, és a dir,
hem anat a legalitzar, a normalitzar una situació estranya, d’un
pacte estrany, que el que no podíem fer és que aquest pacte
estrany perjudicàs uns tercers. Nosaltres no hem volgut
perjudicar tercers, hem anat aixecant les actes, no s’han aixecat
encara els expedients, que vostè diu que els perseguim, no, les
248
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
actes necessàries per anar aquest gent accelerant aquesta
“daixona”. Aquesta és la situació, una situació que la
conselleria, intentant no... En canvi s’han tancat tots aquells
que es veia clarament que des del punt de vista turístic no
podien tenir l’explotació i eren incapaços de tenir l’explotació;
vuit, se n’han tancat. Els altres que tenien un tràmit
administratiu i que simplement era el de la llicència d’activitats
són els que estam visitant i esper que puguin actuar.
De totes maneres, evidentment, després del rebombori que
s’ha muntat en aquests moments, jo ja no tenc cap..., el pacte
que es va fer en el seu dia no tenc per què mantenir-lo perquè
ja és públic i notori que aquest pacte era un pacte que tenia
irregularitats administratives. Per tant, aquestes irregularitats
administratives s’hauran de corregir de forma immediata perquè
les circumstàncies així ho impliquen. No es persegueix ningú,
sinó que simplement jo crec que aquí la posició política de quan
un està en el govern a quan està a l’oposició canvia molt, la
paraula crec que canvia molt d’un moment a l’altre i jo crec que
la mateixa paraula s’ha de tenir quan s’està a l’oposició que
quan s’està en el govern.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Molt bé, moltes gràcies. Per què em demana...?
EL SR. GONZÁLEZ I ORTEA:
Por una cuestión de orden, Sr. Presidente. El conseller ha
introducido una cuestión que no estaba debatida y me acusa
además de algo mintiendo descaradamente. Espero que me dé
una oportunidad de contestarle.
EL SR. PRESIDENT:
Bé, jo no he percebut que hagi introduït ell cap qüestió
nova. Vostè ha parlat..., ha sortit també del tema en parlar del
tractament diferenciat als agroturismes i jo crec que ell ha
contestat això. Tampoc no he sentit que l’acusàs de res
concret; ha parlat d’un possible pacte, ha fet una intervenció
retòrica en relació a això i jo no em sentiria, de vostè, ofès. Per
tant no entenc que sigui necessària una rèplica.
En qualsevol cas, i perquè no acusi aquesta presidència de
sectària, cosa que no ha estat mai, li don un minut. Ajusti’s al
tema perquè, si no, li tallaré la paraula, i també donaré,
naturalment, un altre minut al conseller per fer la rèplica
corresponent.
EL SR. GONZÁLEZ I ORTEA:
Muchas gracias, Sr. Presidente. Efectivamente yo es para
negar absolutamente que yo hiciera ningún pacto, ni con el
presidente de la Asociación de Agroturismo ni con nadie, para
evitar que cumplieran con la obligación de atender a la ley. Yo
fui impulsor y promotor de la Ley general turística, la respeté
extraordinariamente e hice en la medida de mis posibilidades
que se cumpliera. Niego absolutamente cualquier pacto con
nadie y, por consiguiente, tengo que tachar de mentiroso,
lamentándolo porque no me gusta este tono, pero tengo que
tachar de mentiroso al conseller de Turismo.
Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Ortea, per ajustar-se a la qüestió. Sr. Conseller,
té la paraula.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Celestí Alomar i Mateu):
Moltes gràcies. (...) a nivell personal. No som jo que ho dic,
ho diu el diari. Es publica i per tant l’acusació de mentider que
em fa a mi també l’ha de donar al Diari de Balears, que és el
que publica aquesta informació en la seva edició de dia 9 del
mes dos de l’any 2002. Per tant, vostè no desmenteix el que
publica el Diari de Balears en el seu dia; vostè no ho
desmenteix ni tampoc no ho desmenteix el Sr. Ventura Rubí, ni
ho desmenteixen els propietaris dels allotjaments, sinó que més
aviat podríem dir que diuen tot el contrari. Per tant, no és a mi
que m’ha de replicar, sinó que ha de replicar un fet públic, que
és una publicació a través d’un diari, i a més jo entenc que és
una situació que, digui o deixi de dir, el cert és que aquests
establiments, la majoria d’ells, duen més de quatre i cinc anys
oberts.
Per tant, la situació no és una situació nova; la situació és
una situació antiga. La situació nova en aquests moments és
que de cada dia són menys els establiments que estan en una...,
que els falta la llicència d’obertura. És a dir, abans...
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Conseller, jo crec que ha contestat ja la intervenció del
Sr. Ortea i, per tant, podem tancar aquesta qüestió i, acabat
l’ordre del dia, s’aixeca la sessió. Moltes gràcies, senyores i
senyors diputats.
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
249
250
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
TURISME / Núm. 20 / 21 de març del 2002
251
DIARI DE SESSIONS
DEL
PARLAMENT
DE LES
ILLES BALEARS
PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ
Un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 euros.
Sis mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 euros.
Tres mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 euros.
Preu de l'exemplar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,60 euros.
Redacció i Administració
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
C/ Palau Reial, 8
07001 PALMA
Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma